Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "donzella" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blavet, n m
  • ca  donzella, n f alt. sin.
  • ca  flor de la salpassa, n f alt. sin.
  • ca  flor de Pasqua, n f alt. sin.
  • ca  flor del sol post, n f alt. sin.
  • ca  floreta de la salpassa, n f alt. sin.
  • ca  floreta de Pasqua, n f alt. sin.
  • ca  gesmil bord, n m alt. sin.
  • ca  gessamins d'ase, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de primavera, n f alt. sin.
  • ca  herba donzella, n f alt. sin.
  • ca  pervinca, n f alt. sin.
  • ca  pruenga, n f alt. sin.
  • ca  vareta de la salpassa, n f alt. sin.
  • ca  vinca, n f alt. sin.
  • ca  vincapervinca, n f alt. sin.
  • ca  viola de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  violeta borda, n f alt. sin.
  • ca  blincapervincla, n f var. ling.
  • ca  brincaperbrinca, n f var. ling.
  • ca  flor de la serpassa, n f var. ling.
  • ca  floreta de la serpassa, n f var. ling.
  • ca  gesamins d'ase, n m pl var. ling.
  • ca  proenga, n f var. ling.
  • ca  prohanga, n f var. ling.
  • ca  vareta de la serpassa, n f var. ling.
  • ca  vinca-pervincla, n f var. ling.
  • ca  vincaperblinca, n f var. ling.
  • ca  vincapervincla, n f var. ling.
  • ca  vincla-pervincla, n f var. ling.
  • nc  Vinca difformis Pourr.
  • nc  Vinca media Hoffmanns. et Link var. ling.

<Botànica > apocinàcies>

blavet blavet

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blavet, n m
  • ca  donzella, n f alt. sin.
  • ca  flor de la salpassa, n f alt. sin.
  • ca  flor de Pasqua, n f alt. sin.
  • ca  flor del sol post, n f alt. sin.
  • ca  floreta de la salpassa, n f alt. sin.
  • ca  floreta de Pasqua, n f alt. sin.
  • ca  gesmil bord, n m alt. sin.
  • ca  gessamins d'ase, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de primavera, n f alt. sin.
  • ca  herba donzella, n f alt. sin.
  • ca  pervinca, n f alt. sin.
  • ca  pruenga, n f alt. sin.
  • ca  vareta de la salpassa, n f alt. sin.
  • ca  vinca, n f alt. sin.
  • ca  vincapervinca, n f alt. sin.
  • ca  viola de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  violeta borda, n f alt. sin.
  • ca  blincapervincla, n f var. ling.
  • ca  brincaperbrinca, n f var. ling.
  • ca  flor de la serpassa, n f var. ling.
  • ca  floreta de la serpassa, n f var. ling.
  • ca  gesamins d'ase, n m pl var. ling.
  • ca  proenga, n f var. ling.
  • ca  prohanga, n f var. ling.
  • ca  vareta de la serpassa, n f var. ling.
  • ca  vinca-pervincla, n f var. ling.
  • ca  vincaperblinca, n f var. ling.
  • ca  vincapervincla, n f var. ling.
  • ca  vincla-pervincla, n f var. ling.
  • nc  Vinca difformis Pourr.
  • nc  Vinca media Hoffmanns. et Link var. ling.

<Botànica > apocinàcies>

congre pintat congre pintat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  congre pintat, n m
  • ca  congre, n m sin. compl.
  • ca  congre daurat, n m sin. compl.
  • ca  congre serp, n m sin. compl.
  • ca  congre serpenter, n m sin. compl.
  • ca  congre serpeter, n m sin. compl.
  • ca  daurat, n m sin. compl.
  • ca  donzella, n f sin. compl.
  • ca  matiner, n m sin. compl.
  • ca  serp, n f sin. compl.
  • ca  serp de mar, n f sin. compl.
  • ca  serpenter, n m sin. compl.
  • ca  congre serpenté, n m var. ling.
  • ca  congre serpeté, n m var. ling.
  • ca  culebra, n f var. ling.
  • ca  duradu, n m var. ling.
  • nc  Echelus myrus
  • nc  Conger myrus var. ling.
  • nc  Myrus vulgaris var. ling.
  • es  congrio pintado
  • es  culebra, n f
  • fr  serpenton miro
  • en  bluntsnout snake eel
  • en  painted eel

<Peixos > Ofíctids>

congre pintat congre pintat

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  congre pintat, n m
  • ca  congre, n m sin. compl.
  • ca  congre daurat, n m sin. compl.
  • ca  congre serp, n m sin. compl.
  • ca  congre serpenter, n m sin. compl.
  • ca  congre serpeter, n m sin. compl.
  • ca  daurat, n m sin. compl.
  • ca  donzella, n f sin. compl.
  • ca  matiner, n m sin. compl.
  • ca  serp, n f sin. compl.
  • ca  serp de mar, n f sin. compl.
  • ca  serpenter, n m sin. compl.
  • ca  congre serpenté, n m var. ling.
  • ca  congre serpeté, n m var. ling.
  • ca  culebra, n f var. ling.
  • ca  duradu, n m var. ling.
  • nc  Echelus myrus
  • nc  Conger myrus var. ling.
  • nc  Myrus vulgaris var. ling.
  • es  congrio pintado
  • es  culebra, n f
  • fr  serpenton miro
  • en  bluntsnout snake eel
  • en  painted eel

<Peixos > Ofíctids>

donzella donzella

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  donzella, n f
  • ca  guiula, n f sin. compl.
  • ca  juliola, n f sin. compl.
  • ca  julivia, n f sin. compl.
  • ca  senyora, n f sin. compl.
  • ca  senyoreta, n f sin. compl.
  • es  doncella
  • es  julia
  • fr  girelle
  • en  rainbow wrasse
  • nc  Coris julis

<Peixos>

Definició
Peix osteïcti de l'ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, d'un 25 cm de llargària, amb els flancs de color roig recorregut per ratlles longitudinals.
donzella donzella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  donzella, n f
  • ca  gesmil de vora séquia, n m alt. sin.
  • ca  herba donzella, n f alt. sin.
  • ca  pervinca, n f alt. sin.
  • ca  pruenga, n f alt. sin.
  • ca  vinca, n f alt. sin.
  • ca  vinca petita, n f alt. sin.
  • ca  vincapervinca, n f alt. sin.
  • ca  viola de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  blinca per blinca, n f var. ling.
  • ca  pervincla, n f var. ling.
  • ca  vinca-pervincla, n f var. ling.
  • ca  vincapervrinca, n f var. ling.
  • ca  vincla-pervincla, n f var. ling.
  • nc  Vinca minor L.

<Botànica > apocinàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  donzella, n f
  • ca  gesmil de vora séquia, n m alt. sin.
  • ca  herba donzella, n f alt. sin.
  • ca  pervinca, n f alt. sin.
  • ca  pruenga, n f alt. sin.
  • ca  vinca, n f alt. sin.
  • ca  vinca petita, n f alt. sin.
  • ca  vincapervinca, n f alt. sin.
  • ca  viola de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  blinca per blinca, n f var. ling.
  • ca  pervincla, n f var. ling.
  • ca  vinca-pervincla, n f var. ling.
  • ca  vincapervrinca, n f var. ling.
  • ca  vincla-pervincla, n f var. ling.
  • nc  Vinca minor L.

<Botànica > apocinàcies>

donzella donzella

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  donzella, n f
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  donzella femella, n f sin. compl.
  • ca  donzella mascle, n f sin. compl.
  • ca  donzella rei, n f sin. compl.
  • ca  donzelló [petit], n m sin. compl.
  • ca  fava, n f sin. compl.
  • ca  guiula, n f sin. compl.
  • ca  guiula [femella], n f sin. compl.
  • ca  juliola, n f sin. compl.
  • ca  senyora, n f sin. compl.
  • ca  senyora [mascle], n f sin. compl.
  • ca  senyoreta, n f sin. compl.
  • ca  vera, n f sin. compl.
  • ca  doncella, n f var. ling.
  • ca  donçella, n f var. ling.
  • ca  doncella mascle, n f var. ling.
  • ca  doncella rei, n f var. ling.
  • ca  doncellas, n f pl var. ling.
  • ca  donsella, n f var. ling.
  • ca  donzellas, n f pl var. ling.
  • ca  gelovia, n f var. ling.
  • ca  giula, n f var. ling.
  • ca  gúiola, n f var. ling.
  • ca  güiula, n f var. ling.
  • ca  guiules, n f pl var. ling.
  • ca  jodriola, n f var. ling.
  • ca  judriola, n f var. ling.
  • ca  julia, n f var. ling.
  • ca  julibia, n f var. ling.
  • ca  julibria, n f var. ling.
  • ca  julioles, n f pl var. ling.
  • ca  julivia, n f var. ling.
  • ca  julívia, n f var. ling.
  • ca  julivies, n f pl var. ling.
  • ca  juribia, n f var. ling.
  • ca  juriola, n f var. ling.
  • ca  senyoretas, n f pl var. ling.
  • nc  Coris julis
  • nc  Julis Gioffredi var. ling.
  • nc  Julis giofredi var. ling.
  • nc  Julis mediterraneus var. ling.
  • nc  Julis speciosus var. ling.
  • nc  Julis vulgaris var. ling.
  • nc  Labrus julis var. ling.
  • es  doncella
  • es  julia
  • fr  girele
  • fr  girelle
  • it  donzella
  • en  rainbow
  • en  rainbow wrasse
  • en  rainbow-wrass
  • de  Meerfunker
  • de  Meerjunker

<Peixos > Làbrids>

donzella donzella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  donzella, n f
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  donzella femella, n f sin. compl.
  • ca  donzella mascle, n f sin. compl.
  • ca  donzella rei, n f sin. compl.
  • ca  donzelló [petit], n m sin. compl.
  • ca  fava, n f sin. compl.
  • ca  guiula, n f sin. compl.
  • ca  guiula [femella], n f sin. compl.
  • ca  juliola, n f sin. compl.
  • ca  senyora, n f sin. compl.
  • ca  senyora [mascle], n f sin. compl.
  • ca  senyoreta, n f sin. compl.
  • ca  vera, n f sin. compl.
  • ca  doncella, n f var. ling.
  • ca  donçella, n f var. ling.
  • ca  doncella mascle, n f var. ling.
  • ca  doncella rei, n f var. ling.
  • ca  doncellas, n f pl var. ling.
  • ca  donsella, n f var. ling.
  • ca  donzellas, n f pl var. ling.
  • ca  gelovia, n f var. ling.
  • ca  giula, n f var. ling.
  • ca  gúiola, n f var. ling.
  • ca  güiula, n f var. ling.
  • ca  guiules, n f pl var. ling.
  • ca  jodriola, n f var. ling.
  • ca  judriola, n f var. ling.
  • ca  julia, n f var. ling.
  • ca  julibia, n f var. ling.
  • ca  julibria, n f var. ling.
  • ca  julioles, n f pl var. ling.
  • ca  julivia, n f var. ling.
  • ca  julívia, n f var. ling.
  • ca  julivies, n f pl var. ling.
  • ca  juribia, n f var. ling.
  • ca  juriola, n f var. ling.
  • ca  senyoretas, n f pl var. ling.
  • nc  Coris julis
  • nc  Julis Gioffredi var. ling.
  • nc  Julis giofredi var. ling.
  • nc  Julis mediterraneus var. ling.
  • nc  Julis speciosus var. ling.
  • nc  Julis vulgaris var. ling.
  • nc  Labrus julis var. ling.
  • es  doncella
  • es  julia
  • fr  girele
  • fr  girelle
  • it  donzella
  • en  rainbow
  • en  rainbow wrasse
  • en  rainbow-wrass
  • de  Meerfunker
  • de  Meerjunker

<Peixos > Làbrids>

fadrí fadrí

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  fadrí, n m
  • ca  donzella, n f sin. compl.
  • ca  guiula, n f sin. compl.
  • ca  ministre, n m sin. compl.
  • ca  senyoreta, n f sin. compl.
  • ca  vit d'en Gaona, n m sin. compl.
  • es  doncella
  • es  julia
  • fr  girelle paon
  • en  ornate wrasse
  • nc  Coris julia
  • nc  Thalassoma pavo

<Peixos>

Definició
Peix teleosti, perciforme, de la família dels làbrids, amb el cos cobert de ratlles transversals ondulades i amb una taca negra a l'esquena.