Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "diversificaci�" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI alimentació complementària a demanda / a requesta / a demanda i autoregulada / regulada pel nadó o lliure?
- es alimentación complementaria a demanda, n f
- es alimentación complementaria autorregulada, n f
- es alimentación complementaria dirigida por el bebé, n f
- es alimentación complementaria regulada por el bebé, n f
- fr alimentation autonome du bébé, n f
- fr diversification alimentaire autonome, n f
- fr sevrage au gré du nourrisson, n m
- en baby-led weaning, n
- en BLW, n sigla
<Ciències de la salut > Nutrició>, <Ciències de la salut > Pediatria>
Definició
Els motius de la tria de alimentació complementària a demanda i alimentació complementària a requesta (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Són formes explicatives i fàcils d'interpretar.
(2) Pel que fa al nucli (alimentació complementària), és la forma habitual per a fer referència a l'alimentació que es proporciona al lactant addicionalment a la llet de base, sigui materna o adaptada; pel que fa al complement (a demanda o a requesta), ja s'utilitza en termes similars (com ara alletament a demanda) per a indicar que és el lactant el que estableix la quantitat i la freqüència de la ingestió.
(3) Estan avalades per especialistes de nutrició, pediatria i puericultura.
(4) Ja tenen ús en català.
En canvi, *alimentació complementària a demanda i autoregulada, *alimentació complementària regulada pel nadó, *alimentació complementària lliure i *alimentació a demanda presenten problemes:
- *alimentació complementària a demanda i autoregulada és una forma innecessàriament llarga, ja que a demanda i autoregulada són complements que diuen el mateix.
- *alimentació complementària regulada pel nadó és una forma molt llarga i menys utilitzada que les formes recomanades.
- *alimentació a demanda és una forma imprecisa, perquè no indica que es refereix a l'alimentació complementària i no a qualsevol tipus d'alimentació.
- *alimentació complementària lliure també és imprecisa perquè no indica que és el lactant el que decideix i, a més, no té formes paral·leles (a diferència de alimentació complementària a demanda, que conviu amb alletament a demanda).
L'alimentació complementària a demanda, o alimentació complementària a requesta, és un sistema d'introducció de l'alimentació complementària que consisteix a oferir aliments sense triturar a l'infant, assegurant-se que siguin adequats a la seva edat i a les seves habilitats motores i de deglució, i a deixar que triï ell si se'ls vol menjar i si se'ls vol menjar amb els dits o amb coberts.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de alimentació complementària a demanda al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Neologismes també per a infants: l'alimentació complementària a demanda, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/neologismes-tambe-infants-lalimentacio-complementaria-demanda).
<Medi ambient>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI desertificació o desertització?
- es (desertificació) desertificación, n f
- es (desertització) desertización, n f
- fr (desertificació) désertification, n f
- fr (desertització) désertisation, n f
- en (desertificació) desertification, n
- en (desertització) desertization, n
<Medi ambient>
Definició
- La desertificació (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el procés de formació de deserts induït per l'activitat humana. Són causes de desertificació, per exemple, els incendis provocats, males pràctiques agrícoles i l'excés de pastura.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És una forma descriptiva i lingüísticament adequada, formada sobre la base nominal desert, el sufix verbal -ificar i el sufix nominal -ció. El sufix -ificar és un sufix culte, amb valor causatiu, que sol donar lloc a formes amb un sentit més restringit que no pas les construïdes amb -itzar; sembla adequat, doncs, reservar aquesta forma per als processos causats per l'activitat humana.
(2) Es documenta àmpliament en textos d'especialitat.
(3) És una forma anàloga a les formes documentades en altres llengües.
. L'equivalent castellà és desertificación; el francès, désertification, i l'anglès, desertification.
- La desertització (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és el procés de formació de deserts per causes naturals. Són causes de desertització, per exemple, l'aridificació del clima o l'activitat geològica de la Terra.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És una forma descriptiva i lingüísticament adequada, formada sobre la base nominal desert, el sufix verbal -itzar i el sufix nominal -ció. El sufix -itzar és un sufix culte, amb valor causatiu i més productiu que no pas el sufix -ificar, que dona lloc a formes amb un sentit general.
(2) Es documenta àmpliament en textos d'especialitat.
(3) És una forma anàloga a les formes documentades en altres llengües.
. L'equivalent castellà és desertización; el francès, désertisation, i l'anglès, desertization.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de desertificació i desertització al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, #terme de la setmana: desertificació, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/06/17/termedelasetmana-desertificacio/).
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca agent d'identificació, n m, f
- es agente de identificación
<Protecció civil > Policia>
Definició
Nota
- L'agent d'identificació actua com a suport de l'agent de filtre.
<Alimentació infantil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca alimentació complementària a demanda, n f
- ca alimentació complementària a requesta, n f
- es alimentación complementaria a demanda, n f
- es alimentación complementaria autorregulada, n f
- es alimentación complementaria dirigida por el bebé, n f
- es alimentación complementaria regulada por el bebé, n f
- fr alimentation autonome du bébé, n f
- fr diversification alimentaire autonome, n f
- fr sevrage au gré du nourrisson, n m
- en baby-led weaning, n
- en BLW, n sigla
<Alimentació infantil>
Definició
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cartera d'identificació, n f
- es cartera de identificación
- en shield case
<Policia > Infraestructura > Uniformitat > Insígnies>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Sistemes d'identificació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca codi d'identificació, n m
- es código de identificación
- fr code d'identification
- en identification code
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Sistemes d'identificació>
Definició
Nota
- Actualment a Catalunya és obligatori per als bovins, els ovins, el cabrum, els gossos i els gats. Quan la combinació només és numèrica la denominació és número d'identificació.
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Sistemes d'identificació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca codi d'identificació, n m
- es código de identificación
- fr code d'identification
- en identification code
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Sistemes d'identificació>
Definició
Nota
- Actualment a Catalunya és obligatori per als bovins, els ovins, el cabrum, els gossos i els gats. Quan la combinació només és numèrica la denominació és número d'identificació.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca codi d'identificació, n m
- es código de identificación, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penitenciari>
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca codi d'identificació, n m
- en code number, n
<Art i arquitectura>
Definició
<TIC > Telecomunicacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca codi d'identificació de circuit, n m
- ca CIC, n m sigla
- es código de identificación de circuito
- es CIC sigla
- en circuit identification code
- en CIC sigla
<Telecomunicacions > Telemàtica>
