Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "elaborar" dins totes les àrees temàtiques

calendari laboral calendari laboral

<Documentació jurídica>, <Dret del treball i de la Seguretat Social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  calendari laboral, n m
  • es  calendario laboral

<Documentació jurídica>, <Dret del treball i de la Seguretat Social>

Definició
Document en el qual figura la distribució anual dels temps de treball i de descans d'una empresa.

Nota

  • Els antecedents normatius d'aquesta figura són a les Reglamentacions i Ordenances Laborals, algunes de les quals es començaran a referir als calendaris laborals com una cosa diferent dels horaris de treball, establint l'obligació a les empreses de la configuració, amb la intervenció dels representants dels treballadors (en aquella època, jurats d'empresa o enllaços sindicals), d'un document que reflecteixi les festes recuperables i no recuperables de la localitat i de l'empresa, les dates de gaudiment de vacances, ponts i altres peculiaritats de la jornada, com ara l'alliberament del dissabte a la tarda.
    Aquesta normativa influirà decisivament en l'article 34.4 de l'Estatut dels treballadors (ET), del 1980, el primer precepte que regulà, en l'àmbit de la legislació general, el calendari laboral (actualment, art. 34.6 ET).
    El calendari s'elabora per anys naturals i comprèn, principalment: a) la jornada de treball, dies de treball a l'any i hores diàries de treball (art. 34 i 35 ET); b) descansos setmanals (art. 37 ET); c) festes laborals recuperables o no (art. 37 ET); d) dies normalment recuperables; e) vacances anuals i dates de gaudiment (art. 38 ET), i f) horari de treball (art. 34 i 36 ET). Aquest contingut mínim del calendari laboral pot ser completat o complementat per decisió unilateral de l'empresa, o per acord, mitjançant conveni col·lectiu o pacte inter partes. Malgrat això, a partir de la Llei 3/2012, del 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, l'empresari pot, de manera unilateral, distribuir el 10 % de la jornada de forma irregular (art. 343.2 ET, aprovat pel Reial decret llei [RDL] 2/2015, del 23 d'octubre). El caràcter anual del calendari laboral té el fonament en el contingut variat, així com en el canvi constant del nombre d'hores de treball que es treballa a les empreses, la modificació anual dels dies festius i els diferents canvis normatius i convencionals que es poden produir.
    Des del RDL 1/1986, del 14 de març, qui s'encarrega d'elaborar el calendari laboral és l'empresa i no és necessària la intervenció administrativa. Quant al paper que hi tenen els representants legals dels treballadors, la normativa laboral n'exigeix la participació en l'elaboració d'aquest document; concretament, han de ser consultats per la part empresarial abans de confeccionar el calendari i han d'emetre un informe previ al moment de l'elaboració d'aquest document (disposició addicional tercera Reial decret 1561/1995, del 21 de setembre, sobre jornades especials de treball). El calendari no pot ser imposat als empresaris (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 30.9.1981), encara que aquesta facultat per a fixar el calendari no pot portar l'empresa a eludir el que estableix l'article 41 de l'ET, és a dir, utilitzar l'elaboració d'aquest document per a portar a terme una modificació substancial de les condicions de treball sense complir els requisits i procediments establerts per a aquests casos en la normativa laboral (STS del 2.6.1990 i del 5.11.2013, Centre de Documentació Judicial [CENDOJ], Recurs 66/2013). D'altra banda, el calendari pot ser pactat entre empresaris i representants dels treballadors i, en aquest cas, la seva modificació no es podrà dur a terme per voluntat unilateral de l'empresa, sinó que serà necessari un nou pacte (Sentència de l'Audiència Nacional espanyola [SAN] del 27.1.1993).
    Cal tenir en compte que cadascun dels components del calendari té la seva pròpia regulació, i la funció del calendari és agrupar i emmarcar cadascun d'aquests components per a ordenar-los i donar-hi prou publicitat; d'aquesta manera busca oferir la informació més àmplia sobre les condicions de treball i, per tant, les màximes garanties de seguretat als treballadors i a l'empresa. El calendari laboral no actua ex novo sobre les relacions laborals, sinó que és una plasmació global dels temps de treball. L'amplitud del contingut del calendari laboral comporta que s'hagin d'especificar les situacions i el temps de treball general dels treballadors, sense que calgui detallar cada situació individual que no tingui l'origen normatiu en la llei o en la norma convencionals (STS del 6.6.1990 i del 21.6.2016, CENDOJ, Recurs 223/2015, Resolució 547/2016).
    El nombre de calendaris laborals que s'ha d'elaborar depèn de les característiques pròpies de cada empresa, i cal exposar un exemplar del calendari en un lloc visible a cada centre de treball de l'empresa.
    En el cas d'incompliment, la llei qualifica aquesta actuació d'infracció lleu i és sancionada amb una multa, d'acord amb l'article 6.1 del Reial decret legislatiu 5/2000, del 4 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei 8/1988, del 7 d'abril, sobre infraccions i sancions en l'ordre social.
capacitat laboral capacitat laboral

<Dret laboral i de la seguretat social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  capacitat laboral, n f
  • es  capacidad laboral, n f

<Dret laboral i de la seguretat social>

capacitat laboral capacitat laboral

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  capacitat laboral, n f
  • es  capacidad laboral

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Definició
Requisit que l'ordenament laboral exigeix als treballadors i als empresaris per a poder treballar i per a poder contractar.

Nota

  • La capacitat jurídica comporta una aptitud genèrica per a ser titular de relacions jurídiques. Segons el Codi civil espanyol (CC), el naixement d'una persona en determina la personalitat (art. 29 CC). En el cas de les persones jurídiques, la personalitat la determina la seva vàlida constitució (art. 35 CC).
    La capacitat laboral pressuposa la capacitat jurídica i fa referència als requisits que l'ordenament laboral exigeix als treballadors i als empresaris per a poder contractar i per a poder treballar. L'article 6 del text refós de la Llei de l'estatut dels treballadors (LET) estableix una prohibició d'admissió al treball dels menors de setze anys i l'article 7 del text refós de la LET fa una referència específica a la capacitat per a contractar que tenen els treballadors (la prestació de llur treball) i, d'acord amb aquest precepte, es poden distingir tres situacions: capacitat plena, capacitat limitada i incapacitat:
    1. CAPACITAT PLENA. S'adquireix amb l'emancipació i, per tant, és obligada la remissió a les regles comunes del CC. L'edat apareix com un element determinant de la plena capacitat per a contractar. Els majors de divuit anys tenen plena capacitat (art. 315 CC). També la tenen els menors de divuit anys i més grans de setze anys casats i els que visquin de manera independent (art. 314, 316, 317 i 319 CC), amb consentiment de llurs pares o tutors, o amb autorització de la persona o la institució que els tingui o per atorgament judicial (art. 320, 321 i 323 CC).
    2. CAPACITAT LIMITADA. Es reconeix als menors de divuit anys i més grans de setze i, en aquests casos, es requereix per a contractar una autorització atorgada pel representant legal. L'esmentada autorització té caràcter general per a exercir els drets i per a complir els deures que es deriven del contracte. No s'exigeix una forma especial per a l'atorgament de l'autorització, que pot ser escrita o oral, expressa o tàcita (art. 7.b). Quant als empresaris, no hi ha regles pròpies; això comporta una remissió a les regles comunes que contenen el CC i el Codi de comerç (CCom) espanyols; si l'empresari o empresària és persona jurídica, la seva capacitat està en funció de la seva vàlida constitució. Per raó d'edat hi estaran incapacitats els menors de setze anys. Amb tot, s'admet el treball de menors en espectacles públics si prèviament s'ha obtingut l'autorització corresponent que atorga l'autoritat laboral (art. 6.4 text refós LET).
    3. INCAPACITAT PER DECISIÓ JUDICIAL. Els incapacitats judicialment tenen el grau de capacitat d'obrar laboral que els pot reconèixer la sentència d'incapacitació (art. 200, 210 i 267 CC).
    En consideració a la nacionalitat, els treballadors estrangers i/o comunitaris estaran sotmesos, d'acord amb l'article 7.c del text refós de la LET, a unes normes específiques. En el cas que es declari nul el contracte de treball per vulneració de les normes sobre capacitat, els treballadors tindran dret a la remuneració corresponent als dies treballats com si es tractés d'un contracte vàlid (art. 9.2 ET). Actualment, no hi ha cap prohibició o limitació jurídica per a contractar basada en el sexe o en l'estat civil.
    Pel que fa a la capacitat per a treballar, l'ordenament laboral estableix prohibicions i limitacions per raó de l'edat, el sexe, la titulació i la salut. Per raó de l'edat, l'article 6 del text refós de la LET fa referència a determinades prohibicions de treball als menors d'edat, prohibicions que s'han de completar amb les que deriven de l'article 27 de la Llei de prevenció de riscos laborals (LPRL). Per raó de titulació, l'article 39 del text refós de la LET permet la mobilitat funcional en l'empresa sense altres limitacions que les exigides per les titulacions acadèmiques o professionals. Per raó de salut, l'article 25 de la LPRL fa referència a la protecció als treballadors especialment sensibles a determinats riscos; l'article 26 estableix mesures de protecció de la maternitat i l'article 27 conté normes específiques de protecció a menors. Per a exercir els drets de representació, l'article 69.2 del text refós de la LET limita la capacitat per a ser elegible com a delegat de personal o membre del comitè d'empresa als treballadors que tinguin divuit anys complerts.
categoria professional categoria professional

<Dret laboral i de la seguretat social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  categoria professional, n f
  • ca  categoria laboral, n f sin. compl.
  • es  categoría profesional, n f
  • es  categoría laboral, n f sin. compl.

<Dret laboral i de la seguretat social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  cavista, n m, f
  • ca  elaborador de caves | elaboradora de caves, n m, f sin. compl.
  • es  cavista
  • es  elaborador de cavas
  • fr  élaborateur champenoise
  • en  champagne producer

<Indústria > Indústria alimentària > Begudes>

cavista cavista

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cavista, n m, f
  • ca  elaborador de caves | elaboradora de caves, n m, f sin. compl.
  • es  cavista
  • es  elaborador de cavas
  • fr  élaborateur champenois
  • en  champagne producer

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Definició
Persona que elabora i comercialitza cava.
clima laboral clima laboral

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  clima laboral, n m
  • ca  clima organitzatiu, n m sin. compl.
  • es  clima laboral
  • es  clima organizacional
  • es  clima organizativo
  • fr  climat de travail
  • fr  climat organisationnel
  • en  organisational climate

<Negociació col·lectiva > Gestió de recursos humans > >

Definició
Conjunt de característiques sociolaborals i ambientals d'una organització, que són generades per les emocions dels seus membres i influeixen en la seva actitud i conducta.
clima laboral clima laboral

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  clima laboral, n m
  • ca  clima organitzatiu, n m
  • es  clima laboral, n m
  • es  clima organizativo, n m
  • en  organizational climate, n

<Treball > Organització del treball>

Definició
Conjunt de característiques sociolaborals i ambientals d'una organització, percebudes pels seus membres i que influeixen en la seva actitud i el seu comportament.
clima laboral clima laboral

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  clima laboral, n m
  • ca  clima organitzatiu, n m
  • es  clima laboral, n m
  • es  clima organizativo, n m
  • en  organizational climate, n

<Treball > Organització del treball>

Definició
Conjunt de característiques sociolaborals i ambientals d'una organització, percebudes pels seus membres i que influeixen en la seva actitud i el seu comportament.
codi elaborat codi elaborat

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  codi elaborat, n m
  • es  código elaborado
  • fr  code élaboré
  • en  elaborated code

<Lingüística>

Definició
Codi propi de les classes alta i mitjana, que es caracteritza per la riquesa de vocabulari i l'alt grau d'explicitació.

Nota

  • S'oposa a codi restringit.