Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "empipament" dins totes les àrees temàtiques
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca a terminis, adj
- es a plazos
- fr à tempérament
- fr à terme
- en in instalments
<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura de gestió>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abandó de família, n m
- ca impagament de pensions, n m sin. compl.
- es abandono de familia
- es impago de pensiones
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
-
Entre els delictes d'abandó de família es diferencien, d'una banda, l'abandó de deures legals d'assistència (art. 226.1), i, d'una altra, l'abandó consistent en l'impagament de prestacions econòmiques establertes en convenis o resolucions judicials en casos de separació, divorci, declaració de nul·litat de matrimoni, procés de filiació o procés d'aliments en favor dels fills (art. 227, també denominat delicte d'impagament de pensions).
Respecte de l'abandó de família, la conducta típica consisteix en l'omissió de deures legals d'assistència (art. 66 i s., 142 i s., i 154 i s. Codi civil espanyol). Aquests deures tenen com a font la potestat del pare i de la mare, la tutela, la guarda o l'acolliment 37 familiar; o bé, els deures legals d'assistència per al manteniment en favor de descendents, ascendents o cònjuge, sempre que aquests estiguin necessitats. En el cas que no ho estiguin, l'incompliment no és subsumible en el tipus (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 28.5.1998, ponent: Bacigalupo Zapater). Es tracta d'un tipus d'omissió pura, consistent en l'incompliment de deures que recauen sobre determinades persones. Com a delicte d'omissió, es requereix la capacitat d'actuar per a poder apreciar el tipus. Inclou dues modalitats alternatives de realització del mateix delicte, sancionades amb la mateixa pena (arrest de vuit a vint caps de setmana i, de manera potestativa, inhabilitació especial per a exercir el dret de potestat del pare i de la mare, tutela, guarda o acolliment 37 familiar de quatre a deu anys). Aquest delicte només es pot perseguir si hi ha una denúncia prèvia de la persona agreujada o del seu representant legal (s'exclou l'eficàcia del perdó de l'ofès); si es tracta d'una persona menor d'edat, una persona incapacitada o una persona desvalguda, ho pot denunciar el ministeri fiscal (art. 228). Aquest últim pot, a més, instar a l'autoritat competent perquè apliqui les mesures pertinents per a la convenient custòdia i protecció dels menors (art. 233.3). Per a distingir la conducta típica del simple incompliment, deixadesa o retard, es pot entendre que el delicte sols es comet quan l'incompliment comporta un mínim «d'afectació» a la institució familiar per desemparament de la víctima. En el cas que es produeixi una situació de perill o de lesió, hi entraran en joc uns altres preceptes, en concurs amb l'abandó de família: bé en concurs ideal (omissió del deure de socors de l'article 195), bé en concurs de lleis (imputació d'un resultat, si s'escau, en comissió per omissió; art. 11).
L'abandó pren unes característiques especials amb relació a la falta d'omissió d'assistència a determinades persones (art. 619). Segons l'article 226, no es tracta d'un delicte de desobediència a ordres de l'autoritat (art. 550), sinó d'omissió del compliment de deures fixats per la Llei, delicte que es pot considerar subsidiari del de desobediència.
El Codi penal (CP) defineix també conductes d'abandó d'una persona menor d'edat o d'una persona incapacitada (art. 229 i 230). Es tracta també d'un tipus d'omissió pura, que consisteix en l'incompliment de deures que recauen sobre determinades persones: requereix la capacitat d'actuar per poder apreciar el tipus.
Cal precisar el concepte de abandó, ja que, per exemple, no és possible apreciar-lo de la mateixa manera per a un subjecte de cinc anys que per a un altre de quinze i, igualment, pot ser diferent per a persones menors d'edat que per a persones incapacitades. En qualsevol cas, no és abandó el maltractament d'obra, el qual dona lloc a uns altres tipus de delictes.
El delicte d'abandó de família en sentit estricte de persones menors o persones incapacitades inclou dues modalitats.
En primer lloc, l'abandó d'una persona menor o persona incapacitada per part de la persona encarregada de la seva guarda (art. 229.1), que es castiga amb pena de presó d'un a dos anys. Si la conducta genera perill concret per a la vida, la salut, la integritat física o la llibertat sexual de la víctima, la pena és de presó d'entre dos i quatre anys, i se sanciona com correspon si constitueix un delicte més greu (art. 229.3).
En segon lloc, el comportament d'abandó d'una persona menor o d'una persona incapacitada, realitzat per subjectes qualificats (pares, tutors, guardes legals: art. 229.2), se sanciona amb pena de presó de divuit mesos a tres anys. En el cas que es generi perill, s'aplica el cas agreujat de l'article 229.3, que no impedeix que es pugui apreciar l'existència d'altres delictes concurrents. Així ho estableix expressament el mateix precepte in fine: l'abandó per part d'algun d'aquests subjectes qualificats, del qual es deriva la mort de la persona menor o de la persona incapacitada, permet apreciar un homicidi en comissió per omissió, que desplaça el delicte d'abandó (STS del 21.12.1993, ponent: Montero Fernández-Cid).
Si es tracta d'un cas d'abandó temporal, s'aplica la pena inferior en un grau a l'establerta per a cada cas (art. 230). En determinats casos, no és fàcil separar la conducta d'abandó temporal de la conducta d'abandó de família (per incompliment de deures de guarda): en la jurisprudència de la STS del 15.12.1998, ponent: García-Calvo y Montiel, que aprecia abandó de família en un cas de desatenció durant diversos dies; en sentit contrari, la Interlocutòria del Tribunal Suprem espanyol (ITS) del 9.6.1999, ponent: Jiménez Villarejo, no qüestiona la condemna per abandó temporal d'una persona menor durant diverses hores, en dies diferents. Aquests delictes es diferencien de la falta establerta per l'article 618 per a qui, en trobar una persona menor o incapacitat abandonat, no la presenti a l'autoritat o a la família o no li presti, si escau, auxili.
En el CP del 1995 desapareix la previsió de l'abandó per a ocultar la deshonra de la mare, que tenia efectes, si s'esqueia, per als avis materns; les situacions d'aquest caràcter es podrien tractar fent ús de les circumstàncies modificadores que afecten la imputabilitat.
El CP castiga, juntament amb els delictes d'abandó, la persona que té a càrrec seu la criança o l'educació d'una persona menor o incapacitada, i la lliura a una tercera persona o a un establiment públic sense anuència de qui la hi ha confiat (art. 231, que sanciona la conducta amb la pena de multa d'entre sis i dotze mesos; s'estableix un subtipus de sanció agreujat per als casos en què es posa en perill); i la persona que utilitza o presta una persona menor o incapacitada per a la pràctica de la mendicitat (art. 232.1, que sanciona la conducta amb la pena de presó d'entre sis mesos i un any; hi ha un tipus de sanció agreujat per als casos de tràfic, ús de la violència, intimidació o subministrament de substàncies perilloses).
En tot cas, es pot imposar als responsables de delictes d'abandó (art. 229 al 232) la pena d'inhabilitació per a l'exercici de la potestat del pare i de la mare o de drets relacionats amb les persones menors (art. 233.1). Si es tracta d'un funcionari que ostenti la guarda per raó d'aquesta condició, s'imposa, a més, la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic d'entre dos i sis anys (art. 233.2).
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca apilament, n m
- ca empilament, n m sin. compl.
- es apilamiento, n m
- es apile, n m
- fr empilage, n m
- en bunching, n
- en piling, n
<Enginyeria forestal>
<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la ciberseguretat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/239>
- ca apilament d'anuncis, n m
- es apilamiento de anuncios, n m
- fr empilement de publicités, n m
- en ad stacking, n
<Ciberseguretat > Atacs>
Definició
Nota
- Atès que l'anunciant paga segons el nombre d'impressions que ha tingut el seu anunci, amb l'apilament d'anuncis acaba pagant per anuncis que, en realitat, no s'han visualitzat.
<Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca apilament d'anuncis, n m
- es apilamiento de anuncios, n m
- fr empilement de publicités, n m
- en ad stacking, n
<Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>
Definició
Nota
- Atès que l'anunciant paga segons el nombre d'impressions que ha tingut el seu anunci, amb l'apilament d'anuncis acaba pagant per anuncis que, en realitat, no s'han visualitzat.
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca assegurança d'equipament mòbil, n f
- es seguro de equipamiento móvil
<Assegurances > Assegurança privada > Assegurança de danys>
Definició
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca assegurança d'equipaments electrònics, n f
- es seguro de equipos electrónicos
- es seguro de ordenadores
- en electronic data processing policy
<Assegurances > Assegurança privada > Assegurança de danys>
Definició
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bé d'equipament, n m
- ca bé de capital, n m
- ca bé d'equip, n m sin. compl.
- ca bé de producció, n m sin. compl.
- es bien de capital
- es bien de equipo
- es bien de producción
- en capital good
- en equipment good
- en production good
<Economia i empresa>
Definició
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. GRUP D'INNOVACIÓ DOCENT EN ECONOMIA DELS IMPOSTS (GIDEI). Diccionari de fiscalitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/fiscalitat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bé d'equipament, n m
- ca bé d'inversió, n m sin. compl.
- ca bé de capital, n m sin. compl.
- es bien de capital, n m
- es bien de equipo, n m
- es bien de inversión, n m
- en capital good, n
- en equipment good, n
- en investment good, n
<Fiscalitat>
Definició
<Enginyeria industrial. Indústria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca béns d'equipament, n m pl
- ca béns d'equip, n m pl sin. compl.
- es bienes de equipo
- fr biens d'équipement
- en capital goods
<Enginyeria industrial. Indústria>
