Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "engranar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI escalfar i entrenar o bé escalfar-se i entrenar-se? 0 CRITERI escalfar i entrenar o bé escalfar-se i entrenar-se?

<Esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI escalfar i entrenar o bé escalfar-se i entrenar-se?

<Esports>

Definició
Tant escalfar i entrenar com escalfar-se i entrenar-se són formes adequades, encara que es fan servir en contextos diferents segons quina sigui l'estructura lingüística del conjunt.

D'una manera general, aquests dos verbs pertanyen als verbs causatius, que són els verbs que combinen una estructura transitiva en què apareix com a subjecte la causa d'un canvi d'estat en un individu o una cosa i una estructura intransitiva en què apareix com a subjecte l'individu o la cosa que han canviat d'estat.

En català, sovint l'estructura intransitiva d'un verb causatiu correspon a un verb pronominal. Per exemple:

(a) Formes transitives: Quan s'apliquen a una cosa, a algú o a una part del propi cos.
Ex.: La mare desperta la Maria; El pare pentina els cabells de l'Ernest; La ventada va trencar les finestres.
(b) Formes intransitives amb un pronom personal: Quan s'apliquen a un mateix.
Ex.: La Maria es desperta; Ernest, pentina't; Les finestres es van trencar

Els verbs escalfar i entrenar segueixen tots dos aquest patró dels verbs causatius que tenen una forma intransitiva pronominal. Cal tenir en compte, a més, que també es pot recórrer a fer escalfament en comptes de escalfar-se.

Els exemples següents mostren els usos de escalfar/entrenar i escalfar-se/entrenar-se:

Formes transitives (escalfar, entrenar):
- El responsable de tecnificació entrena els esquiadors
- Avui entrenarem un sistema de joc nou
- Abans de sortir a córrer, hem d'escalfar els músculs de les cames
- Escalfem el cos per tonificar els músculs

Formes intransitives pronominals (escalfar-se, entrenar-se):
- L'equip d'hoquei gel s'entrenarà demà a les 10 del matí
- Vull que us entreneu amb més ganes!
- Abans d'entrenar-nos, ens escalfarem = Abans d'entrenar-nos, farem escalfament
- La davantera s'escalfa a la banda esperant el moment d'entrar = La davantera fa escalfament a la banda esperant el moment d'entrar
- Si t'haguessis escalfat bé, potser t'hauries estalviat el trencament muscular = Si haguessis fet un bon escalfament, potser t'hauries estalviat el trencament muscular

El verb escalfar indica l'acció d'exercitar un esportista o una part del cos abans d'una prova, un encontre o una competició per competir en un estat físic òptim, i el verb escalfar-se, l'acció del mateix esportista d'exercitar-se pel seu compte abans d'una prova, un encontre o una competició.

El verb entrenar indica l'acció de preparar un esportista mitjançant la repetició cíclica programada d'exercicis i períodes de recuperació, i el verb entrenar-se, l'acció de l'esportista de preparar-se pel seu compte.

Nota

acoblar acoblar

<Transports > Transport ferroviari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MILÀ i GALLART, Roser. Terminologia ferroviària: material rodant. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 154 p; 24 cm
ISBN 84-393-2723-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  acoblar, v tr
  • ca  enganxar, v tr sin. compl.
  • es  acoplar
  • es  enganchar
  • fr  accrocher
  • fr  atteler
  • en  attach, to
  • en  couple, to

<Transport ferroviari>

Definició
Unir dos o més vehicles per formar una composició de tren.
aferrar-se aferrar-se

<Gastronomia > Procediments culinaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

  • ca  aferrar-se, v intr pron
  • ca  agafar-se, v intr pron
  • ca  enganxar-se, v intr pron
  • es  agarrarse
  • fr  attacher

<Procediments culinaris > Alteració dels productes>

Definició
Adherir-se, un aliment, al fons del recipient on es cou, com a conseqüència d'un foc massa viu, de no haver-lo remenat prou, etc.
agranar agranar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  agranar, v tr

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Nodrir un animal amb gra.
angle d'engranament angle d'engranament

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  angle d'engranament, n m
  • es  ángulo de engrane, n m
  • fr  ángle d'engrènement, n m
  • en  tooth pitch angle, n
  • de  Eingriffswinkel, n m

<Enginyeria>

arenar arenar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arenar, v tr
  • ca  sorrar, v tr sin. compl.
  • es  enarenar
  • en  sand, to

<Jardineria>

Definició
Cobrir d'arena un sòl o afegir-n'hi per tal de millorar-ne les condicions físiques i químiques.
ase mossegaire ase mossegaire

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ase mossegaire, n m
  • ca  bavosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa ocel·lada, n f sin. compl.
  • ca  bouet, n m sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  burro bramader, n m sin. compl.
  • ca  burro bramador, n m sin. compl.
  • ca  capsigrany, n m sin. compl.
  • ca  dormilega, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  futarra de fora, n f sin. compl.
  • ca  gitaneta, n f sin. compl.
  • ca  guilla, n f sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  rabosa d'ullot negre, n f sin. compl.
  • ca  rabosa de magranar, n f sin. compl.
  • ca  tord roquer, n m sin. compl.
  • ca  toret, n m sin. compl.
  • ca  babosa, n f var. ling.
  • ca  raboa de magranar, n f var. ling.
  • ca  rabose, n f var. ling.
  • ca  tort roquer, n m var. ling.
  • ca  ueca, n f var. ling.
  • nc  Blennius ocellaris
  • nc  Blenius ocellaris var. ling.
  • es  babosa
  • es  caboce
  • es  rabosa
  • es  torillo
  • fr  baveuse papillon
  • fr  blennie-papillon
  • en  butterfly blenny
  • en  butterfly-blenny

<Peixos > Blènnids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - ase mossegaire (DCVB-E): Barcelona

    - ase mossegaire (FAUNAICT): Barcelona

    - babosa (FAUNAICT): Costa de Llevant

    - bavosa (EMMDENIA): Dénia

    - capsigrany (FAUNAICT): Barcelona

    - dormilega (3037): Barcelona, Cambrils, Tarragona, Vilanova

    - dormilega (FAUNAICT): Tarragona

    - futarra (3037): Roses

    - futarra (FAUNAICT): Costa de Llevant

    - gitaneta (3037): Sant Carles

    - guilla (3037): Palamós

    - rabosa (3037): Sant Carles

    - rabosa (DCVB-E): Balears

    - rabosa (FAUNAICT): Menorca

    - rabosa (INVPESQ6): Castelló

    - rabose (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca

    - ueca (3037): L'Ametlla de Mar
barra d'enganxar barra d'enganxar

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  barra d'enganxar, n f
  • ca  barra adhesiva, n f sin. compl.
  • es  barra de pegamento, n f
  • es  barra adhesiva, n f sin. compl.
  • fr  bâtonnet de colle, n m
  • pt  cola em barra, n f
  • en  glue stick, n

<Grans Magatzems > Seccions > Llibreria i papereria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bengranat, n m
  • ca  betònica, n f alt. sin.
  • ca  teucri botris, n m alt. sin.
  • ca  teucri de codina, n m alt. sin.
  • ca  bretónica, n f var. ling.
  • nc  Teucrium botrys L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

bola de gravador bola de gravador

<Joieria i bijuteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  bola de gravador, n f
  • es  bola de grabador
  • fr  boulet de graveur
  • en  engraver's block

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Joieria i bijuteria>