Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "emparedar" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI empoderament, empoderar i empoderar-se o bé apoderament, apoderar i apoderar-se?
- es (empoderament) empoderamiento, n m
- es (empoderar) empoderar, v tr
- es (empoderar-se) empoderarse, v intr pron
- en (empoderament) empowerment, n
- en (empoderar) empower, to, v tr
- en (empoderar-se) empower [myself, yourself, etc.], to, v intr
<Ciències socials > Sociologia>
Definició
Els motius de la tria normativa de empoderament i empoderar (o empoderar-se) són els següents:
(1) Són formes més precises perquè no tenen cap altre significat (a diferència de apoderament-apoderar, que són formes ja existents en la llengua amb altres significats).
(2) Tenen un ús oral i escrit més gran.
(3) Són paral·leles a les formes creades en altres llengües romàniques (sobretot, castellà i portuguès) i més pròximes a les formes angleses originals.
(4) Pel que fa estrictament a les formes verbals, empoderar i empoderar-se són més adequades perquè, pel fet de ser noves, poden adquirir l'ús transitiu i intransitiu pronominal habitual en totes les llengües (empoderar algú, algú empoderar-se), mentre que en apoderar l'ús pronominal amb un complement de tipus preposicional (apoderar-se d'alguna cosa) és tan habitual que fa difícil per al verb adquirir una altra estructura sintàctica.
Els equivalents castellans són empoderamiento, empoderar i empoderarse; els francesos, autonomiser, rendre autonome i se rendre autonome; els portuguesos, empoderamento, empoderar i empoderar-se, i els anglesos, empowerment, to empower i to empower [myself, yourself, etc.].
L'empoderament és el procés pel qual una persona o un grup social aconsegueixen la força o els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals.
Anàlogament, el verb empoderar fa referència a l'acció de fer que una persona o un grup social aconsegueixin la força o els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals, mentre que el verb empoderar-se es refereix a l'acció d'aconseguir un mateix aquesta força o aquests mitjans.
Nota
- 1. El cas del castellà és una mica diferent, ja que la forma empoderamiento es documenta en textos antics d'aquesta llengua amb el mateix significat que apoderamiento, a diferència del que succeeix en català, en què la forma tradicional era únicament apoderament.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de empoderament, empoderar i empoderar-se al Cercaterm i la Neoloteca.
<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.
- ca agafar un rebot, v intr
- ca capturar un rebot, v intr
- es rebotear, v intr
- fr emparer d'un rebond, s', v intr
- fr prendre un rebond, v intr
- fr rebondir, v intr
- en clear the boards, to, v intr
- en rebound, to, v intr
<Bàsquet > 03 Accions de joc i estratègia > 01 Conceptes generals>
Definició
Nota
- Les denominacions agafar un rebot o capturar un rebot (que, segons el context, també poden ser agafar el rebot o capturar el rebot) indiquen l'acció d'aconseguir el control de la pilota en un moment concret del partit, mentre que agafar rebots (i també rebotejar i rebotar) indiquen una habilitat del joc.
<09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca agafar un rebot, v intr
- ca capturar un rebot, v intr
- es rebotear, v intr
- fr emparer d'un rebond, s', v intr
- fr prendre un rebond, v intr
- fr rebondir, v intr
- en clear the boards, to, v intr
- en rebound, to, v intr
<Esport > 09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>
Definició
Nota
- Les denominacions agafar un rebot o capturar un rebot (que, segons el context, també poden ser agafar el rebot o capturar el rebot) indiquen l'acció d'aconseguir el control de la pilota en un moment concret del partit, mentre que agafar rebots (i també rebotejar i rebotar) indiquen una habilitat del joc.
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia a l'emperador (Xiphias gladius), n f
- ca al·lèrgia al peix espasa (Xiphias gladius), n f sin. compl.
- es alergia a pez espada (Xiphias gladius), n f
<Al·lergologia>
Nota
- Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 85301000135105
<Transports > Correus>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca aparellament, n m
- es emparejado
<Transports > Correus>
<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca aparellar, v tr
- ca emparellar, v tr sin. compl.
- es emparejar
- fr apparier
- eu bikoteak egin
- eu parejak egin
<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>
Definició
<Ciències de la salut > Recerca clínica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ DR. ANTONI ESTEVE; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de recerca clínica de medicaments [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/157>
- ca aparellar, v tr
- es aparear
- es emparejar
- en match, to
<Recerca clínica de medicaments > Metodologia i bioestadística>
Definició
<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca aparellar, v tr
- es aparear, v tr
- es emparejar, v tr
- fr appareiller, v tr
- en match, to, v tr
<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>
Definició
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca apoderar-se, v intr pron
- ca emparar-se, v intr pron sin. compl.
- es apoderar
- es apoderarse
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Després de declarar-li la guerra, el rei es va apoderar de la ciutat de Roma.
Ex.: El rei es va emparar de les terres veïnes.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bàlsam emparrador, n m
- ca cortina, n f alt. sin.
- ca enfiladissa de patata, n f alt. sin.
- ca herba de moro, n f alt. sin.
- ca heura de moro, n f alt. sin.
- ca enredadera de patata, n f var. ling.
- nc Boussingaultia cordifolia Ten.
- nc Anredera cordifolia (Ten.) Steenis sin. compl.
- nc Boussingaultia baselloides auct. var. ling.
<Botànica > basel·làcies>
