Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de beisbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 105 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 24)
ISBN 84-7739-274-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca llançament dolent, n m
es lanzamiento malo
fr lancer fou
fr mauvais lancer
en wild pitch

<Esport > Esports de pilota > Beisbol>

Definició

Llançament en què la pilota és enviada tan alta, tan baixa o tan desviada respecte a la base de meta, que el receptor no pot agafar-la fent un esforç normal, la qual cosa permet de guanyar una o més bases a l'equip atacant.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca llançament dolent, n m
es lanzamiento malo
fr lancer fou
fr mauvais lancer
en wild pitch

<Esport > 09 Esports de pilota > 09 Beisbol>

Definició

Llançament executat de manera que la pilota descriu una trajectòria tan alta, tan baixa o tan desviada que el receptor no pot agafar-la fent un esforç normal, cosa que permet guanyar una o més bases a l'equip atacant.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca llenca, n f
ca llentia, n f sin. compl.
es laja

<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>

Definició

Partícula pètria de forma plana, la dimensió mínima (grossor) de la qual és inferior a 3/5 de la dimensió mitjana.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca llentia, n f
es lentejón
en lense
en lenticle

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llentia, n f
ca llentia (llavor), n f sin. compl.
ca llentilla, n f sin. compl.
ca llentilla (llavor), n f sin. compl.
ca llentiera, n f alt. sin.
ca llenties, n f pl alt. sin.
ca llentillera, n f alt. sin.
ca llentilles, n f pl alt. sin.
ca llentirons, n m pl alt. sin.
ca veça, n f alt. sin.
ca dentilla (llavor), n f var. ling.
ca dentillera, n f var. ling.
ca entilla (llavor), n f var. ling.
ca entillera, n f var. ling.
ca gentilla, n f var. ling.
ca gentilla (llavor), n f var. ling.
ca gentillera, n f var. ling.
ca guentilla, n f var. ling.
ca guentilla (llavor), n f var. ling.
ca guentillera, n f var. ling.
ca lentilla, n f var. ling.
ca lentilla (llavor), n f var. ling.
ca lentillera, n f var. ling.
ca nentilla, n f var. ling.
nc Lens culinaris Medik. subsp. culinaris
nc Ervum lens L. sin. compl.
nc Lens esculenta Moench sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llentia, n f
ca llentia (llavor), n f sin. compl.
ca llentilla, n f sin. compl.
ca llentilla (llavor), n f sin. compl.
ca llentiera, n f alt. sin.
ca llenties, n f pl alt. sin.
ca llentillera, n f alt. sin.
ca llentilles, n f pl alt. sin.
ca llentirons, n m pl alt. sin.
ca veça, n f alt. sin.
ca dentilla (llavor), n f var. ling.
ca dentillera, n f var. ling.
ca entilla (llavor), n f var. ling.
ca entillera, n f var. ling.
ca gentilla, n f var. ling.
ca gentilla (llavor), n f var. ling.
ca gentillera, n f var. ling.
ca guentilla, n f var. ling.
ca guentilla (llavor), n f var. ling.
ca guentillera, n f var. ling.
ca lentilla, n f var. ling.
ca lentilla (llavor), n f var. ling.
ca lentillera, n f var. ling.
ca nentilla, n f var. ling.
nc Lens culinaris Medik. subsp. culinaris
nc Ervum lens L. sin. compl.
nc Lens esculenta Moench sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llentia, n f
ca llentia d'aigua, n f alt. sin.
ca llentia geperuda, n f alt. sin.
ca llenties d'aigua, n f pl alt. sin.
ca llentilla d'aigua, n f alt. sin.
ca llentilles d'aigua, n f pl alt. sin.
ca pa de granota, n m alt. sin.
ca pa de granotes, n m alt. sin.
ca vianda, n f alt. sin.
ca llentia d'aigo, n f var. ling.
ca llentilla d'aigo, n f var. ling.
nc Lemna gibba L.

<Botànica > lemnàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llentia, n f
ca llentia d'aigua, n f alt. sin.
ca llentia geperuda, n f alt. sin.
ca llenties d'aigua, n f pl alt. sin.
ca llentilla d'aigua, n f alt. sin.
ca llentilles d'aigua, n f pl alt. sin.
ca pa de granota, n m alt. sin.
ca pa de granotes, n m alt. sin.
ca vianda, n f alt. sin.
ca llentia d'aigo, n f var. ling.
ca llentilla d'aigo, n f var. ling.
nc Lemna gibba L.

<Botànica > lemnàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llentia d'aigua, n f
ca pa de granotes, n m sin. compl.
ca llapó, n m alt. sin.
ca llentia d'aigua petita, n f alt. sin.
ca llenties, n f pl alt. sin.
ca llenties d'aigua, n f pl alt. sin.
ca llentieta d'aigua, n f alt. sin.
ca llentilla d'aigua, n f alt. sin.
ca llentilles d'aigua, n f pl alt. sin.
ca pa de granota, n m alt. sin.
ca vianda, n f alt. sin.
ca llentia d'aigu, n f var. ling.
ca llepó, n m var. ling.
nc Lemna minor L.

<Botànica > lemnàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llentia d'aigua, n f
ca pa de granotes, n m sin. compl.
ca llapó, n m alt. sin.
ca llentia d'aigua petita, n f alt. sin.
ca llenties, n f pl alt. sin.
ca llenties d'aigua, n f pl alt. sin.
ca llentieta d'aigua, n f alt. sin.
ca llentilla d'aigua, n f alt. sin.
ca llentilles d'aigua, n f pl alt. sin.
ca pa de granota, n m alt. sin.
ca vianda, n f alt. sin.
ca llentia d'aigu, n f var. ling.
ca llepó, n m var. ling.
nc Lemna minor L.

<Botànica > lemnàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "dolentia" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició