Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "do" dins totes les àrees temàtiques
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca akateko
- ca acatec sin. compl.
- ca acateco sin. compl.
- ca conob sin. compl.
- ca kanjobal de l'oest sin. compl.
- ca kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- ca q'anjob'al de l'oest sin. compl.
- cy Akateko
- cy Acatec sin. compl.
- cy Acateco sin. compl.
- cy Conob sin. compl.
- cy Kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- cy Kanjobal gorllewinol sin. compl.
- cy Q'anjob'al gorllewinol sin. compl.
- de Acateco
- de Acatec sin. compl.
- de Akateko sin. compl.
- de Conob sin. compl.
- de Kanjobal West sin. compl.
- de San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
- en Akateko
- en Acatec sin. compl.
- en Acateco sin. compl.
- en Conob sin. compl.
- en San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
- en Western Kanjobal sin. compl.
- en Western Q'anjob'al sin. compl.
- es acateco
- es acatec sin. compl.
- es akateko sin. compl.
- es conob sin. compl.
- es kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- es kanjobal del oeste sin. compl.
- es q'anjob'al del oeste sin. compl.
- eu akatekera
- eu acatec sin. compl.
- eu acateco sin. compl.
- eu akateko sin. compl.
- eu conob sin. compl.
- eu mendebaldeko kanjobalera sin. compl.
- eu mendebaldeko q'anjob'alera sin. compl.
- eu San Miguel Acataneko kanjobalera sin. compl.
- fr acatèque
- fr acatec sin. compl.
- fr acateco sin. compl.
- fr akateko sin. compl.
- fr conob sin. compl.
- fr kanjobal de l'ouest sin. compl.
- fr kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- fr q'anjob'al de l'ouest sin. compl.
- gl akateko
- gl acatec sin. compl.
- gl acateco sin. compl.
- gl conob sin. compl.
- gl kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- gl kanjobal do oeste sin. compl.
- gl q'anjob'al do oeste sin. compl.
- gn akatéko
- gn akatec sin. compl.
- gn akatéko sin. compl.
- gn kanjobal kuarahyreikeogua sin. compl.
- gn kanjoval kuarahyreikeogua sin. compl.
- gn kanjoval San Miguel Akatan-gua sin. compl.
- gn konob sin. compl.
- it akateko
- it acatec sin. compl.
- it acateco sin. compl.
- it conob sin. compl.
- it kanjobal di San Miguel Acatán sin. compl.
- it kanjobal occidentale sin. compl.
- it q'anjob'al occidentale sin. compl.
- pt akateco
- pt acatec sin. compl.
- pt acateco sin. compl.
- pt conob sin. compl.
- pt kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- pt kanjobal do oeste sin. compl.
- pt q'anjob'al do oeste sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec>, <Amèrica > Guatemala>, <Amèrica > Mèxic>
Definició
Hi ha hagut cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també al voltant del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre totes tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.
Totes tres llengües són reconegudes com a diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.
Hi ha una comunitat akateka força important establerta a Mèxic, als ejidos de Cuauhtémoc, a Benito Juárez i a Lago Escondido, al municipi de Las Margaritas, a Chiapas. La frontera entre Mèxic i Guatemala no ha estat un obstacle perquè la població maia d'un costat i de l'altre mantingués vincles estrets. Els primers assentaments de població maia guatemalenca a l'altra banda de la frontera es van produir cap al final del segle XIX, però no va ser fins als anys vuitanta del segle XX que van esdevenir importants numèricament. La violència que imperava a Guatemala en aquesta època, que va afectar greument la regió, va provocar diverses onades d'emigracions cap a Mèxic. Amb els anys, aquesta població emigrada s'ha anat dispersant per Mèxic, pels Estats Units i pel Canadà. La voluntat de mantenir la identitat els ha portat a organitzar-se a l'exili, i en són una mostra el diari en akateko Ixim, publicat a Los Angeles (Califòrnia), o les festes patronals que se celebren a Florida.
L'arribada de població akateka a Mèxic a partir dels anys vuitanta va tenir com a efecte una certa revitalització lingüística entre la població akateka que s'hi havia establert anteriorment i entre altres petites comunitats maies parlants de chuj, de q'anjobal o de jakalteko.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca akwawa
- ca assuriní
- ca akuawa sin. compl.
- ca assuriní de Tocantins sin. compl.
- ca assuriní de Trocarà sin. compl.
- ar أسورينية
- cy Assuriní
- cy Akuawa sin. compl.
- cy Assuriní de Tocantins sin. compl.
- cy Assuriní de Trocará sin. compl.
- de Asurini
- de Akuawa sin. compl.
- de Assurini sin. compl.
- de Assuriní de Tocantins sin. compl.
- de Assuriní de Trocará sin. compl.
- de Asurini do Tocantins sin. compl.
- en Asuriní
- en Akuáwa sin. compl.
- en Akwawa sin. compl.
- en Akwaya sin. compl.
- en Assuriní sin. compl.
- en Asurini sin. compl.
- en Asuriní do Tocantins sin. compl.
- en Asuriní do Trocará sin. compl.
- en Tocantins Asuriní sin. compl.
- es asuriní
- es akuawa sin. compl.
- es asuriní de Tocantins sin. compl.
- es asuriní de Trocará sin. compl.
- eu asuriniera
- eu akuawa sin. compl.
- eu tocantinseko asuriniera sin. compl.
- eu trocarako asuriniera sin. compl.
- fr assurini
- fr akuawa sin. compl.
- fr assurini de Tocantins sin. compl.
- fr assurini de Trocará sin. compl.
- gn asurini
- gn akuawa sin. compl.
- gn assuriní de Tocantins sin. compl.
- gn assuriní de Trocarà sin. compl.
- it assurini
- it akuawa sin. compl.
- it assuriní de Tocantins sin. compl.
- it assuriní de Trocarà sin. compl.
- ja アスリニ語
- ja アクアワ語 sin. compl.
- ja トロカラのアスリニ語 sin. compl.
- ja トカンティンスのアスリニ語 sin. compl.
- nl Assuriní
- nl Akuawa sin. compl.
- nl Assuriní de Tocantins sin. compl.
- nl Assuriní de Trocará sin. compl.
- pt assurini
- pt akuawa sin. compl.
- pt assurini do Tocantins sin. compl.
- pt assurini do Trocará sin. compl.
- ru Асурини
- ru Асурини ду Трокара sin. compl.
- ru Асурини ду Токантинс sin. compl.
- ru Акуава sin. compl.
- ru Токантинс асурини sin. compl.
- zh 阿苏里尼语
- zh 阿库阿瓦 sin. compl.
- zh 托勘丁斯的阿苏里尼语 sin. compl.
- zh 特洛卡拉的阿苏里尼语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara>, <Tupí > Tupí-guaraní > Kayabí>, <Amèrica > Brasil>
Definició
El grup s'autodenomina assuriní, nom assignat pels colonitzadors; l'origen del mot és juruna i significa 'roig'. El terme akuawa es percep com a pejoratiu amb el significat de 'salvatge'.
La llengua té dos dialectes, la varietat de Trocarà i la de Pacajà, amb algunes diferències menors. Tots els membres de la comunitat de Trocarà saben portuguès; entre els joves, hi ha força monolingües de portuguès. La comunitat de Pacajà es va mantenir monolingüe fins als anys 1960 i actualment fa servir les dues llengües.
L'assuriní conté molts manlleus del portuguès. Van tenir els primers contactes amb els neobrasilers a principi del segle XX.
<Llengua. Literatura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>
- ca albarà, n m
- es nota de entrega, n f
- es orden de entrega, n f
- fr bon de livraison, n m
- fr bordereau d'envoi, n m
- fr bordereau de livraison, n m
- fr bulletin de livraison, n m
- en delivery note, n
- en delivery order, n
- en delivery slip, n
- en DO, n sigla
- it bolla di consegna, n f
- it buono di consegna, n m
- it ordine di consegna, n m
- it ricevuta di consegna, n f
<Arts gràfiques. Edició>
Definició
<Arts gràfiques. Edició>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>
- ca albarà, n m
- es nota de entrega, n f
- es orden de entrega, n f
- fr bon de livraison, n m
- fr bordereau d'envoi, n m
- fr bordereau de livraison, n m
- fr bulletin de livraison, n m
- en delivery note, n
- en delivery order, n
- en delivery slip, n
- en DO, n sigla
- it bolla di consegna, n f
- it buono di consegna, n m
- it ordine di consegna, n m
- it ricevuta di consegna, n f
<Arts gràfiques. Edició>
Definició
<Medi ambient > Gestió ambiental>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 14050:2010 Gestió ambiental. Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 14050:2009).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 150 Gestió Ambiental, la secretaria del qual és a càrrec d'AENOR. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten en negreta seguits del codi de referència entre parèntesis.
- ca anàlisi de l'inventari del cicle de vida, n f
- ca ICV, n m sigla
- es análisis del inventario del ciclo de vida
- es ICV sigla
- fr inventaire du cycle de vie
- fr ICV sigla
- it analisi dell'inventario del ciclo di vita
- it LCI sigla
- pt análise do inventário do ciclo de vida
- pt inventário de ciclo de vida
- en life cycle inventory analysis
- en LCI sigla
- de Sachbilanz
- cod 7.2.1
<Gestió ambiental>
Definició
Nota
- [ISO 14040:2006]
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 14050:2010 Gestió ambiental. Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 14050:2009).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 150 Gestió Ambiental, la secretaria del qual és a càrrec d'AENOR. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten en negreta seguits del codi de referència entre parèntesis.
- ca anàlisi de l'inventari del cicle de vida, n f
- ca ICV, n m sigla
- es análisis del inventario del ciclo de vida
- es ICV sigla
- fr inventaire du cycle de vie
- fr ICV sigla
- it analisi dell'inventario del ciclo di vita
- it LCI sigla
- pt análise do inventário do ciclo de vida
- pt inventário de ciclo de vida
- en life cycle inventory analysis
- en LCI sigla
- de Sachbilanz
- cod 7.2.1
<Gestió ambiental>
Definició
Nota
- [ISO 14040:2006]
<Pedagogia. Ensenyament>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca aprenentatge per al domini, n m
- es aprendizaje del dominio, n m
- es aprendizaje para el dominio, n m
- fr pédagogie de la maîtrise, n f
- pt pedagogia do domínio, n f
- en mastery learning, n
- de Zielerreichendes Lernen, n
<Pedagogia. Ensenyament>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca arára
- ca ajujure sin. compl.
- ca apingui sin. compl.
- ca arára do Pará sin. compl.
- ca parirí sin. compl.
- cod opinadkóm
- cod u-kara-ngmã
- cod wogarangma
- ar أرارا
- cy Arára
- cy Ajujure sin. compl.
- cy Arára do Apingui sin. compl.
- cy Arára do Pará sin. compl.
- cy Parirí sin. compl.
- de Arara
- de Ajujure sin. compl.
- de Apingui sin. compl.
- de Arára do Pará sin. compl.
- de Parirí sin. compl.
- en Arara
- en Ajujure sin. compl.
- en Apingui sin. compl.
- en Arára sin. compl.
- en Arára do Pará sin. compl.
- es ajujure
- es apingui sin. compl.
- es arára do Pará sin. compl.
- es parirí sin. compl.
- eu ararera
- eu ajujure sin. compl.
- eu apingui sin. compl.
- eu arára sin. compl.
- eu arára do Pará sin. compl.
- fr arara
- fr ajujure sin. compl.
- fr apingui sin. compl.
- fr arára do Pará sin. compl.
- fr parirí sin. compl.
- gl arara
- gl ajujure sin. compl.
- gl apingui sin. compl.
- gl arara do Pará sin. compl.
- gl parirí sin. compl.
- it arara
- it ajujure sin. compl.
- it apingui sin. compl.
- it arára do Pará sin. compl.
- it parirí sin. compl.
- ja アララ語
- nl Arára
- nl Ajujure sin. compl.
- nl Apingui sin. compl.
- nl Arára do Pará sin. compl.
- nl Parirí sin. compl.
- pt arára
- pt ajujure sin. compl.
- pt apingui sin. compl.
- pt arára do Pará sin. compl.
- pt parirí sin. compl.
- ru Арара
- ru Апинги sin. compl.
- ru Парири sin. compl.
- ru Арара-ду-пара sin. compl.
- zh 阿拉拉语
- zh 帕拉州的阿拉拉语、阿约约勒、阿平圭、帕里里 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
<Carib > Amazones meridional > Ararà>, <Amèrica > Brasil>
Definició
A la dècada de 1940 es va pensar que els arára s'havien extingit. Se'n va tornar a tenir notícies cap a 1970, amb la construcció de la carretera Transamazônica, que va ocupar àrees de caça dels arára i va tallar la interacció entre els diferents subgrups. Després d'uns quants intents fallits, a partir de 1981 es van anar trobant diversos grups arára desvinculats els uns dels altres.
Fins al 1990 els arára eren majoritàriament monolingües. Amb la introducció d'una escola, els infants i els joves van començar a utilitzar sovint el portuguès, fins al punt de substituir la llengua arára. Com a mínim fins al 1994, la gent gran era encara monolingüe.
El nom arára pot crear confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que duen el mateix nom.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca assuriní del Xingu
- ca asuriní de Coatinema sin. compl.
- ca asurinikin sin. compl.
- ca awaeté sin. compl.
- ca awaté sin. compl.
- ar الأسوريني في شينغو
- cy Assuriní del Xingu
- cy Asuriní de Coatinema sin. compl.
- cy Asurinikin sin. compl.
- cy Awaeté sin. compl.
- cy Awaté sin. compl.
- de Asurini do Xingu
- de Asuriní de Coatinema sin. compl.
- de Asurinikin sin. compl.
- de Awaeté sin. compl.
- de Awaté sin. compl.
- en Xingu Asuriní
- en Asuriní de Koatinema sin. compl.
- en Asurini do Xingu sin. compl.
- en Asuriní do Xingu sin. compl.
- en Asurinikin sin. compl.
- en Awaeté sin. compl.
- en Awaté sin. compl.
- en Surini sin. compl.
- es asuriní de Xingú
- es asuriní de Coatinema sin. compl.
- es asurinikin sin. compl.
- es awaeté sin. compl.
- es awaté sin. compl.
- eu xinguko asuriniera
- eu asurinikin sin. compl.
- eu awaete sin. compl.
- eu awate sin. compl.
- eu coatinemako asuriniera sin. compl.
- fr assurini du Xingu
- fr assurini de Coatinema sin. compl.
- fr assurinikin sin. compl.
- fr awaeté sin. compl.
- fr awaté sin. compl.
- gn asurini Xingu-gua
- gn asuriní de Coatinema sin. compl.
- gn asurinikin sin. compl.
- gn awaeté sin. compl.
- gn awaté sin. compl.
- it assurini del Xingu
- it asuriní de Coatinema sin. compl.
- it asurinikin sin. compl.
- it awaeté sin. compl.
- it awaté sin. compl.
- ja シング－のアスリニ語
- ja アスリニキン語 sin. compl.
- ja アワテ語、アワエテ語 sin. compl.
- ja コアティネマのアスリニ語 sin. compl.
- nl Assuriní del Xingu
- nl Asuriní de Coatinema sin. compl.
- nl Asurinikin sin. compl.
- nl Awaeté sin. compl.
- nl Awaté sin. compl.
- pt assurini do Xingu
- pt assurini de Coatinema sin. compl.
- pt asurinikin sin. compl.
- pt awaeté sin. compl.
- pt awaté sin. compl.
- ru Шингу асурини
- ru Асурини ду Шингу sin. compl.
- ru Асурини де Коатинема sin. compl.
- ru Авате sin. compl.
- ru Аваэте sin. compl.
- ru Сурини sin. compl.
- ru Асуриникин sin. compl.
- zh 辛古阿苏里尼语
- zh 阿瓦特、阿瓦埃特、科阿廷马、阿苏里尼今 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Tupí > Tupí-guaraní > Kayabí>, <Amèrica > Brasil>
Definició
Tots els assurinís del Xingu parlen la llengua pròpia. Els infants i els joves dominen també el portuguès. A l'escola s'ensenyen les dues llengües des del 1998, any en què es va escriure la primera gramàtica destinada a l'ensenyament de la llengua.
<Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca atac de denegació de servei, n m
- ca atac DoS, n m sin. compl.
- es ataque de denegación de servicio, n m
- es ataque DoS, n m
- fr attaque Dds, n f
- fr attaque DoS, n f
- fr attaque par déni de service, n f
- fr attaque par refus de service, n f
- en denial of service attack, n
- en denial-of-service attack, n
- en DoS attack, n
<Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>
Definició
Nota
- 1. La forma DoS de la denominació atac DoS és una sigla corresponent a l'anglès denial of service (attack).
- 2. També es pot produir un atac de denegació de servei mitjançant la inhabilitació de les aplicacions web, aprofitant-ne els punts vulnerable
