Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "dotze" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dot, n m
  • es  dote

<Dret civil>

Definició
Aportació voluntària de béns que fa la muller al marit orientada al sosteniment de les càrregues del matrimoni.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Ex.: Un bon dot.
  • Ex.: Aportar en dot.
  • El dot és, o més aviat era, ja que actualment el Codi civil de Catalunya ja no recull la regulació d'aquesta institució, una aportació de béns que feia un dels cònjuges per ajudar a suportar les càrregues matrimonials; la propietat del dot es mantenia durant tot el matrimoni. Habitualment el dot l'aportava la dona, no obstant això, la regulació catalana incorporà també el dot masculí.
    El dot és una institució provinent del dret romà; en els inicis es podien diferenciar diverses maneres de constituir el dot. En aquestes destaca la idea de transmissió o de promesa de transmissió de béns a favor del marit utilitzant negocis formals per a constituir el dot. Amb el temps la regulació es va anar flexibilitzant i es van simplificar certes formalitats.
    S'incorporà regulació sobre aquesta institució tant al Codi Civil espanyol com a la regulació civil catalana, amb la recepció; a Catalunya el règim jurídic del dot s'assentava en els pactes entre cònjuges establerts en el títol de la constitució dotal (habitualment en capitulacions matrimonials).
    La Compilació del dret civil de Catalunya del 1960 va incorporar per última vegada una extensa regulació sobre el dot. Aquesta disposava l'obligació de constitució de dot per part dels pares i en relació amb les filles, i distingia entre un dot obligatori i un de caràcter voluntari. Es constituïa a favor del marit o en favor d'aquest i dels seus pares pels deutes que podia ocasionar la muller una vegada constituït el matrimoni, conforme al mínim que establia la llei. La constitució del dot es podia realitzar abans o durant el matrimoni, per mitjà d'escriptura pública, com a negoci jurídic entre vius o com a acte d'última voluntat.
dot adventici dot adventici

<Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dot adventici, n m
  • es  dote adventicia, n f

<Dret romà>

dot profectici dot profectici

<Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dot profectici, n m
  • es  dote profecticia, n f

<Dret romà>

dotzavat -ada dotzavat -ada

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dotzavat -ada, adj
  • es  dozavado -da, adj
  • fr  à douze côtés, adj
  • fr  à douze faces, adj
  • en  twelvesquared, adj
  • de  zwolfeckig, adj

<Enginyeria>

escreix escreix

<Dret civil>, <Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  escreix, n m
  • ca  béns antifernals, n m pl sin. compl.
  • es  aumento de dote
  • es  bienes antifernales

<Dret civil>, <Història del dret>

Definició
Aportació econòmicament avaluable que el marit feia a l'esposa en contraure matrimoni per raó de la seva virginitat.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Es tracta d'una institució vinculada al dot femení, per això s'anomena escreix o augment de dot. Era una donació patrimonial que el marit feia a l'esposa verge quan celebraven el matrimoni (una vídua no hi tenia dret), com un premi per la virginitat de l'esposa. L'escreix es practicava per costum immemorial arreu del país, i encara ben entrat el segle XIX.
    L'origen d'aquesta institució sembla que es troba en una vella tradició germànica coneguda com a Morgengabe segons la qual els nuvis passaven la primera nit de noces junts i, després d'haver tingut la relació sexual i d'haver provat que ella era verge, quan sortia el sol el marit li feia un obsequi.
    Aquest costum es va mantenir a Catalunya (en capítols matrimonials del segle XIX s'hi fa referència com un costum immemorial del país); tanmateix, l'escreix ja no era un simple regal sinó que va esdevenir una nova aportació econòmica que augmentava el dot de l'esposa.
    El seu contingut era patrimonial i avaluable econòmicament com el del dot; podia ser en diners, mobles o immobles, entre d'altres. En el cas del dot, no hi havia cap norma fixa que determinés com se n'havia de calcular la quantia; en canvi, en el cas de l'escreix sí, i això normalment es recollia en els codis municipals catalans: hi havia llibertat per a fixar-lo, però si no se n'acordava la quantia en capítols matrimonials o en un altre document s'entenia que havia de ser d'un valor equivalent al cinquanta per cent del dot (així ho recullen els Costums de Lleida, de Tortosa, de Miravet i de la Torre de l'Espanyol).
    Per la seva banda, el dret justinianeu recollia una institució pràcticament equivalent: l'esponsalici o donatio propter nuptias (sembla que precisament per influència germànica, de l'esmentada Morgengabe); tanmateix, el dret romà no en condicionava el lliurament a la virginitat de la dona (i així s'aplicava també i excepcionalment a Tortosa, segons el seu codi de costums).
    Malgrat això, els notaris catalans, tot i que de fet es referien a l'escreix segons el costum del país, molt sovint utilitzaven aquestes expressions romanistes (però es concedia també com a premi per la virginitat de la dona). Els béns de l'escreix eren de la dona, si bé el marit en mantenia l'usdefruit i l'administració durant el matrimoni. Els seus fruits es destinaven a suportar les càrregues del matrimoni; se'ls aplicava el mateix règim jurídic que al dot i també se'n garantia l'administració i la possible restitució amb una hipoteca legal sobre el patrimoni de l'espòs. Si ella moria amb fills, la norma no escrita era que l'escreix passava a aquests, i si no tenia descendència anava a la seva casa d'origen, als seus pares o als hereus d'aquests. S'establia així en capítols matrimonials, sens perjudici que se li pogués reconèixer llibertat per a disposar-ne per actes a causa de mort en tot o en part. Mort el marit, si l'escreix s'havia pactat que fos per als fills, la vídua en tenia l'usdefruit mentre seguia vídua o no tenia cap relació amb un altre home («guardi el nom»), i treballés per a la casa.
handbol d'onze handbol d'onze

<Esport > Esports de pilota > Handbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'handbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 88 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 11)
ISBN 84-7739-229-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  handbol d'onze, n m
  • es  balonmano a once
  • fr  handball à onze
  • en  field-handball

<Esport > Esports de pilota > Handbol>

Definició
Modalitat d'handbol consistent a jugar amb onze jugadors.
handbol d'onze handbol d'onze

<09 Esports de pilota > 04 Handbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  handbol d'onze, n m
  • es  balonmano a once, n m
  • es  balonmano a 11, n m var. ling.
  • fr  handball à onze, n m
  • en  field handball, n
  • en  grass football, n
  • en  outdoor handball, n

<Esport > 09 Esports de pilota > 04 Handbol>

Definició
Modalitat d'handbol practicada en un camp de joc de gespa de 90 a 110 m de llargada i de 55 a 65 m d'amplada entre dos equips de deu jugadors de camp i un porter.

Nota

  • L'handbol d'onze va ser pràcticament substituït al llarg del s. XX per l'handbol de set, ara anomenat simplement handbol.
posada a punt posada a punt

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  posada a punt, n f
  • es  puesta a punto, n f
  • fr  mise au point, n f
  • en  tuning, n
  • eu  doitze, n

<Fusteria > Tècniques i procediments>

tremp tremp

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  tremp, n m
  • es  ajuste, n m
  • fr  ajustement, n m
  • fr  réglage, n m
  • en  adjustment, n
  • en  set, n
  • eu  doikuntza, n
  • eu  doitze, n

<Fusteria > Tècniques i procediments>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  xenixell, n m
  • ca  apagallums, n m sin. compl.
  • ca  cap d'ocell, n m sin. compl.
  • ca  flor d'onze mesos, n f sin. compl.
  • ca  herba conillera, n f sin. compl.
  • ca  herba de foc, n f sin. compl.
  • ca  herba de les cardines, n f sin. compl.
  • ca  herba pelada, n f sin. compl.
  • ca  morruts, n m pl sin. compl.
  • ca  senixó, n m sin. compl.
  • ca  apagallum, n m alt. sin.
  • ca  bròquil bord, n m alt. sin.
  • ca  bufallums, n m alt. sin.
  • ca  caps d'ocell, n m pl alt. sin.
  • ca  citró, n m alt. sin.
  • ca  conillera, n f alt. sin.
  • ca  engreixaconills, n m alt. sin.
  • ca  herba cana, n f alt. sin.
  • ca  herba cardina, n f alt. sin.
  • ca  herba de cardina, n f alt. sin.
  • ca  herba de cardines, n f alt. sin.
  • ca  herba de la cardina, n f alt. sin.
  • ca  herba gavatxa, n f alt. sin.
  • ca  herba sana, n f alt. sin.
  • ca  herba-sana, n f alt. sin.
  • ca  lletsó bord, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de foc, n m alt. sin.
  • ca  matafoc, n m alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  morro de conill, n m alt. sin.
  • ca  morrut, n m alt. sin.
  • ca  morruts de bou, n m pl alt. sin.
  • ca  puputs, n m pl/f pl alt. sin.
  • ca  vellesa, n f alt. sin.
  • ca  xenixells, n m pl alt. sin.
  • ca  card munjoni bord, n m var. ling.
  • ca  llensó de foc, n m var. ling.
  • ca  serixell, n m var. ling.
  • ca  xerixell, n m var. ling.
  • ca  xinxerinxó, n m var. ling.
  • ca  xinxirinxó, n m var. ling.
  • ca  xinxirinxons, n m pl var. ling.
  • nc  Senecio vulgaris L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • En relació amb la denominació card munjoni bord, munjoni és un nom alguerès provinent del sard mudzone, bundzone.