Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "eixarmada" dins totes les àrees temàtiques
<12 Esports eqüestres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca a l'eixarranca, adv
- ca a l'oberta, adv
- ca a la cavallera, adv
- ca a la ganxa, adv
- es a horcajadas
- fr à califourchon
- en astride
<Esport > 12 Esports eqüestres>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca artiga, n f
- ca eixermada, n f sin. compl.
- es artiga
- es conuco
- es roza
- fr essart
- en breckland
- en cleared land
- en swidden
<Agricultura>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca artiga, n f
- ca eixermada, n f sin. compl.
- es artiga, n m
- es conuco, n m
- es roza, n f
- fr terrain défriché, n m
- fr terrain écobué, n m
- en reclaimed land, n
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca avena bigarrada, n f
- ca avènula bigarrada, n f alt. sin.
- nc Avenula versicolor (Vill.) M. Laínz subsp. versicolor
- nc Avena versicolor Vill. sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca avena bigarrada, n f
- ca avènula bigarrada, n f alt. sin.
- nc Avenula versicolor (Vill.) M. Laínz subsp. versicolor
- nc Avena versicolor Vill. sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca buixardada, n f
- es abujardado
- fr bouchardage
- en dragged work
<Construcció>
Definició
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca buixardada, n f
- es abujardado
- fr bouchardage
- en roughening
- de Bouchardieren
<Construcció>
<Transports > Transport per carretera > Components d'automoció>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca càmera de davantal, n f
- ca càmera de bord, n f sin. compl.
- ca càmera embarcada, n f sin. compl.
- es cámara de bordo, n f
- es cámara de salpicadero, n m
- es cámara embarcada, n f
- fr caméra de tableau de bord, n f
- fr caméra-témoin, n f
- fr caméra-témoin de circulation, n f
- en car camera, n
- en dashboard cam, n
- en dashboard camera, n
- en dashcam, n
<Transports > Transport per carretera > Components d'automoció>
Definició
<Ciències socials > Antropologia > Festes populars>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació del Consell Insular de Menorca, procedeix de l'obra següent:
MENORCA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA I CULTURA POPULAR. Terminologia de les festes de Menorca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/166>
Es tracta d'un producte basat en un treball precedent d'Anna Tudurí sobre les festes patronals de Maó.
D'acord amb l'àmbit a què pertany, aquest producte utilitza algunes formes lingüístiques pròpies del català de Menorca.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca coca bamba, n f
- ca ensaïmada de Sant Joan, n f sin. compl.
<Festes de Menorca > Cuina>
Definició
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contracte d'eixermada, n m
- es contrato de eixermada
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
Definició
Nota
-
El contracte d'eixermada es regulava en l'article 338 de la Compilació del dret civil de Catalunya, el qual disposava que aquests contractes s'havien de regir, si no hi havia pacte, pels usos i els costums del lloc. Tanmateix, aquesta normativa va quedar substituïda per la Llei 1/2008, del 20 de febrer, de contractes de conreu, el règim de la qual és aplicable a tots els contractes de conreu, entenent com a tals, en sentit ampli, tots els que tenen per finalitat la cessió onerosa de l'aprofitament agrícola, ramader o forestal d'una finca rústica.
En virtut de la Llei 1/2008, poden establir un contracte totes les persones amb capacitat per a contractar. Els titulars de drets limitats sobre la finca —usufructuaris, fiduciaris, reservistes, compradors a carta de gràcia, entre altres— també poden formalitzar un contracte, per bé que, un cop extingit llur dret, el contracte subsisteix fins que finalitza el termini mínim establert per la Llei o per la pròrroga en curs.
El contracte d'eixermada és un contracte ad meliorandum, és a dir, el propietari o propietària procura aconseguir la millora de la finca amb aquesta cessió, per això, durant la vigència del contracte, el conreador o conreadora cedeix una part poc significativa de la collita. Les eixermades es pacten habitualment per un període de cinc anys, i acaben de dret en finalitzar el termini estipulat o, si no n'hi ha, en el termini usual de la comarca. Aquest contracte obliga el conreador o conreadora al lliurament d'una part molt poc significativa de la producció, a partir del segon any, i al lliurament de la finca millorada (roturada) a la finalització del contracte.
En virtut de la Llei 1/2008, el contracte d'eixermada s'ha de formalitzar per escrit, i qualsevol de les parts pot exigir en qualsevol moment a l'altra que el contracte es formalitzi íntegrament en un document públic, que hi consti una descripció de la finca objecte del contracte i, si escau, un inventari dels elements i dels drets vinculats a l'explotació que se cedeix i qualsevol altre aspecte necessari per a desenvolupar i executar el contracte adequadament. - V. t.: arrendament amb finalitats de conservació del patrimoni natural n m
- V. t.: arrendament per a pastures n m
- V. t.: arrendament rústic n m
- V. t.: boïga n f
- V. t.: contracte d'integració n m
- V. t.: contracte de conreu n m
- V. t.: masoveria n f
- V. t.: parceria n f
- V. t.: sòcita n f
- V. t.: terratge n m
