Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "drago" dins totes les àrees temàtiques

camamilla camamilla

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  camamilla, n f
  • ca  camamil·la, n f sin. compl.
  • ca  camamilla (flor), n f sin. compl.
  • ca  camamil·la (flor), n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  majola, n f sin. compl.
  • ca  matricària, n f sin. compl.
  • ca  camamil·la borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla comuna, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'Espanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'Urgell, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de jardí, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de l'Urgell, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de pagès, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de persones, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de roc, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la de sobres, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels prats, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça d'Aragó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça d'Urgell, n f alt. sin.
  • ca  camamilla espanyola, n f alt. sin.
  • ca  camamilla fina, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la forastera, n f alt. sin.
  • ca  camamilla majola, n f alt. sin.
  • ca  camamilla romana, n f alt. sin.
  • ca  camamilla vera, n f alt. sin.
  • ca  camamila, n f var. ling.
  • ca  camamíle, n f var. ling.
  • ca  camamilla comú, n f var. ling.
  • ca  camamirla, n f var. ling.
  • ca  camamirla borda, n f var. ling.
  • ca  camamirla vera, n f var. ling.
  • ca  camomil·la, n f var. ling.
  • ca  camomilla, n f var. ling.
  • ca  camomilla borda, n f var. ling.
  • ca  magarsa, n f var. ling.
  • ca  magarssa, n f var. ling.
  • ca  mançanilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla dels camps, n f var. ling.
  • ca  mançanilla dolça, n f var. ling.
  • ca  mançanilla vera, n f var. ling.
  • nc  Matricaria chamomilla L.
  • nc  Chamomilla recutita (L.) Rauschert sin. compl.
  • nc  Matricaria recutita L. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  camamilla, n f
  • ca  camamil·la, n f sin. compl.
  • ca  camamilla (flor), n f sin. compl.
  • ca  camamil·la (flor), n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  majola, n f sin. compl.
  • ca  matricària, n f sin. compl.
  • ca  camamil·la borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla comuna, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'Espanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'Urgell, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de jardí, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de l'Urgell, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de pagès, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de persones, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de roc, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la de sobres, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels prats, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça d'Aragó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça d'Urgell, n f alt. sin.
  • ca  camamilla espanyola, n f alt. sin.
  • ca  camamilla fina, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la forastera, n f alt. sin.
  • ca  camamilla majola, n f alt. sin.
  • ca  camamilla romana, n f alt. sin.
  • ca  camamilla vera, n f alt. sin.
  • ca  camamila, n f var. ling.
  • ca  camamíle, n f var. ling.
  • ca  camamilla comú, n f var. ling.
  • ca  camamirla, n f var. ling.
  • ca  camamirla borda, n f var. ling.
  • ca  camamirla vera, n f var. ling.
  • ca  camomil·la, n f var. ling.
  • ca  camomilla, n f var. ling.
  • ca  camomilla borda, n f var. ling.
  • ca  magarsa, n f var. ling.
  • ca  magarssa, n f var. ling.
  • ca  mançanilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla dels camps, n f var. ling.
  • ca  mançanilla dolça, n f var. ling.
  • ca  mançanilla vera, n f var. ling.
  • nc  Matricaria chamomilla L.
  • nc  Chamomilla recutita (L.) Rauschert sin. compl.
  • nc  Matricaria recutita L. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

cavallet de mar foliaci cavallet de mar foliaci

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  cavallet de mar foliaci, n m
  • es  caballito de mar hojoso, n m
  • fr  dragon de mer feuillu, n m
  • fr  hippocampe feuillu, n m
  • en  leafy seadragon, n
  • nc  Phycodurus eques

<Zoologia > Peixos>

Nota

  • Peix de la família dels singnàtids.
coeficient aerodinàmic coeficient aerodinàmic

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.

  • ca  coeficient aerodinàmic, n m
  • es  coeficiente aerodinámico, n m
  • fr  coefficient de traînée, n m
  • it  coefficiente di penetrazione aerodinamica, n m
  • it  coefficiente di resistenza aerodinamica, n m
  • en  drag coefficient, n
  • sbl  Cx

<Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Mode viari > Dispositius i propietats>

Definició
Magnitud adimensional que avalua la resistència que oposa a l'aire un vehicle en moviment, expressada en forma d'un valor que és més elevat com més gran és la resistència.

Nota

  • El coeficient aerodinàmic s'estudia sobretot per a millorar el consum dels vehicles, disminuir els sorolls provocats per les turbulències de l'aire i augmentar-ne la velocitat punta.
Corona d'Aragó Corona d'Aragó

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  Corona d'Aragó, n f
  • es  Corona de Aragón

<Història del dret>

Definició
Forma política resultant de la unió dels regnes i les terres del rei d'Aragó i de les del comte de Barcelona entre els segles XII i XVIII.

Nota

  • Àmbit: Països Catalans
  • Els orígens de la Corona d'Aragó -anomenada també Corona catalanoaragonesa- arrenquen de les esposalles, el 1137, entre Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella, filla de Ramir II d'Aragó; aquest matrimoni va fer possible que el fill d'ambdós, Alfons I de Catalunya (II d'Aragó), el Cast, pogués ser nomenat rei d'Aragó i comte de Barcelona després de la mort dels seus pares. Aquesta unió política no va comportar una fusió o integració territorial; la submissió a un mateix rei no va ocasionar una unificació jurídica i institucional, sinó que cada regne va mantenir l'ordenament propi. La nova situació va generar una forma pluralista de poder sota una coordinació política com a suport d'integració.
    L'expansionisme conqueridor d'aquesta unió va incorporar al segle XIII els regnes musulmans de València i de Mallorca, i també les illes adjacents als territoris embrionaris o fundacionals. Aquesta incorporació, però, va permetre que s'erigissin com a regnes diferents i que desenvolupessin llur autonomia jurídica i institucional dins la Corona d'Aragó. D'aquesta manera, la Corona d'Aragó es presentava a la baixa edat mitjana com una forma política amb quatre centres de poder (Catalunya, Aragó, València i Mallorca), cadascun dels quals tenia un sistema jurídic propi. També durant aquest període, la Corona d'Aragó va actuar com una forma política expansionista a la conca mediterrània. Sota diferents títols de legitimació, era present a la Sicília insular, a Sardenya, a Còrsega (breument i sense consolidar-ne el domini), als ducats d'Atenes i Neopàtria i a Nàpols, encara que aquests territoris no sempre depenien directament de la Corona d'Aragó, ja que la presència d'aquesta no hi va ser contínua ni uniforme.
    El rei, comte o senyor era el sobirà de la Corona d'Aragó. El rei, com a titular del poder polític i instrument d'integració, unia personalment i coordinava els esforços dels diferents territoris per a la realització d'accions comunes sense fer desaparèixer els focus de poder respectius. La Corona d'Aragó, doncs, es manifestava mitjançant un conjunt d'institucions politicojurídiques que, a partir del segle XII, es van anar perfilant i consolidant fins que es van extingir definitivament al començament del segle XVIII, arran dels diferents decrets de Nova Planta imposats per Felip IV de Catalunya-Aragó (V de Castella).
  • V. t.: Corona catalanoaragonesa n f
cursa d'acceleració cursa d'acceleració

<Esport > Esports de motor>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  cursa d'acceleració, n f
  • es  carrera de aceleración
  • es  carrera de dragsters
  • fr  course d'accélération
  • fr  drag-racing
  • en  drag race
  • en  drag racing

<Esport > Esports de motor>

Definició
Cursa en què s'enfronten dos vehicles d'acceleració que han de recórrer una distància d'uns 400 m en línia recta.
cursa d'acceleració cursa d'acceleració

<Esport > Esports de motor > Automobilisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'automobilisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/162/>

  • ca  cursa d'acceleració, n f
  • es  carrera de aceleración
  • es  carrera de dragsters
  • fr  course d'accélération
  • fr  drag-racing
  • en  drag race
  • en  drag racing

<Esport > Esports de motor > Automobilisme>

Definició
Cursa de vehicles d'acceleració disputada en grups de dos competidors que surten simultàniament, que consisteix a recórrer uns 400 m en línia recta en el mínim temps possible en eliminatòries successives.
cursa d'acceleració cursa d'acceleració

<Esport > Esports de motor > Motociclisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de motociclisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2007. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/7/>

  • ca  cursa d'acceleració, n f
  • es  carrera de aceleración
  • es  carrera de dragsters
  • fr  course d'accélération
  • fr  drag-racing
  • en  drag race
  • en  drag racing

<Esport > Esports de motor > Motociclisme>

Definició
Cursa de vehicles d'acceleració disputada en grups de dos competidors que surten simultàniament, que consisteix a recórrer uns 400 m en línia recta en el mínim temps possible en eliminatòries successives.
cursa d'acceleració cursa d'acceleració

<15 Esports de motor>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  cursa d'acceleració, n f
  • es  carrera de aceleración
  • es  carrera de dragsters
  • fr  course d'accélération
  • fr  drag-racing
  • en  drag race
  • en  drag racing

<Esport > 15 Esports de motor>

Definició
Cursa de vehicles d'acceleració disputada en grups de dos competidors que surten simultàniament, que consisteix a recórrer uns 400 m en línia recta en el mínim temps possible en eliminatòries successives.
diable espinós australià diable espinós australià

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  diable espinós australià, n m
  • es  diablo espinoso, n m
  • fr  diable cornu, n m
  • fr  moloch, n m
  • fr  moloch hérissé, n m
  • en  Australia's thorny devil, n
  • en  moloch, n
  • en  mountain devil, n
  • en  thorny devil, n
  • en  thorny devil lizard, n
  • en  thorny dragon, n
  • en  thorny lizard, n
  • nc  Moloch horridus

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Definició
Agàmid de 20 cm de llargada, que viu a Austràlia, té el cos cobert de fiblons, és de color groc amb taques brunes i s'alimenta de formigues.