Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "dolç" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria > Indústria de la pell>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca calciner vell, n m
- ca calciner dolç, n m sin. compl.
- ca calciner gris, n m sin. compl.
- es encalador gris
- es encalador viejo
<Indústria > Indústria de la pell>
Definició
Nota
- Noció obsoleta. Per a fer tornar vell un calciner nou se li afegia cendra passada per un sedàs i es remenava.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carabassera de bou, n f
- ca carabassera d'Egipte, n f sin. compl.
- ca carabassera de menjar, n f sin. compl.
- ca carabassera de rabequet, n f sin. compl.
- ca carabassa (fruit), n f alt. sin.
- ca carabassa confitera, n f alt. sin.
- ca carabassa de bou, n f alt. sin.
- ca carabassa de menjar, n f alt. sin.
- ca carabassa de patatera, n f alt. sin.
- ca carabassa de rabequera, n f alt. sin.
- ca carabassa de rabequet, n f alt. sin.
- ca carabassa de rabequets, n f alt. sin.
- ca carabassa de síndria, n f alt. sin.
- ca carabassa per a dolç (fruit), n f alt. sin.
- ca carabassa porquera, n f alt. sin.
- ca carabassera de peça, n f alt. sin.
- ca carabassera groga, n f alt. sin.
- ca carabassera rodona, n f alt. sin.
- ca carbassa, n f alt. sin.
- ca carbassera d'Egipte, n f alt. sin.
- ca carbassera de bou, n f alt. sin.
- ca carbassera de menjar, n f alt. sin.
- ca carbassera de peça, n f alt. sin.
- ca carbassera de rabequet, n f alt. sin.
- ca carbassera patatera, n f alt. sin.
- ca rabequera, n f alt. sin.
- ca rabequet, n m alt. sin.
- ca rabequet (fruit), n m alt. sin.
- ca rabequets, n m pl alt. sin.
- ca carabassa tossinera, n f var. ling.
- ca rabeques, n f pl var. ling.
- ca zuca, n f var. ling.
- nc Cucurbita maxima Duchesne in Lam.
<Botànica > cucurbitàcies>
Nota
- Zuca és un nom alguerès provinent de l'italià zucca o del sard tzuca, que SANNA recull aplicat a Cucurbita maxima. Per a Cucurbita pepo SANNA recull carabassa, que és el nom habitual a l'Alguer (cf. Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1110).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carabassera de bou, n f
- ca carabassera d'Egipte, n f sin. compl.
- ca carabassera de menjar, n f sin. compl.
- ca carabassera de rabequet, n f sin. compl.
- ca carabassa (fruit), n f alt. sin.
- ca carabassa confitera, n f alt. sin.
- ca carabassa de bou, n f alt. sin.
- ca carabassa de menjar, n f alt. sin.
- ca carabassa de patatera, n f alt. sin.
- ca carabassa de rabequera, n f alt. sin.
- ca carabassa de rabequet, n f alt. sin.
- ca carabassa de rabequets, n f alt. sin.
- ca carabassa de síndria, n f alt. sin.
- ca carabassa per a dolç (fruit), n f alt. sin.
- ca carabassa porquera, n f alt. sin.
- ca carabassera de peça, n f alt. sin.
- ca carabassera groga, n f alt. sin.
- ca carabassera rodona, n f alt. sin.
- ca carbassa, n f alt. sin.
- ca carbassera d'Egipte, n f alt. sin.
- ca carbassera de bou, n f alt. sin.
- ca carbassera de menjar, n f alt. sin.
- ca carbassera de peça, n f alt. sin.
- ca carbassera de rabequet, n f alt. sin.
- ca carbassera patatera, n f alt. sin.
- ca rabequera, n f alt. sin.
- ca rabequet, n m alt. sin.
- ca rabequet (fruit), n m alt. sin.
- ca rabequets, n m pl alt. sin.
- ca carabassa tossinera, n f var. ling.
- ca rabeques, n f pl var. ling.
- ca zuca, n f var. ling.
- nc Cucurbita maxima Duchesne in Lam.
<Botànica > cucurbitàcies>
Nota
- Zuca és un nom alguerès provinent de l'italià zucca o del sard tzuca, que SANNA recull aplicat a Cucurbita maxima. Per a Cucurbita pepo SANNA recull carabassa, que és el nom habitual a l'Alguer (cf. Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1110).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carabassera de cabell d'àngel, n f
- ca carabassa, n f alt. sin.
- ca carabassa de cabell d'àngel, n f alt. sin.
- ca carabassa per a dolç (fruit), n f alt. sin.
- ca carbassa de cabell d'àngel (fruit), n f alt. sin.
- nc Cucurbita ficifolia Bouché
<Botànica > cucurbitàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carabassera de cabell d'àngel, n f
- ca carabassa, n f alt. sin.
- ca carabassa de cabell d'àngel, n f alt. sin.
- ca carabassa per a dolç (fruit), n f alt. sin.
- ca carbassa de cabell d'àngel (fruit), n f alt. sin.
- nc Cucurbita ficifolia Bouché
<Botànica > cucurbitàcies>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca carpaccio de ceps amb oli de cibulet, ceps, pinyons i sorbet dolç de farigola
- es carpaccio de setas de Burdeos con aceite de cebollino, setas de Burdeos, piñones y sorbete dulce de tomillo
- fr carpaccio de cèpes à l'huile de ciboulette, aux cèpes, aux pignons et au sorbet doux de thym
- it carpaccio di funghi porcini con olio ai cipollino, ai funghi porcini, ai pinoli e sorbetto dolce al timo
- en wild mushroom carpaccio with chives oil, wild mushrooms, pine nuts and thyme sweet sorbet
- de Steinpilzcarpaccio mit Schnittlauchöl, Steinpilzen, Pinienkernen und süßem Thymiansorbet
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carrasca, n f
- ca alzina carrasca, n f sin. compl.
- ca alzina de fulla curta, n f sin. compl.
- ca carrascla, n f sin. compl.
- ca alzina, n f alt. sin.
- ca alzina d'aglà dolç, n f alt. sin.
- ca alzina d'aglà dolça, n f alt. sin.
- ca alzina de fulla petita, n f alt. sin.
- ca alzina de glans dolces, n f alt. sin.
- ca alzina glanera, n f alt. sin.
- ca bellotera, n f alt. sin.
- ca bellotera vera, n f alt. sin.
- ca carrasca de bellotes dolces, n f alt. sin.
- ca carrasca de glans dolces, n f alt. sin.
- ca carrasca femella, n f alt. sin.
- ca carrasca mascle, n f alt. sin.
- ca carrascla vera, n f alt. sin.
- ca carrascot (rebrot), n m alt. sin.
- ca carrasquer, n m alt. sin.
- ca carrasquera, n f alt. sin.
- ca carrasquill (peu jove), n m alt. sin.
- ca carrasquissos (peu jove), n m pl alt. sin.
- ca carrasquissos (rebrot), n m pl alt. sin.
- ca malla (peu jove), n f alt. sin.
- ca carrascolla parda, n f var. ling.
- nc Quercus ilex L. subsp. ballota (Desf.) Samp.
- nc Quercus rotundifolia Lam. sin. compl.
- nc Quercus ballota Desf. var. ling.
- nc Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) O. Schwarz ex Trab. var. ling.
<Botànica > fagàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carrasca, n f
- ca alzina carrasca, n f sin. compl.
- ca alzina de fulla curta, n f sin. compl.
- ca carrascla, n f sin. compl.
- ca alzina, n f alt. sin.
- ca alzina d'aglà dolç, n f alt. sin.
- ca alzina d'aglà dolça, n f alt. sin.
- ca alzina de fulla petita, n f alt. sin.
- ca alzina de glans dolces, n f alt. sin.
- ca alzina glanera, n f alt. sin.
- ca bellotera, n f alt. sin.
- ca bellotera vera, n f alt. sin.
- ca carrasca de bellotes dolces, n f alt. sin.
- ca carrasca de glans dolces, n f alt. sin.
- ca carrasca femella, n f alt. sin.
- ca carrasca mascle, n f alt. sin.
- ca carrascla vera, n f alt. sin.
- ca carrascot (rebrot), n m alt. sin.
- ca carrasquer, n m alt. sin.
- ca carrasquera, n f alt. sin.
- ca carrasquill (peu jove), n m alt. sin.
- ca carrasquissos (peu jove), n m pl alt. sin.
- ca carrasquissos (rebrot), n m pl alt. sin.
- ca malla (peu jove), n f alt. sin.
- ca carrascolla parda, n f var. ling.
- nc Quercus ilex L. subsp. ballota (Desf.) Samp.
- nc Quercus rotundifolia Lam. sin. compl.
- nc Quercus ballota Desf. var. ling.
- nc Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) O. Schwarz ex Trab. var. ling.
<Botànica > fagàcies>
<Alimentació. Gastronomia > Begudes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Begudes [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>
- ca cava dolç, n m
- es cava dulce
- fr cava doux
- en sweet cava
<Begudes>
<Productes bevibles>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca cava dolç, n m
- es cava dulce
- fr cava doux
- en sweet cava
<Indústria > Indústria alimentària > Begudes > Productes bevibles>