Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "dolç" dins totes les àrees temàtiques

clorur de mercuri clorur de mercuri

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia>, <Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  clorur de mercuri, n m
  • ca  calomelan, n m sin. compl.
  • ca  clorur mercurós, n m sin. compl.
  • ca  precipitat blanc, n m sin. compl.
  • ca  sublimat dolç, n m sin. compl.
  • es  cloruro de mercurio, n m
  • fr  chlorure de mercure, n m
  • en  mercury chloride, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia>, <Disciplines de suport > Química>

Definició
Compost inorgànic, producte de l'alteració del cinabri.

Nota

  • El clorur de mercuri va ser emprat en medicina com a purgant, vermífug i antisifilític.
comí de prat comí de prat

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  comí de prat, n m
  • ca  alcaravia, n f sin. compl.
  • ca  càrvit, n m alt. sin.
  • ca  comí, n m alt. sin.
  • ca  comí barrat, n m alt. sin.
  • ca  comí de Madrid, n m alt. sin.
  • ca  comí dels prats, n m alt. sin.
  • ca  comí dolç, n m alt. sin.
  • ca  comí petit, n m alt. sin.
  • ca  comineta, n f alt. sin.
  • ca  fenoll de prat, n m alt. sin.
  • ca  fonoll de prat, n m alt. sin.
  • ca  matafaluga, n f alt. sin.
  • ca  matafaluga borda, n f alt. sin.
  • ca  acró, n m var. ling.
  • ca  alcaracòvia, n f var. ling.
  • ca  alcaraüia, n f var. ling.
  • ca  alcaraulla, n f var. ling.
  • ca  alcaraülla, n f var. ling.
  • ca  alcaravea, n f var. ling.
  • ca  alcaricóvia, n f var. ling.
  • ca  caró, n m var. ling.
  • ca  carvit, n m var. ling.
  • nc  Carum carvi L.
  • nc  Bunium carvi (L.) M. Bieb. sin. compl.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

comí de prat comí de prat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  comí de prat, n m
  • ca  alcaravia, n f sin. compl.
  • ca  càrvit, n m alt. sin.
  • ca  comí, n m alt. sin.
  • ca  comí barrat, n m alt. sin.
  • ca  comí de Madrid, n m alt. sin.
  • ca  comí dels prats, n m alt. sin.
  • ca  comí dolç, n m alt. sin.
  • ca  comí petit, n m alt. sin.
  • ca  comineta, n f alt. sin.
  • ca  fenoll de prat, n m alt. sin.
  • ca  fonoll de prat, n m alt. sin.
  • ca  matafaluga, n f alt. sin.
  • ca  matafaluga borda, n f alt. sin.
  • ca  acró, n m var. ling.
  • ca  alcaracòvia, n f var. ling.
  • ca  alcaraüia, n f var. ling.
  • ca  alcaraulla, n f var. ling.
  • ca  alcaraülla, n f var. ling.
  • ca  alcaravea, n f var. ling.
  • ca  alcaricóvia, n f var. ling.
  • ca  caró, n m var. ling.
  • ca  carvit, n m var. ling.
  • nc  Carum carvi L.
  • nc  Bunium carvi (L.) M. Bieb. sin. compl.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

congre dolç congre dolç

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  congre dolç, n m
  • ca  congre de sucre, n m sin. compl.
  • ca  pillet de platja, n m sin. compl.
  • es  congrio dulce
  • en  blacktailed conger
  • nc  Gnathopis mystax

<Peixos>

congre dolç congre dolç

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  congre dolç, n m
  • ca  congre, n m sin. compl.
  • ca  congre de roca, n m sin. compl.
  • ca  congre de sucre, n m sin. compl.
  • ca  congre serpenter, n m sin. compl.
  • ca  congre serpeter, n m sin. compl.
  • ca  pillet de platja, n m sin. compl.
  • ca  serp de mar, n f sin. compl.
  • ca  congre dols, n m var. ling.
  • ca  congre serpeté, n m var. ling.
  • nc  Gnathophis mystax
  • nc  Conger mystax var. ling.
  • nc  Gnathopis mystax var. ling.
  • nc  Gnatophis mystax var. ling.
  • es  congrio dulce
  • fr  congre bec-fin
  • en  blacktailed conger
  • en  thinlip conger

<Peixos > Còngrids>

congre dolç congre dolç

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  congre dolç, n m
  • ca  congre, n m sin. compl.
  • ca  congre de roca, n m sin. compl.
  • ca  congre de sucre, n m sin. compl.
  • ca  congre serpenter, n m sin. compl.
  • ca  congre serpeter, n m sin. compl.
  • ca  pillet de platja, n m sin. compl.
  • ca  serp de mar, n f sin. compl.
  • ca  congre dols, n m var. ling.
  • ca  congre serpeté, n m var. ling.
  • nc  Gnathophis mystax
  • nc  Conger mystax var. ling.
  • nc  Gnathopis mystax var. ling.
  • nc  Gnatophis mystax var. ling.
  • es  congrio dulce
  • fr  congre bec-fin
  • en  blacktailed conger
  • en  thinlip conger

<Peixos > Còngrids>

congre roig congre roig

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  congre roig, n m
  • ca  congre, n m sin. compl.
  • ca  congre de sucre, n m sin. compl.
  • ca  congre dolç, n m sin. compl.
  • ca  congre serpeter, n m sin. compl.
  • es  varga
  • en  Balearic conger
  • nc  Ariosoma balearicum

<Peixos>

congre roig congre roig

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  congre roig, n m
  • ca  congre, n m sin. compl.
  • ca  congre de sucre, n m sin. compl.
  • ca  congre dolç, n m sin. compl.
  • ca  congre serpenter, n m sin. compl.
  • ca  congre serpeter, n m sin. compl.
  • ca  varga, n f sin. compl.
  • ca  congre serpenté, n m var. ling.
  • ca  congre serpeté, n m var. ling.
  • nc  Ariosoma balearicum
  • nc  Conger balearicus var. ling.
  • es  varga
  • fr  congre des Baléares
  • en  Baleares conger
  • en  Balearic conger

<Peixos > Còngrids>

congre roig congre roig

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  congre roig, n m
  • ca  congre, n m sin. compl.
  • ca  congre de sucre, n m sin. compl.
  • ca  congre dolç, n m sin. compl.
  • ca  congre serpenter, n m sin. compl.
  • ca  congre serpeter, n m sin. compl.
  • ca  varga, n f sin. compl.
  • ca  congre serpenté, n m var. ling.
  • ca  congre serpeté, n m var. ling.
  • nc  Ariosoma balearicum
  • nc  Conger balearicus var. ling.
  • es  varga
  • fr  congre des Baléares
  • en  Baleares conger
  • en  Balearic conger

<Peixos > Còngrids>

copa de vi dolç copa de vi dolç

<Parament de taula>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  copa de vi dolç, n f
  • es  copa de vino dulce

<Parament de taula>

Definició
Copa que s'utilitza per a prendre vi dolç.