Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "divorci" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  divorci, n m
  • es  divorcio, n m

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  divorci, n m
  • es  divorcio

<Dret civil>

Definició
Dissolució legal del matrimoni.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Com a causa de dissolució del matrimoni, el divorci es remunta a la Segona República espanyola, amb la Llei del 2 de març de 1932, que l'admet sigui quina sigui la forma i la data de la celebració del matrimoni. Aleshores, la causa del divorci era la mútua dissensió, i el podia sol·licitar qualsevol dels cònjuges que fos major d'edat, sempre que haguessin transcorregut dos anys de matrimoni com a mínim. El 1939 es va tornar a la situació d'indissolubilitat del matrimoni prèvia a la Segona República Espanyola, que es va mantenir fins a la Llei 30/1981, del 7 de juliol, per la qual es modifica la regulació del matrimoni en el Codi civil i es determina el procediment a seguir en les causes de nul·litat, separació i divorci, de l'Estat.
    A partir de la Llei 30/1981, l'article 85 del Codi civil espanyol (CC) estableix com a causes de dissolució del matrimoni la mort, la declaració de defunció i el divorci. Les causes de dissolució estan tipificades, són generals (perquè afecten tots els matrimonis amb independència de la forma) i són retroactives, de manera que s'apliquen a tots els matrimonis, al marge del moment en què es van celebrar.
    En la major part de sistemes jurídics occidentals el divorci se supedita al fet que una resolució judicial el declari. L'única excepció són països com ara Cuba, on el divorci pot ser declarat per escriptura pública notarial quan hi hagi mutu acord entre els cònjuges sobre la dissolució del vincle i els seus efectes immediats i el fiscal no emeti un dictamen en sentit contrari. Llevat d'aquests casos, el divorci es tramita per la via judicial.
    En la línia de la major part de sistemes jurídics occidentals, la dissolució matrimonial que produeix el divorci a l'Estat espanyol sempre té lloc per mitjà d'una sentència, tal com disposa l'article 89 del CC. Segons aquesta disposició, «la dissolució del matrimoni per divorci només pot tenir lloc per sentència que així ho declari i produir efectes a partir de la seva fermesa». Perquè tingui efectes davant de terceres persones, la sentència s'ha d'inscriure en el Registre Civil (art. 89 CC). La reconciliació posterior a la sentència no produeix cap efecte, encara que les persones divorciades poden tornar a contreure matrimoni entre elles (art. 88 CC).
    L'article 86 del CC, reformat per la Llei 15/2005, del 8 de juliol, per la qual es modifiquen el Codi civil i la Llei d'enjudiciament civil en matèria de separació i divorci, estableix que s'ha de decretar judicialment el divorci, sigui quina sigui la forma de celebració del matrimoni, a petició d'un dels cònjuges, dels dos, o de l'un amb el consentiment de l'altre, quan concorrin els requisits i les circumstàncies que exigeix l'article 81 per a la separació.
    D'acord amb la Llei 15/2005, no es pot forçar cap de les parts a romandre en el matrimoni contra la seva voluntat. L'exposició de motius de la Llei relaciona aquesta decisió amb el deure de respecte del desenvolupament lliure de la personalitat que reconeix l'article 10 de la Constitució espanyola. D'acord amb la mateixa exposició de motius, la Llei pretén reforçar el principi de llibertat dels esposos dins el matrimoni. De la mateixa manera que en la separació, la Llei 15/2005 ha suprimit la necessitat que hi hagi causes concretes perquè els cònjuges puguin demanar el divorci judicialment, el qual s'ha convertit en un element acausal i se sotmet a la mera voluntat d'un dels cònjuges de posar fi al matrimoni. Abans de la reforma, a la pràctica tampoc no es podia parlar de causes, ja que el sistema causal era persistentment obviat pels tribunals, que van anar abandonant, des de mitjan anys noranta, l'exigència d'una causa legal a l'hora d'accedir a la separació, fins i tot a la instada unilateralment. Ara bé, en matèria de divorci, l'aplicació jurisdiccional restava més unida a la lletra de la llei, de manera que, com a mínim, era necessari acreditar els terminis de ruptura de la convivència per tal de poder accedir a la dissolució del matrimoni. L'òrgan legislador, però, va abandonar aquesta diferència i va unificar totalment les causes d'accés a l'una i l'altra institució. En conseqüència, només la nul·litat continua estant plenament causalitzada en la realitat de les crisis matrimonials.
    En el sistema divorcista introduït per la Llei 30/1981 persistia la idea del binomi divorci-remei, que exigia una objectivació prèvia de la ruptura afectiva acreditada per la via de l'allunyament físic dels cònjuges durant un cert període. La Llei 15/2005 no exigeix que prèviament s'hagi decretat la separació judicial, la qual cosa redueix els costos econòmics i personals associats a la ruptura. L'únic requeriment contingut en els articles 81 i 86 del CC d'acord amb la redacció fixada per la Llei 15/2005 és, amb relació a la durada mínima del matrimoni que tant per a sol·licitar el divorci com la separació han d'haver transcorregut tres mesos des de la celebració del matrimoni, un requeriment poc rellevant. Aquest requeriment no s'aplica si hi ha evidència que la part demandada està involucrada en un cas de violència domèstica o ha creat un risc per a la vida, la integritat física o moral, la llibertat o la indemnitat sexual de la part actora o dels fills, comuns o no.
    La causa de dissolució anterior s'aplica a tots els matrimonis, tant els celebrats civilment com els celebrats religiosament. També s'aplica als matrimonis contrets abans de l'entrada en vigor de la Llei 30/1981, i per tant sota un règim que no recollia el divorci.
    L'acció de divorci és personal i, per tant, no es pot interposar quan un dels cònjuges ha mort. Si bé la configuració de l'acció com a personalíssima únicament atribueix legitimació activa als cònjuges, el tutor o tutora també està legitimat per a sol·licitar el divorci quan, si no ho fa, es pot vulnerar el dret fonamental a la tutela judicial efectiva de la persona tutelada.
    El procediment que se segueix en els divorcis és el mateix que en la separació. Per tant, s'admeten els divorcis iniciats pels dos cònjuges o per un d'ells amb el consentiment de l'altre (procediments de mutu acord), i els divorcis iniciats per un cònjuge amb l'oposició de l'altre (procediments contenciosos). En els divorcis de mutu acord, la demanda ha d'anar acompanyada de la proposta del conveni regulador dels efectes del divorci, que ha d'incloure els pactes quant als fills menors i les conseqüències econòmiques de la ruptura. En cas que els cònjuges no puguin arribar a un acord amb relació a algun d'aquests extrems, el divorci s'ha de tramitar per la via contenciosa.
    En els divorcis contenciosos, la persona sol·licitant ha de presentar la seva proposta de mesures per a regular les conseqüències de la ruptura. Si les parts arriben a un acord mentre dura el procediment, s'ha de formalitzar l'acord per escrit i el procediment s'ha de regir per les regles dels procediments de mutu acord, que cada vegada reben més suport legal mitjançant els serveis públics i privats de mediació familiar. Si no hi ha acord, decideixen els jutges.
  • V. t.: conveni regulador n m
  • V. t.: matrimoni n m
  • V. t.: nul·litat del matrimoni n f
  • V. t.: separació matrimonial de fet n f
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  divorci, n m
  • es  divorcio

<Dret civil > Dret de família>

Definició
Dissolució legal d'un matrimoni vàlid feta en vida de tots dos cònjuges.
divortium divortium

<Dret > Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>

  • la  divortium, n n
  • ca  divorci, n m
  • es  divorcio, n m
  • fr  divorce, n m
  • it  divorzio, n m

<Dret romà>