Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "engargullar" dins totes les àrees temàtiques

arç blanc

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arç blanc, n m
ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
ca cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
ca cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
ca espí blanc, n m sin. compl.
ca espinalb, n m sin. compl.
ca ram de Sant Pere, n m sin. compl.
ca arç, n m alt. sin.
ca arç negre, n m alt. sin.
ca arçalb, n m alt. sin.
ca arços, n m pl alt. sin.
ca arços blancs, n m pl alt. sin.
ca argelaga blanca, n f alt. sin.
ca arn, n m alt. sin.
ca arn blanc, n m alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca babuller blanc, n m alt. sin.
ca barçal, n m alt. sin.
ca barçal blanc, n m alt. sin.
ca bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
ca bolqueret, n m alt. sin.
ca bolquerets, n m pl alt. sin.
ca bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
ca bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca cirer, n m alt. sin.
ca cirer de pastor, n m alt. sin.
ca cirera, n f alt. sin.
ca cirera de pastor, n f alt. sin.
ca cirerer, n m alt. sin.
ca cirerer de guineu, n m alt. sin.
ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireret de pastor, n m alt. sin.
ca cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
ca cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
ca espí, n m alt. sin.
ca espinal, n m alt. sin.
ca espinal blanc, n m alt. sin.
ca espinal ver, n m alt. sin.
ca espinalb (fruit), n m alt. sin.
ca espinaler, n m alt. sin.
ca espinall, n m alt. sin.
ca espinàs, n m alt. sin.
ca flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
ca garboller, n m alt. sin.
ca garbuller, n m alt. sin.
ca garbuller de cirereta, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca gaürrer, n m alt. sin.
ca gaürrer blanc, n m alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
ca graüll (fruit), n m alt. sin.
ca graüller, n m alt. sin.
ca grenoller, n m alt. sin.
ca iller, n m alt. sin.
ca mallol, n m alt. sin.
ca mallola, n f alt. sin.
ca pollera, n f alt. sin.
ca polls, n m pl alt. sin.
ca pomer de pastor, n m alt. sin.
ca pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca pometes de pastor, n f pl alt. sin.
ca pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
ca ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
ca robeta, n f alt. sin.
ca robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
ca tapaculs, n m alt. sin.
ca trualler, n m alt. sin.
ca agraüller, n m var. ling.
ca aguller, n m var. ling.
ca angarguller, n m var. ling.
ca argilaga blanca, n f var. ling.
ca arguller, n m var. ling.
ca aspinal, n m var. ling.
ca aspinal blanc, n m var. ling.
ca aspino blanc, n m var. ling.
ca barsal, n m var. ling.
ca barsal blanc, n m var. ling.
ca baurré, n m var. ling.
ca brabuller, n m var. ling.
ca calarigue, n m var. ling.
ca ciderer de pastor, n m var. ling.
ca craüller, n m var. ling.
ca engarbuller de cirereta, n m var. ling.
ca engarguller, n m var. ling.
ca espinau, n m var. ling.
ca espinaubo, n m var. ling.
ca espinaula, n f var. ling.
ca garanyoner, n m var. ling.
ca gargaller, n m var. ling.
ca garruer, n m var. ling.
ca gaurrer, n m var. ling.
ca gaurrer blanc, n m var. ling.
ca grauller, n m var. ling.
ca santperemàrtir, n m var. ling.
ca trueller, n m var. ling.
nc Crataegus monogyna Jacq.
nc Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.
nc Crataegus oxyacantha auct. p.p. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh

arç blanc

<Ciències de la vida>

ca arç blanc, n m
ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
ca cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
ca cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
ca espí blanc, n m sin. compl.
ca espinalb, n m sin. compl.
ca ram de Sant Pere, n m sin. compl.
ca arç, n m alt. sin.
ca arç negre, n m alt. sin.
ca arçalb, n m alt. sin.
ca arços, n m pl alt. sin.
ca arços blancs, n m pl alt. sin.
ca argelaga blanca, n f alt. sin.
ca arn, n m alt. sin.
ca arn blanc, n m alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca babuller blanc, n m alt. sin.
ca barçal, n m alt. sin.
ca barçal blanc, n m alt. sin.
ca bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
ca bolqueret, n m alt. sin.
ca bolquerets, n m pl alt. sin.
ca bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
ca bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca cirer, n m alt. sin.
ca cirer de pastor, n m alt. sin.
ca cirera, n f alt. sin.
ca cirera de pastor, n f alt. sin.
ca cirerer, n m alt. sin.
ca cirerer de guineu, n m alt. sin.
ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireret de pastor, n m alt. sin.
ca cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
ca cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
ca espí, n m alt. sin.
ca espinal, n m alt. sin.
ca espinal blanc, n m alt. sin.
ca espinal ver, n m alt. sin.
ca espinalb (fruit), n m alt. sin.
ca espinaler, n m alt. sin.
ca espinall, n m alt. sin.
ca espinàs, n m alt. sin.
ca flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
ca garboller, n m alt. sin.
ca garbuller, n m alt. sin.
ca garbuller de cirereta, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca gaürrer, n m alt. sin.
ca gaürrer blanc, n m alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
ca graüll (fruit), n m alt. sin.
ca graüller, n m alt. sin.
ca grenoller, n m alt. sin.
ca iller, n m alt. sin.
ca mallol, n m alt. sin.
ca mallola, n f alt. sin.
ca pollera, n f alt. sin.
ca polls, n m pl alt. sin.
ca pomer de pastor, n m alt. sin.
ca pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca pometes de pastor, n f pl alt. sin.
ca pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
ca ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
ca robeta, n f alt. sin.
ca robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
ca tapaculs, n m alt. sin.
ca trualler, n m alt. sin.
ca agraüller, n m var. ling.
ca aguller, n m var. ling.
ca angarguller, n m var. ling.
ca argilaga blanca, n f var. ling.
ca arguller, n m var. ling.
ca aspinal, n m var. ling.
ca aspinal blanc, n m var. ling.
ca aspino blanc, n m var. ling.
ca barsal, n m var. ling.
ca barsal blanc, n m var. ling.
ca baurré, n m var. ling.
ca brabuller, n m var. ling.
ca calarigue, n m var. ling.
ca ciderer de pastor, n m var. ling.
ca craüller, n m var. ling.
ca engarbuller de cirereta, n m var. ling.
ca engarguller, n m var. ling.
ca espinau, n m var. ling.
ca espinaubo, n m var. ling.
ca espinaula, n f var. ling.
ca garanyoner, n m var. ling.
ca gargaller, n m var. ling.
ca garruer, n m var. ling.
ca gaurrer, n m var. ling.
ca gaurrer blanc, n m var. ling.
ca grauller, n m var. ling.
ca santperemàrtir, n m var. ling.
ca trueller, n m var. ling.
nc Crataegus monogyna Jacq.
nc Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.
nc Crataegus oxyacantha auct. p.p. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh

arçot

<Ciències de la vida>

ca arçot, n m
ca arç negre, n m sin. compl.
ca cambró, n m sin. compl.
ca cambronera, n f sin. compl.
ca espí, n m sin. compl.
ca espí negre, n m sin. compl.
ca garboller, n m sin. compl.
ca trencaolles, n f sin. compl.
ca alacantí, n m alt. sin.
ca alacantins, n m pl alt. sin.
ca arç, n m alt. sin.
ca arçot de tanques, n m alt. sin.
ca arnall negre, n m alt. sin.
ca buscabaralla, n m/f alt. sin.
ca corniol, n m alt. sin.
ca escornabou, n m alt. sin.
ca espinal, n m alt. sin.
ca espinal negre, n m alt. sin.
ca espinalera, n f alt. sin.
ca garbuller, n m alt. sin.
ca garbuller negre, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca ginebrissa borda, n f alt. sin.
ca mal hivern, n m alt. sin.
ca alicantins, n m pl var. ling.
ca alicantius, n m pl var. ling.
ca aspino, n m var. ling.
ca aspino negre, n m var. ling.
ca escambroner, n m var. ling.
ca escornal, n m var. ling.
ca escorniol, n m var. ling.
ca escur noi, n m var. ling.
ca escurnoi, n m var. ling.
ca esgarboller, n m var. ling.
ca espino, n m var. ling.
ca genebrisa borda, n f var. ling.
ca malhivern, n m var. ling.
nc Rhamnus lycioides L.

<Botànica > ramnàcies>

Nota

Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim sense revisar la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller>garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostren les formes garbuller (també garbuller negre) i garguller (amb equivalència acústica B=G; fenomen molt habitual en català) que PELL2000-3 recull al País Valencià.

arçot

<Botànica>

ca arçot, n m
ca arç negre, n m sin. compl.
ca cambró, n m sin. compl.
ca cambronera, n f sin. compl.
ca espí, n m sin. compl.
ca espí negre, n m sin. compl.
ca garboller, n m sin. compl.
ca trencaolles, n f sin. compl.
ca alacantí, n m alt. sin.
ca alacantins, n m pl alt. sin.
ca arç, n m alt. sin.
ca arçot de tanques, n m alt. sin.
ca arnall negre, n m alt. sin.
ca buscabaralla, n m/f alt. sin.
ca corniol, n m alt. sin.
ca escornabou, n m alt. sin.
ca espinal, n m alt. sin.
ca espinal negre, n m alt. sin.
ca espinalera, n f alt. sin.
ca garbuller, n m alt. sin.
ca garbuller negre, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca ginebrissa borda, n f alt. sin.
ca mal hivern, n m alt. sin.
ca alicantins, n m pl var. ling.
ca alicantius, n m pl var. ling.
ca aspino, n m var. ling.
ca aspino negre, n m var. ling.
ca escambroner, n m var. ling.
ca escornal, n m var. ling.
ca escorniol, n m var. ling.
ca escur noi, n m var. ling.
ca escurnoi, n m var. ling.
ca esgarboller, n m var. ling.
ca espino, n m var. ling.
ca genebrisa borda, n f var. ling.
ca malhivern, n m var. ling.
nc Rhamnus lycioides L.

<Botànica > ramnàcies>

Nota

Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim sense revisar la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller>garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostren les formes garbuller (també garbuller negre) i garguller (amb equivalència acústica B=G; fenomen molt habitual en català) que PELL2000-3 recull al País Valencià.

aranyoner

<Ciències de la vida>

ca aranyoner, n m
ca aranyó (fruit), n m sin. compl.
ca arç negre, n m sin. compl.
ca escanyagats, n m sin. compl.
ca espí negre, n m sin. compl.
ca llagranyer, n m sin. compl.
ca prunell (fruit), n m sin. compl.
ca pruneller, n m sin. compl.
ca aranyó, n m alt. sin.
ca aranyons, n m pl alt. sin.
ca aranyons (fruit), n m pl alt. sin.
ca arç, n m alt. sin.
ca arços, n m pl alt. sin.
ca arços negres, n m pl alt. sin.
ca arçot, n m alt. sin.
ca arn de lledons, n m alt. sin.
ca arn negre, n m alt. sin.
ca babuller negre, n m alt. sin.
ca barça, n f alt. sin.
ca barçal, n m alt. sin.
ca barruler, n m alt. sin.
ca espí, n m alt. sin.
ca espinal, n m alt. sin.
ca espinalet, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca gaürrer, n m alt. sin.
ca gaürrer negre, n m alt. sin.
ca llagrany (fruit), n m alt. sin.
ca perera borda, n f alt. sin.
ca pinyó de penyal, n m alt. sin.
ca prunell, n m alt. sin.
ca prunelles (fruit), n f pl alt. sin.
ca pruner bord, n m alt. sin.
ca pruner fals, n m alt. sin.
ca pruner salvatge, n m alt. sin.
ca prunera borda, n f alt. sin.
ca prunera salvatge, n f alt. sin.
ca prunitja, n f alt. sin.
ca prunyó, n m alt. sin.
ca prunyó (fruit), n m alt. sin.
ca prunyoner, n m alt. sin.
ca prunyons de llop, n m pl alt. sin.
ca abranyoner, n m var. ling.
ca agargoller, n m var. ling.
ca agranyoner, n m var. ling.
ca andrina (fruit), n f var. ling.
ca andriné, n m var. ling.
ca andriner, n m var. ling.
ca andrino, n m var. ling.
ca andrino (fruit), n m var. ling.
ca aragons (fruit), n m pl var. ling.
ca arangoner, n m var. ling.
ca aranyer, n m var. ling.
ca aranyorer, n m var. ling.
ca areç, n m var. ling.
ca arenyoner, n m var. ling.
ca argargoller, n m var. ling.
ca arinyoner, n m var. ling.
ca arinyons, n m pl var. ling.
ca arn de llerons, n m var. ling.
ca auranyó, n m var. ling.
ca barraler, n m var. ling.
ca barsa, n f var. ling.
ca barsal, n m var. ling.
ca burrunyuler, n m var. ling.
ca ciruelo bord, n m var. ling.
ca endrinera, n f var. ling.
ca endrino, n m var. ling.
ca espinalb, n m var. ling.
ca garanyoner, n m var. ling.
ca gargoller, n m var. ling.
ca garranyoté, n m var. ling.
ca garranyoter, n m var. ling.
ca gaurrer, n m var. ling.
ca gaurrer negre, n m var. ling.
ca granyó, n m var. ling.
ca granyó (fruit), n m var. ling.
ca granyoner, n m var. ling.
ca granyuer, n m var. ling.
ca granyús (fruit), n m var. ling.
ca llagraner, n m var. ling.
ca llampurner, n m var. ling.
ca nyanyaranyó (fruit), n m var. ling.
ca oronyer, n m var. ling.
ca prinyó (fruit), n m var. ling.
ca prinyoner, n m var. ling.
ca prunitxa, n f var. ling.
ca prunyell (fruit), n m var. ling.
ca sarganyer, n m var. ling.
ca uranyons (fruit), n m pl var. ling.
ca urinyons (fruit), n m pl var. ling.
nc Prunus spinosa L.

<Botànica > rosàcies>

aranyoner

<Botànica>

ca aranyoner, n m
ca aranyó (fruit), n m sin. compl.
ca arç negre, n m sin. compl.
ca escanyagats, n m sin. compl.
ca espí negre, n m sin. compl.
ca llagranyer, n m sin. compl.
ca prunell (fruit), n m sin. compl.
ca pruneller, n m sin. compl.
ca aranyó, n m alt. sin.
ca aranyons, n m pl alt. sin.
ca aranyons (fruit), n m pl alt. sin.
ca arç, n m alt. sin.
ca arços, n m pl alt. sin.
ca arços negres, n m pl alt. sin.
ca arçot, n m alt. sin.
ca arn de lledons, n m alt. sin.
ca arn negre, n m alt. sin.
ca babuller negre, n m alt. sin.
ca barça, n f alt. sin.
ca barçal, n m alt. sin.
ca barruler, n m alt. sin.
ca espí, n m alt. sin.
ca espinal, n m alt. sin.
ca espinalet, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca gaürrer, n m alt. sin.
ca gaürrer negre, n m alt. sin.
ca llagrany (fruit), n m alt. sin.
ca perera borda, n f alt. sin.
ca pinyó de penyal, n m alt. sin.
ca prunell, n m alt. sin.
ca prunelles (fruit), n f pl alt. sin.
ca pruner bord, n m alt. sin.
ca pruner fals, n m alt. sin.
ca pruner salvatge, n m alt. sin.
ca prunera borda, n f alt. sin.
ca prunera salvatge, n f alt. sin.
ca prunitja, n f alt. sin.
ca prunyó, n m alt. sin.
ca prunyó (fruit), n m alt. sin.
ca prunyoner, n m alt. sin.
ca prunyons de llop, n m pl alt. sin.
ca abranyoner, n m var. ling.
ca agargoller, n m var. ling.
ca agranyoner, n m var. ling.
ca andrina (fruit), n f var. ling.
ca andriné, n m var. ling.
ca andriner, n m var. ling.
ca andrino, n m var. ling.
ca andrino (fruit), n m var. ling.
ca aragons (fruit), n m pl var. ling.
ca arangoner, n m var. ling.
ca aranyer, n m var. ling.
ca aranyorer, n m var. ling.
ca areç, n m var. ling.
ca arenyoner, n m var. ling.
ca argargoller, n m var. ling.
ca arinyoner, n m var. ling.
ca arinyons, n m pl var. ling.
ca arn de llerons, n m var. ling.
ca auranyó, n m var. ling.
ca barraler, n m var. ling.
ca barsa, n f var. ling.
ca barsal, n m var. ling.
ca burrunyuler, n m var. ling.
ca ciruelo bord, n m var. ling.
ca endrinera, n f var. ling.
ca endrino, n m var. ling.
ca espinalb, n m var. ling.
ca garanyoner, n m var. ling.
ca gargoller, n m var. ling.
ca garranyoté, n m var. ling.
ca garranyoter, n m var. ling.
ca gaurrer, n m var. ling.
ca gaurrer negre, n m var. ling.
ca granyó, n m var. ling.
ca granyó (fruit), n m var. ling.
ca granyoner, n m var. ling.
ca granyuer, n m var. ling.
ca granyús (fruit), n m var. ling.
ca llagraner, n m var. ling.
ca llampurner, n m var. ling.
ca nyanyaranyó (fruit), n m var. ling.
ca oronyer, n m var. ling.
ca prinyó (fruit), n m var. ling.
ca prinyoner, n m var. ling.
ca prunitxa, n f var. ling.
ca prunyell (fruit), n m var. ling.
ca sarganyer, n m var. ling.
ca uranyons (fruit), n m pl var. ling.
ca urinyons (fruit), n m pl var. ling.
nc Prunus spinosa L.

<Botànica > rosàcies>

embarnillar

<Indústria > Arts gràfiques. Edició>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca embarnillar, v tr
es envarillar, v tr
en rib, to, v tr
en tin, to, v tr

<Indústria > Arts gràfiques. Edició>

Definició

Col·locar una barnilla, generalment metàl·lica, a la vora de diversos fulls per a enquadernar-los.

encadellar

<Construcció>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca encadellar, v tr
es engargolar
es machihembrar
fr emboîter
fr encastrer
fr enchâsser
en join with a tongue and groove
de nuten und falzen
de spunden

<Construcció>

enfardellar

<Indústria > Indústria de la pell>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca enfardellar, v tr
ca enfardar, v tr sin. compl.
es enfardar

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició

Doblegar o enrotllar les pells per a fer-ne un paquet per a enviar-lo.

enfarfollar-se

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca enfarfollar-se, v intr pron

Definició

Entrebancar-se parlant.