Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "edicte" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar? 0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar?

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar?
  • es  mediar, v tr
  • es  mediar [entre], v prep
  • fr  médier, v tr
  • fr  médier [entre], v prep
  • it  mediare, v tr
  • it  mediare [tra], v prep
  • pt  mediar, v tr
  • pt  mediar [entre], v prep
  • en  mediate [between], to, v prep
  • en  mediate, to, v tr

<Ciències socials>

Definició
Tant mitjançar i fer una mediació com mediar es poden considerar formes adequades, encara que el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans només reculli les formes mitjançar i fer una mediació.

Els motius que porten a considerar que mediar també hauria de ser una forma vàlida són els següents:
(1) El diccionari normatiu recull quasi totes les categories d'aquesta sèrie lèxica: el nom mediació, els adjectius mediador -a i mediat -a, i l'adverbi mediatament (juntament amb el contrari immediatament, que té més freqüència).
(2) Altres categories de la sèrie tenen correlats patrimonials (creats sobre mig mitja) que, en el diccionari normatiu, remeten al mot culte corresponent: mitjancer remet a mediador -a i mitjanceria remet a mediació.
(3) Hi ha categories de la sèrie preses directament del llatí (mediació de mediatio, mediat -ata de mediatus, mediador -a de mediator), mentre que les altres es poden considerar analògiques.
(4) Les alternatives mitjançar i fer una mediació no són vàlides per a tots els contextos coberts per mediar, sinó que habitualment només cobreixen els significats patrimonials relacionats amb la resolució de conflictes.
(5) Mediar té un ús molt estès; fins i tot es documenta en els articles d'algunes obres lexicogràfiques i enciclopèdiques que, per contra, no la recullen com a entrada.
(6) Els diccionaris generals de referència en castellà, italià, portuguès i anglès recullen formes anàlogues; en francès, no, però, en canvi, les bases de dades terminològiques sí que recullen médier en l'àmbit de la bioquímica.

En ciències socials, dret i administració i, de fet, en llengua general, el verb mediar (i les alternatives normatives mitjançar i fer una mediació) fa referència a l'acció d'intervenir entre dues parts o més per posar-les d'acord.
. L'equivalent castellà és mediar [entre]; el francès, intervenir [entre]; l'italià, mediare [tra]; el portuguès, mediar [entre], i l'anglès, to mediate [between].

En bioquímica i biomedicina, el verb mediar (i només molt rarament les alternatives mitjançar i fer una mediació) fa referència a l'acció d'un element (una molècula, per exemple) de desencadenar o vehicular un procés bioquímic (transmissió de senyals, reacció química, etc.) per mitjà de la connexió de dues de les parts.
. L'equivalent castellà és mediar; el francès, médier; l'italià, mediare; el portuguès, mediar, i l'anglès, to mediate.

Nota

  • Per a ampliar el criteri amb una explicació més aprofundida i tenir-ne més exemples, podeu consultar el document Els mediadors poden fer mediacions sense mediar immediatament? (In mediando stat virtus) en l'apartat "El terme és notícia... a la Xarxa Vives" del Butlletí núm. 38 de la SCATERM (blogs.iec.cat/scaterm/publicacions/butlleti/butlleti-actual/).
0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar? 0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar?

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar?
  • es  mediar, v tr
  • es  mediar [entre], v prep
  • fr  médier, v tr
  • fr  médier [entre], v prep
  • it  mediare, v tr
  • it  mediare [tra], v prep
  • pt  mediar, v tr
  • pt  mediar [entre], v prep
  • en  mediate [between], to, v prep
  • en  mediate, to, v tr

<Ciències de la vida > Bioquímica>, <Ciències de la vida > Biomedicina>

Definició
Tant mitjançar i fer una mediació com mediar es poden considerar formes adequades, encara que el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans només reculli les formes mitjançar i fer una mediació.

Els motius que porten a considerar que mediar també hauria de ser una forma vàlida són els següents:
(1) El diccionari normatiu recull quasi totes les categories d'aquesta sèrie lèxica: el nom mediació, els adjectius mediador -a i mediat -a, i l'adverbi mediatament (juntament amb el contrari immediatament, que té més freqüència).
(2) Altres categories de la sèrie tenen correlats patrimonials (creats sobre mig mitja) que, en el diccionari normatiu, remeten al mot culte corresponent: mitjancer remet a mediador -a i mitjanceria remet a mediació.
(3) Hi ha categories de la sèrie preses directament del llatí (mediació de mediatio, mediat -ata de mediatus, mediador -a de mediator), mentre que les altres es poden considerar analògiques.
(4) Les alternatives mitjançar i fer una mediació no són vàlides per a tots els contextos coberts per mediar, sinó que habitualment només cobreixen els significats patrimonials relacionats amb la resolució de conflictes.
(5) Mediar té un ús molt estès; fins i tot es documenta en els articles d'algunes obres lexicogràfiques i enciclopèdiques que, per contra, no la recullen com a entrada.
(6) Els diccionaris generals de referència en castellà, italià, portuguès i anglès recullen formes anàlogues; en francès, no, però, en canvi, les bases de dades terminològiques sí que recullen médier en l'àmbit de la bioquímica.

En ciències socials, dret i administració i, de fet, en llengua general, el verb mediar (i les alternatives normatives mitjançar i fer una mediació) fa referència a l'acció d'intervenir entre dues parts o més per posar-les d'acord.
. L'equivalent castellà és mediar [entre]; el francès, intervenir [entre]; l'italià, mediare [tra]; el portuguès, mediar [entre], i l'anglès, to mediate [between].

En bioquímica i biomedicina, el verb mediar (i només molt rarament les alternatives mitjançar i fer una mediació) fa referència a l'acció d'un element (una molècula, per exemple) de desencadenar o vehicular un procés bioquímic (transmissió de senyals, reacció química, etc.) per mitjà de la connexió de dues de les parts.
. L'equivalent castellà és mediar; el francès, médier; l'italià, mediare; el portuguès, mediar, i l'anglès, to mediate.

Nota

  • Per a ampliar el criteri amb una explicació més aprofundida i tenir-ne més exemples, podeu consultar el document Els mediadors poden fer mediacions sense mediar immediatament? (In mediando stat virtus) en l'apartat "El terme és notícia... a la Xarxa Vives" del Butlletí núm. 38 de la SCATERM (blogs.iec.cat/scaterm/publicacions/butlleti/butlleti-actual/).
0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar? 0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar?

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar?
  • es  mediar, v tr
  • es  mediar [entre], v prep
  • fr  médier, v tr
  • fr  médier [entre], v prep
  • it  mediare, v tr
  • it  mediare [tra], v prep
  • pt  mediar, v tr
  • pt  mediar [entre], v prep
  • en  mediate [between], to, v prep
  • en  mediate, to, v tr

<Dret>

Definició
Tant mitjançar i fer una mediació com mediar es poden considerar formes adequades, encara que el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans només reculli les formes mitjançar i fer una mediació.

Els motius que porten a considerar que mediar també hauria de ser una forma vàlida són els següents:
(1) El diccionari normatiu recull quasi totes les categories d'aquesta sèrie lèxica: el nom mediació, els adjectius mediador -a i mediat -a, i l'adverbi mediatament (juntament amb el contrari immediatament, que té més freqüència).
(2) Altres categories de la sèrie tenen correlats patrimonials (creats sobre mig mitja) que, en el diccionari normatiu, remeten al mot culte corresponent: mitjancer remet a mediador -a i mitjanceria remet a mediació.
(3) Hi ha categories de la sèrie preses directament del llatí (mediació de mediatio, mediat -ata de mediatus, mediador -a de mediator), mentre que les altres es poden considerar analògiques.
(4) Les alternatives mitjançar i fer una mediació no són vàlides per a tots els contextos coberts per mediar, sinó que habitualment només cobreixen els significats patrimonials relacionats amb la resolució de conflictes.
(5) Mediar té un ús molt estès; fins i tot es documenta en els articles d'algunes obres lexicogràfiques i enciclopèdiques que, per contra, no la recullen com a entrada.
(6) Els diccionaris generals de referència en castellà, italià, portuguès i anglès recullen formes anàlogues; en francès, no, però, en canvi, les bases de dades terminològiques sí que recullen médier en l'àmbit de la bioquímica.

En ciències socials, dret i administració i, de fet, en llengua general, el verb mediar (i les alternatives normatives mitjançar i fer una mediació) fa referència a l'acció d'intervenir entre dues parts o més per posar-les d'acord.
. L'equivalent castellà és mediar [entre]; el francès, intervenir [entre]; l'italià, mediare [tra]; el portuguès, mediar [entre], i l'anglès, to mediate [between].

En bioquímica i biomedicina, el verb mediar (i només molt rarament les alternatives mitjançar i fer una mediació) fa referència a l'acció d'un element (una molècula, per exemple) de desencadenar o vehicular un procés bioquímic (transmissió de senyals, reacció química, etc.) per mitjà de la connexió de dues de les parts.
. L'equivalent castellà és mediar; el francès, médier; l'italià, mediare; el portuguès, mediar, i l'anglès, to mediate.

Nota

  • Per a ampliar el criteri amb una explicació més aprofundida i tenir-ne més exemples, podeu consultar el document Els mediadors poden fer mediacions sense mediar immediatament? (In mediando stat virtus) en l'apartat "El terme és notícia... a la Xarxa Vives" del Butlletí núm. 38 de la SCATERM (blogs.iec.cat/scaterm/publicacions/butlleti/butlleti-actual/).
àrea relicta àrea relicta

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  àrea relicta, n f
  • es  área relicta
  • es  área relíctica
  • fr  aire relicte
  • en  relict area

<Geografia física > Biogeografia>

Definició
Àrea de distribució d'un tàxon relicte.
àrea relicta àrea relicta

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  àrea relicta, n f
  • es  área relicta
  • es  área relíctica
  • fr  aire relicte
  • en  relict area

<Geografia física > Biogeografia>

Definició
Àrea de distribució d'un tàxon relicte.
ídix ídix

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ídix
  • cod  jidiš
  • cy  Iddeweg
  • cy  Iddew-almaeneg sin. compl.
  • de  Jiddisch
  • en  Yiddish
  • es  yiddish
  • es  judeo-alemán sin. compl.
  • eu  yiddisch
  • fr  yiddish
  • gl  yíddish
  • gl  iídiche sin. compl.
  • gn  jiddish
  • gn  hudeo - aleman sin. compl.
  • it  yiddish
  • ja  イディッシュ語
  • nl  Jiddisch
  • oc  jiddisch
  • pt  ídiche
  • ru  Идиш
  • sw  Jiddisch
  • zh  意第绪语

<Indoeuropea > Germànica > Occidental>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>, <Àsia > Israel>, <Àsia > Rússia>, <Europa > Bielorússia>, <Europa > Finlàndia>, <Europa > Letònia>, <Europa > Lituània>, <Europa > Moldàvia>, <Europa > Països Baixos>, <Europa > Polònia>, <Europa > Suècia>, <Europa > Ucraïna>

Definició
Els orígens de l'ídix cal trobar-los als segles IX i X, quan molts jueus procedents sobretot del nord de França es van instal·lar a la vall del Rin. Aviat van abandonar la seva parla romànica i van adoptar les parles alemanyes locals. Aquest alemany, farcit de força elements hebraics i algun de romànic, es troba a l'origen de l'ídix, conegut també com a judeoalemany.

Els primers textos que se'n conserven daten del segle XIII i hi ha producció literària des del XIV. Circumstàncies diverses, com ara la persecució de què van ser objecte en aquest mateix segle, els va fer iniciar un moviment migratori vers diferents regions d'Europa. Cap al 1700, la llengua es parlava ja des d'Holanda o Itàlia fins a Rússia, i al segle XIX arribava també a Amèrica.

La cultura i la llengua ídix va tenir també una època de gran vitalitat: es va establir una varietat estàndard i, amb la Revolució Russa, va ser reconeguda a la Unió Soviètica.

Durant la segona meitat del segle XX, i després del genocidi nazi, l'ús de la llengua va anar decreixent. A més, per no entrebancar la vitalitat de l'hebreu, Israel sempre li ha negat el reconeixement. Tanmateix, la literatura i els mitjans de comunicació es continuen desenvolupant arreu i sembla que actualment hi ha un cert interès renovat per la llengua.
aïllament de penjall pediculat intestinal aïllament de penjall pediculat intestinal

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  aïllament de penjall pediculat intestinal
  • en  isolation of intestinal pedicle flap

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions de l'aparell digestiu>

actiu hereditari actiu hereditari

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  actiu hereditari, n m
  • ca  cabal hereditari, n m
  • ca  cabal relicte, n m
  • es  activo hereditario
  • es  caudal hereditario
  • es  caudal relicto

<Dret civil > Dret de successions>

Definició
Conjunt de béns i de drets de caràcter patrimonial d'una persona difunta considerat com a objecte de la successió per causa de mort.
actiu hereditari actiu hereditari

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  actiu hereditari, n m
  • ca  cabal hereditari, n m sin. compl.
  • ca  cabal relicte, n m sin. compl.
  • es  activo hereditario, n m
  • es  caudal hereditario, n m sin. compl.
  • es  caudal relicto, n m sin. compl.

<Dret civil>

actiu hereditari actiu hereditari

<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. GRUP D'INNOVACIÓ DOCENT EN ECONOMIA DELS IMPOSTS (GIDEI). Diccionari de fiscalitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/fiscalitat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  actiu hereditari, n m
  • ca  cabal relicte, n m sin. compl.
  • es  activo hereditario, n m
  • es  caudal relicto, n m
  • en  estate, n

<Fiscalitat>

Definició
Volum total de la massa hereditària (herència) de la persona difunta (causant).