Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca ànec cullerot, n m
ca bragat, n m sin. compl.
es pato cuchara, n m
fr canard souchet, n m
en shoveler, n
nc Anas clypeata

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca adormir-se, v intr pron
es fraguar

<Arts > Escultura>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca afrontar, v intr
ca confinar, v intr sin. compl.
ca confrontar, v intr sin. compl.
ca ésser contigu sin. compl.
ca estar tocant sin. compl.
ca fer partió sin. compl.
ca fregar, v intr sin. compl.
ca ser contigu sin. compl.
ca vorejar, v tr sin. compl.
es colindar
es lindar
es rayar

Definició

Un territori, una heretat o un camp, ser contigus a un altre.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: La seva finca afronta amb el nostre camp.

Ex.: Els terrenys de l'Ajuntament confinen amb els nostres.

Ex.: Espanya confronta amb Portugal.

Ex.: El carrer Major està tocant al poliesportiu municipal.

Ex.: La riera de la Fontsanta fa partió amb Esplugues de Llobregat.

Ex.: L'Ajuntament de Vic és contigu a la plaça Major.

Ex.: La finca voreja els terrenys que se subhastaran.
[Si confinar, confrontar o afrontar porten un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició amb.]

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca amagar, v tr
ca ocultar, v tr sin. compl.
es esconder
es ocultar

<Dret>

Definició

Sostreure a la coneixença d'altri, no manifestar, no mostrar o impedir de veure {algú o alguna cosa}.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: Intentà amagar la veritat als advocats.

Ex.: Amb la intenció d'ocultar el crim, en va destruir les proves.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca amagar, v tr
es amagar
fr feinter
eu keinu egin

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Definició

Iniciar, un pilotari, una jugada i no continuar-la per tal d'enganyar l'adversari.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca amagar, v tr

<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 01 Pilota valenciana>, <Esport > 24 Esports tradicionals>

Definició

Llançar la pilota a un punt de la pista de joc de gran dificultat per a l'adversari.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca amagar esquenes, v intr

<Jocs>

Definició

Joc infantil en què els jugadors es peguen mútuament a l'esquena mentre no la tenen amagada, repenjada en una paret.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca apagar, v tr
ca carregar, v tr sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició

Plegar la vela amb l'aparell del senal.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca apagar, v tr
ca carregar, v tr sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició

Recollir el drap de la vela perquè no prengui vent.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aranya blanca, n f
ca aranya, n f sin. compl.
ca aranya capçuda, n f sin. compl.
ca aranya de cap negre, n f sin. compl.
ca aranya de fang, n f sin. compl.
ca aranya fragata, n f sin. compl.
ca aranya monja, n f sin. compl.
ca aranya negra, n f sin. compl.
ca aranya sardinera, n f sin. compl.
ca aranya vera, n f sin. compl.
ca aranyeta, n f sin. compl.
ca aranyol, n m sin. compl.
ca aranyot, n m sin. compl.
ca dragó, n m sin. compl.
ca dragons, n m pl sin. compl.
ca espasenc, n m sin. compl.
ca espasenca, n f sin. compl.
ca espasencs, n m pl sin. compl.
ca pinça, n f sin. compl.
ca pinxa, n f sin. compl.
ca salamó, n m sin. compl.
ca aranéola, n f var. ling.
ca aranya vera, n f var. ling.
ca arañya-blanca, n f var. ling.
ca arañya-monja, n f var. ling.
ca arañyol, n m var. ling.
ca drago, n m var. ling.
ca escorpión, n m var. ling.
ca nadela, n f var. ling.
ca peje aranya, n m var. ling.
ca salomó, n m var. ling.
nc Trachinus draco
es araña
es araña blanca
es dragón
es escorpión
fr grand vive
fr grande vive
fr petite vive
it tracina vipera
en greater weever
en grow-foot
de Hahnepoot

<Peixos > Traquínids>

Nota

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- aranya (DCVB-E): Balears, Catalunya, València

- aranya (FAUNAICT): Barcelona , Tarragona

- aranya (INVPESQ6): Castelló

- aranya blanca (DCVB-E): Eivissa, Menorca

- aranya blanca (DELC): Balears

- aranya blanca (EMMDENIA): Dénia

- aranya blanca (FAUNAICT): Menorca

- aranya de cap negre (BALEARES2): Menorca

- aranya fragata (DELC): Balears

- aranya monja (DCVB-E): Mallorca

- aranya monja (DELC): Balears

- aranya negra (DELC): Balears

- aranya sardinera (PEIXMEN): Es Castell

- aranya vera (DCVB-E): València

- aranya vera (DELC): Balears

- aranya vera (EMMDENIA): Dénia

- arañya-blanca (RPCE3): Eivissa

- arañya-monja (RPCE3): Mallorca

- aranyeta (EMMDENIA): Dénia

- aranyol (DCVB-E): Eivissa, Menorca

- arañyol (RPCE3): Eivissa, Menorca

- aranyot (EMMDENIA): Dénia

- dragó (AGUILO): Menorca

- dragó (DCVB-E): Menorca, Tarragona

- dragó (FAUNAICT): Menorca

- dragó (RPCE3): Menorca

- dragons (RANDA11): Menorca

- espasencs (DCVB-E): Blanes

- pinça (JLLE): Pollença

- pinxa (PEIXMEN): Ciutadella, Fornells

- salamó (DELC): Balear

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "dragar" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota