Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "elusiu" dins totes les àrees temàtiques

erosiu -iva erosiu -iva

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  erosiu -iva, adj

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Que erosiona.
espai oclusiu espai oclusiu

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  espai oclusiu, n m
  • es  espacio oclusal
  • fr  embrasure occlusale
  • en  occlusal embrasure

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

esteperola esteperola

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esteperola, n f
  • ca  colgafocs, n m sin. compl.
  • ca  flor de monja, n f sin. compl.
  • ca  matafoc, n m sin. compl.
  • ca  romaní mascle, n m sin. compl.
  • ca  romerola, n f sin. compl.
  • ca  botja de les meleres, n f alt. sin.
  • ca  botó de gall, n m alt. sin.
  • ca  cist, n m alt. sin.
  • ca  colgafoc, n m alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa de fulla de romer, n f alt. sin.
  • ca  estepa matagall, n f alt. sin.
  • ca  estepa milflors, n f alt. sin.
  • ca  esteperol, n m alt. sin.
  • ca  esteperola vera, n f alt. sin.
  • ca  giragotlla, n f alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  matagall, n m alt. sin.
  • ca  romanill mascle, n m alt. sin.
  • ca  romer blanc, n m alt. sin.
  • ca  romer mascle, n m alt. sin.
  • ca  romera, n f alt. sin.
  • ca  romerina, n f alt. sin.
  • ca  romerol, n m alt. sin.
  • ca  socarraculs, n m alt. sin.
  • ca  socarrell, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapes, n m/f var. ling.
  • ca  esteparol, n m var. ling.
  • ca  esteparola, n f var. ling.
  • ca  giragolles, n f pl var. ling.
  • ca  matagallo, n m var. ling.
  • ca  romarola, n f var. ling.
  • ca  xocasapes, n m/f var. ling.
  • nc  Cistus clusii Dunal
  • nc  Cistus libanotis auct., non L. var. ling.
  • nc  Cistus rosmarinifolius Pourr. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esteperola, n f
  • ca  colgafocs, n m sin. compl.
  • ca  flor de monja, n f sin. compl.
  • ca  matafoc, n m sin. compl.
  • ca  romaní mascle, n m sin. compl.
  • ca  romerola, n f sin. compl.
  • ca  botja de les meleres, n f alt. sin.
  • ca  botó de gall, n m alt. sin.
  • ca  cist, n m alt. sin.
  • ca  colgafoc, n m alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa de fulla de romer, n f alt. sin.
  • ca  estepa matagall, n f alt. sin.
  • ca  estepa milflors, n f alt. sin.
  • ca  esteperol, n m alt. sin.
  • ca  esteperola vera, n f alt. sin.
  • ca  giragotlla, n f alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  matagall, n m alt. sin.
  • ca  romanill mascle, n m alt. sin.
  • ca  romer blanc, n m alt. sin.
  • ca  romer mascle, n m alt. sin.
  • ca  romera, n f alt. sin.
  • ca  romerina, n f alt. sin.
  • ca  romerol, n m alt. sin.
  • ca  socarraculs, n m alt. sin.
  • ca  socarrell, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapes, n m/f var. ling.
  • ca  esteparol, n m var. ling.
  • ca  esteparola, n f var. ling.
  • ca  giragolles, n f pl var. ling.
  • ca  matagallo, n m var. ling.
  • ca  romarola, n f var. ling.
  • ca  xocasapes, n m/f var. ling.
  • nc  Cistus clusii Dunal
  • nc  Cistus libanotis auct., non L. var. ling.
  • nc  Cistus rosmarinifolius Pourr. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

esteperola esteperola

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  esteperola, n f
  • ca  romaní mascle, n m sin. compl.
  • es  romero macho, n m
  • fr  ciste à feuilles de romarin, n m
  • en  sage-leaved cistus, n
  • nc  Cistus clusii

<Enginyeria forestal>

estudi exclusiu estudi exclusiu

<Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  estudi exclusiu, n m
  • es  estudio second party
  • fr  studio exclusif
  • en  second party developer
  • en  second party studio
  • de  Second-Party-Entwickler

<Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

Definició
Empresa que es dedica a la creació de videojocs per a plataformes d'una sola marca, amb la qual té un contracte d'exclusivitat.
estudi exclusiu estudi exclusiu

<TIC > Àmbit: Oci i entreteniment>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels videojocs [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/9>

  • ca  estudi exclusiu, n m
  • es  estudio second party
  • fr  studio exclusif
  • en  second party developer
  • en  second party studio
  • de  Second-Party-Entwickler

<Videojocs > Indústria>

Definició
Empresa que es dedica a la creació de videojocs per a plataformes d'una sola marca, amb la qual té un contracte d'exclusivitat.
evulsiu -iva evulsiu -iva

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  evulsiu -iva, adj

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Que opera l'evulsió.
fòrum exclusiu fòrum exclusiu

<Dret internacional > Dret internacional privat>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  fòrum exclusiu, n m
  • es  foro exclusivo
  • fr  compétence exclusive
  • en  exclusive basis of jurisdiction
  • en  exclusive forum

<Dret internacional > Dret internacional privat>

Definició
Fòrum amb competència exclusiva per a resoldre sobre una matèria.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  filosa, n f
  • ca  frare d'estepa, n m alt. sin.
  • ca  fraret d'estepa vermell, n m alt. sin.
  • ca  magraneta d'estepa, n f alt. sin.
  • ca  magraneta de mel, n f alt. sin.
  • ca  mamelletes, n f pl alt. sin.
  • ca  margalida d'estepa, n f alt. sin.
  • ca  margalideta, n f alt. sin.
  • ca  margalideta d'estepa, n f alt. sin.
  • ca  melera, n f alt. sin.
  • ca  frare d'estèpera, n m var. ling.
  • ca  margaliteta d'estepa, n f var. ling.
  • nc  Cytinus ruber Fourr. ex Fritsch
  • nc  Cytinus hypocistis (L.) L. subsp. clusii Nyman sin. compl.
  • nc  Cytinus hypocistis (L.) L. subsp. kermesinus (Guss.) Arcang. var. ling.

<Botànica > rafflesiàcies>