Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "dot" dins totes les àrees temàtiques

dilució de la precisió dilució de la precisió

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  dilució de la precisió, n f
  • ca  DOP, n f sigla
  • es  dilución de la precisión
  • es  DOP sigla
  • en  dilution of precision
  • en  DOP sigla

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació>

Definició
Indicador de la geometria dels satèl·lits visibles per un receptor de GPS i, per tant, de la precisió del mesurament posicional en un moment determinat del temps.

Nota

  • 1. Generalment les posicions mesurades amb valors baixos de dilució de la precisió proporcionen major precisió que els efectuats en situacions de dilució de la precisió alta. El valor total de dilució de la precisió d'un conjunt de satèl·lits es descompon en diversos valors, segons el factor considerat: dilució de la precisió horitzontal, dilució de la precisió posicional, dilució de la precisió temporal, dilució de la precisió vertical.

    2. La sigla DOP correspon a l'equivalent anglès dilution of precision.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
dilució de la precisió dilució de la precisió

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  dilució de la precisió, n f
  • ca  DOP, n f sigla
  • es  dilución de la precisión
  • es  DOP sigla
  • en  dilution of precision
  • en  DOP sigla

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació>

Definició
Indicador de la geometria dels satèl·lits visibles per un receptor de GPS i, per tant, de la precisió del mesurament posicional en un moment determinat del temps.

Nota

  • 1. Generalment les posicions mesurades amb valors baixos de dilució de la precisió proporcionen major precisió que els efectuats en situacions de dilució de la precisió alta. El valor total de dilució de la precisió d'un conjunt de satèl·lits es descompon en diversos valors, segons el factor considerat: dilució de la precisió horitzontal, dilució de la precisió posicional, dilució de la precisió temporal, dilució de la precisió vertical.

    2. La sigla DOP correspon a l'equivalent anglès dilution of precision.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
dilució de la precisió dilució de la precisió

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  dilució de la precisió, n f
  • ca  DOP, n f sigla
  • es  dilución de la precisión
  • es  DOP sigla
  • en  dilution of precision
  • en  DOP sigla

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació>

Definició
Indicador de la geometria dels satèl·lits visibles per un receptor de GPS i, per tant, de la precisió del mesurament posicional en un moment determinat del temps.

Nota

  • 1. Generalment les posicions mesurades amb valors baixos de dilució de la precisió proporcionen major precisió que els efectuats en situacions de dilució de la precisió alta. El valor total de dilució de la precisió d'un conjunt de satèl·lits es descompon en diversos valors, segons el factor considerat: dilució de la precisió horitzontal, dilució de la precisió posicional, dilució de la precisió temporal, dilució de la precisió vertical.

    2. La sigla DOP correspon a l'equivalent anglès dilution of precision.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
dimetiltriptamina dimetiltriptamina

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  dimetiltriptamina
  • ca  DMT sigla
  • en  dimethyltryptamine
  • en  DMT sigla

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Trastorns mentals>

dipositari central de valors dipositari central de valors

<Economia > Finances > Mercats financers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>

  • ca  dipositari central de valors, n m
  • ca  DCV, n m sigla
  • es  depositario central de valores
  • es  DCV sigla
  • fr  dépositaire central de titres
  • fr  CSD sigla
  • fr  DCT sigla
  • en  central securities depository
  • en  CSD sigla

<Mercats financers > Persones i entitats>

Definició
Institució financera que custodia els valors admesos a borsa i que ofereix un servei de col·locació en una o més borses.

Nota

  • A l'Estat espanyol, el dipositari central de valors és Iberclear; a França, Euroclear France; al Regne Unit i a Irlanda, CRESTCo; a Alemanya, Clearstream Banking, i, als Estats Units, la Depository Trust Company.
distròfia muscular tibial distròfia muscular tibial

<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>

  • ca  distròfia muscular tibial, n f
  • ca  miopatia distal d'Udd, n f
  • es  distrofia muscular tibial, n f
  • es  distrofia muscular tibial finlandesa, n f sin. compl.
  • es  miopatía de Udd, n f sin. compl.
  • es  miopatía distal tipo Udd, n f sin. compl.
  • es  TMD, n f sigla
  • fr  dystrophie musculaire tibiale, n f
  • fr  myopathie d'Udd, n f sin. compl.
  • fr  myopathie distale type Udd, n f sin. compl.
  • fr  DMT, n f sigla
  • fr  TMD, n f sigla
  • en  tibial muscular dystrophy, n
  • en  distal myopathy, Udd type, n sin. compl.
  • en  Udd myopathy, n sin. compl.
  • en  TMD, n sigla
  • cod  609

<Malalties minoritàries > Malalties neuromusculars>

<Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n f
  • es   n f
  • fr   n f
  • en   n
  • sbl  
  • sbl  

<Física > Termes generals>

Definició

Nota

doc doc

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  doc, n m
  • es  dock
  • fr  dock
  • en  warehouse

<Ports > Instal·lacions auxiliars fixes i mòbils>

Definició
Cadascun dels magatzems portuaris situats al voltant d'un moll destinats a rebre mercaderies en dipòsit.
doe doe

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  doe
  • ca  dohe sin. compl.
  • ca  kidoe sin. compl.
  • de  Doe
  • de  Dohe sin. compl.
  • de  Kidoe sin. compl.
  • en  Doe
  • en  Dohe sin. compl.
  • en  Kidoe sin. compl.
  • es  doe
  • es  dohe sin. compl.
  • es  kidoe sin. compl.
  • eu  doe
  • eu  dohe sin. compl.
  • eu  kidoe sin. compl.
  • fr  doe
  • fr  dohe sin. compl.
  • fr  kidoe sin. compl.
  • gl  doe
  • gl  dohe sin. compl.
  • gl  kidoe sin. compl.
  • it  doe
  • it  dohe sin. compl.
  • it  kidoe sin. compl.
  • nl  Doe
  • nl  Dohe sin. compl.
  • nl  Kidoe sin. compl.
  • pt  doe
  • pt  dohe sin. compl.
  • pt  kidoe sin. compl.

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Tanzània>

Definició
El grup etnolingüístic doe se situa a la costa nord de Tanzània, a la regió de Pwani. De fet, el terme pwani significa 'costa' en suahili.

Sembla que molts does han abandonat la seva llengua i han adoptat el suahili com a llengua d'ús habitual. Així, el doe és utilitzat principalment en certs rituals i en les pràctiques tradicionals.

El doe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.

Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kidoe. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kidoe, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wadoe, wasuahili, watutsi), o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
dofí ratllat dofí ratllat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dofí ratllat, n m
  • ca  dofí llistat, n m sin. compl.
  • nc  Stenella coeruleoalba
  • auct  (Meyen 1833)
  • cod  DST
  • es  estenela listada
  • fr  dauphin bleu et blanc
  • en  striped dolphin

<Mamífers marins > Cetacis > Odontocets > Delfínids>