Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca 0 CRITERI repudiació del deute públic o repudi del deute públic?
es repudio de la deuda pública, n m
fr répudiation de la dette publique, n f
it rifiuto del debito pubblico, n m
it ripudio del debito pubblico, n m
pt repúdio da dívida pública, n m

<Dret > Dret administratiu>

Definició

Es considera que la forma adequada és repudiació del deute públic (nom femení) i no *repudi del deute públic.

Els motius de la tria de repudiació del deute públic són els següents:
(1) Repudiació, segons el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, té tots els significats de repudiar, mentre que repudi està limitat a l'acció i l'efecte de rebutjar legalment el propi cònjuge; igualment, una de les accepcions de repudiació en el GDLC és "Acte jurídic de voluntat unilateral, pel qual hom abandona una cosa o un dret que li pertany". Ex.: repudiació d'herència, repudiació de llegat.
(2) La diferència entre repudi i repudiació es remunta al llatí, en què repudium significa la renúncia al vincle matrimonial, i repudiatio, una renúncia en general.

La repudiació del deute públic és l'acte jurídic de rebutjar l'assumpció d'un deute públic contret.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca èczema asteatòtic dels vells, n m
ca èczema craquelé, n m sin. compl.
ca èczema de la vellesa, n m sin. compl.
ca èczema hiemal, n m sin. compl.
ca èczema hiemalis, n m sin. compl.
ca èczema xeròtic, n m sin. compl.
ca eczemàtide de dessecació, n f sin. compl.
ca pell seca hivernal, n f sin. compl.
ca pruïja hiemal, n f sin. compl.
ca pruïja hiemalis, n f sin. compl.
ca pruïja hivernal, n f sin. compl.
ca pruïja senil, n f sin. compl.
ca xerosi hivernal, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>

Definició

Dermatosi que es presenta en gent gran, caracteritzada per pruïja, descamació pitiriasiforme, eritema i canvis cutanis eczematoides distribuïts sobre una pell molt seca, finament clivellada (fr craquelé), en els braços, cames i dors de les mans. És originat per la disminució de la secreció sebàcia de la pell de les extremitats (asteatosi), pròpia de la vellesa, combinada amb el costum de banyar-se o rentar-se prolongadament amb sabons alcalinitzants. Es presenta especialment a l'hivern, quan la humitat de les habitacions és escassa per un excés de calefacció.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca acant, n m
ca cànem de bruixa, n m sin. compl.
ca carnera, n f sin. compl.
ca geganta, n f sin. compl.
ca herba carnera, n f sin. compl.
ca ala d'àngel, n f alt. sin.
ca ales d'àngel, n f pl alt. sin.
ca bledera borda, n f alt. sin.
ca branca medicinal, n f alt. sin.
ca branca ursina, n f alt. sin.
ca cànem de bruixes, n m alt. sin.
ca carnera dolça, n f alt. sin.
ca fulla de canal, n f alt. sin.
ca herba de les plagues, n f alt. sin.
ca herba gegant, n f alt. sin.
ca cànema de bruixa, n f var. ling.
ca carquera, n f var. ling.
ca herba geganta, n f var. ling.
nc Acanthus mollis L.

<Botànica > acantàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca acant, n m
ca cànem de bruixa, n m sin. compl.
ca carnera, n f sin. compl.
ca geganta, n f sin. compl.
ca herba carnera, n f sin. compl.
ca ala d'àngel, n f alt. sin.
ca ales d'àngel, n f pl alt. sin.
ca bledera borda, n f alt. sin.
ca branca medicinal, n f alt. sin.
ca branca ursina, n f alt. sin.
ca cànem de bruixes, n m alt. sin.
ca carnera dolça, n f alt. sin.
ca fulla de canal, n f alt. sin.
ca herba de les plagues, n f alt. sin.
ca herba gegant, n f alt. sin.
ca cànema de bruixa, n f var. ling.
ca carquera, n f var. ling.
ca herba geganta, n f var. ling.
nc Acanthus mollis L.

<Botànica > acantàcies>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca adequat | adequada, adj
es adecuado | adecuada
es debido | debida

<Dret>

Definició

Apropiat o proporcionat a un objecte, a un fi o a un propòsit, o bé completament suficient.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: El seu entorn familiar no era adequat per a adoptar la nena que havia perdut els pares en l'accident.
[Aquest adjectiu ha d'anar preferentment al darrere del nom al qual acompanya.]

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

AMENGUAL BUNYOLA, Guillem Alexandre. Diccionari d'afàsies i patologies del llenguatge: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2011. (LB; 6)
ISBN 978-84-8384-200-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca afàsia fluent, n f
es afasia fluida, n f
es afasia fluyente, n f
en fluent aphasia, n

<Afàsies>

Definició

Tipus d'afàsia caracteritzada per la producció ben articulada de la parla, però sense contingut semàntic.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

AMENGUAL BUNYOLA, Guillem Alexandre. Diccionari d'afàsies i patologies del llenguatge: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2011. (LB; 6)
ISBN 978-84-8384-200-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca afàsia no fluent, n f
es afasia no fluida, n f
es afasia no fluyente, n f
en non-fluent aphasia, n

<Afàsies>

Definició

Tipus d'afàsia caracteritzada per la producció lenta i molt dificultosa de la parla, amb articulació escassa.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

AMENGUAL BUNYOLA, Guillem Alexandre. Diccionari d'afàsies i patologies del llenguatge: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2011. (LB; 6)
ISBN 978-84-8384-200-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca agrafia no fluida, n f
es agrafía no fluida, n f
en non-fluent agraphia, n

<Afàsies>

Definició

Agrafia afàsica caracteritzada per presentar una producció escassa, alteració de la cal·ligrafia i producció d'escriptura agramàtica, amb alteracions ortogràfiques.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agulles de pastor, n f pl
ca agulletes, n f pl sin. compl.
ca agullots, n m pl sin. compl.
ca filabarba, n f sin. compl.
ca forquilla, n f sin. compl.
ca herba d'agulles, n f sin. compl.
ca pinta de Venus, n f sin. compl.
ca agulla de pastor, n f alt. sin.
ca agulles, n f pl alt. sin.
ca agullot, n m alt. sin.
ca dits de bruixa, n m pl alt. sin.
ca forquilles, n f pl alt. sin.
ca herba forqueta, n f alt. sin.
ca mà de bruixa, n f alt. sin.
ca pinta, n f alt. sin.
ca pinte de pastor, n m alt. sin.
ca pintes de pastor, n f pl alt. sin.
ca pinter de pastor, n m var. ling.
nc Scandix pecten-veneris L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agulles de pastor, n f pl
ca agulletes, n f pl sin. compl.
ca agullots, n m pl sin. compl.
ca filabarba, n f sin. compl.
ca forquilla, n f sin. compl.
ca herba d'agulles, n f sin. compl.
ca pinta de Venus, n f sin. compl.
ca agulla de pastor, n f alt. sin.
ca agulles, n f pl alt. sin.
ca agullot, n m alt. sin.
ca dits de bruixa, n m pl alt. sin.
ca forquilles, n f pl alt. sin.
ca herba forqueta, n f alt. sin.
ca mà de bruixa, n f alt. sin.
ca pinta, n f alt. sin.
ca pinte de pastor, n m alt. sin.
ca pintes de pastor, n f pl alt. sin.
ca pinter de pastor, n m var. ling.
nc Scandix pecten-veneris L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "druida" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició