Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "encimat" dins totes les àrees temàtiques

diagrama entitat-relació diagrama entitat-relació

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  diagrama entitat-relació, n m
  • ca  diagrama E-R, n m sin. compl.
  • es  diagrama E-R
  • es  diagrama entidad-relación
  • en  E-R diagram
  • en  entity-relationship diagram

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades>

Definició
Diagrama que materialitza el disseny de bases de dades per mitjà del model entitat-relació.

Nota

  • En cas d'elaborar el diagrama mitjançant una eina de CASE és possible generar automàticament l'estructura de la base de dades a partir del diagrama entitat-relació.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
dipositari d'institucions d'inversió col·lectiva dipositari d'institucions d'inversió col·lectiva

<Economia > Finances > Mercats financers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>

  • ca  dipositari d'institucions d'inversió col·lectiva, n m
  • ca  entitat dipositària, n f
  • es  depositario de instituciones de inversión colectiva
  • es  entidad depositaria
  • es  sociedad depositaria
  • fr  dépositaire d'un fonds de placement
  • fr  dépositaire de fonds commun de placement
  • en  mutual fund corporation
  • en  mutual fund custodian

<Mercats financers > Persones i entitats>

Definició
Institució financera que s'encarrega, juntament amb la societat de cartera, de l'emissió de certificats de participació en fons d'inversió, del dipòsit i la custòdia dels actius financers del seu patrimoni i de la realització dels reemborsaments als partícips.
dolceta dolceta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dolceta, n f
  • ca  enciamet, n m sin. compl.
  • ca  enciam de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  enciam de senyor, n m alt. sin.
  • ca  enciam del senyor, n m alt. sin.
  • ca  enciamet de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  enciamet de senyor, n m alt. sin.
  • ca  encisamet, n m alt. sin.
  • ca  herba de doll, n f alt. sin.
  • ca  pamplina d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  herba de dui, n f var. ling.
  • ca  herba de juí, n f var. ling.
  • nc  Samolus valerandi L.

<Botànica > primulàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dolceta, n f
  • ca  enciamet, n m sin. compl.
  • ca  enciam de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  enciam de senyor, n m alt. sin.
  • ca  enciam del senyor, n m alt. sin.
  • ca  enciamet de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  enciamet de senyor, n m alt. sin.
  • ca  encisamet, n m alt. sin.
  • ca  herba de doll, n f alt. sin.
  • ca  pamplina d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  herba de dui, n f var. ling.
  • ca  herba de juí, n f var. ling.
  • nc  Samolus valerandi L.

<Botànica > primulàcies>

elèctrode de substrat enzimàtic elèctrode de substrat enzimàtic

<Química > Química analítica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  elèctrode de substrat enzimàtic, n m
  • ca  elèctrode enzimàtic, n m sin. compl.
  • es  electrodo de enzimas
  • es  electrodo de sustrato enzimático
  • es  electrodo enzimático
  • en  enzyme electrode
  • en  enzyme substrate electrode

<Química > Química analítica>

Definició
Elèctrode selectiu d'ions cobert amb una capa que conté un enzim, el qual causa una reacció amb una substància orgànica o inorgànica que actua com a substrat i produeix una espècie a la qual l'elèctrode respon.
encebat -ada encebat -ada

<Anatomia > Citologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  encebat -ada, adj
  • es  cebado
  • fr  engraissé

<Anatomia > Citologia>

Definició
Engreixat, ben pescut. Dit de les cèl·lules grasses o mastòcits.
encerat encerat

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  encerat, n m
  • es  encerado
  • fr  prélart
  • en  tarpaulin

<Ports > Tipologia i peculiaritats > Usos>

Definició
Teixit impregnat amb cera o amb una mescla de quitrà emprat principalment per a aixoplugar mercaderies emmagatzemades a l'aire lliure, tapar embarcacions i, en general, com a cobertor contra la pluja i la intempèrie.
encerat encerat

<Indústria > Indústria tèxtil > Teixits>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.

  • ca  encerat, n m
  • es  encerado
  • fr  prélart
  • it  incerata
  • it  incerato
  • en  tarpaulin
  • de  Tarpaulin

<Indústria > Indústria tèxtil > Teixits>

Definició
Tela impermeabilitzada amb cera o una mescla de quitrà i seu usada principalment per a aixoplugar mercaderies.
enciam enciam

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  enciam, n m
  • es  lechuga, n f
  • fr  laitue, n f
  • pt  alface, n f
  • en  lettuce, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Verdures i hortalisses>

enciam enciam

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  enciam, n m
  • ca  encisam, n m sin. compl.
  • ca  lletuga, n f sin. compl.
  • ca  ensalada, n f alt. sin.
  • ca  lletuga d'encisam, n f alt. sin.
  • ca  ancisam, n m var. ling.
  • ca  llantuga, n f var. ling.
  • ca  llentuga, n f var. ling.
  • ca  lletruga, n f var. ling.
  • ca  lletua, n f var. ling.
  • nc  Lactuca sativa L.
  • nc  Lactuca romana Garsault var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>