Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "egu�" dins totes les àrees temàtiques

cua de cavall petita cua de cavall petita

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua de cavall petita, n f
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  aspreta, n f alt. sin.
  • ca  canella, n f alt. sin.
  • ca  canudets, n m pl alt. sin.
  • ca  canuts, n m pl alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall petita, n f alt. sin.
  • ca  coa de fardatxo, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall de séquia, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  cuadella, n f alt. sin.
  • ca  equiset, n m alt. sin.
  • ca  equiset arvense, n m alt. sin.
  • ca  escuraplata, n f alt. sin.
  • ca  estanyera, n f alt. sin.
  • ca  floreta, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'hemorràgia, n f alt. sin.
  • ca  herba estanyera, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba presseguera, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  nuguet, n m alt. sin.
  • ca  nusets, n m pl alt. sin.
  • ca  piparrera, n f alt. sin.
  • ca  rellotgets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  coua d'egu, n f var. ling.
  • ca  coua de cavall, n f var. ling.
  • ca  cua de cavall de sèquia, n f var. ling.
  • ca  nudé, n m var. ling.
  • ca  rabo de cavall, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • ca  salnua, n f var. ling.
  • nc  Equisetum arvense L.

<Botànica > equisetàcies>

cua de cavall petita cua de cavall petita

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua de cavall petita, n f
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  aspreta, n f alt. sin.
  • ca  canella, n f alt. sin.
  • ca  canudets, n m pl alt. sin.
  • ca  canuts, n m pl alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall petita, n f alt. sin.
  • ca  coa de fardatxo, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall de séquia, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  cuadella, n f alt. sin.
  • ca  equiset, n m alt. sin.
  • ca  equiset arvense, n m alt. sin.
  • ca  escuraplata, n f alt. sin.
  • ca  estanyera, n f alt. sin.
  • ca  floreta, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'hemorràgia, n f alt. sin.
  • ca  herba estanyera, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba presseguera, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  nuguet, n m alt. sin.
  • ca  nusets, n m pl alt. sin.
  • ca  piparrera, n f alt. sin.
  • ca  rellotgets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  coua d'egu, n f var. ling.
  • ca  coua de cavall, n f var. ling.
  • ca  cua de cavall de sèquia, n f var. ling.
  • ca  nudé, n m var. ling.
  • ca  rabo de cavall, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • ca  salnua, n f var. ling.
  • nc  Equisetum arvense L.

<Botànica > equisetàcies>

margall bord margall bord

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  margall bord, n m
  • ca  blat de formiga, n m sin. compl.
  • ca  blat de gos, n m sin. compl.
  • ca  blat de Sant Joan, n m sin. compl.
  • ca  cua de rata, n f sin. compl.
  • ca  espigatrencat, n m sin. compl.
  • ca  pèl de ca, n m sin. compl.
  • ca  pèl de rata, n m sin. compl.
  • ca  blat bord, n m alt. sin.
  • ca  blat del diable, n m alt. sin.
  • ca  capellanets, n m pl alt. sin.
  • ca  civada borda, n f alt. sin.
  • ca  civadella, n f alt. sin.
  • ca  civadeta, n f alt. sin.
  • ca  civadeta borda, n f alt. sin.
  • ca  coa d'egua, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  espigadell, n m alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  farratge, n f alt. sin.
  • ca  fletxes, n f pl alt. sin.
  • ca  forment agrest, n m alt. sin.
  • ca  forment bord, n m alt. sin.
  • ca  margall, n m alt. sin.
  • ca  ordi salvatge, n m alt. sin.
  • ca  peret (fruit), n m alt. sin.
  • ca  pixagós, n m alt. sin.
  • ca  pixagossos, n m pl alt. sin.
  • ca  rectorets, n m pl alt. sin.
  • ca  rompsac, n m alt. sin.
  • ca  trapa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  trauca-sac, n m alt. sin.
  • ca  trauca-sacs, n m alt. sin.
  • ca  amargall, n m var. ling.
  • ca  civadilla, n f var. ling.
  • ca  coa d'ego, n f var. ling.
  • ca  coa d'egu, n f var. ling.
  • ca  espiga trencat, n m var. ling.
  • ca  forment areste, n m var. ling.
  • ca  maragall, n m var. ling.
  • ca  novios, n m pl var. ling.
  • ca  novios (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  retorets, n m pl var. ling.
  • ca  rumpisac, n m var. ling.
  • ca  trapassacs, n m var. ling.
  • ca  trauca sacs, n m var. ling.
  • ca  troca-sac, n m var. ling.
  • nc  Hordeum murinum L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • La denominació trauca-sac (o trauca-sacs) és un nom compost de traucar 'foradar' i sac, car aquesta gramínia pot foradar o trencar els sacs on es guarda; semblantment el nom rompsac (rompre + sac), o estripa-sacs, en aquest cas aplicat a gramínies del gènere Bromus. La variant troca-sac és una contracció de trauca-sac (cf. DCVB-E s. v. troca-sac). La forma trapa-sacs (aquí documentada trapassacs) deu haver-se format a partir de trepar 'foradar' (cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. trepar), amb el canvi fonètic e>a potser per atracció formal de trapar 'trobar' (avui usat al Rosselló i l'Alt Empordà).
margall bord margall bord

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  margall bord, n m
  • ca  blat de formiga, n m sin. compl.
  • ca  blat de gos, n m sin. compl.
  • ca  blat de Sant Joan, n m sin. compl.
  • ca  cua de rata, n f sin. compl.
  • ca  espigatrencat, n m sin. compl.
  • ca  pèl de ca, n m sin. compl.
  • ca  pèl de rata, n m sin. compl.
  • ca  blat bord, n m alt. sin.
  • ca  blat del diable, n m alt. sin.
  • ca  capellanets, n m pl alt. sin.
  • ca  civada borda, n f alt. sin.
  • ca  civadella, n f alt. sin.
  • ca  civadeta, n f alt. sin.
  • ca  civadeta borda, n f alt. sin.
  • ca  coa d'egua, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  espigadell, n m alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  farratge, n f alt. sin.
  • ca  fletxes, n f pl alt. sin.
  • ca  forment agrest, n m alt. sin.
  • ca  forment bord, n m alt. sin.
  • ca  margall, n m alt. sin.
  • ca  ordi salvatge, n m alt. sin.
  • ca  peret (fruit), n m alt. sin.
  • ca  pixagós, n m alt. sin.
  • ca  pixagossos, n m pl alt. sin.
  • ca  rectorets, n m pl alt. sin.
  • ca  rompsac, n m alt. sin.
  • ca  trapa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  trauca-sac, n m alt. sin.
  • ca  trauca-sacs, n m alt. sin.
  • ca  amargall, n m var. ling.
  • ca  civadilla, n f var. ling.
  • ca  coa d'ego, n f var. ling.
  • ca  coa d'egu, n f var. ling.
  • ca  espiga trencat, n m var. ling.
  • ca  forment areste, n m var. ling.
  • ca  maragall, n m var. ling.
  • ca  novios, n m pl var. ling.
  • ca  novios (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  retorets, n m pl var. ling.
  • ca  rumpisac, n m var. ling.
  • ca  trapassacs, n m var. ling.
  • ca  trauca sacs, n m var. ling.
  • ca  troca-sac, n m var. ling.
  • nc  Hordeum murinum L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • La denominació trauca-sac (o trauca-sacs) és un nom compost de traucar 'foradar' i sac, car aquesta gramínia pot foradar o trencar els sacs on es guarda; semblantment el nom rompsac (rompre + sac), o estripa-sacs, en aquest cas aplicat a gramínies del gènere Bromus. La variant troca-sac és una contracció de trauca-sac (cf. DCVB-E s. v. troca-sac). La forma trapa-sacs (aquí documentada trapassacs) deu haver-se format a partir de trepar 'foradar' (cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. trepar), amb el canvi fonètic e>a potser per atracció formal de trapar 'trobar' (avui usat al Rosselló i l'Alt Empordà).