Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "encarnella" dins totes les àrees temàtiques

escarapel·la escarapel·la

<Indumentària > Accessoris de vestir>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  escarapel·la, n f
  • es  escarapela
  • en  cockade
  • en  rosette

<Indumentària > Accessoris de vestir>

Definició
Insígnia en forma de disc que es col·loca a la part més visible del capell.
escarapel·la escarapel·la

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  escarapel·la, n f
  • es  escarapela
  • en  cockade
  • en  rosette

<Policia > Infraestructura > Uniformitat > Insígnies>

Definició
Insígnia de roba, en forma de disc i amb un escut identificatiu, que es fixa a la part dreta del barret de copa.
escarapel·la escarapel·la

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  escarapel·la, n f
  • en  cockade, n

<Art i arquitectura>

Definició
Roseta, nus de llaç o ornament semblant que es porta sobre el barret com a distintiu d'algun càrrec o partit, com a part d'un vestit de lliurea o com a ornament.
escarsella escarsella

<Indumentària > Accessoris de vestir>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  escarsella, n f
  • es  escarcela
  • en  bag
  • en  pouch

<Indumentària > Accessoris de vestir>

Definició
Bossa de cuir o de roba que es duia penjada a la cintura per portar-hi diners o altres coses.
escarsella escarsella

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  escarsella, n f
  • en  sporran, n

<Art i arquitectura>

Definició
Bossa utilitzada com a moneder, que es porta penjada a la part frontal d'un cinturó.
espernallac espernallac

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espernallac, n m
  • ca  botgeta de la cascadura, n f sin. compl.
  • ca  botja de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  botja fenollera, n f sin. compl.
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  cordonet, n m sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  abròtan, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botges de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  botgeta, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja conillera, n f alt. sin.
  • ca  botja de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  botja dels conills, n f alt. sin.
  • ca  botja groga, n f alt. sin.
  • ca  botja pudent, n f alt. sin.
  • ca  botja salada, n f alt. sin.
  • ca  botja santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  botons de Sant Joan, n m pl alt. sin.
  • ca  broida femella, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la, n f alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla amarga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla blanca, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla botó groc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de bosc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de botó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de botó groc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de l'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de roc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del botó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del terme, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la groga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla groga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla romana, n f alt. sin.
  • ca  camamilla silvestre, n f alt. sin.
  • ca  capellans, n m pl alt. sin.
  • ca  cura de pastor, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  guarda-roba, n f alt. sin.
  • ca  herba dels conills, n f alt. sin.
  • ca  mançanera, n f alt. sin.
  • ca  ontina, n f alt. sin.
  • ca  ontina de cabeceta, n f alt. sin.
  • ca  santjoan, n m alt. sin.
  • ca  santjoaneres, n f pl alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  santolina, n f alt. sin.
  • ca  santperes, n m pl alt. sin.
  • ca  asparllac, n m var. ling.
  • ca  asparrallat, n m var. ling.
  • ca  boja, n f var. ling.
  • ca  botja pudenta, n f var. ling.
  • ca  botxa, n f var. ling.
  • ca  botxes de Sant Joan, n f pl var. ling.
  • ca  camamirla, n f var. ling.
  • ca  camamirla amarga, n f var. ling.
  • ca  camomil·la, n f var. ling.
  • ca  esparnallac, n m var. ling.
  • ca  esparnalles, n f pl var. ling.
  • ca  esparnecat, n m var. ling.
  • ca  esparnellà, n m var. ling.
  • ca  esparnellat, n m var. ling.
  • ca  espernallà, n m var. ling.
  • ca  espernallat, n m var. ling.
  • ca  espernellà, n m var. ling.
  • ca  espernellac, n m var. ling.
  • ca  espeternallac, n m var. ling.
  • ca  espeternellac, n m var. ling.
  • ca  mançanilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla botja fenollera, n f var. ling.
  • nc  Santolina chamaecyparissus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espernallac, n m
  • ca  botgeta de la cascadura, n f sin. compl.
  • ca  botja de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  botja fenollera, n f sin. compl.
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  cordonet, n m sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  abròtan, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botges de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  botgeta, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja conillera, n f alt. sin.
  • ca  botja de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  botja dels conills, n f alt. sin.
  • ca  botja groga, n f alt. sin.
  • ca  botja pudent, n f alt. sin.
  • ca  botja salada, n f alt. sin.
  • ca  botja santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  botons de Sant Joan, n m pl alt. sin.
  • ca  broida femella, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la, n f alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla amarga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla blanca, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla botó groc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de bosc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de botó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de botó groc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de l'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de roc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del botó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del terme, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la groga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla groga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla romana, n f alt. sin.
  • ca  camamilla silvestre, n f alt. sin.
  • ca  capellans, n m pl alt. sin.
  • ca  cura de pastor, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  guarda-roba, n f alt. sin.
  • ca  herba dels conills, n f alt. sin.
  • ca  mançanera, n f alt. sin.
  • ca  ontina, n f alt. sin.
  • ca  ontina de cabeceta, n f alt. sin.
  • ca  santjoan, n m alt. sin.
  • ca  santjoaneres, n f pl alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  santolina, n f alt. sin.
  • ca  santperes, n m pl alt. sin.
  • ca  asparllac, n m var. ling.
  • ca  asparrallat, n m var. ling.
  • ca  boja, n f var. ling.
  • ca  botja pudenta, n f var. ling.
  • ca  botxa, n f var. ling.
  • ca  botxes de Sant Joan, n f pl var. ling.
  • ca  camamirla, n f var. ling.
  • ca  camamirla amarga, n f var. ling.
  • ca  camomil·la, n f var. ling.
  • ca  esparnallac, n m var. ling.
  • ca  esparnalles, n f pl var. ling.
  • ca  esparnecat, n m var. ling.
  • ca  esparnellà, n m var. ling.
  • ca  esparnellat, n m var. ling.
  • ca  espernallà, n m var. ling.
  • ca  espernallat, n m var. ling.
  • ca  espernellà, n m var. ling.
  • ca  espernellac, n m var. ling.
  • ca  espeternallac, n m var. ling.
  • ca  espeternellac, n m var. ling.
  • ca  mançanilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla botja fenollera, n f var. ling.
  • nc  Santolina chamaecyparissus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

espernallac espernallac

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  espernallac, n m
  • ca  botgera de la cascadura, n f sin. compl.
  • ca  botja de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  botja fenollera, n f sin. compl.
  • ca  botja pudent, n f sin. compl.
  • ca  camamilla blanca, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de la Mola, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de Maó, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de muntanya, n f sin. compl.
  • ca  camamilla del mar, n f sin. compl.
  • ca  camamilla groga, n f sin. compl.
  • ca  cardonet, n m sin. compl.
  • ca  cordonet, n m sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  mançanilla, n f sin. compl.
  • ca  ontina, n f sin. compl.
  • nc  Santolina chamaecyparissus

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta policàrpica, de la família de les compostes, de fulla persistent, arbustiva, de 20 a 60 cm d'alçària d'olor forta que creix en costers i llocs pedregosos secs, preferentment calcaris. Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades contra les digestions laborioses, semblantment a la camamilla. Hom els hi atribueix també propietats vermífugues i emmenagogues i, com a ús extern també s'han fet servir contra inflamacions de la boca, faringe i parpelles.
flor de dragó flor de dragó

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  flor de dragó, n f
  • ca  flor de galàpet, n f sin. compl.
  • ca  flor de tigre, n f sin. compl.
  • ca  escarapel·la, n f alt. sin.
  • ca  flor de calàpet, n f alt. sin.
  • ca  flor de galàpat, n f var. ling.
  • nc  Stapelia variegata L.
  • nc  Orbea variegata (L.) Haw. sin. compl.

<Botànica > asclepiadàcies>

flor de dragó flor de dragó

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  flor de dragó, n f
  • ca  flor de galàpet, n f sin. compl.
  • ca  flor de tigre, n f sin. compl.
  • ca  escarapel·la, n f alt. sin.
  • ca  flor de calàpet, n f alt. sin.
  • ca  flor de galàpat, n f var. ling.
  • nc  Stapelia variegata L.
  • nc  Orbea variegata (L.) Haw. sin. compl.

<Botànica > asclepiadàcies>