Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "d�ria" dins totes les àrees temàtiques

aerolliscador agrícola aerolliscador agrícola

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aerolliscador agrícola, n m
  • es  hovercraft agrícola
  • fr  aéroglisseur agricole
  • fr  engin agricole sur coussin d'air
  • it  hovercraft agricolo
  • it  veicolo a cuscino d'aria agricolo
  • en  agricultural air cushion vehicle
  • en  agricultural hovercraft
  • de  landwirtschaftlich Luftküsenfahrzeug

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Vehicle que es manté separat de la superfície del sòl mitjançant un coixí d'aire que ell mateix produeixi sobre el qual es desplaça, i que s'utilitza per a dur a terme tractaments fitosanitaris, sembra de llavors, etc.
aerolliscador agrícola aerolliscador agrícola

<Maquinària agrícola>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  aerolliscador agrícola, n m
  • es  hovercraft agrícola
  • fr  aéroglisseur agricole
  • fr  engin agricole sur coussin d'air
  • it  hovercraft agricolo
  • it  veicolo a cuscino d'aria agricolo
  • en  agricultural air cushion vehicle
  • en  agricultural hovercraft
  • de  landwirtschaftlich Luftküsenfahrzeug

<Indústria > Indústria mecànica > Maquinària agrícola>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  allop, n m
  • ca  dorval, n m sin. compl.
  • ca  orval, n m sin. compl.
  • ca  allop de fulles grans, n m alt. sin.
  • ca  fulles d'orval, n f pl alt. sin.
  • ca  fulles de dorval, n f pl alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  menta medicinal, n f alt. sin.
  • ca  alop, n m var. ling.
  • ca  alop de fulles grans, n m var. ling.
  • nc  Senecio doria L. subsp. doria

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  allop, n m
  • ca  dorval, n m sin. compl.
  • ca  orval, n m sin. compl.
  • ca  allop de fulles grans, n m alt. sin.
  • ca  fulles d'orval, n f pl alt. sin.
  • ca  fulles de dorval, n f pl alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  menta medicinal, n f alt. sin.
  • ca  alop, n m var. ling.
  • ca  alop de fulles grans, n m var. ling.
  • nc  Senecio doria L. subsp. doria

<Botànica > compostes / asteràcies>

astor de Doria astor de Doria

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  astor de Doria, n m
  • es  azor de Doria
  • fr  autour de Doria
  • en  Doria's goshawk
  • de  Salvadorihabicht
  • nc  Megatriorchis doriae

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

astor de Doria astor de Doria

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  astor de Doria, n m
  • es  azor de Doria
  • fr  autour de Doria
  • en  Doria's goshawk
  • de  Salvadorihabicht
  • nc  Megatriorchis doriae

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

cangur arborícola de Doria cangur arborícola de Doria

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  cangur arborícola de Doria, n m
  • es  canguro arborícola de Doria, n m
  • fr  dendrolague de Doria, n m
  • en  Doria's tree kangaroo, n
  • de  Doria-Baumkänguru, n n
  • nc  Dendrolagus dorianus

<Mamífers > Diprotodonts > Macropòdids>

Nota

  • El nom específic de Doria fa referència al marquès Giacomo Doria (1840-1913), zoòleg italià.
cangur arborícola de Doria cangur arborícola de Doria

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  cangur arborícola de Doria, n m
  • es  canguro arborícola de Doria, n m
  • fr  dendrolague de Doria, n m
  • en  Doria's tree kangaroo, n
  • de  Doria-Baumkänguru, n n
  • nc  Dendrolagus dorianus

<Mamífers > Diprotodonts > Macropòdids>

Nota

  • El nom específic de Doria fa referència al marquès Giacomo Doria (1840-1913), zoòleg italià.
chorotega chorotega

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  chorotega
  • ca  choluteca sin. compl.
  • ca  diria sin. compl.
  • ca  mangue sin. compl.
  • ca  monimbó sin. compl.
  • ca  nagranda sin. compl.
  • ca  orotiña sin. compl.
  • ca  paro sin. compl.
  • ar  تشوروطيغا
  • cy  Chorotega
  • cy  Choluteca sin. compl.
  • cy  Diria sin. compl.
  • cy  Mangue sin. compl.
  • cy  Monimbó sin. compl.
  • cy  Nagranda sin. compl.
  • cy  Orotiña sin. compl.
  • cy  Paro sin. compl.
  • de  Chorotega
  • de  Choluteca sin. compl.
  • de  Diria sin. compl.
  • de  Mangue sin. compl.
  • de  Monimbó sin. compl.
  • de  Nagranda sin. compl.
  • de  Orotiña sin. compl.
  • de  Paro sin. compl.
  • en  Chorotega
  • en  Choluteca sin. compl.
  • en  Diria sin. compl.
  • en  Mangue sin. compl.
  • en  Monimbó sin. compl.
  • en  Orotina sin. compl.
  • es  chorotega
  • es  choluteca sin. compl.
  • es  diria sin. compl.
  • es  mangue sin. compl.
  • es  nagranda sin. compl.
  • es  nonimbó sin. compl.
  • es  orotiña sin. compl.
  • es  paro sin. compl.
  • eu  chorotegera
  • eu  choluteca sin. compl.
  • eu  diria sin. compl.
  • eu  mangue sin. compl.
  • eu  monimbo sin. compl.
  • eu  nagranda sin. compl.
  • eu  orotiña sin. compl.
  • eu  paro sin. compl.
  • fr  chorotega
  • fr  choluteca sin. compl.
  • fr  diria sin. compl.
  • fr  mangue sin. compl.
  • fr  monimbó sin. compl.
  • fr  nagranda sin. compl.
  • fr  orotiña sin. compl.
  • fr  paro sin. compl.
  • gn  chorotega
  • gn  choluteca sin. compl.
  • gn  diria sin. compl.
  • gn  mangue sin. compl.
  • gn  monimbo sin. compl.
  • gn  nagranda sin. compl.
  • gn  orotiña sin. compl.
  • gn  paro sin. compl.
  • it  chorotega
  • it  choluteca sin. compl.
  • it  diria sin. compl.
  • it  mangue sin. compl.
  • it  monimbó sin. compl.
  • it  nagranda sin. compl.
  • it  orotiña sin. compl.
  • it  paro sin. compl.
  • ja  チョロテガ語
  • ja  パロ語 sin. compl.
  • ja  マンゲ語 sin. compl.
  • ja  モニンボ語 sin. compl.
  • ja  ディリア語 sin. compl.
  • ja  チョルテカ語 sin. compl.
  • ja  オロティニャコ語 sin. compl.
  • ja  ナグランダコ語 sin. compl.
  • nl  Chorotega
  • nl  Choluteca sin. compl.
  • nl  Diria sin. compl.
  • nl  Mangue sin. compl.
  • nl  Monimbó sin. compl.
  • nl  Nagranda sin. compl.
  • nl  Orotiña sin. compl.
  • nl  Paro sin. compl.
  • pt  chorotega
  • pt  choluteca sin. compl.
  • pt  diria sin. compl.
  • pt  mangue sin. compl.
  • pt  monimbó sin. compl.
  • pt  nagranda sin. compl.
  • pt  orotiña sin. compl.
  • pt  paro sin. compl.
  • ru  Чоротега
  • ru  Дириа sin. compl.
  • ru  Манге sin. compl.
  • ru  Монимбо sin. compl.
  • ru  Оротина sin. compl.
  • ru  Чолутека sin. compl.
  • zh  乔罗特加语
  • zh  帕罗语 sin. compl.
  • zh  芒戈语 sin. compl.
  • zh  迪利亚语 sin. compl.
  • zh  乔鲁特加语 sin. compl.
  • zh  莫尼姆波语 sin. compl.
  • zh  纳格兰达语 sin. compl.
  • zh  奥罗提尼亚语 sin. compl.
  • num  Sistema aràbic

<Otomang > Occidental > Tlapanec-mangue > Mangue>, <Amèrica > Costa Rica>, <Amèrica > Nicaragua>

Definició
Una part dels membres del grup ètnic viu actualment a prop de Turrialba, a Costa Rica; es consideren camperols, més que no pas indígenes, tot i ser-ne descendents. Els monimbós de Nicaragua viuen actualment al departament de Masaya, a la zona de Monimbó; tot i que se'ls considera molt aculturats, segons una enquesta de 1993, el 86% de la població es considera indígena.

Els chorotegues eren originaris de la regió de Guanacaste, a prop de la frontera amb Nicaragua. Sembla que aquesta llengua s'havia parlat també a Hondures, a la zona de Choluteca, i a El Salvador.

La llengua chorotega estava emparentada amb el chiapaneco de Mèxic; totes dues llengües formaven el subgrup mangue dins la família otomang.
condicionador d'aire condicionador d'aire

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  condicionador d'aire, n m
  • es  acondicionador de aire
  • fr  conditionneur d'air
  • it  condizionatore d'aria
  • it  impianto de condizionamento
  • en  air conditioner
  • de  Klimaanlage

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Aparell que s'utilitza per a renovar, escalfar o refredar l'aire de l'interior d'un allotjament de bestiar.