Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "elaborar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI presentisme laboral o presencialisme laboral? 0 CRITERI presentisme laboral o presencialisme laboral?

<Treball>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI presentisme laboral o presencialisme laboral?
  • es  presencialismo laboral, n m
  • es  presentismo laboral, n m
  • fr  présentéisme, n m
  • it  presenzialismo sul lavoro, n m
  • en  presenteeism, n
  • de  Präsentismus, n m

<Treball>

Definició
Es considera que la forma adequada és presentisme laboral (nom masculí), i no *presencialisme laboral.

Els motius de la tria de presentisme laboral (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma lingüísticament adequada, creada sobre l'adjectiu present per analogia amb el terme relacionat ja normatiu absentisme laboral (creat al seu torn sobre l'adjectiu absent).
(2) És semànticament transparent.
(3) Es documenta àmpliament en els contextos d'especialitat.
(4) És anàloga a les formes d'altres llengües romàniques.
Ex. [castellà] presentismo laboral; [francès] présentéisme
(5) Té l'aval d'especialistes del sector.

En canvi, *presencialisme laboral presenta problemes:
(1) Trenca el paral·lelisme amb absentisme laboral, tot i que l'origen de la construcció és el mateix: a partir de absent, es crea absentisme; a partir de present, es crea presentisme (l'antònim de absent és present i no presencial).
(2) El significat que en resulta és 'tendència a ser presencial', i no 'tendència a ser present'.

El presentisme laboral és la presència d'un treballador en el seu lloc de treball, sigui en hores de feina o fora de l'horari laboral, sense cap repercussió positiva en la productivitat; en els casos en què el treballador treballa en hores que no li tocaria fer-ho (perquè allarga la jornada laboral, perquè treballa tot i estar malalt, etc.), la causa sol ser la por de perdre la feina.

Nota

  • 1. També s'anomena presentisme una teoria filosòfica que postula que només existeix el present.
  • 2. Podeu consultar la fitxa completa de presentisme laboral al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Ser-hi sense produir: el presentisme laboral, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT
    (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/208/).
absentisme laboral absentisme laboral

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  absentisme laboral, n m
  • es  absentismo laboral
  • fr  absentéisme
  • en  absenteeism

<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Règim disciplinari>

Definició
Absència d'un treballador, justificada o no, del seu lloc de treball.
absentisme laboral absentisme laboral

<Ciències socials > Sociologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
Aquesta obra és un avançament del diccionari complet, en curs d'elaboració.

  • ca  absentisme laboral, n m
  • es  absentismo
  • es  absentismo laboral
  • fr  absentéisme
  • en  absenteeism
  • en  workplace absenteeism

<Treball > Crisi dels models laborals>

Definició
Absència del lloc de treball.

Nota

  • L'absentisme laboral es mesura en forma d'hores de treball perdudes a les empreses per causes sobrevingudes (malalties, trasllats, problemes familiars, etc.) o per falta d'interès o diligència del treballador.
absentisme laboral absentisme laboral

<Treball > Recursos humans>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de recursos humans. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2004. 105 p. (Terminologies; 3)
ISBN 84-393-6416-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  absentisme laboral, n m
  • es  absentismo laboral
  • fr  absentéisme
  • en  absenteeism

<Recursos humans > Relacions laborals i administració de personal > Jornada de treball>

Definició
Absència del lloc de treball, de manera justificada o no.
accident de treball accident de treball

<Dret laboral i de la seguretat social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  accident de treball, n m
  • ca  accident laboral, n m sin. compl.
  • es  accidente de trabajo, n m
  • es  accidente laboral, n m sin. compl.

<Dret laboral i de la seguretat social>

accident de treball accident de treball

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  accident de treball, n m
  • ca  accident laboral, n m sin. compl.
  • es  accidente de trabajo
  • es  accidente laboral
  • fr  accident du travail
  • en  accident at work
  • en  employment accident
  • en  industrial accident
  • en  occupational accident
  • en  work accident

<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Seguretat i salut laboral>

Definició
Accident que provoca una lesió corporal a un empleat o un treballador autònom que té coberta la contingència d'accident de treball per compte propi, i que es produeix amb motiu o per conseqüència de l'exercici del treball.

Nota

  • Són exemples d'accidents de treball els accidents en el trajecte, els que tenen lloc en actes de salvament relacionats amb la feina, els que succeeixen en el transcurs de l'exercici de càrrecs sindicals, els que tenen lloc quan s'acompleixen tasques distintes a les de la categoria professional per ordre de l'empresari o en interès del bon funcionament de l'empresa, o els que tenen lloc quan es donen altres supòsits establerts legalment; no es consideren accidents de treball els esdeveniments que, tot satisfent aquestes condicions, es produeixin per força major aliena a la feina, per imprudència temerària del treballador o per dol.
accident de treball accident de treball

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  accident de treball, n m
  • ca  accident laboral, n m sin. compl.

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Accident que té lloc en ocasió o per conseqüència de la feina que executa un treballador i que provoca una lesió corporal.

Nota

  • Des del punt de vista legal, el concepte d'accident de treball exigeix la concurrència dels requisits següents: l'existència d'una lesió corporal, que la persona accidentada treballi per compte d'altri o per compte propi i que hi hagi una relació de causalitat entre el treball i la lesió. Des del punt de vista tècnic, succés fortuït, de caràcter advers, que provoca lesions corporals o pèrdua de salut en el treballador.
accident de treball accident de treball

<Economia > Finances > Assegurances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  accident de treball, n m
  • ca  accident laboral, n m
  • es  accidente de trabajo
  • es  accidente laboral
  • en  accident of employment
  • en  employment injury [US]
  • en  industrial accident
  • en  ocupational accident
  • en  work accident

<Assegurances > Assegurança pública>

Definició
Accident que un treballador per compte d'altri sofreix en ocasió o per conseqüència de la feina que executa.
accident de treball accident de treball

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  accident de treball, n m
  • ca  accident laboral, n m sin. compl.
  • es  accidente de trabajo
  • es  accidente laboral

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Definició
Accident que un treballador o una treballadora per compte d'altri sofreix amb motiu o a conseqüència de la feina que executa.

Nota

  • L'accident de treball és qualsevol lesió corporal que un treballador pateix amb motiu o a conseqüència del treball que presta per compte d'altri (art. 156 de la Llei general de la Seguretat Social [LGSS], aprovat pel Reial decret legislatiu 12/2015, del 30 d'octubre), o per treballadors autònoms que voluntàriament s'hagin acollit a aquesta contingència (art. 83.1.b i 316 de la LGSS), malgrat que és obligatòria per als treballadors autònoms econòmicament dependents i per als treballadors autònoms en sentit estricte que duguin a terme una activitat professional amb un risc de sinistralitat elevat.
    Per lesió corporal s'entén tant la física com la psíquica, d'acord amb la Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 27.10.1992 (Repertorio de jurisprudencia Aranzadi [RJA], 1992\7844), que n'evidencia la conseqüència tant d'una manera sobtada o immediata com mediatament, lentament o progressivament (STS del 15.2.1996, RJA 1996\1022, i Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 15.1.2018, Centre de Documentació Judicial [CENDOJ], Recurs 702/2017, Resolució 142/2018); i tant la que provoca una simple alteració de la salut protegida només en l'àmbit d'assistència sanitària com la que genera una altra situació de necessitat de més consideració, com ara incapacitat, invalidesa o mort i supervivència. La feina que presta el treballador lesionat d'aquesta manera s'ha de complir en règim d'alienitat, és a dir, per compte de la part empresària en el sentit recollit en els articles 1.1 i 2 de l'Estatut dels treballadors. També es pot tractar del treball que presten altres col·lectius que no tenen la condició de treballadors en sentit jurídic laboral, però que, no obstant això, estan inclosos en l'àmbit subjectiu del règim general de la Seguretat Social (per exemple, funcionaris integrats en el règim general de la Seguretat Social, assimilats a treballadors per compte d'altri inclosos en el règim general), com també del treball que presten treballadors inclosos en determinats règims especials de la Seguretat Social, com és el cas de treballadors autònoms que hagin optat per tenir coberta aquesta contingència.
    L'accident de treball requereix que aquesta eventualitat s'esdevingui amb motiu o a conseqüència de la prestació del treball; exigència que es materialitza amb el compliment de dos nexes de causalitat acumulatius: el primer entre la força lesiva i la feina prestada (lloc o activitat de treball, lloc i temps de treball), i el segon entre la força lesiva i el resultat o lesió soferta, que possibilita que aquesta es manifesti mediatament o immediatament.
    A fi de no desvirtuar a la pràctica la determinació d'accidents de treball, s'implanten dues regles: la primera regla estableix, llevat de pacte contrari, que constitueixen accident les lesions que pateix la persona treballadora durant el temps que sigui al lloc de treball; i la segona regla, que els nexes causals esmentats són exigibles, però que, tanmateix, es relativitzen i flexibilitzen en determinats casos, de manera que també es permet considerar accidents de treball determinats accidents, encara que no compleixin totalment algun dels nexes esmentats.
    Així, s'inclouen en el concepte d'accident de treball les causes següents (art. 156.2 LGSS): a) per ampliació de l'exigència de temps i lloc, també es consideren accidents de treball els que pateix la persona treballadora (o assimilada) en anar o venir del lloc de treball (accidents en trajecte: domicili o residència del treballador i lloc de treball) (art. 156.2.a LGSS), cas que inclou una casuística molt variada i complexa en la jurisprudència per les múltiples manifestacions que admet (per exemple, lloc de partida i arribada, mitjans de desplaçament, temps del trajecte, desviacions o interrupcions, entre altres qüestions); b) per confirmació o flexibilització de l'exigència entorn del lloc de treball o activitat, també es consideren accidents de treball els esdevinguts en les situacions següents: desenvolupament de funcions pròpies de càrrecs electius de caràcter sindical (representants tant unitaris com sindicals, membres de les comissions negociadores dels convenis col·lectius i altres activitats que estableix la Llei orgànica 11/1985, del 2 d'agost, de llibertat sindical), incloent-hi el temps dedicat a anar i tornar del lloc on es duen a terme aquestes funcions (art. 156.2.b LGSS); prestació de tasques diferents de les pròpies de la categoria professional de la persona treballadora a causa d'ordres dels empresaris (mobilitat funcional) o espontàniament en interès del bon funcionament de l'empresa (art. 156.2.c LGSS), i actes de salvament o anàlegs amb motiu del treball (art. 115.2.d LGSS i Sentència del Tribunal Central de Treball de l'1.12.1983, RJA 1983\10739, i Sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears [STSJB] del 27.5.2004, CENDOJ, Recurs 187/2004, Resolució 302/2004; c) per confirmació o ampliació de l'exigència del nexe causal entre la força lesiva i el resultat o la lesió, també tenen la consideració d'accident de treball tant els que provoquen la manifestació de la lesió de manera immediata com mediata (STSJC del 1.9.2015, CENDOJ, Recurs 1611/2015, Resolució 5137/2015); i els que tenen una lesió que també s'ha originat en altres malalties, defectes o afeccions patides abans de l'accident i agreujades per aquesta causa (concausalitat entre malalties interconcurrents) (art. 156.2.f i 156.2.g LGSS i STS del 12.6.1989 i del 23.2.2010 i STSJB, CENDOJ, Recurs 2348/2009, Resolució 1063/2010 i de Balears 24.1.2018, CENDOJ, Recurs 387/2017, Resolució 38/2018); i d) altres ampliacions del concepte d'accident de treball són les següents: determinats casos de força major (art. 156.4.a i 119 LGSS i STSJ d'Andalusia-Màlaga, del 22.3.1996, RJA 1996\520); alguns accidents, malgrat que hi intervinguin terceres persones (art. 156.5.b LGSS i STSJ de Las Palmas del 28.2.1992, RJA 1992\749), i quan la persona treballadora accidentada ha actuat amb imprudència professional simple (art. 156.5.a LGSS i STS del 18.2.1975, RJA 1975/745 i del 20.1.2010 i del Tribunal Superior de Justícia de País Valencià del 6.2.2018 CENDOJ, Recurs 216/2017, Resolució 425/2018).
    Així mateix, tenen la condició d'accidents de treball les malalties comunes (malalties del treball) que no es puguin qualificar legalment de professionals perquè no estan incloses en el catàleg de malalties professionals, però que han estat contretes amb motiu de la realització del treball (STSJ Andalusia-Màlaga del 27.12.1994, RJA 1994\4875), sempre que es provi que la malaltia va tenir per causa exclusiva la prestació del servei (art. 156.2.e LGSS i STS del 15.7.1992, RJA 1992\5622; STS per a la unificació de doctrina del 2.6.1994, RJA 1994\5400; del 20.10.1994, RJA 1994\8099 i del 25.1.1995, RJA 1995\411).
    S'exclouen del concepte d'accident de treball els casos següents: els causats per força major estranya al treball com ara inundacions, fenòmens naturals o anàlegs (art. 156.4.a LGSS) i els que siguin deguts a dol o imprudència temerària dels treballadors (autolesions) (art. 156.4.b LGSS i STSJC del 10.9.1993, RJA 1993\3818).
    La malaltia professional, com a contingència de la Seguretat Social, és la que es contreu a conseqüència del treball prestat per compte d'altri (o en casos assimilats inclosos en el règim general de la Seguretat Social i per compte propi en determinats règims especials) en les activitats relacionades en la llista o en el quadre oficial d'aquestes malalties i que l'ha provocat l'acció dels elements o de les substàncies que en el quadre esmentat s'indiquen per a cadascuna de les malalties (art. 157 LGSS). Cal doncs, el compliment d'uns nexes de causalitat entre la força lesiva (element causant de la malaltia) i la feina o activitat desenvolupada, i entre la força lesiva (element causant de la malaltia) i la malaltia concreta. Si la malaltia és a la llista i aquesta coincideix, al seu torn, amb l'element causant corresponent (és a la llista d'activitats i a la de malalties) es considera iuris et de iure l'existència de malaltia professional i es fa innecessària la prova de la relació de causalitat (STSJ de Cantàbria del 27.11.1992, RJA 1992\5594).
    El quadre oficial de malalties professionals és el que regula el Reial decret 1299/2006, del 10 de novembre, que estableix una llista tancada de malalties professionals. Per això, si la malaltia contreta exclusivament amb motiu del treball que es presta per compte d'altri no es troba degudament establerta en el quadre, no pot aconseguir la condició de malaltia professional, sinó que es pot considerar accident de treball (art. 156.2.e LGSS).
    Les contingències comunes, és a dir, l'accident no laboral i la malaltia comuna es defineixen legalment en sentit contrari. Per tant, tenen aquesta condició, respectivament, els accidents que no siguin de treball i les malalties que no siguin professionals (art. 158 LGSS).
  • V. t.: accident no laboral n m
  • V. t.: malaltia comuna n f
  • V. t.: malaltia professional n f
accident no laboral accident no laboral

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  accident no laboral, n m
  • es  accidente no laboral

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Definició
Accident que no té la consideració d'accident de treball.

Nota


  • L'article 158.1 de la Llei general de la Seguretat Social (LGSS) defineix l'accident no laboral com aquell, que conformement al que estableix l'article 156 de la LGSS (dedicat precisament a definir accident de treball), no té caràcter d'accident de treball. Aquest enfocament legal del concepte d'accident no laboral ha fet que es considerés que no hi ha un concepte legal d'accident no laboral o bé, que la definició legal d'accident no laboral té, per tant, un caràcter residual, ja que és accident no laboral tota lesió que no tingui la consideració d'accident de treball (Sentència del Tribunal Suprem del 10.6.2009, Centre de Documentació Judicial, Recurs 3133/2008). Així, prenent com a punt de partida la consideració que l'accident de treball és qualsevol lesió corporal que els treballadors sofreixen amb ocasió o a conseqüència del treball que executen per compte d'altri, és accident no laboral i, per tant, també ho és tota lesió corporal, fruit d'un esdeveniment traumàtic, sobtat i imprevist, que els treballadors sofreixen al marge del treball que executen per compte d'altri i sense cap connexió amb aquest.
    L'accident no laboral comporta un origen sobtat i violent de la lesió tot i que, encara que no s'exigeix imperativament que un agent extern i estrany causi la lesió corporal, sí que es requereix un esdeveniment imprevist i desgraciat, que no tingui l'origen en el treball, del qual derivi un dany o perjudici.
    L'accident no laboral —configurat com a succés traumàtic, sobtat i imprevist— es diferencia de la malaltia comuna, la qual, malgrat que la LGSS la defineix en relació amb l'accident de treball i la malaltia professional, requereix un mal de procés més lent i continuat. La distinció entre accident no laboral i malaltia comuna és més exacta des d'un punt de vista semàntic que la distinció entre accident de treball i malaltia professional, ja que algunes malalties ocasionades pel treball no es consideren malalties professionals, sinó accidents de treball, circumstància que no té equivalència en el si de les contingències comunes. L'accident no laboral i la malaltia comuna configuren les contingències comunes que es contraposen a les professionals (accident de treball i malaltia professional), i el règim jurídic de les contingències comunes és clarament diferent del règim de les contingències professionals i, al seu torn, en el si de les contingències comunes, el tractament jurídic de l'accident no laboral és diferent del de la malaltia comuna, fet que posa de manifest la manca d'unificació de la protecció amb independència de l'origen del risc.
    La intensitat de la protecció que atorga l'ordenament jurídic espanyol a les contingències professionals és més elevada que la que atorga a les contingències comunes i, al seu torn, dins d'aquestes, l'accident no laboral gaudeix d'una protecció més àmplia que la malaltia comuna, i se situa, per tant, a mig camí entre l'accident de treball i la malaltia professional i la malaltia comuna.
    Aquesta posició intermèdia de la protecció rebuda per l'accident no laboral es posa de manifest en els elements següents: a) tal com succeeix amb les contingències professionals i a diferència del que succeeix amb la malaltia comuna, no es requereixen, amb caràcter general, períodes previs de cotització per a causar dret a les prestacions; b) les bases reguladores de les prestacions derivades d'accident no laboral es calculen, amb caràcter general, de la mateixa manera que les prestacions derivades de malaltia comuna, és a dir, a partir de les bases de cotització per contingències comunes, i no a partir de les bases de cotització per contingències professionals o salaris reals, tal com succeeix quan es tracta de riscos professionals. L'única excepció és el càlcul de les bases reguladores per a la incapacitat permanent total, absoluta i gran invalidesa derivada d'accident no laboral, que s'obtenen de dividir per vint-i-vuit la suma de les bases de cotització del beneficiari durant un període ininterromput de vint-i-quatre mesos triat dins els set anys immediatament anteriors al fet causant resultant superior a les pensions d'invalidesa originades per una malaltia comuna i, a la vegada, en general inferiors quan es tracta d'una contingència professional.
  • V. t.: accident de treball n m