Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "encimat" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  enciam, n m
  • ca  encisam, n m sin. compl.
  • ca  lletuga, n f sin. compl.
  • ca  ensalada, n f alt. sin.
  • ca  lletuga d'encisam, n f alt. sin.
  • ca  ancisam, n m var. ling.
  • ca  llantuga, n f var. ling.
  • ca  llentuga, n f var. ling.
  • ca  lletruga, n f var. ling.
  • ca  lletua, n f var. ling.
  • nc  Lactuca sativa L.
  • nc  Lactuca romana Garsault var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

enciam enciam

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  enciam, n m
  • ca  lletuga, n f sin. compl.
  • es  lechuga
  • fr  laitue
  • en  lettuce
  • nc  Lactuca sativa

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 10 i 25 cm de llarg, que es cultiva en hortes de terrenys arenosos o fangosos, humits i no gaire assolellats. Les fulles són molt apreciades en l'alimentació i han estat emprades com a refrescants i sedants.
enciam bord enciam bord

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  enciam bord, n m
  • ca  enciam boscà, n m alt. sin.
  • ca  enciam de bosc, n m alt. sin.
  • ca  enciam de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  enciam de senyora, n m alt. sin.
  • ca  enciamets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  encisam bord, n m alt. sin.
  • ca  encisam de carxofera, n m alt. sin.
  • ca  encisamet, n m alt. sin.
  • ca  encisamet bord, n m alt. sin.
  • ca  endívia, n f alt. sin.
  • ca  lletosa, n f alt. sin.
  • ca  lletsó d'estiu, n m alt. sin.
  • ca  lletsó lleter, n m alt. sin.
  • ca  lletuga, n f alt. sin.
  • ca  lletuga borda, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta borda, n f alt. sin.
  • ca  rascanovies, n f alt. sin.
  • ca  rascanúvies, n f alt. sin.
  • ca  rascanuvis, n f alt. sin.
  • ca  xicoira, n f alt. sin.
  • ca  xicoira de bosc, n f alt. sin.
  • ca  andívia, n f var. ling.
  • ca  llitsó d'estiu, n m var. ling.
  • ca  llitsó lleter, n m var. ling.
  • ca  rascanòvia, n f var. ling.
  • ca  xicloina, n f var. ling.
  • ca  xicòria de bosc, n f var. ling.
  • nc  Lactuca serriola L.
  • nc  Lactuca scariola L. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  enciam bord, n m
  • ca  enciam boscà, n m alt. sin.
  • ca  enciam de bosc, n m alt. sin.
  • ca  enciam de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  enciam de senyora, n m alt. sin.
  • ca  enciamets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  encisam bord, n m alt. sin.
  • ca  encisam de carxofera, n m alt. sin.
  • ca  encisamet, n m alt. sin.
  • ca  encisamet bord, n m alt. sin.
  • ca  endívia, n f alt. sin.
  • ca  lletosa, n f alt. sin.
  • ca  lletsó d'estiu, n m alt. sin.
  • ca  lletsó lleter, n m alt. sin.
  • ca  lletuga, n f alt. sin.
  • ca  lletuga borda, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta borda, n f alt. sin.
  • ca  rascanovies, n f alt. sin.
  • ca  rascanúvies, n f alt. sin.
  • ca  rascanuvis, n f alt. sin.
  • ca  xicoira, n f alt. sin.
  • ca  xicoira de bosc, n f alt. sin.
  • ca  andívia, n f var. ling.
  • ca  llitsó d'estiu, n m var. ling.
  • ca  llitsó lleter, n m var. ling.
  • ca  rascanòvia, n f var. ling.
  • ca  xicloina, n f var. ling.
  • ca  xicòria de bosc, n f var. ling.
  • nc  Lactuca serriola L.
  • nc  Lactuca scariola L. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

enciam bord enciam bord

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  enciam bord, n m
  • ca  enciam boscà, n m alt. sin.
  • ca  enciam bosquetà, n m alt. sin.
  • ca  enciam de bosc, n m alt. sin.
  • ca  enciam verinós, n m alt. sin.
  • ca  encisam, n m alt. sin.
  • ca  encisam de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  lletuga, n f alt. sin.
  • ca  lletuga borda, n f alt. sin.
  • ca  lletuga de bosc, n f alt. sin.
  • ca  lletuga salvatge, n f alt. sin.
  • ca  ansisam, n m var. ling.
  • ca  ansisam bord, n m var. ling.
  • ca  ansisam bort, n m var. ling.
  • ca  ansisam de muntanya, n m var. ling.
  • ca  enciam venenós, n m var. ling.
  • nc  Lactuca virosa L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  enciam bord, n m
  • ca  enciam boscà, n m alt. sin.
  • ca  enciam bosquetà, n m alt. sin.
  • ca  enciam de bosc, n m alt. sin.
  • ca  enciam verinós, n m alt. sin.
  • ca  encisam, n m alt. sin.
  • ca  encisam de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  lletuga, n f alt. sin.
  • ca  lletuga borda, n f alt. sin.
  • ca  lletuga de bosc, n f alt. sin.
  • ca  lletuga salvatge, n f alt. sin.
  • ca  ansisam, n m var. ling.
  • ca  ansisam bord, n m var. ling.
  • ca  ansisam bort, n m var. ling.
  • ca  ansisam de muntanya, n m var. ling.
  • ca  enciam venenós, n m var. ling.
  • nc  Lactuca virosa L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

enciam llarg enciam llarg

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  enciam llarg, n m
  • ca  enciam romà, n m alt. sin.
  • ca  encisam d'orella de burro, n m alt. sin.
  • nc  Lactuca sativa L. var. longifolia Lam.

<Botànica > compostes / asteràcies>

enciam llarg enciam llarg

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  enciam llarg, n m
  • ca  enciam romà, n m alt. sin.
  • ca  encisam d'orella de burro, n m alt. sin.
  • nc  Lactuca sativa L. var. longifolia Lam.

<Botànica > compostes / asteràcies>

encimar encimar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  encimar, v tr
  • ca  caponar, v tr sin. compl.
  • ca  escaparrar, v tr sin. compl.
  • ca  esmotxar, v tr sin. compl.
  • es  cimar
  • es  descopar
  • es  desmochar
  • fr  décapiter
  • fr  écimer
  • fr  étêter
  • en  top off, to

<Agricultura > Horticultura>

Definició
Operació de conreu que consisteix a treure la part superior d'una tija o d'un arbre.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  encintat, n m
  • es  encintado, n m

<Construcció>

Definició
Faixa de pedra viva, rajols, maons, etc., que es col·loca a la cara d'un paviment o en una façana per a formar quadrícula, compartiments, sanefa, etc.