Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "elusiu" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca filosa, n f
- ca frare d'estepa, n m alt. sin.
- ca fraret d'estepa vermell, n m alt. sin.
- ca magraneta d'estepa, n f alt. sin.
- ca magraneta de mel, n f alt. sin.
- ca mamelletes, n f pl alt. sin.
- ca margalida d'estepa, n f alt. sin.
- ca margalideta, n f alt. sin.
- ca margalideta d'estepa, n f alt. sin.
- ca melera, n f alt. sin.
- ca frare d'estèpera, n m var. ling.
- ca margaliteta d'estepa, n f var. ling.
- nc Cytinus ruber Fourr. ex Fritsch
- nc Cytinus hypocistis (L.) L. subsp. clusii Nyman sin. compl.
- nc Cytinus hypocistis (L.) L. subsp. kermesinus (Guss.) Arcang. var. ling.
<Botànica > rafflesiàcies>
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca gòfer de Wyoming, n m
- es tuza de Wyoming, n f
- fr gaufre du Wyoming, n m
- en Wyoming pocket gopher, n
- de Wyoming-Taschenratte, n f
- nc Thomomys clusius
<Zoologia > Mamífers>
Definició
Nota
- El nom específic de Wyoming fa referència a l'àrea de distribució de l'espècie, un dels estats dels Estats Units.
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca genciana de Clusius, n f
- fr gentiane de l'écluse
- en Clusius's gentian
- de clusiusgentiaan
- nc Gentiana clusii
<Botànica>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba escombrera, n f
- ca cabeçuda, n f sin. compl.
- ca escombra, n f sin. compl.
- ca granellons, n m pl sin. compl.
- ca granera, n f sin. compl.
- ca herba de graneres, n f sin. compl.
- ca herba granera, n f sin. compl.
- ca raspallera, n f sin. compl.
- ca baleges, n f pl alt. sin.
- ca baleja, n f alt. sin.
- ca bracella, n f alt. sin.
- ca bracera, n f alt. sin.
- ca bracera fina, n f alt. sin.
- ca braceres, n f pl alt. sin.
- ca cabeçudes, n f pl alt. sin.
- ca caps de burro, n m pl alt. sin.
- ca centàurea raspallera, n f alt. sin.
- ca escoba, n f alt. sin.
- ca escobes, n f pl alt. sin.
- ca escombrera, n f alt. sin.
- ca granadisses, n f pl alt. sin.
- ca graneres, n f pl alt. sin.
- ca herba de fer ramassos, n f alt. sin.
- ca herba ramassera, n f alt. sin.
- ca marxinera, n f alt. sin.
- ca ramassera, n f alt. sin.
- ca raspall, n m alt. sin.
- ca raspallera vera, n f alt. sin.
- ca roma, n f alt. sin.
- ca centaura raspallera, n f var. ling.
- ca grenallons, n m pl var. ling.
- ca rasparella, n f var. ling.
- nc Mantisalca salmantica (L.) Briq. et Cavill.
- nc Centaurea salmantica L. sin. compl.
- nc Microlonchus salmanticus (L.) DC. sin. compl.
- nc Microlonchus clusii Spach var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba escombrera, n f
- ca cabeçuda, n f sin. compl.
- ca escombra, n f sin. compl.
- ca granellons, n m pl sin. compl.
- ca granera, n f sin. compl.
- ca herba de graneres, n f sin. compl.
- ca herba granera, n f sin. compl.
- ca raspallera, n f sin. compl.
- ca baleges, n f pl alt. sin.
- ca baleja, n f alt. sin.
- ca bracella, n f alt. sin.
- ca bracera, n f alt. sin.
- ca bracera fina, n f alt. sin.
- ca braceres, n f pl alt. sin.
- ca cabeçudes, n f pl alt. sin.
- ca caps de burro, n m pl alt. sin.
- ca centàurea raspallera, n f alt. sin.
- ca escoba, n f alt. sin.
- ca escobes, n f pl alt. sin.
- ca escombrera, n f alt. sin.
- ca granadisses, n f pl alt. sin.
- ca graneres, n f pl alt. sin.
- ca herba de fer ramassos, n f alt. sin.
- ca herba ramassera, n f alt. sin.
- ca marxinera, n f alt. sin.
- ca ramassera, n f alt. sin.
- ca raspall, n m alt. sin.
- ca raspallera vera, n f alt. sin.
- ca roma, n f alt. sin.
- ca centaura raspallera, n f var. ling.
- ca grenallons, n m pl var. ling.
- ca rasparella, n f var. ling.
- nc Mantisalca salmantica (L.) Briq. et Cavill.
- nc Centaurea salmantica L. sin. compl.
- nc Microlonchus salmanticus (L.) DC. sin. compl.
- nc Microlonchus clusii Spach var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca hi ha una altra aplicació que té accés exclusiu al fitxer
- en another application has exclusive access to the file
<Localització > Fraseologia>
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Angiologia>, <Gastroenterologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca infart intestinal no oclusiu, n m
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Angiologia>, <Gastroenterologia>
Definició
<Cirurgia > Cirurgia vascular>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca lligament oclusiu, n m
<Cirurgia > Cirurgia vascular>
Definició
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca lliscament oclusiu, n m
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>
Definició
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca manca de suport oclusiu posterior
- en lack of posterior occlusal support
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell digestiu>
