Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "econòmic" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex 0 CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex
  • ca  A. Norma general: català econòmic -a < llatí oeconomicus < grec oikonomikós (EXEMPLE), adj
  • ca  A. Norma general: formant culte somato- < genitiu grec sómatos (EXEMPLE), pfx
  • ca  B1. Tria per adequació a la norma general: clistocarp (EXEMPLE de forma llatinitzada), n m
  • ca  B1. Tria per adequació a la norma general: megalocèfal -a (EXEMPLE de forma plena), adj
  • ca  B2. Tria per homogeneïtat: dipiràmide (EXEMPLE), n f
  • ca  B3. Tria per analogia amb altres llengües: impedància (EXEMPLE), n f
  • ca  B5. Tria per ús: anquilosi (EXEMPLE), n f
  • ca  B6. Tria per formes tradicionals: cirurgia (EXEMPLE), n f
  • ca  B6. Tria per formes tradicionals: quirúrgic -a (EXEMPLE), adj

<Criteris lingüístics > Formació per composició>

Definició
Els formants cultes són un dels recursos existents en català per a la creació de paraules. (Considerem formants cultes les formes procedents del llatí o del grec que no funcionen com a paraules independents en català però que sí que serveixen per a crear paraules catalanes.) A l'hora d'utilitzar aquests formants, convé tenir en compte diverses qüestions, referides a la norma general (exposada en aquesta fitxa), la grafia dels formants en contacte i l'accentuació de la paraula resultant.

A. NORMA GENERAL

Per a formar termes amb elements cultes, en català es prenen formants llatins o bé la forma llatinitzada de formants grecs.
Ex. 1: ca solecisme < la soloecismus < gr soloikismós
Ex. 2: ca econòmic < la oeconomicus < gr oikonomikós

Els formants cultes es prenen en la forma plena de l'arrel llatina, que es dona en determinats casos de la declinació (per exemple, en el cas genitiu, però no en els casos nominatiu o acusatiu).
Ex. 1: somat(o)-, forma culta del grec sôma (nominatiu), sómatos (genitiu)
Ex. 2: ginec(o)-, forma culta del grec gyné (nominatiu), gynaikós (genitiu)

B. CRITERIS DE TRIA EN CAS DE VARIANTS

En cas que un terme es presenti amb diverses variants i se'n vulgui prioritzar una, convé valorar el conjunt de criteris següents, que no són excloents entre ells:

B1. Adequació a la norma general
B1.1 Forma llatinitzada
En els termes d'origen grec, té preferència la forma llatinitzada respecte a la forma grega original.
Ex.: clistocarp (i no *cleistocarp) [perquè la forma llatinitzada és clisto-]
B1.2 Forma plena de l'arrel
Té preferència la forma plena de l'arrel (extreta del genitiu), respecte de la forma reduïda.
Ex.: megalocèfal (i no *megacèfal) [perquè l'arrel completa és megalo-]

B2. Homogeneïtat
En els compostos, tenen preferència les construccions amb formants de la mateixa llengua clàssica (grec o llatí) respecte a les construccions que barregen formants de llengües clàssiques diferents i, sobretot, respecte a construccions que barregen un formant culte i un formant de lèxic comú o d'una altra llengua actual).
Ex. 1: dipiràmide (grec + grec) i no *bipiràmide (llatí + grec)
Ex. 2: tubericultura (llatí + llatí) i no *tofonicultura (català + llatí) o *truficultura (francès + llatí)

B3. Analogia amb altres llengües
És convenient tenir en compte les formes adoptades en les llengües de referència.
Ex.: impedància, reactància, conductància i no *impedència, *reactència, *conductència [en correspondència amb les formes franceses impédance, réactance, conductance, malgrat que el sufix català corresponent seria -ència, pel pes en l'ús del català d'aquestes formes del francès]

B4. Coherència dins la mateixa família
Tenen preferència les formacions que mantenen l'accentuació de les formes ja incorporades a la llengua.

B5. Ús
Tenen preferència les formes més utilitzades.
Ex 1.: anquilosi i no *ancilosi [tot i que per etimologia seria preferible la forma amb c]
Ex. 2: plasmagel i no *plasmatogel [tot i que la forma completa de l'arrel és plasmato-]

B6. Formes tradicionals
Tenen preferència les formes tradicionals respecte a les mateixes formes esmenades.
Ex.: cirurgia i cirurgià | cirurgiana i no *quirurgia i *quirurgià | *quirurgiana [perquè les formes amb c ja són medievals]; en canvi, quirúrgic -a, perquè és una forma moderna i s'adapta a la norma general.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex i CRITERI Formants cultes (3): Accentuació d'un mot complex.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Formació de termes amb elements cultes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formacio-elements-cultes.pdf). [Aquest document és la publicació d'un criteri normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 1990.]
acord d'associació econòmica acord d'associació econòmica

<Economia > Comerç > Comerç internacional > Barreres al comerç internacional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ACCIÓ - AGÈNCIA PER A LA COMPETITIVITAT DE L'EMPRESA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les barreres al comerç internacional [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/324/>

  • ca  acord d'associació econòmica, n m
  • ca  AAE, n m sigla
  • es  acuerdo de asociación económica, n m
  • es  AAE, n m sigla
  • fr  accord de partenariat économique, n m
  • fr  APE, n m sigla
  • en  economic partnership agreement, n
  • en  EPA, n sigla

<Barreres al comerç internacional > 04 Política comercial>

Definició
Acord econòmic pel qual s'eliminen les barreres a la lliure circulació de béns, serveis i inversions entre els països signataris.

Nota

  • Els acords d'associació econòmica poden considerar-se un pas intermedi entre la zona de lliure comerç i el mercat únic en el procés d'integració econòmica.
Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu

<Documentació jurídica>, <Dret internacional públic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu, n m
  • es  Acuerdo sobre el Espacio Económico Europeo

<Documentació jurídica>, <Dret internacional públic>

Definició
Acord que van signar els dotze estats membres de la Comunitat Europea i l'Associació Europea de Lliure Comerç per reforçar les relacions econòmiques i comercials.

Nota

  • Àmbit: Unió Europea
  • Tot i que aquest acord es va signar el 1992, no va entrar en vigor fins al 1994, a causa del rebuig de Suïssa. Entre altres intervencions, estableix parcialment les quatre llibertats de circulació -mercaderies, persones, serveis i capitals- del mercat únic entre els estats de la Comunitat Europea (CE) i l'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC). També fixa un règim d'intercanvis destinat a assegurar el respecte de les normes de competència i reforçar uns àmbits de cooperació determinats, sobretot la recerca i el desenvolupament, el medi ambient, l'educació i la política social.
    Aquest acord no constitueix un mercat sense fronteres ni una unió duanera, i no és aplicable als productes agrícoles i pesquers, ni a la fiscalitat indirecta (impost sobre el valor afegit [IVA] i impostos especials), ja que aquests sectors concrets són objecte d'acords específics.
activitat econòmica activitat econòmica

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  activitat econòmica, n f
  • es  actividad económica
  • en  economic activity

<Economia i empresa>

Definició
Activitat conscient i intencional dirigida als camps de la producció, la distribució i el consum de béns o serveis.
activitat econòmica activitat econòmica

<Empresa > Comptabilitat > Comptabilitat financera>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Comptabilitat Financera I. Comptabilitat Financera II [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2011. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/175/175180_GT_TU_Comptabilitat_Financera.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  activitat econòmica, n f
  • es  actividad económica, n f
  • en  business activity, n
  • en  economic activity, n

<Comptabilitat financera>

agent econòmic agent econòmic

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  agent econòmic, n m
  • es  agente económico
  • en  economic agent

<Economia i empresa>

Definició
Cadascun dels operadors i participants d'un mercat determinat o d'una activitat econòmica.

Nota

  • Són agents econòmics les economies familiars, les empreses, el sector públic, etc.
agent econòmic agent econòmic

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>

  • ca  agent econòmic, n m
  • es  agente económico, n m
  • fr  agent économique, n m
  • en  economic agent, n

<Seguretat alimentària > Conceptes generals>

Definició
Persona física o jurídica que duu a terme una activitat econòmica de producció, distribució o consum.
agent econòmic agent econòmic

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  agent econòmic, n m
  • es  agente económico, n m
  • fr  agent économique, n m
  • en  economic agent, n

<Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes econòmics>

Definició
Persona física o jurídica que duu a terme una activitat econòmica de producció, distribució o consum.
agent econòmic agent econòmic

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  agent econòmic, n m
  • es  agente económico, n m
  • fr  agent économique, n m
  • en  economic agent, n

<Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes econòmics>

Definició
Persona física o jurídica que duu a terme una activitat econòmica de producció, distribució o consum.
agrupació d'interès econòmic agrupació d'interès econòmic

<Dret mercantil>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  agrupació d'interès econòmic, n f
  • es  agrupación de interés económico
  • fr  groupement d'intérêt économique

<Dret mercantil>