Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "dos" dins totes les àrees temàtiques

100 m esquena 100 m esquena

<Natació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esports aquàtics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/155/>

  • ca  100 m esquena, n m pl
  • es  100 m espalda
  • fr  100 m dos
  • en  100m backstroke

<Esport > Esports aquàtics > Natació>

Definició
Prova consistent a recórrer nedant en el mínim temps possible una distància de 100 m en l'estil d'esquena.
100 m esquena 100 m esquena

<10 Esports aquàtics > 01 Natació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  100 m esquena, n m pl
  • es  100 m espalda, n m pl
  • fr  100 m dos, n m pl
  • en  100m backstroke, n pl

<Esport > 10 Esports aquàtics > 01 Natació>

Definició
Prova consistent a recórrer nedant en el mínim temps possible una distància de 100 m en l'estil d'esquena.
200 m esquena 200 m esquena

<Natació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esports aquàtics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/155/>

  • ca  200 m esquena, n m pl
  • es  200 m espalda
  • fr  200 m dos
  • en  200m backstroke

<Esport > Esports aquàtics > Natació>

Definició
Prova consistent a recórrer nedant en el mínim temps possible una distància de 200 m en l'estil d'esquena.
200 m esquena 200 m esquena

<10 Esports aquàtics > 01 Natació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  200 m esquena, n m pl
  • es  200 m espalda, n m pl
  • fr  200 m dos, n m pl
  • en  200m backstroke, n pl

<Esport > 10 Esports aquàtics > 01 Natació>

Definició
Prova consistent a recórrer nedant en el mínim temps possible una distància de 200 m en l'estil d'esquena.
a dos [PILOTA VAL] a dos [PILOTA VAL]

<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 01 Pilota valenciana>, <09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 01 Tennis>, <24 Esports tradicionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  a dos [PILOTA VAL], adj
  • ca  iguals [TENNIS], adj

<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 01 Pilota valenciana>, <Esport > 09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 01 Tennis>, <Esport > 24 Esports tradicionals>

Definició
Dit de la situació d'empat a punts en el transcurs d'un joc.
a dues parets a dues parets

<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  a dues parets, adj
  • es  a dos paredes
  • fr  carambolage
  • fr  deux-murs
  • eu  bi paretetara

<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>

Definició
Dit de la jugada consistent a fer tocar a la pilota primer la paret esquerra i a continuació el frontis.
a dues! a dues!

<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  a dues!, interj
  • ca  parets!, interj
  • ca  trinquet!, interj
  • es  ¡a las dos!
  • fr  deux-murs!
  • eu  bi paretetara!
  • eu  bitara!

<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>

Definició
Expressió amb què el saguer indica al davanter que es col·loqui a la dreta perquè l'adversari farà una rematada a dues parets.
albellatge de dues espigues albellatge de dues espigues

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albellatge de dues espigues, n m
  • ca  albellatge distaqui, n m alt. sin.
  • ca  alballage de dos espigues, n m var. ling.
  • nc  Andropogon distachyos L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

albellatge de dues espigues albellatge de dues espigues

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albellatge de dues espigues, n m
  • ca  albellatge distaqui, n m alt. sin.
  • ca  alballage de dos espigues, n m var. ling.
  • nc  Andropogon distachyos L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  all bord, n m
  • ca  all d'os, n m alt. sin.
  • ca  all de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  all de colobra, n m alt. sin.
  • ca  all de moro, n m alt. sin.
  • ca  all silvestre, n m alt. sin.
  • ca  all ursí, n m alt. sin.
  • ca  allassa vermella, n f alt. sin.
  • nc  Allium ursinum L.

<Botànica > liliàcies>