Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "emborratxament" dins totes les àrees temàtiques

dolçamara dolçamara

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dolçamara, n f
  • ca  dulcamara, n f sin. compl.
  • ca  vidalbí, n m sin. compl.
  • ca  afrontacavadors, n m alt. sin.
  • ca  dolçamara (fruit), n f alt. sin.
  • ca  herba de la creu, n f alt. sin.
  • ca  herba de les tomatetes, n f alt. sin.
  • ca  herba dels humors picants, n f alt. sin.
  • ca  herba dulcamara, n f alt. sin.
  • ca  herba morera, n f alt. sin.
  • ca  metzina d'aucell, n f alt. sin.
  • ca  metzina d'ocell, n f alt. sin.
  • ca  metzines d'ocell, n f pl alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  morella amargant, n f alt. sin.
  • ca  morella de marge, n f alt. sin.
  • ca  morella emborratxadora, n f alt. sin.
  • ca  morella grimpant, n f alt. sin.
  • ca  panses de guineu, n f pl alt. sin.
  • ca  pet de dona rica, n m alt. sin.
  • ca  sarmentosa, n f alt. sin.
  • ca  solana, n f alt. sin.
  • ca  vidiella morada, n f alt. sin.
  • ca  vinya de Judea, n f alt. sin.
  • ca  camarg, n m var. ling.
  • ca  dolcamara, n f var. ling.
  • ca  dolçamare, n f var. ling.
  • ca  dolsamara, n f var. ling.
  • ca  juncamara, n f var. ling.
  • ca  morella emborratjadora, n f var. ling.
  • ca  solano, n m var. ling.
  • ca  vidaubi, n m var. ling.
  • ca  vidaubí, n m var. ling.
  • nc  Solanum dulcamara L.

<Botànica > solanàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dolçamara, n f
  • ca  dulcamara, n f sin. compl.
  • ca  vidalbí, n m sin. compl.
  • ca  afrontacavadors, n m alt. sin.
  • ca  dolçamara (fruit), n f alt. sin.
  • ca  herba de la creu, n f alt. sin.
  • ca  herba de les tomatetes, n f alt. sin.
  • ca  herba dels humors picants, n f alt. sin.
  • ca  herba dulcamara, n f alt. sin.
  • ca  herba morera, n f alt. sin.
  • ca  metzina d'aucell, n f alt. sin.
  • ca  metzina d'ocell, n f alt. sin.
  • ca  metzines d'ocell, n f pl alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  morella amargant, n f alt. sin.
  • ca  morella de marge, n f alt. sin.
  • ca  morella emborratxadora, n f alt. sin.
  • ca  morella grimpant, n f alt. sin.
  • ca  panses de guineu, n f pl alt. sin.
  • ca  pet de dona rica, n m alt. sin.
  • ca  sarmentosa, n f alt. sin.
  • ca  solana, n f alt. sin.
  • ca  vidiella morada, n f alt. sin.
  • ca  vinya de Judea, n f alt. sin.
  • ca  camarg, n m var. ling.
  • ca  dolcamara, n f var. ling.
  • ca  dolçamare, n f var. ling.
  • ca  dolsamara, n f var. ling.
  • ca  juncamara, n f var. ling.
  • ca  morella emborratjadora, n f var. ling.
  • ca  solano, n m var. ling.
  • ca  vidaubi, n m var. ling.
  • ca  vidaubí, n m var. ling.
  • nc  Solanum dulcamara L.

<Botànica > solanàcies>

emborratxar-se emborratxar-se

<Salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  emborratxar-se, v intr pron
  • ca  embriagar-se, v intr pron sin. compl.
  • ca  inebriar-se, v intr pron sin. compl.

<Salut mental>

embotament embotament

<Vinificació. Enologia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  embotament, n m
  • ca  embarrilament, n m sin. compl.
  • ca  encubada, n f sin. compl.
  • ca  encubament, n m sin. compl.
  • ca  entinament, n m sin. compl.
  • ca  envaixellament, n m sin. compl.
  • es  encubado
  • es  envasado
  • fr  cuvaison
  • fr  encuvage
  • fr  enfûtage
  • fr  entonnage
  • en  barrelling
  • en  filling into casks

<Vinificació. Enologia>

Definició
Operació d'encubar, especialment en l'elaboració de vins negres o rosats.
embrancament embrancament

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  embrancament, n m
  • ca  fílum, n m sin. compl.
  • es  fílum
  • fr  embranchement
  • fr  phylum
  • en  phylum

<Geografia física > Biogeografia>

Definició
Tàxon animal, immediatament inferior al regne, que agrupa classes emparentades des del punt de vista filogenètic.
embrancament embrancament

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  embrancament, n m
  • ca  fílum, n m sin. compl.
  • es  fílum
  • fr  embranchement
  • fr  phylum
  • en  phylum

<Geografia física > Biogeografia>

Definició
Tàxon animal, immediatament inferior al regne, que agrupa classes emparentades des del punt de vista filogenètic.
embrancament embrancament

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  embrancament, n m
  • es  empalme
  • fr  embranchement
  • en  junction

<Trànsit > Via > Trams>

Definició
Indret d'una via on hi ha l'extrem d'una altra via que hi connecta.
esborronament esborronament

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  esborronament, n m

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Acció d'esborronar o d'esborronar-se; l'efecte.
pastís emborratxat amb crema anglesa pastís emborratxat amb crema anglesa

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  pastís emborratxat amb crema anglesa
  • es  pastel borracho de crema inglesa
  • fr  gâteau imbibé à la creme anglaise
  • it  torta imbevuta alla crema inglese
  • en  soaked cake with custard
  • de  besoffener Kuchen mit englischer Creme

<Plats a la carta. Postres>

vergonya vergonya

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  vergonya, n f
  • es  vergüenza, n f
  • en  embarrassment, n
  • en  shame, n

<Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia>, <Institucionalització > Vigilància i control social>

Definició
Torbament de l'ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda.

Nota

  • 1. La vergonya és un mecanisme de control social molt potent i pot impulsar l'individu a amagar-se, fugir o, fins i tot, suïcidar-se.
  • 2. La vergonya és una emoció universal que es dona en totes les cultures i en tots els moments històrics, i és possible que hagi evolucionat perquè confereix èxit adaptatiu a l'espècie.