Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "embriaguesa" dins totes les àrees temàtiques

embriaguesa embriaguesa

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  embriaguesa
  • en  inebriety

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Trastorns mentals>

embriaguesa embriaguesa

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  embriaguesa, n f
  • es  embriaguez
  • en  drunkeness

<Policia > Funcions i tècnica > Policia assistencial>

Definició
Intoxicació aguda produïda per la ingestió d'una quantitat excessiva d'alcohol, que provoca trastorns psicomotors i pèrdua d'inhibicions.
embriaguesa embriaguesa

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  embriaguesa, n f
  • es  embriaguez, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

embriaguesa embriaguesa

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  embriaguesa, n f
  • es  embriaguez, n f

<Dret penal>

embriaguesa embriaguesa

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  embriaguesa, n f
  • es  embriaguez

<Dret penal>

Definició
Estat d'intoxicació en què es troba una persona per haver ingerit una determinada quantitat d'alcohol.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • En dret penal, l'embriaguesa no interessa per si mateixa, sinó en la mesura que pot afectar amb diversa intensitat les facultats de l'individu, és a dir, en la mesura que en pot minvar o fins i tot anul·lar-ne la imputabilitat (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 25.4.2002, ponent: Conde-Pumpido Tourón).
    Segons la intensitat, l'embriaguesa pot ser plena, semiplena i letàrgica. Quan el subjecte es troba en estat d'embriaguesa letàrgica, no té capacitat d'acció; en el cas de l'embriaguesa plena, les facultats intel·lectives i volitives del subjecte estan anul·lades, i en el cas de l'embriaguesa semiplena, aquestes facultats estan greument disminuïdes. Ara bé, el grau d'intensitat de l'afectació de les facultats del subjecte com a conseqüència de l'embriaguesa encara no implica un judici sobre la seva responsabilitat.
    Segons l'origen, l'embriaguesa pot ser de diverses classes: en primer lloc, l'embriaguesa és fortuïta quan l'alcohol produeix efectes en el subjecte de manera inesperada. Per exemple, aquest seria el cas d'una embriaguesa patològica que determina que una dosi irrellevant d'alcohol produeix efectes d'intoxicació en el subjecte. Tot i això, si la persona coneix els efectes que l'alcohol desencadena en el seu organisme, ja no es tracta d'embriaguesa fortuïta. En segon lloc, l'embriaguesa és culposa quan hi ha imprudència del subjecte respecte de l'entrada en un estat d'embriaguesa. En tercer lloc, l'embriaguesa voluntària simple existeix quan l'individu busca voluntàriament entrar en estat d'embriaguesa. I en quart lloc, l'embriaguesa preordenada al delicte és aquella que el subjecte busca voluntàriament per a cometre un determinat delicte.
    En el Codi penal (CP) del 1973, per una banda, no existia un eximent específic per als casos d'intoxicació etílica. Per això, quan l'embriaguesa anul·lava la imputabilitat del subjecte, s'eximia de responsabilitat penal aquest últim en apreciar l'eximent complet d'alienació o de trastorn mental transitori (art. 8.1 CP) i quan l'embriaguesa sols reduïa de manera rellevant la imputabilitat del subjecte sense arribar a anul·lar-la, s'apreciava el corresponent eximent incomplet. Calia que l'article 8.1 del CP del 1973 reconduís l'embriaguesa (alienació o trastorn mental transitori). Es considerava que el consum d'alcohol podia generar malalties mentals amb quadres psicòtics aguts -delirium tremens, al·lucinosi alcohòlica, zelotípia, etc.- que afectaven intensament les facultats intel·lectives, volitives i afectives i eren qualificades de «demències alcohòliques» (STS del 8.5.1986, ponent: Soto Nieto). D'altra banda, en els casos en què l'embriaguesa reduïa de manera menys intensa la imputabilitat del subjecte, s'apreciava l'atenuant de l'article 9.2 del CP: «l'embriaguesa no habitual, sempre que no s'hagi produït amb el propòsit de delinquir».
    El CP del 1995 va introduir alguns canvis rellevants. En primer lloc, l'article 20.2 del CP del 1995 estableix expressament la intoxicació plena pel consum de begudes alcohòliques i altres substàncies com a eximent complet amb entitat pròpia, independent de l'alienació. En cas que l'embriaguesa derivi en una anomalia o alteració psíquica cal aplicar l'article 20.1 del CP (STS del 3.5.2006, ponent: Granados Pérez; per exemple, quan l'alcoholisme crònic deriva en una toxifrènia que anul·la les facultats del subjecte), però, en canvi, l'embriaguesa que determina la inimputabilitat del subjecte que la pateix però no deriva en una anomalia o alteració psíquica dona lloc a l'apreciació de l'eximent independent d'intoxicació plena de l'art. 20.2 del CP. En segon lloc, l'article 21.2 del CP del 1995 estableix un atenuant d'embriaguesa no habitual que presenta una redacció substancialment diferent de la de l'article 9.2 del CP del 1973. Aquest últim es referia als casos d'embriaguesa no habitual, de manera que l'embriaguesa habitual únicament podia trobar cabuda en l'eximent complet o incomplet (com a alienació o trastorn mental transitori). Actualment, l'atenuant de l'article 21.2 del CP es fonamenta en el fet que el culpable actua a causa d'una greu addicció a l'alcohol i altres substàncies, de manera que l'habitualitat passa a ser contingut essencial de l'atenuant. Això determina que la interpretació de l'article 21.2 del CP sigui polèmica, ja que no està clar si l'atenuant es correspon amb l'eximent de l'article 20.2 del CP, de manera que la diferència entre ambdues és simplement de grau, o si, en canvi, l'atenuant té determinades característiques pròpies que la fan qualitativament diferent de l'eximent. Si s'opta per la primera interpretació, l'atenuant de l'article 21.2 del CP s'aplicarà en tots els casos en què la disminució de la imputabilitat del subjecte no sigui prou intensa per a apreciar l'eximent incomplet de l'article 21.1 del CP en relació amb l'article 20.2 del CP. En canvi, si es considera que l'atenuant és qualitativament diferent, per l'exigència d'habitualitat, en cas que no n'hi hagi prou amb la intensitat de l'afectació de les facultats del subjecte per a apreciar l'eximent incomplet s'haurà d'apreciar un atenuant anàleg al de l'article 21.6 del CP, en relació amb l'eximent de l'article 20.2 del CP. Pel que fa als efectes de les classes d'embriaguesa, cal diferenciar: a) l'embriaguesa letàrgica, que determina l'absència d'acció; b) l'embriaguesa plena, que elimina la imputabilitat, i c) l'embriaguesa no plena, que pot determinar una reducció més o menys intensa de la imputabilitat.
    En relació amb l'embriaguesa letàrgica i l'embriaguesa plena, cal recalcar que amb la constatació de l'absència d'acció o de la inimputabilitat de qui actua no n'hi ha prou per a apreciar un eximent complet, sinó que cal, a més, que es tracti d'una embriaguesa fortuïta, o bé d'una embriaguesa culposa o voluntària a la qual no es pugui imputar el fet posterior a títol d'imprudència. En definitiva, en els casos d'embriaguesa letàrgica o plena, es pot fer responsable el subjecte si es compleixen els requisits de l'estructura de l'actio libera in causa, és a dir: si l'embriaguesa va ser dolosa i imprudent i si a més el subjecte va preveure que cometria els fets en la fase d'absència d'acció o d'inimputabilitat, hauria hagut de preveure que en la fase d'absència d'acció o d'inimputabilitat cometria els fets, o va buscar l'embriaguesa preordenadament en la comissió del delicte.
    Pel que fa als casos d'embriaguesa no plena, es pot apreciar, depenent del grau d'afectació de les facultats del subjecte, o bé l'eximent incomplet (art. 21.1 en relació amb l'art. 20.2 CP), o bé l'atenuant de l'article 21.2 del CP o un atenuant anàleg (art. 20.2 en relació amb l'art. 21.6 CP), segons si s'entén que l'atenuant de l'article 21.2 del CP és o no és qualitativament diferent de l'eximent (STS del 5.12.2005, ponent: Berdugo Gómez de la Torre).
    El fenomen de l'embriaguesa té, a més, rellevància en determinats tipus de la part especial. Així, per una banda, l'article 379 del CP castiga, com a delicte contra la seguretat en el trànsit, la conducció sota els efectes de l'alcohol, drogues tòxiques i substàncies estupefaents. Per altra banda, també l'article 380 del CP es refereix a l'embriaguesa, en la mesura en què tipifica com a delicte la negativa a sotmetre's a les proves legalment establertes per a comprovar si es donen els fets de l'article 379 del CP.
embriaguesa embriaguesa

<Salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  embriaguesa, n f
  • ca  borratxera, n f sin. compl.
  • es  ebriedad
  • es  embriaguez
  • fr  ébriété
  • fr  ivresse
  • en  inebriety

<Salut mental>

Definició
Estat del qui està embriac.
embriaguesa embriaguesa

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  embriaguesa, n f
  • es  embriaguez
  • fr  ivresse
  • en  drunkenness

<Trànsit > Seguretat viària > Accidents > Factors>

Definició
Estat en què es troba una persona a causa d'una intoxicació alcohòlica aguda, que es manifesta en trastorns de la coordinació motora i la marxa, pertorbació de les facultats i alteració general del comportament.

Nota

  • Acostuma a aparèixer amb un índex d'alcoholèmia de més d'1,5 g/l.