Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "eminent" dins totes les àrees temàtiques
<Història > Genealogia. Heràldica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca tinent, n m
- es tenante
- fr tenant
<Història > Genealogia. Heràldica>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca tinent | tinenta, n m, f
- es teniente
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Ciències socials > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. «Annex: Nivells, càrrecs i categories professionals». A: Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004, p. 257-265.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca tinent d'alcalde | tinenta d'alcalde, n m, f
- es teniente de alcalde
- fr adjoint au maire
- fr maire suppléant
- en deputy mayor
- en pro-mayor
<Ciències socials > Ocupacions>
Definició
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca tinent d'alcalde | tinenta d'alcalde, n m, f
- es teniente de alcalde, n m, f
<Dret administratiu > Organització administrativa>
Definició
<Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca tinent d'alcalde | tinenta d'alcalde, n m, f
- es teniente de alcalde | teniente de alcalde, tenienta de alcalde, n m, f
<Dret administratiu>
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca tinent d'alcalde | tinenta d'alcalde, n m, f
- es concejal | concejala
- es edil | edila
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- V. t.: regidor n m, f
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca tinent de corregidor, n m
- es teniente de corregidor
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Països Catalans
-
El tinent de corregidor era un lloctinent lletrat i alter ego del corregidor o governador militar i polític a qui, com a jutge, auxiliava en matèria de justícia ordinària civil i criminal de primera instància, les sentències del qual es podien apel·lar davant un tribunal territorial superior com era la reial audiència o chancillería. També substituïa el corregidor en aspectes de caràcter polític i administratiu, cosa que comportava presidir l'ajuntament de regidors i tenir la vara alta o el bastó de comandament, símbol de la justícia.
Aquesta figura jurídica castellana fou introduïda per Felip IV de Catalunya-Aragó (V de Castella) als països de la Corona d'Aragó, per mitjà del Decret de Nova Planta. A Castella, durant els segles XVI i XVII, els tinents de corregidor, sovint, s'anomenaven alcaldes majors. Tant els capítols de corregidors dels anys 1500 i 1648 com la Política de corregidores y señores de vasallos, en tiempo de paz y de guerra, de Jerónimo Castillo de Bobadilla (primera edició barcelonina del 1624) parlen indistintament de tinents de corregidor i d'alcaldes majors, cosa que confón i fa pensar que ambdós càrrecs eren iguals. Aquesta percepció també es desprèn del Decret de Nova Planta (1716), i de l'article 30 relatiu a l'estructura corregimental del país que recollia la Novísima recopilación de las leyes de España i que assimilava tinents de corregidor i alcaldes majors. Dins el Decret s'observa un ús superior de les denominacions tinents i tinents lletrats, en canvi, al corregiment de Tortosa se li adjudicà un alcalde major. Els títols expedits a Catalunya durant la primera meitat del segle XVIII segueixen en la mateixa línia, probablement a causa de la vinculació i la dependència del tinent i l'alcalde major respecte al corregidor, ja que aquest agent del rei era l'encarregat de nomenar-los. Un cop trencat el nexe d'unió entre totes dues figures per l'Ordenança d'intendents corregidors (1749), el terme tinent de corregidor va ser desplaçat de la literatura jurídica de l'època per la denominació alcalde major. Fou el moment en què el rei es reservà el dret de designar-los mitjançant una terna de candidats proposats per la Cambra de Castella, per mitjà de la Secretaria del Despatx de Gràcia i Justícia, fet que afavorí que s'integressin dins l'escalafó burocràtic de la Corona, tot seguint un cursus honorum que abans no existia.
Quan es publicà el Reial decret del 29 de març de 1783, que regulà la carrera de vares, tan sols es troben alcaldes majors; el tinent de corregidor era ja un element residual, i només hi havia dos tinents de corregidor a Madrid (que mai no foren coneguts com a alcaldes majors) i els tinents d'assistent, que era la denominació que rebia el corregidor a Sevilla. - V. t.: alcalde major n m
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca tinent de rei, n m
- es teniente de rey
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
L'existència d'aquesta figura està documentada en el segle XVI, però es va difondre arreu en el segle XVIII. Segons un informe del 1783, hi havia vint-i-cinc tinències de rei a la Península, illes adjacents i ciutats nord-africanes. Algunes de les places fortificades més rellevants de Castella que en tenien eren Cadis, Badajoz, la Corunya, Pamplona i la seva Ciutadella, Hondarribia, Sant Sebastià, Cartagena, Santa Cruz de Tenerife, Orà i Ceuta.
Fins al 1707 la Itàlia espanyola va tenir un tinent de rei a Gaeta (Nàpols). Tanmateix, fou a l'Amèrica colonial on el tinent de rei adquirí una influència política i militar notòria, sobretot en àrees frontereres i costaneres on calia desplegar una estratègia defensiva articulada entorn de castells i fortaleses. El tinent assumí responsabilitats castrenses a Puerto Rico, l'Havana, Cartagena de Indias, Panamà, Campeche, Buenos Aires i San Juan de Ullúa.
A la Corona d'Aragó els tinents de rei acompanyaven els governadors militars que s'instal·laven en places d'armes vinculades, o no, als corregiments, per complementar la política de repressió militar dissenyada per Felip IV de Catalunya-Aragó (V de Castella). Alacant, Peníscola, Dénia, Jaca, l'Aljaferia de Saragossa i Palma foren algunes de les places valencianes, aragoneses i mallorquines que tingueren tinent.
Des del febrer del 1715, Catalunya distribuí els tinents de rei, preferentment, en cinc dels dotze corregiments que tenia, i que eren governs militars i polítics considerats places d'armes de primera classe amb fortificacions, quarters i tropes de guarnició. Les places foren Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Tortosa. També en tingueren la Seu d'Urgell i Roses. Barcelona destacà dos tinents de rei: un d'adjunt al govern militar i l'altre destinat a la Ciutadella.
A Catalunya, els tinents de rei tingueren un paper important no tan sols militar, sinó també governatiu, perquè formaven part de l'Estat Major de les places i, dins l'escala de comandament, podien substituir interinament el governador militar i assumir el corregiment allí on el titular propietari era, a més, polític (Ordenances de l'exèrcit del 22 d'octubre de 1768). La seva autoritat tenia el suport del rei, que els nomenava per mitjà de la Secretaria del Despatx de Guerra.
Els títols dels tinents de rei especificaven que si el governador propietari era absent, havien d'assumir el govern militar, després de fer jurament davant el capità general. Pel que fa a l'àmbit polític, no necessitaven l'expedició de títol de corregidor per part de la Cambra de Castella, només una ordre de l'Acord de l'Audiència per prendre possessió del càrrec a l'ajuntament, segons estableix la Reial cèdula del 23 de juny de 1718, que els elevava a la presidència del capítol municipal. No pagaven la media annata, però com a corregidors interins cobraven la meitat del sou del propietari. Tampoc no podien designar alcaldes majors o tinents de corregidor, només assessors lletrats. La graduació d'aquests militars era, sovint, de coronel, brigadier o mariscal de camp. Molts eren oficials de les reials guàrdies d'infanteria espanyoles i valones. En la monarquia plurinacional era freqüent trobar militars espanyols -algun de català- i també italians, irlandesos i flamencs, vinculats al reial servei per fidelitat dinàstica.
Els tinents de rei catalans tenien força experiència en el camp de batalla, tant durant el conflicte dinàstic com en les guerres italianes de la primera meitat del segle XVIII, però també havien servit en càrrecs similars de tinent en ciutadelles, places fortificades i corregiments.
En finalitzar el mandat podien ser destinats a governs militars i polítics i comandàncies de la resta de la Península i de les colònies americanes. Entre el 1717 i el 1720 les grans places d'armes catalanes estigueren a les seves mans, ja que els titulars foren destinats, per Alberoni, a les guerres de conquesta de Sardenya i Sicília. Itàlia justificà que els tinents de rei fossin nomenats corregidors interins.
A Barcelona, durant els regnats de Felip IV de Catalunya-Aragó (V de Castella) i Ferran VI, sovint substituïren els governadors militars i polítics en la direcció del corregiment. De fet, en aquesta època, hi va haver més tinents de rei com a corregidors interins que corregidors propietaris. No se sap quan desapareix aquest oficial de l'ordenament militar hispà, però és significatiu recordar que quan Espartero bombardejà Barcelona, el desembre del 1842, el tinent de rei era qui comandava les tropes de la Ciutadella.
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>
- ca tuberositat del maxil·lar, n f
- es tuberosidad del maxilar
- en maxillary tuberosity
- TA tuber maxillae
- TA eminentia maxillae sin. compl.
<Anatomia>
<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>
- la verba volant, scripta manent, loc llat
- ca les paraules se les emporta el vent, loc
- es las palabras se las lleva el viento, loc
- es lo escrito, escrito está, loc
<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>
Definició
Nota
-
Locució d'àmbit general emprada amb el significat de donar més valor al text escrit que a l'oral. Prové d'una frase del senador romà Caius Titus, i sembla que el sentit que li volia donar era que els discursos orals arriben lluny o es difonen més de pressa, mentre que els escrits resten oblidats en el paper.
Exemple: És important registrar els temes tractats i els acords formalitzats perquè tot tingui una validesa formal i no es quedin en simples paraules, perquè verba volant, scripta manent.
