Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "enrevessat" dins totes les àrees temàtiques

adob travessat adob travessat

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  adob travessat, n m
  • es  curtido atravesado

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Adob en el qual el taní ha penetrat tot el gruix de la pell.
afectat pel tractament de dades | afectada pel tractament de dades afectat pel tractament de dades | afectada pel tractament de dades

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  afectat pel tractament de dades | afectada pel tractament de dades, n m, f
  • ca  interessat pel tractament de dades | interessada pel tractament de dades, n m, f sin. compl.
  • es  afectado por el tratamiento de datos | afectada por el tratamiento de datos, n m, f
  • es  interesado por el tratamiento de datos | interesada por el tratamiento de datos, n m, f

<Dret administratiu > Administració electrònica>

Definició
Persona física titular d'unes dades de caràcter personal que són objecte d'un tractament de dades automatitzat o no.
entravessar entravessar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  entravessar, v tr

<Navegació tradicional>

Definició
Posar un vaixell de través, especialment quan, en cas de temporal, aquest es col·loca de manera que rep tots els embats, perpendicularment a la línia de crugia, i resta, així, en posició molt perillosa.
entravessat entravessat

<Arts > Dansa>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  entravessat, adj

<Arts > Dansa>

Definició
Al ball, no anar a temps.
entravessat -ada entravessat -ada

<Física>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  entravessat -ada, adj
  • es  atravesado

<Física>

entrevistat | entrevistada entrevistat | entrevistada

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  entrevistat | entrevistada, n m, f
  • es  entrevistado | entrevistada
  • en  informant
  • en  interviewee
  • en  respondent

<Comunicació empresarial > Comunicació > Disciplines relacionades > Màrqueting > Investigació>

Definició
Persona a qui es fa una entrevista.
interessat | interessada interessat | interessada

<Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  interessat | interessada, n m, f
  • es  interesado | interesada, n m, f

<Dret administratiu>

interessat | interessada interessat | interessada

<Dret públic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  interessat | interessada, n m, f
  • es  interesado | interesada

<Dret públic>

Definició
Persona física o jurídica que és considerada part d'una relació jurídica en el procediment administratiu perquè promou el procediment com a titular de drets o d'interessos legítims, perquè és titular de drets que poden ser afectats o perquè té interessos legítims involucrats en el procediment.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Els interessats són tots els subjectes la situació jurídica dels quals poden alterar els actes de l'Administració; per tant, atesa aquesta situació jurídica individualitzada, s'han de considerar tècnicament subjectes o parts d'una relació jurídica concreta constituïda pel procediment administratiu i, eventualment, tenen legitimitat per a la impugnació davant els tribunals de l'acte resultant del procediment.
    La normativa fixada en l'article 31 de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJAP), estableix que es consideren persones interessades en el procediment administratiu les següents: a) els qui el promoguin com a titulars de drets o d'interessos legítims individuals o col·lectius; b) els qui, sense haver iniciat el procediment, tinguin drets que puguin ser afectats per la decisió adoptada, i c) els qui tinguin interessos legítims, individuals o col·lectius, que la resolució pugui afectar i es personin en el procediment sense que hagi recaigut la resolució definitiva. El mateix precepte legal fa una remissió als «termes en què la llei reconegui» quant a la consideració com a titulars d'interessos legítims col·lectius d'associacions i d'organitzacions representatives d'interessos econòmics i socials.
    La institució dels interessats es construeix a partir de la presència de dos elements: els drets subjectius i els interessos legítims. Per aquesta raó, la configuració acabada de la categoria només és possible, històricament, sobre la base de la superació de l'exigència d'un dret subjectiu a partir del reconeixement de la presència suficient d'un interès legítim. Efectivament, si bé el constitucionalisme liberal va generalitzar la protecció dels drets reconeguts per les lleis a l'àmbit de les relacions amb l'Administració, aquesta construcció esdevé insuficient. És insuficient perquè, en vista de l'evidència que les actuacions administratives són susceptibles de donar lloc a perjudicis o de privar els ciutadans de determinats beneficis, passa que les normes que regulen aquestes actuacions (el dret administratiu) no atenen directament els drets subjectius, sinó que tenen en compte de manera prioritària els interessos generals. En aquest context va incidir decisivament la construcció feta pel Consell d'Estat francès, des dels inicis del segle XIX i de manera culminant el 1872, d'un recurs per excés de poder que havia de permetre controlar la legalitat de l'actuació administrativa; la base no és l'exigència d'un dret subjectiu afectat, sinó, senzillament, d'un interès legítim i personal en el procés. Diversos països van adoptar progressivament aquesta fórmula, entre els quals destaca la ràpida evolució del sistema italià.
    La incorporació d'aquesta construcció a l'ordenament de l'Estat espanyol amb caràcter general (en l'àmbit local hi ha l'exemple de la recepció del recurs d'anul·lació a l'Estatut municipal del 1924) no es va produir fins a la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (LRJCA), que va comportar la unificació del règim de legitimació. Aquesta unificació havia d'afectar, lògicament, la figura de la persona interessada en el procediment administratiu, que va quedar recollit només dos anys després en la Llei sobre procediment administratiu (LPA), que en l'article 23 establia que s'han de considerar persones interessades en el procediment les següents: a) els qui el promoguin com a titulars de drets o d'interessos legítims; b) els qui, sense haver iniciat el procediment, tinguin drets que la decisió adoptada pugui afectar directament, i c) els qui tinguin interessos legítims, personals i directes, que puguin quedar afectats per la resolució i es personin en el procediment sense que hagi recaigut la resolució definitiva. Aquestes dues lleis, però, van adoptar un concepte d'interès legítim individualista i amb un sentit força restringit, fet que va donar pas a un llarg procés, que encara continua, de reinterpretació jurisprudencial i doctrinal dels termes en què s'ha de configurar la institució dels interessats en el procediment administratiu (tenint en compte la nova LRJAP) i la legitimació en el procediment contenciós administratiu. Aquest procés de reinterpretació, considerat especialment necessari a partir de l'article 24 de la Constitució espanyola (CE), estableix que tothom té dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i dels tribunals en l'exercici dels seus drets i també dels seus interessos legítims.
    La doctrina ha estudiat diversos aspectes quant a la figura de la persona interessada, sobretot amb relació a l'interès legítim. La naturalesa i l'extensió de l'interès legítim és, en efecte, l'aspecte més problemàtic a l'hora de configurar la institució de la persona interessada, atesa l'existència, inicialment separada, de la categoria dels drets subjectius patrimonials, creats, declarats o reconeguts per actes administratius singulars a favor d'una persona; o de les situacions de llibertat individual articulades tècnicament com a drets subjectius, resulta aplicable sense problemes a les relacions entre la ciutadania i l'Administració al concepte d'interessat o interessada segons la construcció d'aquesta figura en el dret privat (reconeixement del dret d'un poder a favor d'un subjecte concret davant la posició d'altres subjectes als quals es poden imposar obligacions o deures).
    En primer lloc, ha estat objecte d'atenció la qüestió de la naturalesa jurídica de l'interès legítim. S'ha destacat, per exemple, que l'interès legítim, a diferència del dret públic subjectiu, no constitueix una situació jurídica individualitzada protegida en si mateixa, sinó que consisteix en una situació fàctica que esdevé un reflex de l'ordenament objectiu, i per això l'ordenament jurídic només el protegeix per la connexió que té amb l'interès públic, com a reflex de la tutela atorgada. Tanmateix, en els darrers anys una de les construccions més destacades ha estat la que considera que l'interès legítim és en realitat un tipus especial de dret subjectiu, un dret de naturalesa reaccional, com defensen autors com ara García de Enterría. Per mitjà de l'afirmació de la combinació de l'interès subjectiu i de la legalitat objectiva, aquesta doctrina considera que, efectivament, el dret subjectiu es troba precisament en la reacció mateixa contra l'acte il·legal que pertorba l'àmbit vital d'interessos dels ciutadans afectats, una reacció que es dirigeix a l'eliminació del perjudici. Aquest dret a la reacció mostra clarament la connexió entre l'interès legítim per tal de recórrer contra un acte administratiu (sigui per via administrativa o jurisdiccional) i la figura de la persona interessada, ja que de la mateixa manera que es parla del dret d'impugnació es parla també del dret d'intervenció en el procediment administratiu concret. D'acord amb això, per bé que autors com ara Reyes Monterreal defensen que la concepció de la legitimació per via administrativa no coincideix exactament amb la de la via contenciosa administrativa, sembla clar que les reflexions entorn de la legitimació en el procés contenciós i entorn de la condició d'interessat o interessada van per camins paral·lels. Sens dubte ha estat, quant a la progressiva evolució de la figura dels interessats, la qüestió que ha centrat més l'atenció doctrinal.
    L'any d'aprovació de la LRJCA, el 1956, ja s'expressava (en el cas d'autors com ara González Pérez) la necessitat d'acollir una fórmula àmplia, d'acord amb la tendència de la jurisprudència francesa, de legitimació activa en el procediment administratiu, per a donar cabuda als qui realment tenen interès en l'anul·lació, d'una manera que, sense arribar a considerar suficient el simple interès per la legalitat, s'hauria de reconèixer la legitimació als qui tenen interès en sentit ampli, moral o material. Així, a partir de la LRJCA i de la LPA la doctrina ha destacat, sovint seguint l'evolució jurisprudencial del Tribunal Suprem (TS), la connexió de la figura d'interès o interessats amb el perjudici o el benefici que respectivament es pot considerar que derivaria de l'acte administratiu o de la declaració jurídica, en el sentit més ampli possible. Precisament en vista d'aquesta evolució, les posicions entorn de les novetats realment introduïdes per l'article 24 de la CE i per l'article 31 de la LRJAP han divergit. D'aquesta manera, amb relació al precepte constitucional, alguns autors com ara De Mendizábal Allende i Reyes Monterreal han destacat que no ha implicat essencialment una variació en el règim jurídic anteriorment vigent; en canvi, altres autors com ara Sánchez Morón n'han subratllat, seguint la jurisprudència del Tribunal Constitucional, la rellevància, atès que la noció d'interès legítim és més àmplia que la d'interès directe, i han integrat un àmbit de facultats considerablement més ampli. En realitat, però, les posicions que defensen l'abrogació de l'interès directe a favor de l'interès legítim i les posicions que postulen el manteniment de l'interès directe tal com el TS l'ha anat configurant no estan tan allunyades com pot semblar inicialment, segons defensen autors com ara Garberí Llobregat. La raó és que, si bé l'abast més ampli de la fórmula de l'interès legítim amb relació a l'interès directe es materialitza en la possibilitat d'incloure, a més, els interessos indirectes (segons Lafuente Benaches, l'interès legítim és un interès que afecta d'alguna manera l'esfera jurídica dels ciutadans, si bé l'afectació no ha de ser necessàriament directa), aquesta solució és la que el TS ja considera inclosa en la LRJCA i, per tant, també en la LPA; d'aquesta manera, l'àmbit de l'interès directe i l'àmbit de l'interès legítim són coincidents, sens perjudici de reconèixer el valor interpretatiu de signe ampliatiu de l'expressió «interès legítim» davant de casos dubtosos.
    Aquest àmbit, que no s'ha de confondre amb un sistema d'acció popular (deixant de banda els casos en què legalment de forma taxada és fixada, per exemple en matèria urbanística), defineix l'interès legítim com el que tenen les persones que per motiu de la situació objectiva en què es troben, per una circumstància de caràcter personal o pel fet de ser els destinataris d'una regulació sectorial són titulars d'un interès propi, diferent del de qualsevol ciutadà o ciutadana, situació en què els poders públics actuen d'acord amb l'ordenament quan, amb motiu de la persecució de fins d'interès general, incideixen en l'àmbit de l'interès propi, encara que l'actuació concreta no els ocasioni un benefici o un servei immediats (d'acord amb autors com ara Gómez-Ferrer Morant).
    Tenint en compte aquest esquema, es pot dir que els canvis introduïts per la fórmula de l'article 31 de la LRJAP en adaptar els termes de la LPA a la jurisprudència del TC sobre l'interès legítim (per bé que s'ha assenyalat que la incorporació de l'estructura de l'article 23 de la LPA a les lletres b i c de l'article 31 de la LRJAP no respon a l'equiparació obligada de règim jurídic entre els titulars de drets subjectius i d'interessos legítims, que d'altra banda posa de manifest l'article 34 de la LRJAP en establir la identificació dels interessats amb relació a les dues categories -tot i parlar d'interessos legítims i directes, segons Baño León-) no constitueixen una gran novetat. Aquesta conclusió es confirma també amb relació a l'aspecte de la legitimació col·lectiva si es té en compte el precedent normatiu de l'article 7.3 de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ), que reconeix per a la defensa dels interessos legítims col·lectius la legitimació de corporacions, associacions i grups que siguin afectats o que estiguin legalment habilitats per a llur defensa i promoció.
    Precisament aquest aspecte de la legitimació dels titulars d'interessos legítims també col·lectius s'ha destacat com el més innovador en la regulació de la LRJAP, i, segons Santamaría Pastor, la resta de novetats de l'article 31 de la LRJAP han estat qualificades de modificacions de caràcter tècnic. Amb relació a aquesta qüestió, les posicions no estan de cap manera unificades, fet que posa de manifest la complexitat d'aquesta matèria. D'una banda, s'ha comentat, amb relació a les modificacions introduïdes en aquest punt per la LRJAP, que és criticable el fet que la Llei renunciï a delimitar l'àmbit dels interessos col·lectius o difusos; d'aquesta manera, atès que no hi ha requisits de reconeixement dels veritables interessos col·lectius, es genera la possibilitat que qualsevol persona o entitat pugui reclamar la condició d'interessat o interessada.
    Aquesta posició considera raonable que l'habilitació per a actuar en el procediment a títol de defensor d'un interès col·lectiu només pugui recaure en persones jurídiques associatives, segons Santamaría Pastor. En sentit contrari, però, s'ha destacat que la LRJAP és criticable en aquest punt perquè no reconeix la legitimació als individus per a defensar els interessos col·lectius i difusos, d'acord amb les exigències constitucionals dels articles 9.2 i 24 de la CE, segons Piñar Mañas i Moreno Molina. Aquestes discrepàncies quant a l'abast de la legitimació per a defensar els interessos difusos posen en relleu les possibles diferències amb relació a la intervenció dels ciutadans en l'actuació dels poders públics, unes diferències que poden afectar greument l'element definidor clau de la noció de persona interessada: l'element que fa referència a l'afectació especial d'un ciutadà o una ciutadana en relació amb els altres. Fins i tot abans de la CE, una doctrina qualificada (amb autors com ara Nieto García) va posar de manifest la inadequació a la idea d'Estat social i democràtic en què l'Administració pública no té el monopoli de la definició dels interessos públics i en què la ciutadania tendeix a implicar-se en la defensa de valors col·lectius, dels esquemes de l'interès directe, basats en la protecció dels valors individuals i dels interessos econòmics en detriment de la tutela dels interessos dels ciutadans en qualitat de membres de la comunitat.
    Des del punt de vista exposat es pot defensar una interpretació àmplia de la categoria de l'interès legítim de l'article 24 de la CE per a donar lloc a la definició de la figura de l'interessat o la interessada tenint en compte la interpretació d'interessos públics i particulars pròpia d'un Estat social com el que configura la CE; aquesta reinterpretació admet la condició de persona interessada a partir de la defensa d'un interès comú. D'aquesta manera, i lluny de la claredat aparent de les definicions inicials, s'ha arribat a parlar, en vista de la rellevància progressiva d'aquestes situacions en què es pot parlar simplement d'un interès de participar, de la desaparició progressiva pràctica del criteri que teòricament atorga a un subjecte la qualitat de persona interessada, el de l'afectació o de la relació específica del subjecte amb l'objecte del procediment; segons Malaret i García, a més, cal tenir en compte l'especificitat del procediment administratiu, en què encara no existeix la decisió.
    Cal assenyalar, per acabar, i no sense deixar d'oferir parcialment connexions amb la qüestió dels interessos difusos, que la doctrina (especialment autors com ara Rebollo Puig i Cobreros Mendazona) ha projectat les seves reflexions cap a l'ampliació dels subjectes que cal incloure en la categoria dels interessats en l'àmbit del procediment administratiu sancionador, a favor dels qui resulten especialment perjudicats per la presumpta infracció.
    Quant a la legislació, són especialment rellevants sobre la figura dels interessats, l'article 24 de la CE, l'article 7.3 de la LOPJ, l'article 31 de la LRJAP i els articles del 28 al 32 de la LJCA. Sobre la representació de les persones interessades, cal tenir en compte l'article 32 de la LRJAP; els interessats amb capacitat d'obrar poden actuar per mitjà d'un representant en les actuacions administratives, llevat de la manifestació expressa en contra la persona interessada. Sobre la pluralitat de les persones interessades és rellevant l'article 33 de la LRJAP; quan en una sol·licitud, escrit o comunicació hi hagi diverses persones interessades, les actuacions relacionades s'han de dur a terme amb els representants o les persones interessades que siguin nomenades expressament i, si no n'hi ha, amb qui figuri en primer terme. Finalment, sobre la identificació de persones interessades, cal tenir en compte l'article 34 de la LRJAP.
    Tant la jurisprudència del TS com la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sempre han establert que l'Administració no pot negar l'interès reconegut per via administrativa (p. ex., en la Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 8.10.1973, ponent: Suárez Manteola, i en la sentència del TSJC del 9.10.1995, ponent: Berlanga Ribellos), per bé que això no implica que la qualificació de la suficiència d'aquest interès no sigui competència dels tribunals. El TS ha deixat clara, des del principi, la connexió estreta entre la legitimació en el procés contenciós administratiu i la condició de persona interessada en el procediment administratiu. La STS del 7.12.1968, ponent: Suárez Manteola, que estudia tant l'article 23 de la LPA com l'article 28 de la LJCA, va definir les condicions per a constituir part unitària tant pel que fa a l'expedient administratiu com pel que fa al procés jurisdiccional. És rellevant també la STS del 4.2.1991, ponent: Rouanet Moscardó, que també ha destacat el paral·lelisme entre els dos preceptes anteriors i ha arribat a la conclusió que l'interès legítim no pot quedar limitat a les fases d'empara constitucional o de recurs contenciós administratiu, sinó que és aplicable a la via administrativa prèvia, ja que, altrament, l'amplitud de la legitimació activa de l'article 24 de la CE seria inoperant.
    Cal tenir en compte l'evolució, en la jurisprudència del TS, de la figura de l'interès als efectes de legitimació en el procés contenciós. Aquesta evolució, que no parteix de l'exigència d'un dret subjectiu, sinó d'un interès directe (per exemple, en la STS del 6.11.1959, ponent: Camprubí y Pader), ha articulat la interpretació de l'interès directe sobre la base del prejudici o del benefici, i ha admès, per exemple, l'interès competitiu (com ara en la STS del 25.4.1974, ponent: Amat Casaso, que reconeix que hi pot haver un interès a fonamentar una competència que respecti l'interès jurídic i en la STS del 15.11.1978, ponent: Ajúndez Fernández), interès professional (com ara en la STS del 6.11.1959, esmentada anteriorment) o interès derivat del veïnatge (com ara en la STS del 29.4.1961, ponent: Serra Martínez).
    En definitiva, és suficient que la declaració jurídica pretesa col·loqui la persona afectada en condicions naturals i legals d'aconseguir un benefici determinat, amb un criteri no restrictiu (STS del 5.7.1972, ponent: Martín del Burgo Marchán, i STS del 8.10.1973). Després de la CE del 1978, la jurisprudència del TS ha assenyalat el caràcter més ampli de l'interès legítim amb relació a l'interès directe, i ha indicat que es tracta d'un interès propi, diferent al de qualsevol altre ciutadà o ciutadana, en una actuació dels poders públics que sigui adequada a l'ordenament jurídic i encara que l'actuació no ocasioni al subjecte un benefici o un servei immediat (STS de l'1.7.1985, ponent: Sánchez-Andrade y Sal).
    L'amplitud d'aquesta concepció arriba al punt d'admetre la possible repercussió indirecta, però efectiva, de la resolució administrativa que s'hagi de dictar en l'esfera de la ciutadania (STS del 4.2.1991 i STS del 10.11.1994, ponent: Baena del Alcázar, relacionada amb l'article 23 de la LPA). Aquesta amplitud podria arribar a qüestionar els límits de la definició de la persona interessada que, si bé inicialment està caracteritzada per la possibilitat d'obtenir una utilitat (perquè es rep un benefici o perquè es deixa de patir un perjudici, material o jurídic, sense que n'hi hagi prou amb el mer interès per la legalitat, d'acord amb la Sentència del TSJC del 4.11.1994, ponent: Pérez Borrat), també s'admet que els beneficis o els perjudicis es produeixin per una via indirecta o reflexa, i d'aquesta manera es dona cabuda als interessos col·lectius i difusos (Sentència del TSJC del 30.11.1993, ponent: Horcajada Moya, que considera que l'article 24 de la CE no afegeix gaires novetats a la figura de l'interès directe, tret de constituir un criteri d'interpretació ampli).
persona interessada persona interessada

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  persona interessada, n f
  • ca  interessat | interessada, n m, f sin. compl.
  • es  interesado | interesada, n m, f
  • es  persona interesada, n f
  • fr  intéressé
  • en  interested person

<Dret administratiu > Procediment administratiu i acte administratiu>

Definició
Persona que promou un procediment administratiu com a titular de drets o d'interessos legítims individuals o col·lectius, o que, sense haver-lo iniciat, té drets o interessos legítims que poden resultar afectats per la decisió que s'adopti o per una resolució sempre que, en aquest cas, es personi durant el procediment i no s'hagi dictat la resolució definitiva.

Nota

  • Les associacions i organitzacions representatives d'interessos econòmics o socials són persones interessades, ja que són titulars d'interessos legítims col·lectius en els termes que la llei estableix.
persona interessada persona interessada

<Dret > Dret administratiu > Administració electrònica. Processos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia bàsica de l'administració electrònica i els processos [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/170/>

  • ca  persona interessada, n f
  • ca  interessat | interessada, n m, f sin. compl.
  • es  interesado
  • es  persona interesada
  • fr  intéressé
  • fr  personne intéressée
  • en  concerned individual
  • en  interested person

<Administració electrònica i processos > Procediment administratiu>

Definició
Persona que promou un procediment administratiu com a titular de drets o interessos legítims individuals o col·lectius o que, sense haver-lo iniciat, té drets que poden resultar afectats per la decisió que s'adopti o té interessos legítims que poden resultar afectats per una resolució sempre que, en aquest cas, es personi durant el procediment i no s'hagi dictat la resolució definitiva.

Nota

  • Les associacions i organitzacions representatives d'interessos econòmics o socials són persones interessades, perquè són titulars d'interessos legítims col·lectius en els termes que la llei estableix.