Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "eixutament" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Noms compostos verb+nom: Base nominal singular o plural? 0 CRITERI Noms compostos verb+nom: Base nominal singular o plural?

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Noms compostos verb+nom: Base nominal singular o plural?
  • ca  A1. Singular en noms no comptables: gratacel (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Singular en noms de parts del cos: lligacama (EXEMPLE), n f
  • ca  A3. Singular en compostos que són una part: cobrellit (EXEMPLE), n m
  • ca  B1. Plural en noms comptables: parallamps (EXEMPLE), n m
  • ca  B2. Plural en casos determinats de noms no comptables metonímics: tastavins (EXCEPCIÓ), n m, f
  • ca  B3. Plural en casos determinats de parts del cos no úniques: rentamans (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  C. Formes dobles opcionals en casos determinats de noms comptables: eixugamà/eixugamans (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  C. Formes dobles vacil·lants en casos determinats de noms comptables: voltadits (EXCEPCIÓ), n m

<Criteris lingüístics > Formació per composició>

Definició
En un ús en plural d'una paraula composta de verb i nom (com ara aplegapilotes, formada per aplegar+pilotes), no hi ha cap dubte que el nom que en forma part també ha d'anar en plural: els para-sols, les llevaneus, els gratacels, els aplegapilotes.

En canvi, en un ús en singular d'aquesta mena de compostos, la flexió en singular o en plural del nom que en forma part pot generar dubtes, perquè, segons el cas, és preferible el singular (el para-sol) o és preferible el plural (el parallamps).

A continuació es presenten en forma d'esquema els criteris que estableixen la flexió en singular o en plural del nom integrat en un compost verb+nom quan el compost s'utilitza en un context singular (el para-sol, l'aplegapilotes, etc.).

(A) VERB + NOM EN SINGULAR

El nom d'un compost verb+nom s'escriu en singular (si l'ús del compost és singular) quan pertany a un dels casos següents:

A1. Noms no comptables
Són noms que no es poden comptar perquè són únics, són abstractes o descriuen una matèria. (Diem que no es poden comptar perquè no s'hi pot posar un numeral: *dos cels, *tres cels;*dues llibertats, *tres llibertats; *dues farines, *tres farines.)
Ex.: un gratacel, una llevaneu
Excepcions: Vegeu el punt B2.

A2. Noms comptables que designen una part del cos
Són els noms referits a una part del cos humà que es poden comptar. (Diem que es poden comptar perquè s'hi pot posar un numeral: dues cames, quatre mans.)
Ex. una lligacama, un pinçanàs
Excepcions: Vegeu el punt B3.

A3. Noms comptables que mantenen una relació de tot-part amb el compost
Són noms comptables que, quan van sols, designen un tot del qual el compost forma part .
Ex.: el cobrellit (un cobrellit és un element d'un llit), el picaporta (un picaporta és un element d'una porta).
[En canvi, l'escalfallits (perquè no és un element d'un llit sinó un estri que s'aplica a diversos llits, i llit és un nom comptable; correspon al cas B1.)]

(B) VERB + NOM EN PLURAL

El nom d'un compost verb+nom s'escriu en plural (encara que l'ús del compost sigui singular) quan pertany a un dels casos següents:

B1. Noms comptables

Són els noms que es poden comptabilitzar per mitjà d'un numeral: dos sofàs, tres sofàs; dues jugadores, tres jugadores; dos gots, tres gots.
Ex.: el parallamps, un comptagotes, un saltamarges
Excepcions: Vegeu els punts A2 i A3.

B2. Noms no comptables amb valor metonímic comptable
Excepcionalment, es flexionen en plural alguns noms no comptables de compostos que volen remarcar la idea de multiplicitat. Això es dona quan, per metonímia, el nom designa un espècimen concret d'una cosa, de manera que el plural fa referència a diverses realitzacions.
Ex.: una tastavins (el plural vins designa el conjunt de varietats diferents de vi que es tasten), la Ventafocs (el plural focs designa el conjunt de realitzacions d'un foc, és similar a foguera), un penja-robes (el plural robes designa el conjunt de peces de roba).

B3. Noms que designen una part del cos no única
Excepcionalment, es flexionen en plural alguns noms de parts del cos que es presenten de manera no única en una persona.
Ex.: el rentamans, un voltadits, un estiracabells

(C) FORMES DOBLES

C1. Opcionalitat normativa
Excepcionalment, en alguns casos es consideren igualment vàlides formes singulars i formes plurals d'un mateix compost verb+nom utilitzat en singular.
Ex.: un eixugamà, un eixugamans (com a part del cos, hi tocaria el singular; com a part del cos no única, el plural) [El diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans recull totes dues possibilitats.]

C2. Vacil·lació d'ús
De vegades hi ha vacil·lació en l'ús real, per bé que la normativa s'hagi decantat per una sola forma.
Ex. un voltadits (*un voltadit), un tapaboques (*un tapaboca)

Nota

  • La informació recollida en aquesta fitxa està extreta, amb modificacions sobretot d'ordenació, de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 12.4.1.c, pàg. 453-54).
accés múltiple amb escolta de portadora i evitament de col·lisió accés múltiple amb escolta de portadora i evitament de col·lisió

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  accés múltiple amb escolta de portadora i evitament de col·lisió, n m
  • ca  CSMA/CA, n m sigla
  • es  acceso múltiple con escucha de portadora y evitación de colisión
  • es  CSMA/CA sigla
  • en  carrier sense multiple access with collision avoidance
  • en  CSMA/CA sigla

<Telecomunicacions > Telemàtica>

Definició
Accés múltiple amb escolta de portadora que disposa de mecanismes per a evitar les col·lisions. Per exemple, abans d'enviar un paquet de dades, si el canal està ocupat, el transmissor s'espera un temps aleatori quan queda lliure en lloc de transmetre immediatament. O també, envia un paquet de control per reservar el canal abans d'enviar el paquet de dades. S'utilitza en l'estàndard de ^xarxa d'àrea local^ ^sense fils^ IEEE 802.11.

Nota

  • La sigla CSMA/CA correspon a la denominació anglesa carrier sense multiple access with collision avoidance.
aixafament aixafament

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

DAVI ARMENGOL, Esteve; NIN LUMBIARRES, Josep Maria. Terminologia d'obstetrícia i ginecologia. Barcelona: Nexus Médica, 2004.
ISBN 84-933785-7-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aixafament, n m
  • es  aplastamiento
  • en  crushing

<Ciències de la salut>

aixafament aixafament

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aixafament, n m
  • es  aplastamiento
  • fr  écrasement
  • en  crushing
  • de  Stauchung

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aixafament, n m
  • es  aplastamiento, n m
  • fr  écrasement, n m
  • fr  refoulement, n m
  • en  crushing, n
  • de  Plattdrücken, n n

<Enginyeria>

aixafament aixafament

<Construcció > Enginyeria estructural>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  aixafament, n m
  • es  aplastamiento
  • fr  écrasement
  • en  concrete crushing
  • en  crushing

<Construcció > Enginyeria estructural>

Definició
Trencament del formigó o d'un altre material petri per una compressió excessiva.
aixafament aixafament

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  aixafament, n m
  • es  aplastamiento
  • en  concrete crushing

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició
Trencament del formigó o d'un altre material petri per una compressió excessiva.
aixafament aixafament

<Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  aixafament, n m
  • es  aplastamiento, n m
  • fr  technique des squashes, n f
  • en  squash technique, n

<Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració>

Definició
Mètode de preparació microscòpica que consisteix a fer pressió en el cobreobjectes i fer-lo rodolar sobre el portaobjectes perquè la mostra quedi aixafada i dispersada.
aixafament vertebral aixafament vertebral

<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia > Sinologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CULELL, Pere; FANDOS, Adelaida; NIETO, Maribel. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/117/>

  • ca  aixafament vertebral, n m
  • es  aplastamiento vertebral
  • fr  tassement vertébral
  • it  schiacciamento vertebrale
  • en  vertebral crush

<Sinologia > Patologia mamària > Malalties malignes>

Definició
Compressió dels cossos de les vèrtebres que es produeix com a conseqüència de traumatismes o de la disminució de la densitat òssia.

Nota

  • L'aixafament vertebral pot ésser causat per l'osteoporosi i per la metàstasi òssia.
aixec aixec

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  aixec, n m
  • ca  aixecament, n m sin. compl.
  • ca  alçament, n m sin. compl.
  • es  alzamiento, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>