Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "enguè" dins totes les àrees temàtiques

astràgal xinès astràgal xinès

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  astràgal xinès, n m
  • es  astrágalo chino
  • es  rengue
  • fr  astragale de Chine
  • en  Chinese milk vetch
  • en  Chinese milkvetch
  • en  genge
  • en  renge
  • nc  Astragalus sinensis
  • nc  Astragalus sinicus

<Botànica>

Nota

  • Planta de la família de les papilionàcies.
dengue dengue

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  dengue
  • en  dengue

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties infeccioses i parasitàries>, <Classificació internacional de malalties > Causes de visita en serveis sanitaris>

dengue dengue

<.FITXA REVISADA>, <Malalties i síndromes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  dengue, n m
  • es  dengue, n m
  • fr  dengue, n m
  • en  dengue, n
  • en  dengue fever, n

<.FITXA REVISADA>, <Malalties i síndromes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Malaltia infecciosa vírica benigna causada pel virus del dengue i transmesa pel mosquit Aedes aegypti, pròpia del tròpic i dels països mediterranis, caracteritzada per febre, dolors articulars i musculars, i erupció pruent a la cara, als braços i al pit, la qual apareix el cinquè dia de malaltia.

Nota

  • Existeix una forma hemorràgica del dengue que es presenta en infants i és de mortalitat elevada. Actualment es considera una malaltia emergent.
febre hemorràgica del dengue febre hemorràgica del dengue

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  febre hemorràgica del dengue
  • en  dengue hemorrhagic fever

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties infeccioses i parasitàries>

ngwo ngwo

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ngwo
  • ca  miguhni sin. compl.
  • ca  nguni sin. compl.
  • ca  ngunu sin. compl.
  • ca  ngwaw sin. compl.
  • cod  ngwo
  • ar  نغوو
  • cy  Ngwo
  • cy  Banya sin. compl.
  • cy  Ngwaw sin. compl.
  • de  Ngwo
  • de  Banya sin. compl.
  • de  Ngwaw sin. compl.
  • en  Ngwo
  • en  Banya sin. compl.
  • en  Ngwaw sin. compl.
  • es  enguo
  • es  banya sin. compl.
  • es  ngwaw sin. compl.
  • es  ngwo sin. compl.
  • eu  ngwoera
  • eu  banya sin. compl.
  • eu  ngwaw sin. compl.
  • fr  ngwo
  • fr  banya sin. compl.
  • fr  ngwaw sin. compl.
  • gl  ngwo
  • gl  banya sin. compl.
  • gl  ngwaw sin. compl.
  • gn  enguo
  • it  ngwo
  • it  banya sin. compl.
  • it  ngwaw sin. compl.
  • ja  ングウォ語
  • nl  Ngwo
  • nl  Banya sin. compl.
  • nl  Ngwaw sin. compl.
  • pt  ngwo
  • pt  banya sin. compl.
  • pt  ngwaw sin. compl.
  • ru  Нгво
  • ru  Банья sin. compl.
  • zh  恩沃语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo>, <Àfrica > Camerun>

Definició
El ngwo és una llengua del grup momo parlada al poble de Ngwo, a la subdivisió Njikwa. El grup ètnic s'autodenomina widikum i anomena ngwo la seva llengua. A diversos pobles de la zona hi ha altres grups que es consideren també pertanyents a la comunitat widikum, però que anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses: a Ikweri trobem els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Konda, els kondes o ikondes, que parlen konda tigako; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi; a Basa, els mishulengus, que parlen odzamagu. Cal afegir-hi l'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, que s'havia classificat com una variant de la llengua manta i actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.

No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi, i el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Les dades sobre el nombre de parlants mostren moltes divergències: van des dels 22.000 parlants fins als 67.000. Probablement la inclusió o no de certes varietats influeix en aquesta variació.

Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo. Aquestes variants són emprades de manera habitual en la vida de la comunitat; tan sols a Bakwa es destaca un ús creixent del pidgin anglès entre els joves.

S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwes o el bases, no accepten aquests materials en ngwo.
plec serrat plec serrat

<Ciències de la Terra > Petrologia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  plec serrat, n m
  • ca  plec molt tancat, n m sin. compl.
  • es  pliegue apretado
  • es  pliegue estrecho
  • fr  pli serré
  • en  tight fold
  • de  sehr enge Falte

<Ciències de la Terra > Petrologia>

Definició
Plec en què l'angle d'obertura dels flancs fa de 30 a 1 graus.
vincle estret vincle estret

<Economia > Finances > Sistemes monetaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'Eurosistema. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002. 79 p. (Terminologies; 1)
ISBN 84-393-5659-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  vincle estret, n m
  • es  vínculo estrecho
  • fr  lien étroit
  • it  stretto legamo
  • en  close link
  • de  enge Verbindung

<Economia > Finances > Sistemes monetaris>

Definició
Relació entre dues o més persones físiques o jurídiques unides mitjançant una participació o un vincle de control.

Nota

  • El vincle de control es regeix pels termes establerts a l'apartat 26 de l'article 1 de la Directiva 2000/12/CE de 20 de març de 2000.
virus del dengue virus del dengue

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  virus del dengue, n m

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Flavivirus causant del dengue humà, també present en simis i ximpanzés en infeccions inaparents. La transmissió és efectuada per mosquits del gènere Aedes.
wengué wengué

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  wengué, n m
  • es  dikela, n m
  • es  kiboto, n m
  • es  palisandro del Congo, n m
  • es  wenge, n m
  • es  wengé, n m
  • es  wengue, n m
  • es  wengué, n m
  • fr  wengé, n m
  • en  wenge, n
  • en  wengé, n
  • de  Wengé, n

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

Definició
Fusta procedent de l'Àfrica equatorial, molt semblant al panga-panga, que s'obté de l'arbre Millettia laurentii (família de les fabàcies), pesant, dura o molt dura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre marró fosc i negre violaci i l'albeca blanquinosa o de color groc clar, amb vetes fines marrons, emprada principalment en ebenisteria i fabricació de parquets i instruments musicals.

Nota

  • Algunes fonts inclouen també l'arbre Milletia stuhlmannii com a espècie productora d'aquesta fusta. La norma UNE-EN 13556 i altres fonts, però, associen Milletia stuhlmannii a una fusta diferent, el panga-panga.