Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "dogm�tic" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències socials > Filosofia > Teoria del coneixement>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de teoria del coneixement. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 112 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88164-09-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca dogmàtic | dogmàtica, n m, f
- es dogmático
- fr dogmatique
- en dogmatist
- de Dogmatiker
<Teoria del coneixement>
Definició
<Ciències socials > Filosofia > Teoria del coneixement>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de teoria del coneixement. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 112 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88164-09-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca dogmàtic -a, adj
- es dogmático
- fr dogmatique
- en dogmatic
- de dogmatisch
<Teoria del coneixement>
Definició
<Filosofia del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dogmàtic -a, adj
- es dogmático -ca, adj
<Filosofia del dret>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dogmàtica, n f
- es dogmática
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Tradicionalment, ciència del dret positiu. En el dret penal, l'inici de la dogmàtica com a ciència s'associa habitualment a la línia representada pel corrent tecnicojurídic italià (Arturo Rocco). Aquest corrent doctrinal identificava la dogmàtica amb la interpretació i sistematització del dret positiu vigent a cada país, deixant de banda qualsevol aspecte crític. La concepció exegètica de la dogmàtica del dret penal va ser, durant dècades, absolutament dominant en molts països (entre altres, Espanya) i, fins i tot, avui, domina l'activitat jurídica en alguns com, per exemple, França.
Ara bé, aquesta caracterització de la dogmàtica juridicopenal com a ciència del dret positiu resulta absolutament inexacta si es vol, amb això, descriure la manera de procedir de la ciència juridicopenal de tradició alemanya, que és la pròpia de la doctrina espanyola de tot el segle XX. Efectivament, molt abans de la producció del fenomen de la codificació als països europeus, en un context en el qual els drets positius mostraven una fragmentació absoluta, els penalistes de formació naturalista ja feien una dogmàtica desvinculada de les lleis vigents a llurs respectius països, i es concentraven en l'elaboració d'estructures d'imputació amb vigència general: el que avui s'anomenaria la gramàtica profunda i internacional del dret penal. És el cas, per exemple, de Thomasius o Pufendorf, entre altres, o de tota l'escola clàssica a Itàlia (Carrara).
Segons aquesta visió de la dogmàtica, molt més propera a l'autèntica realitat clàssica i actual, la dogmàtica és la ciència que pretén l'estudi sistemàtic de les estructures d'imputació de responsabilitat penal al subjecte pel fet que aquest ha comès. La dogmàtica, així entesa, és la ciència del dret penal per antonomàsia, i guarda vinculació sobretot amb la filosofia, encara que el dret positiu hi tingui el paper fonamental de definir, amb el principi de legalitat, els límits de qualsevol construcció dogmàtica. A més, la pretensió de la dogmàtica és elaborar un sistema en el qual s'integrin coherentment totes les regles d'imputació i fer-ho d'una manera neutral, és a dir, more geometrico, amb validesa general i sense la ingerència de valoracions o de consideracions polítiques.
Si és certa la naturalesa supralegal de la dogmàtica, i les seves cientificitat i sistematicitat no són qüestionades, la seva neutralitat s'ha revelat impossible. En efecte, moltes de les regles del sistema dogmàtic sí que són neutrals; es tracta d'estructures quasi lògiques, amb validesa general en l'espai i en el temps. Però gran part dels enunciats de la dogmàtica tenen una connotació cultural evident; i, a més, no són aliens a l'actitud ideològica de qui els formula. Per això alguns autors parlen del caràcter creatiu o, fins i tot, crític de la dogmàtica.
Hi ha una dogmàtica del delicte en general i una dogmàtica de cadascun dels delictes o grups de delictes. La primera és, però, la que ha aconseguit el més important dels productes intel·lectuals de la ciència del dret penal: el sistema de la teoria del delicte. Aquest sistema, amb les seves categories i subcategories, sorgeix, en els termes en què avui el coneixem, a finals del segle XIX a Alemanya i ha estat importat per a la doctrina de molts països de l'àmbit jurídic continental i no continental, entre altres, Espanya i Iberoamèrica.
La dogmàtica de signe idealista i naturalista, a la qual devem moltes de les estructures d'imputació que avui integren el sistema de la teoria del delicte, va ser abandonada a la segona meitat del segle XIX. És aleshores que sorgeix la dogmàtica positivista, representada per autors com ara Binding, Von Liszt i el mateix Rocco. Dins d'aquests, però, cal distingir el formalisme de Binding del causalisme naturalista de Von Liszt. Von Liszt elabora els seus conceptes dogmàtics partint d'una ontologia materialista, mecanicista i determinista. Això comporta que el concepte fonamental de la seva construcció del delicte sigui la causalitat. I que el delicte es vulgui analitzar com qualsevol fenomen natural, prescindint d'aspectes valoratius.
El causalisme naturalista, però, es va veure aviat que no era idoni per a constituir el mètode de construcció conceptual de la dogmàtica juridicopenal, que es va vincular, aleshores, a la filosofia neokantiana i a la distinció que aquesta feia entre ciències de la naturalesa, purament explicatives, i ciències de l'esperit, l'objectiu de les quals havia de ser la comprensió del sentit dels fenòmens. Situat el dret penal, evidentment, entre les ciències de l'esperit, es tractava de determinar quins eren els valors a partir dels quals el fet delictiu havia de rebre el contingut de significació.
El mètode empíric i l'ontologia mecanicista van ser substituïts per un mètode valoratiu, el qual, tanmateix, partia de dos pressupòsits (el relativisme axiològic i el subjectivisme epistemològic) que en feien difícil la cristal·lització en aportacions concretes i segures. Amb tot, la dogmàtica neokantiana va aportar novetats importants a la construcció sistemàtica del dret penal, com mostra, per exemple, el tractat d'Edmund Mezger. Precisament, els problemes derivats del relativisme inherent a la dogmàtica neokantiana van fer que durant la Segona Guerra Mundial, i sobretot a l'acabament, s'imposés en la dogmàtica penal el corrent del finalisme (Welzel, Armin Kaufmann).
L'orientació finalista és una manifestació de la filosofia fenomenològica i, a diferència dels pressupòsits ideològics del neokantisme (llur relativisme), defensa una construcció de les categories de la dogmàtica penal a partir de la realitat ontològica. La premissa fonamental d'aquesta construcció hauria de ser la constatació que les normes juridicopenals s'adrecen a la persona, per tal de dirigir-ne la conducta; i que la conducta humana és final, i es caracteritza per la possibilitat d'anticipar-se als fins i d'actuar per a realitzar-los. A partir d'això i d'altres estructures logicoobjectives, és a dir, que pertanyen a la realitat de les coses, el finalisme opta per una construcció dogmàtica deductiva i axiomàtica que es caracteritza per un alt nivell intel·lectual, però també per un allunyament de la realitat de l'aplicació del dret penal. En aquest sentit, les llargues discussions entre neokantians i finalistes sobre el concepte de acció van arribar a posar en perill la mateixa posició central de la dogmàtica en el conjunt de les ciències juridicopenals.
La dogmàtica del postfinalisme, en la qual encara es troba, ha rebutjat la possibilitat de construir els conceptes juridicopenals a partir, només, de dades suposadament ontològiques. És en aquest sentit que es diu que la dogmàtica actual del dret penal és bàsicament normativista. Ara bé, en el si del normativisme hi ha diferents corrents que cal distingir adequadament.
En primer lloc, cal esmentar l'anomenada orientació politicocriminal, representada per Roxin i la seva escola. El punt de partida bàsic d'aquesta concepció és la impossibilitat que sigui correcta una conclusió dogmàtica que no es correspongui amb les necessitats politicocriminals de resolució del cas concret. Aleshores, es proposa l'elaboració d'un sistema obert a les valoracions de la política criminal. Aquesta concepció dogmàtica té una vinculació innegable amb el neokantisme, però en vol superar el relativisme i el subjectivisme característics mitjançant una reelaboració del contingut dels enunciats dogmàtics amb referència a les finalitats (preventives i de garantia) del sistema del dret penal. Amb tot, aquesta concepció no rebutja l'existència de límits ontològics per a l'elaboració dogmàtica. Al contrari, es considera que la naturalesa de les coses, l'esfera de la realitat, estableixen límits que la dogmàtica valorativa no pot desconèixer. Aquest punt de vista està enriquint el mètode dogmàtic tradicional amb aportacions constitucionals i processals, i contribueix a construir una nova ciència global del dret penal, que inclogui, sistemàticament elaborades, totes les dades jurídicament rellevants a l'hora d'atribuir responsabilitat al subjecte.
Més radicalment normativista és la dogmàtica del funcionalisme, la qual ha dinamitzat la discussió dels anys vuitanta i noranta del segle XX. El plantejament de Jakobs, el principal representant d'aquesta doctrina, és que els conceptes de la dogmàtica del dret penal no poden ser més que normatius, és a dir, independents de qualsevol referència ontològica i derivats de l'autocomprensió de la societat, de les regles que regeixen la vida social en un sistema donat i que defineixen els drets i els deures dels individus. Aquest plantejament, inicialment vinculat a la sociologia dels sistemes i, concretament, a l'obra de Luhmann, va mostrant progressivament les seves arrels hegelianes. Segurament per això, l'oposició al funcionalisme és representada actualment i principalment pels corrents que pretenen donar suport a l'elaboració d'una dogmàtica penal basada en dades empíriques proporcionades per les ciències del comportament individual, o bé, en tot cas, en els plantejaments individualistes de la filosofia kantiana.
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dogmàtica del dret penal, n f
- es dogmática del derecho penal
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- V. t.: dogmàtica n f
<Filosofia del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dogmàtica jurídica, n f
- es dogmática jurídica, n f
<Filosofia del dret>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca dogmàtica juridicopenal, n f
- es dogmática juridicopenal, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Ciències de la Terra > Mineralogia > Cristal·lografia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca domàtic -a, adj
- es domático
- fr diédral
- en dihedral
- en domatic
<Ciències de la Terra > Mineralogia > Cristal·lografia>
Definició
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca domòtic | domòtica, n m, f
- es domótico
- fr domoticien
- en home automation specialist
<Societat > Sectors > Professions>
Definició
<Electrònica. Informàtica. Telecomunicacions > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca domòtic | domòtica, n m, f
- es domótico
- fr domoticien
- en home automation specialist
<Electrònica. Informàtica. Telecomunicacions > Ocupacions>
