Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "dul" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca anomalia d'Uhl
- en Uhl's disease
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Anomalies congènites>
<Anatomia > Embriologia>, <Anatomia patològica>, <Cardiologia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca anomalia d'Uhl, n f
<Anatomia > Embriologia>, <Anatomia patològica>, <Cardiologia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>
Definició
<Música>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca antecedent, n m
- ca dux, n m sin. compl.
- ca proposició, n f sin. compl.
<Música>
Definició
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca apagat -ada, adj
- es apagado -a, adj
- es mate, adj
- fr mat -e, adj
- pt fosco -a, adj
- pt mate, adj
- en dull, adj
- en matt, adj
<Grans Magatzems > Expressions útils > Colors>
<Protecció civil > Bombers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca autobomba urbana lleugera, n f
- ca BUL, n f sigla
- es autobomba urbana ligera
- es BUL sigla
<Protecció civil > Bombers>
Definició
<Protecció civil > Bombers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>
- ca autobomba urbana lleugera, n f
- ca BUL, n f sigla
- es autobomba urbana ligera
- es BUL sigla
<Bombers > Recursos > Parc mòbil>
Definició
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca balb -a, adj
- es aterido
- es torpe
- fr engourdi
- fr gourd
- en dull
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
Definició
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca batalla judicial, n f
- ca duel judicial, n m sin. compl.
- es batalla judicial
- es duelo judicial
- es lid
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Països Catalans | Àmbit: Inespecífic
-
Entre les anomenades proves irracionals, la batalla judicial ha tingut un paper clau en l'organització social i en la pràctica judicial dels pobles primitius en legitimar tota veritat processal en el denominat judici de Déu. En aquest sentit, Tàcit esmentà que en la batalla germànica, considerada com a antiqua consuetudo, els déus protegien i assistien els combatents -deum adesse bellantibus credunt- i convertien, així, la victòria en un judici anticipat -pro praeiudicio accipitur-, en un iudicium Dei. En definitiva, hom tenia l'íntima convicció que Déu ajudava -deus adiuvet- a provar la innocència o la raó del vencedor castigant el transgressor del dret.
Aquesta ordalia, de gran arrelament en el dret de l'alta edat mitjana, pervisqué, malgrat la censura duta a terme per l'Església, de manera desigual en els diferents ordenaments de l'antiga Corona d'Aragó. Els Costums de Tortosa o els Furs de València, per exemple, no aliens a la generalització dels duels judicials en l'edat mitjana europea ni a la contundent resposta donada pel Concili del Laterà, en presentaven una regulació confusa, no mancada de contradiccions.
Així, en constatar els principis marcats pel dret canònic, atesa la prohibició taxativa -non tornentur- de l'ús del bellum, del ferrum calidum o de qualsevol altra ordalia -la qual cosa determinava que calia recórrer a les proves legals o, en cas que no n'hi hagués, al jurament decisori del demandat- en diferents preceptes hom observa que, lluny d'una prohibició expressa, es va admetre l'ordalia del judici Dei, no només com un mitjà de prova subsidiari, aplicable únicament en cas de manca de prova legal, sinó com un mitjà de prova primordial quan el delicte comès era el de traïció, davant el qual era costum fer batalles si les parts així ho acordaven.
Els Furs de València contenen la regulació més minuciosa sobre el desenvolupament de la batalla judicial; s'hi detallen aspectes com ara les condicions dels combatents, el tipus de batalla judicial, la configuració del camp i les regles que cal seguir en la batalla judicial. Així, en relació amb les condicions dels combatents, els legisladors, per a evitar possibles injustícies o discriminacions, establien la necessitat que ambdós contendents fossin semblants en llinatge, en riquesa i en fortalesa, i fixaven que els llauradors, vilatans, burgesos i cavallers havien de combatre únicament entre si -prelientur inter es, et sint tantum contra similes. Una vegada garantida la condició de parells, els contendents es veien obligats a dipositar una fiança que oscil·lava, en virtut del rang social, entre els quatre-cents morabatins alfonsins -els militis-, els tres-cents morabatins alfonsins -els cives- i els cent morabatins alfonsins -els villani et rustici. Tot seguit, es procedia a proferir el sacramentum pel qual els contendents juraven, davant els Sants Evangelis, acudir al duel per a reclamar justícia i veritat, a la qual s'accedia únicament amb l'ajuda de Déu.
Quant al tipus de batalla judicial, els Furs, a diferència d'altres ordenaments coetanis, regulen únicament el duel a cavall, encara que de l'expressió Preliatores in ics preliantes cal deduir que a la pràctica aquesta no havia de ser l'única forma de batalla, sinó que, com ja passava en el dret navarroaragonès o en el dret castellà, es podien celebrar dues classes de duel: un entre cavallers, a cavall, i l'altre, al qual les fonts medievals denominaven d'escut i bastó, a peu, ja fos entre vilatans o entre infançons i vilatans.
Més explícit es mostra l'autor dels Furs en la descripció del lloc on s'havia de fer la batalla: havia de ser quadrat, protegit per dotze custodes de civitate sine armis ('custodis de la ciutat desarmats'), situats tres a cada angle i, de l'organització, se'n feien càrrec els homines fideles nomenats per la cort, que després de jurar fidelitat per a cadascuna de les parts s'encarregaven de senyalar el camp i de mantenir l'ordre durant la contesa. Després de senyalar el camp, la batalla podia ser presenciada, en primer lloc, pels ciutadans de la ciutat -cum armis-; pels ciutadans dempeus i armats, i, finalment, per tots els estrangers, ja fos a cavall o a peu, però sense armes.
Finalment, i en relació amb les regles que s'havien de seguir en la batalla judicial, s'especifica que aquesta no havia de durar més de tres dies, comptats des de l'alba fins a la posta de sol, ja que si el reptat s'aconseguia defensar durant aquest període de temps sense ser vençut, el reptador era condemnat i tingut per vençut -reptator pro victo et condempnato habetur.
Pel que fa al desenvolupament del duel, els Furs especifiquen que si en acabar el dia no havia estat vençut cap contendent, aquests eren custodiats per la cort i allotjats en cases diferents, on se'ls cura i se'ls donava aliments semblants, i l'endemà hi havia de tornar, amb les mateixes armes i en el mateix estat. Un cop preparats, i havent pregonat que ningú no fes senyals -verb vel facto-, es reprenia la batalla, que concloïa quan un dels combatents moria, sortia del camp o manifestava expressions com victus sum.
Un cop conclosa la batalla, el vençut era durament sancionat i havia de rescabalar els danys causats al vencedor i abonar, a més, les despeses mèdiques i les garanties aportades, de les quals una quarta part anava a parar a la Cort i la resta al vencedor. Per la seva banda, el vencedor obtenia la cosa per la qual havia fet la batalla -victor habeat rem pro qua sit prelium-, tot i que en cas de tornar a ser acusat per crim de traïció, si era vençut, podia ser qualificat de traïdor i expulsat del regne -remaneat proditor, et exeat de regno. - V. t.: ordalia n f
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca biblioteca d'enllaços dinàmics, n f
- ca DLL, n f sigla
- es biblioteca de enlaces dinámicos
- es DLL sigla
- en dynamic-link library
- en DLL sigla
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació>
Definició
Nota
-
1. Els programes accedeixen al codi compartit establint un enllaç amb el fitxer DLL durant l'execució, procés que s'anomena enllaç dinàmic.
2. El fitxer DLL ha d'estar registrat prèviament en el sistema perquè els altres programes puguin trobar-lo i utilitzar-lo.
3. La sigla DLL correspon a l'equivalent anglès dynamic-link library. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca biblioteca d'enllaços dinàmics, n f
- ca DLL, n f sigla
- es biblioteca de enlaces dinámicos
- es DLL sigla
- en dynamic-link library
- en DLL sigla
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació>
Definició
Nota
-
1. Els programes accedeixen al codi compartit establint un enllaç amb el fitxer DLL durant l'execució, procés que s'anomena enllaç dinàmic.
2. El fitxer DLL ha d'estar registrat prèviament en el sistema perquè els altres programes puguin trobar-lo i utilitzar-lo.
3. La sigla DLL correspon a l'equivalent anglès dynamic-link library. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
