Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "elaborar" dins totes les àrees temàtiques
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca contracte de treball, n m
- ca contracte laboral, n m
- es contrato de trabajo
- es contrato laboral
- en contract of employment
- en labor contract
- en work contract
<Comunicació empresarial > Comunicació > Comunicació administrativa i comercial>
Definició
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contracte de treball, n m
- ca contracte laboral, n m sin. compl.
- es contrato de trabajo, n m
- es contrato laboral, n m sin. compl.
<Dret laboral i de la seguretat social>
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca contracte de treball, n m
- ca contracte laboral, n m
- es contrato de trabajo
- es contrato laboral
- fr contrat de travail
- en contract of employment
- en labour contract
- en work contract
<Negociació col·lectiva > Gestió de recursos humans > Selecció de personal i contractació>
Definició
<Documentació jurídica>, <Dret del treball i de la Seguretat Social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contracte de treball, n m
- ca contracte laboral, n m sin. compl.
- es contrato de trabajo
- es contrato laboral
<Documentació jurídica>, <Dret del treball i de la Seguretat Social>
Definició
Nota
-
El contracte de treball és una figura jurídica resultat de l'aplicació de la teoria general de contractes a una realitat social que és el treball prestat de manera voluntària, per compte d'altri, retribuït i realitzat dins l'àmbit d'organització i direcció d'una altra persona física o jurídica (art. 1.1. Estatut dels treballadors [ET]). Aquests pressupòsits són considerats unànimement per la doctrina com a definitoris d'una relació laboral.
El contracte de treball és el que lliga una persona (treballador o treballadora) que presta un o diversos serveis a una altra (empresari o empresària) que els retribueix, organitza i dirigeix. És, a més, un acord en virtut del qual una persona —el treballador o treballadora— es compromet voluntàriament a prestar servei per compte d'altri i dins l'àmbit d'organització i direcció d'una altra persona física o jurídica —el llogador o llogadora o empresari o empresària— mitjançant una retribució. En definitiva, el contracte de treball és el títol jurídic que permet a l'empresari o empresària ser la persona titular o beneficiària dels resultats d'un treball aliè.
Del concepte de contracte se n'extreuen les característiques següents: és un negoci bilateral i consensual; seguint la norma general, aquest contracte es perfecciona amb el simple consentiment de les parts; és sinal·lagmàtic, ja que està regit pel principi de reciprocitat, i existeix una equivalència entre les prestacions d'ambdues parts; és onerós, ja que genera obligacions de contingut patrimonial, i és commutatiu, perquè les obligacions són certes per a ambdues parts.
Mereix una referència obligatòria la figura juridicoromana locatio conductio operarum, de la qual més tard deriva el contracte civil d'arrendament de serveis. La nova figura jurídica del contracte de treball sorgeix de la necessitat de donar resposta al conflicte entre capital i treball, que s'exterioritza de manera generalitzada a partir de les revolucions burgeses i industrials. La generalització del treball per compte d'altri requeria un nou títol jurídic que permetés al llogador o llogadora apropiar-se dels resultats del treball de qui el realitzava, comptant amb la seva voluntat i a canvi d'una remuneració.
La regulació específica del contracte de treball es va dur a terme per primera vegada en el Codi de treball del 1926, que és la primera norma que recull de manera unitària el contracte de treball. En aquest Codi es defineix el contracte de treball a partir de les figures de l'arrendament d'obra i serveis del Codi civil espanyol (CC). Els textos legals generals successius, la Llei de contractes de treball del 21 de novembre de 1931 i la Llei de contracte de treball del 26 de gener de 1944, continuaren donant un concepte de contracte de treball a partir de la concurrència en una relació dels pressupòsits de voluntarietat, alienitat, dependència i remuneració. Aquests pressupòsits van ser incorporats expressament en els textos generals successius (Llei 16/1976, del 8 d'abril, de relacions laborals, de l'Estat, i Estatut dels treballadors, del 10 de març de 1980) i són considerats definitoris d'una relació laboral.
Actualment, el contracte de treball és regulat pel text refós de la Llei de l'estatut dels treballadors, i que hi dedica el títol I («De la relació individual del treball»); el capítol I, seccions III i IV («Elements i eficàcia del contracte de treball i modalitats del contracte»); el capítol II («Contingut del contracte de treball») i el capítol III («Modificació, suspensió i extinció del contracte de treball»).
Els elements essencials del contracte són, d'acord amb l'article 1261 del CC, el consentiment, l'objecte i la causa. El consentiment és la manifestació de voluntat que permet l'intercanvi entre treball i salari. L'objecte, igual que en l'àmbit civil, ha de ser possible (art. 1272 CC), cert o determinat (art. 1273 CC) i no contrari a les lleis o als bons costums (art. 1271 CC). La doctrina, en definir la causa del contracte de treball, destaca el canvi que es produeix entre treball i salari.
Les notes definitòries i característiques del contracte de treball són l'alienitat i la dependència respecte a l'empresa contractant, segons ha anat conformant la jurisprudència (sentències del Tribunal Suprem [STS] del 23.11.2009, Centre de Documentació Judicial [CENDOJ], Recurs 170/2009, i del 20.07.2010, CENDOJ, Recurs 3344/2009). Altres elements del contracte de treball són la forma, la condició i el termini. La forma del contracte es refereix a la manera com s'exterioritza la voluntat de les parts. L'article 8.1 de l'ET consagra el principi de llibertat: «el contracte es pot subscriure per escrit o de paraula». La manca de forma escrita no implica la ineficàcia del contracte. L'ordenament jurídic laboral obliga a la forma escrita per a alguns contractes (art. 8.2. ET), forma constitutiva, integrativa o ad solemnitatem, i, en cas d'incompliment, apareix la presumpció iuris tantum d'indefinit i a jornada completa, presumpció que ha de destruir l'empresari o empresària presentant les proves corresponents que n'acreditin la naturalesa temporal (art. 8.3 ET). Les modalitats del contracte de treball, respecte del termini o la durada, són recollides per l'article 15 de l'ET: contracte d'obra o servei determinat, contracte eventual i contracte interí. Amb la relació de l'article 15 no s'esgoten aquestes modalitats contractuals temporals, ja que existeixen altres modalitats concebudes com a mesures adreçades a fomentar l'ocupació de determinats col·lectius, com ara el contracte de formació, el contracte de pràctiques, etc. Tenint en compte la dedicació i el temps de treball, els contractes es poden classificar en contractes a temps complet o a temps parcial.
La nul·litat del contracte de treball es pot produir per incapacitat de les parts, per il·licitud de la causa o perquè l'objecte és contrari a les lleis o als bons costums. L'article 9 de l'ET, que es refereix a la validesa del contracte, estableix: «si resulta nul·la solament una part del contracte de treball, aquest roman vàlid en les parts restants, i s'entén completat amb els preceptes jurídics adequats d'acord amb el que disposa el número u de l'article tercer d'aquesta llei» i «en cas que el contracte resulti nul, la persona treballadora pot exigir, pel treball que ja hagi prestat, la remuneració consegüent a un contracte vàlid».
El contracte de treball compleix una doble funció: constitutiva de la relació laboral i reguladora de les condicions de treball. Actualment, predomina la funció constitutiva enfront de la funció reguladora, d'acord amb l'article 3 de l'ET, que fa referència a les fonts de la relació laboral. Els drets i les obligacions que concerneixen la relació laboral es regulen, en primer lloc, per les disposicions legals i reglamentàries de l'Estat; en segon lloc, pels convenis col·lectius, i, en tercer lloc, per la voluntat de les parts, manifestada en el contracte de treball (l'objecte ha de ser lícit), i sense que en cap cas es puguin establir, en perjudici del treballador o treballadora, condicions menys favorables o contràries a les disposicions legals i als convenis col·lectius expressats anteriorment.
La doctrina jurisprudencial que fa referència a tots els aspectes del contracte de treball és àmplia i ha subratllat que la qualificació que les parts donen al contracte no és necessàriament definitòria de la veritable naturalesa d'aquests (STS del 11.12.1989 i del 23.12.2010); «quan les parts donin un altre nom a llur relació jurídica, ha de prevaler el veritable contracte sobre el pacte fingit o aparent» (STS del 13.12.1985); «existeix contracte de treball amb independència de la qualificació que les parts hagin atorgat a la relació si aquesta reuneix els pressupòsits» (STS del 20.9.1995 i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 12.3.2018, CENDOJ, Recurs 329/2018, Resolució 1616/2018).
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca contracte laboral, n m
- es contrato laboral
- fr contrat de travail
- en labor contract [US]
- en labour contract [GB]
<Auditoria i comptabilitat > Dret>
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca costum laboral, n m
- es costumbre laboral, n f
<Dret laboral i de la seguretat social>
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca discriminació laboral, n f
- es discriminación laboral, n f
<Dret laboral i de la seguretat social>
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca discriminació laboral, n f
- es discriminación en el empleo
- es discriminación laboral
- fr discrimination dans l'emploi
- en discrimination in employment
- en employment discrimination
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Igualtat d'oportunitats>
Definició
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca discriminació laboral, n f
- es discriminación en el empleo
- es discriminación laboral
<Dret penal>
Definició
Nota
-
El Codi penal (CP) del 1995 inclou, entre els delictes contra els drets dels treballadors, un precepte que castiga expressament aquest comportament. En l'article 314 del CP es tipifica la «[...] greu discriminació en la feina, pública o privada, contra alguna persona per raó de la seva ideologia, religió o creences, la seva pertinença a una ètnia, raça o nació, el seu sexe, orientació sexual, situació familiar, malaltia o discapacitat, perquè tenen la representació legal o sindical dels treballadors, per parentiu amb altres treballadors del'empresa o per l'ús d'alguna de les llengües oficials dins l'Estat espanyol [...]» sempre que el subjecte actiu, després d'un requeriment o d'una sanció administrativa, no restableixi la situació d'igualtat davant la llei, i repari d'aquesta manera els danys econòmics derivats de la discriminació. Per al delicte de discriminació laboral s'estableix una pena de presó d'entre sis mesos i dos anys o una multa de dotze i vint-i-quatre mesos.
La conducta tipificada per l'article 314 del CP és contrària al dret de la igualtat, fixat per l'article 14 de la Constitució espanyola, que disposa que «els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaldre cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social».
Les normes del dret laboral ja regulen determinades conseqüències jurídiques pels actes de discriminació. L'article 17.1 de l'Estatut dels treballadors (ET) estableix la nul·litat i falta d'efectes de les disposicions reglamentàries, clàusules de convenis col·lectius, pactes individuals i decisions unilaterals de l'empresari que siguin discriminatoris. L'article 96.12 de l'ET sanciona aquests actes de discriminació com a infracció greu. L'existència de disposicions laborals i penals referides als actes de discriminació laboral fa necessari aclarir els criteris per a diferenciar els dos àmbits.
En el cas de les infraccions de la legislació laboral, n'hi ha prou de constatar l'existència d'una conducta discriminatòria per tal que es pugui aplicar la sanció corresponent. En canvi, per a la concurrència del delicte de l'article 314 del CP, cal, a més de la discriminació, que, després del requeriment o la sanció administratius de l'autoritat laboral, no es produeixi el restabliment de la situació d'igualtat davant la llei. Així, doncs, l'article 314 del CP exigeix elements addicionals respecte de la infracció de la legislació laboral i, per això, té un contingut propi, de manera que respecta el principi de ne bis in idem.
Quant a la interpretació del tipus cal dir, en primer lloc, que les discriminacions castigades per aquest precepte s'han de produir pels motius fixats en el Codi. Això significa que, encara que hi pugui haver altres motius de discriminació d'una significació anàloga als tipificats en l'article 314 del CP, aquests no queden inclosos pel tipus.
En segon lloc, les conductes de discriminació laboral poden tenir lloc tant en la fase d'accés a l'ocupació com en la de desenvolupament de la relació laboral (promoció, condicions de treball, etc.). Els actes de discriminació en el desenvolupament de la relació laboral són aparentment més senzills de provar, en la mesura que es pot comparar el tracte atorgat al treballador discriminat amb l'atorgat a altres treballadors que tenen la mateixa condició. En canvi, en l'accés a l'ocupació, atès que en la selecció de les persones que es vol contractar hi té un paper molt important el principi d'oportunitat (que forma part de la llibertat de contractació de l'empresari), és més difícil provar l'existència de discriminació. Tot i això, en general la discriminació és un comportament difícil de provar.
En tercer lloc, el tipus de l'article 314 del CP és un delicte comú. Per això, tot i que sovint el subjecte actiu del delicte és empresari, res no impedeix que l'autor sigui una altra persona. El delicte el pot cometre fins i tot un funcionari, quan la discriminació té lloc en l'àmbit de l'ocupació pública.
En quart lloc, un aspecte important és que el consentiment del treballador a la discriminació no té cap rellevància (Sentència del Tribunal Constitucional [STC] 241/1988, de 19.12.1998, ponent: Begué Cantón). I en cinquè lloc, es discuteix sobre si en el tipus subjectiu n'hi ha prou amb la concurrència de dol o si cal, a més, un ànim especial, una intenció discriminatòria. El concurs de l'article 314 del CP amb l'article 510 del mateix Codi (delictes comesos en ocasió de l'exercici del drets fonamentals i de les llibertats públiques), així com amb l'article 311 també d'aquesta llei (imposició de condicions que, per ser discriminatòries, són il·legals) es resol en favor de l'article 314 del CP, perquè aquest precepte és llei especial respecte de les anteriors (art. 8.1 CP).
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dret del treball, n m
- ca dret laboral, n m sin. compl.
- es derecho del trabajo, n m
- es derecho laboral, n m sin. compl.
<Dret laboral i de la seguretat social>
