Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "dot" dins totes les àrees temàtiques

creu creu

<Esport > Tir > Tir amb arc>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tir amb arc. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 12)
ISBN 84-7739-230-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  creu, n f
  • es  aspa
  • fr  mouche
  • en  dot

<Esport > Tir > Tir amb arc>

Definició
Senyal en forma d'aspa que serveix per a indicar el centre de diana.
creu creu

<21 Caça, pesca i tir > Tir > Tir amb arc>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  creu, n f
  • ca  mosca, n f
  • es  aspa
  • es  mosca
  • fr  mouche
  • en  dot

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > Tir > Tir amb arc>

Definició
Senyal en forma d'aspa que indica el centre d'una diana.
creu creu

<Esport > Tir > Tir amb arc>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  creu, n f
  • ca  mosca, n f
  • es  aspa
  • es  mosca
  • fr  mouche
  • en  dot

<Esport > Tir > Tir amb arc>

Definició
Senyal en forma d'aspa que indica el centre de la diana.
dos dotis dos dotis

<Dret > Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>

  • la  dos dotis, n f
  • ca  dot, n m
  • es  dote, n f
  • fr  dot, n f
  • it  dote, n f

<Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dot, n m
  • es  dote, n f

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  dot, n m
  • es  dote

<Dret civil > Dret de família>

Definició
Aportació voluntària de béns que fa la muller al marit amb la finalitat de contribuir al sosteniment de les càrregues del matrimoni.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dot, n m
  • es  dote

<Dret civil>

Definició
Aportació voluntària de béns que fa la muller al marit orientada al sosteniment de les càrregues del matrimoni.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Ex.: Un bon dot.
  • Ex.: Aportar en dot.
  • El dot és, o més aviat era, ja que actualment el Codi civil de Catalunya ja no recull la regulació d'aquesta institució, una aportació de béns que feia un dels cònjuges per ajudar a suportar les càrregues matrimonials; la propietat del dot es mantenia durant tot el matrimoni. Habitualment el dot l'aportava la dona, no obstant això, la regulació catalana incorporà també el dot masculí.
    El dot és una institució provinent del dret romà; en els inicis es podien diferenciar diverses maneres de constituir el dot. En aquestes destaca la idea de transmissió o de promesa de transmissió de béns a favor del marit utilitzant negocis formals per a constituir el dot. Amb el temps la regulació es va anar flexibilitzant i es van simplificar certes formalitats.
    S'incorporà regulació sobre aquesta institució tant al Codi Civil espanyol com a la regulació civil catalana, amb la recepció; a Catalunya el règim jurídic del dot s'assentava en els pactes entre cònjuges establerts en el títol de la constitució dotal (habitualment en capitulacions matrimonials).
    La Compilació del dret civil de Catalunya del 1960 va incorporar per última vegada una extensa regulació sobre el dot. Aquesta disposava l'obligació de constitució de dot per part dels pares i en relació amb les filles, i distingia entre un dot obligatori i un de caràcter voluntari. Es constituïa a favor del marit o en favor d'aquest i dels seus pares pels deutes que podia ocasionar la muller una vegada constituït el matrimoni, conforme al mínim que establia la llei. La constitució del dot es podia realitzar abans o durant el matrimoni, per mitjà d'escriptura pública, com a negoci jurídic entre vius o com a acte d'última voluntat.
dot dot

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  dot, n m
  • ca  famfre, n m sin. compl.
  • ca  gerna, n f sin. compl.
  • ca  pàmpol rascàs, n m sin. compl.
  • ca  rascàs, n m sin. compl.
  • ca  xerla, n f sin. compl.
  • ca  xerna, n f sin. compl.
  • es  cherna
  • fr  cernier commun
  • en  stone bass
  • en  wreck-fish
  • nc  Polyprion americanum

<Peixos>

Definició
Peix de l'ordre dels perciformes i de la família dels serrànids, molt semblant a l'anfós, que pot atènyer 2 metres de longitud, de carn molt apreciada.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dot, n m
  • es  dote

<Dret canònic>

Definició
Allò que aporta al convent una dona que es fa monja.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
dot dot

<Dret civil>, <Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dot, n m
  • es  dote

<Dret civil>, <Història del dret>

Definició
Conjunt de béns que l'esposa, o una altra persona per ella, entrega a l'espòs amb la finalitat d'aixecar les càrregues del matrimoni.

Nota

  • Àmbit: Illes Balears
  • El règim dotal va ser molt freqüent històricament a les Illes, i es troba establert -també amb el nom de aixovar- en capítols atorgats fins al segle XIX. Però això no passava solament a les Illes, sinó que també era una realitat històrica en molts territoris influenciats pel ius commune, i ho prova la molt extensa regulació que dedicava al dot el Codi civil espanyol (CC), per a tortura d'estudiants i opositors. Tanmateix, aquesta regulació va llevar a la institució una característica essencial, com era la inalienabilitat, ja que, com s'indicava en la llei setena, títol XI de la partida quarta del codi Las Siete Partidas d'Alfons X, el marit no podia «enajenar ni malmeter mientras que durase el matrimonio, la dote que recibió de ella, fueras ende, si la diese apreciada». En l'època de la codificació, tant la circulació de la riquesa com els mateixos interessos de les famílies li van llevar la inalienabilitat i, des d'aleshores, la institució vivia més en els preceptes del CC que en la realitat quotidiana, fins que va desaparèixer també d'aquells. Fins i tot, després de la Constitució espanyola (CE) del 1978, s'ha dit que el dot podria ser inconstitucional, i seria prohibit -en els territoris en què regeix el CC íntegrament- per l'article 1328 -que recull que és nul·la qualsevol estipulació contrària a les lleis o als bons costums o limitativa de la igualtat de drets que correspon a cada cònjuge-, que és, si fa no fa, una concreció del principi constitucional d'igualtat, establert pels articles 14 i 32 de la CE. En realitat, la qüestió no deixa de ser molt discutible, ja que no es pot dubtar que seria vàlid un pacte capitular en què l'esposa, o una altra persona per ella, cedeix a l'espòs uns béns perquè els administri, apliqui els seus fruits i rendiments a l'aixecament de les càrregues, de manera que els recupera quan s'extingeix el règim econòmic del matrimoni; la realitat és que aquestes funcions són les que tenia fonamentalment el dot.
    Però, en tot cas, és evident la possibilitat de pactar un sistema dotal a les Illes, ja que ho permet, per a Mallorca i Menorca, l'article 5 de la Compilació del dret civil de les Illes Balears del 1990, que estableix que «el dot serà sempre voluntari i es regularà pel que s'ha establert a l'escriptura de constitució i, supletòriament, pel règim que tradicionalment ha estat d'aplicació»; i, quant a Eivissa i Formentera, l'article 66.5 disposa que «quan les estipulacions capitulars es refereixin a institucions familiars i successòries consuetudinàries, tals com constitució de dot o d'escreix [...] hom se subjectarà al que s'hagi pactat i aquelles s'interpretaran d'acord amb el costum», i l'article 67 in fine indica que «si hi ha dot o altres béns afectes al sosteniment de les càrregues familiars, els fruits i les rendes s'aplicaran preferentment a aquest fi».
    Pel que fa al règim jurídic aplicable al dot, en primer terme és el que s'ha pactat en l'escriptura de constitució. Subsidiàriament s'ha d'acudir, a Mallorca i a Menorca, al règim que tradicionalment s'ha aplicat; mentre que, amb relació a Eivissa i Formentera, s'ha de considerar el costum. En el primer cas, la referència al règim tradicional posa a disposició de l'intèrpret tota la regulació romana del dot, suficient per a donar solució als problemes plantejats. En canvi, pel que fa a Eivissa i Formentera, potser és més difícil determinar el costum aplicable. Si les dificultats són insuperables, s'han de considerar -tal com mana el paràgraf segon de l'article 1- els principis generals i la tradició jurídica, encarnada per les antigues lleis, els costums, la jurisprudència i la doctrina, que possiblement portaran també a la regulació romana.
    En relació amb el dot, dins la història jurídica de les Illes, hi havia l'escreix, augment del dot que constituïa el marit a favor de la muller fadrina amb la qual contreia matrimoni. La institució, que com el dot tenia caràcter voluntari, recompensava la virginitat de la dona, per la qual cosa no es constituïa escreix a favor de les vídues. Segons privilegi del rei Sanç I de Mallorca, del 8 de juliol de 1316, l'import era fixat en una quarta part del dot. Es diu que la institució pot tenir l'origen en la Morgengabe germànica, que era la donació que el marit feia a l'esposa al matí, posteriorment a la nit de noces, després d'haver comprovat la virginitat de l'esposa. No és estrany, en aquestes circumstàncies, que l'escreix hagi passat a la història; i el mateix ha fet el dot, substituït en la realitat per les donacions propter nuptias o per raó de matrimoni.
    Aquestes donacions no són regulades per la Compilació del 1990, i això determina que tinguin el règim jurídic dels articles del 1336 al 1343 del CC, per aplicació de l'article 1 de la Compilació. Per aquesta raó, la doctrina ha assenyalat que seria convenient regular-les, especialment per a tractar-ne la ineficàcia i la revocació, i establir clarament les causes de revocació, a més d'excloure'n els regals de casament de béns mobles, el valor dels quals s'ajusti als usos, atès el nivell de vida de la família. Pel que fa a la ineficàcia, s'hauria de produir si el matrimoni no es contreu en el termini d'un any a comptar de l'acceptació de la donació. També s'haurien de regular les condicions d'exercici de les accions corresponents per a aconseguir la ineficàcia i la revocació, donant terminis breus per raons de seguretat jurídica i regulant els efectes de les sentències declaratòries d'aquestes situacions.
  • V. t.: règim de separació de béns n m