Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ensems" dins totes les àrees temàtiques

obac obac

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  obac, n m
  • ca  bac, n m sin. compl.
  • ca  baga, n f sin. compl.
  • ca  bagueny, n m sin. compl.
  • ca  obaga, n f sin. compl.
  • es  umbría
  • fr  envers
  • fr  ombrée
  • fr  ubac
  • en  shady side
  • en  ubac

<Neu i esports d'hivern > Geomorfologia>

Definició
Vessant d'una muntanya més ombrívol, menys calorós i més humit.

Nota

  • S'oposa a solell. A l'hemisferi nord són els vessants orientats cap al nord.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  obac, n m
  • ca  bac, n m sin. compl.
  • ca  baga, n f sin. compl.
  • ca  bagueny, n m sin. compl.
  • ca  obaga, n f sin. compl.
  • es  umbría
  • fr  envers
  • fr  ombrée
  • fr  ubac
  • en  shady side
  • en  ubac

<Neu i esports d'hivern > Geomorfologia>

Definició
Vessant d'una muntanya més ombrívol, menys calorós i més humit.

Nota

  • S'oposa a solell. A l'hemisferi nord són els vessants orientats cap al nord.
pidgin anglès del Camerun pidgin anglès del Camerun

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  pidgin anglès del Camerun
  • ca  kamtok sin. compl.
  • de  Kameruner Pidginenglisch
  • en  Cameroonian Pidgin-English
  • en  Cameroon Creole English sin. compl.
  • en  Cameroon Creole English sin. compl.
  • en  Cameroon Pidgin English sin. compl.
  • en  Cameroon Pidgin English sin. compl.
  • en  Kamtok sin. compl.
  • en  West African Pidgin English sin. compl.
  • en  West African pidgin english sin. compl.
  • es  pidgin inglés de Camerún
  • es  cameroon creole English sin. compl.
  • es  cameroon pidgin english sin. compl.
  • es  kamtok sin. compl.
  • es  west African pidgin english sin. compl.
  • eu  pidgin inglés de Camerún
  • eu  cameroon creole English sin. compl.
  • eu  cameroon pidgin english sin. compl.
  • eu  kamtok sin. compl.
  • eu  west African pidgin english sin. compl.
  • fr  pidgin anglais du Cameroun
  • fr  pidgin anglais camerounais sin. compl.
  • fr  pidgin-english camerounais sin. compl.
  • gl  pidgin inglés de Camerún
  • gl  cameroon creole English sin. compl.
  • gl  cameroon pidgin english sin. compl.
  • gl  kamtok sin. compl.
  • gl  west African pidgin english sin. compl.
  • it  pidgin inglese da Camerun
  • it  cameroon creole English sin. compl.
  • it  cameroon pidgin english sin. compl.
  • it  kamtok sin. compl.
  • it  west African pidgin english sin. compl.
  • nl  Creools Engels op Kameroen
  • nl  Engels-Creools van Kameroen sin. compl.
  • nl  Kameroense creools sin. compl.
  • pt  pidgin inglês do Camerún
  • pt  cameroon creole English sin. compl.
  • pt  cameroon pidgin english sin. compl.
  • pt  kamtok sin. compl.
  • pt  west African pidgin english sin. compl.

<Crioll de base anglesa>, <Àfrica > Camerun>

Definició
El pidgin anglès del Camerun s'inclou en el grup de pídgins de base anglesa de l'Àfrica occidental, juntament amb els de Nigèria i Ghana. Hi ha força intercomprensió entre aquestes varietats i també amb el krio, parlat a Sierra Leone. De fet, sembla haver-hi una mena de contínuum dialectal des de l'oest de Nigèria fins a l'est del Camerun.
Es poden distingir quatres variants dialectals en el pidgin del Camerun: tant a la zona francòfona com a l'anglòfona hi ha una variant costanera, més antiga, i una variant de l'interior. A la zona oriental hi ha major proximitat amb el krio; a la zona occidental, amb el pidgin de Nigèria. Hi ha diferències també segons la primera llengua dels parlants. Des de fa uns anys es coneix també com a kamtok, contraccció de Cameroon Talk.
Els darrers anys, el pidgin anglès del Camerun està esdevenint la llengua vehicular principal del país, substituint en aquesta funció diverses llengües cameruneses. És la llengua més àmpliament coneguda i utilitzada a la zona anglòfona, per sobre de l'anglès, i rivalitza amb el francès en certes àrees de la zona francòfona (sobretot al litoral i a les províncies occidentals). Sembla que hi ha un nombre creixent de parlants del pidgin com a primera llengua, de manera que probablement calgui parlar d'un crioll i d'un pidgin alhora. Malgrat tot, gaudeix de molt poc prestigi entre les classes socials altes, les quals consideren que corromp l'anglès i en dificulta l'aprenentatge. Fins i tot es poden trobar campanyes contra l'ús del pidgin en algunes universitats.
relleu doble relleu doble

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 8388:2004 Gèneres de punt: Tipus: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 8388:1998).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  relleu doble, n m
  • es  relieve doble
  • fr  jacquard relief double à envers rayé
  • fr  tricot cloqué double à envers rayé [BEL] sin. compl.
  • fr  tricot double relief à envers rayé [BEL] sin. compl.
  • en  double relief fabric
  • en  ripple fabric sin. compl.
  • cod  3.03.33

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt > Tipus>

Definició
Teixit de punt per recollida de doble fontura, format per un nombre de malles (ISO/4921: 3.02.01) més gran per la cara del dret que per la cara del revés, que mostra un revés llis o un revés llistat.

Nota

  • L'efecte es produeix teixint amb totes les agulles de la cara del revés i amb les agulles seleccionades de la cara del dret a la primera passada; a la segona i tercera passada es teixeix solament amb les agulles de la cara del dret que no han treballat a la primera passada.
  • El relleu triple es produeix de la mateixa manera, però les agulles seleccionades de la cara del dret teixeixen a les passades segona, tercera i també quarta.
  • ≠ teixit atavellat (3.03.23)
  • ≠ relleu doble picat (3.03.34)
  • ≠ teixit jacquard atavellat (3.03.35)
relleu doble picat relleu doble picat

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 8388:2004 Gèneres de punt: Tipus: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 8388:1998).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  relleu doble picat, n m
  • es  relieve doble picado
  • fr  jacquard relief double à envers pointillé
  • en  five-miss blister
  • en  double blister sin. compl.
  • cod  3.03.34

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt > Tipus>

Definició
Teixit de punt per recollida de doble fontura que comprèn un nombre més gran de malles (ISO/4921: 3.02.01) per la cara del dret que per la del revés i mostra un relleu picat.

Nota

  • El teixit es produeix teixint amb les agulles parelles de la cara del revés i amb les agulles seleccionades de la cara del dret a la primera passada; a la segona i tercera passada teixeixen solament les agulles del dret que no han treballat a la primera passada; a la quarta passada teixeixen les agulles imparelles de la cara del revés i les agulles seleccionades de la cara del dret; finalment, a la cinquena i sisena passada teixeixen solament les agulles de la cara del dret.
  • La tercera i la sisena passada del relleu doble picat s'ometen en el cas d'un relleu simple amb revés picat, la qual cosa aporta al teixit un efecte de relleu menys marcat.
  • ≠ relleu doble (3.03.33)
relleu simple relleu simple

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 8388:2004 Gèneres de punt: Tipus: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 8388:1998).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  relleu simple, n m
  • es  relieve simple
  • fr  jacquard relief simple à envers uni
  • fr  cloqué simple sin. compl.
  • en  single relief fabric
  • en  cloqué fabric sin. compl.
  • cod  3.03.32

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt > Tipus>

Definició
Teixit de punt per recollida de doble fontura que mostra un revés llis i comprèn un nombre igual de malles (ISO/4921: 3.02.01) per la cara del dret i per la del revés.

Nota

  • L'efecte es produeix teixint amb totes les agulles de la cara del revés del teixit i amb les agulles seleccionades de la cara del dret a la primera passada; a la segona passada es teixeix solament amb les agulles de la cara del dret que no han treballat a la primera passada.
revés llis revés llis

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 8388:2004 Gèneres de punt: Tipus: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 8388:1998).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  revés llis, n m
  • ca  revés d'un color, n m sin. compl.
  • es  revés liso
  • fr  envers uni
  • en  plain backing
  • en  self-colour backing sin. compl.
  • cod  3.03.31

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt > Tipus>

Definició
Cara del revés d'un teixit jacquard de doble fontura que es caracteritza pel fet que totes les passades són del mateix color.

Nota

  • L'efecte es produeix teixint en el revés del teixit solament amb un dels dos colors que s'han emprat del dret.
revés llistat revés llistat

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 8388:2004 Gèneres de punt: Tipus: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 8388:1998).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  revés llistat, n m
  • es  revés listado
  • fr  envers rayé
  • en  striped backing
  • en  striped back [US] sin. compl.
  • cod  3.03.29

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt > Tipus>

Definició
Cara del revés d'un teixit jacquard de doble fontura que comprèn passades successives de llistats horitzontals, formats pels fils de color emprats per al motiu ornamental del dret del teixit.

Nota

  • L'efecte es produeix teixint amb totes les agulles de la fontura oposada a l'emprada per a formar el motiu.
  • La il·lustració representa la trajectòria del fil d'un teixit jacquard reversible de dos colors amb revés llistat.
revés picat revés picat

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 8388:2004 Gèneres de punt: Tipus: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 8388:1998).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  revés picat, n m
  • es  revés picado
  • fr  envers pointillé
  • fr  envers piqué sin. compl.
  • en  birdseye backing
  • en  twill back [US] sin. compl.
  • cod  3.03.30

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt > Tipus>

Definició
Cara del revés d'un teixit jacquard de doble fontura que comprèn passades en què les malles retingudes d'un color alternen amb malles retingudes d'un altre color, dins les columnes adjacents i també en les passades successives.

Nota

  • cf. ISO/4921: malla retinguda
  • La il·lustració representa la trajectòria del fil d'un teixit jacquard reversible de tres colors amb revés picat.
revés tècnic revés tècnic

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 8388:2004 Gèneres de punt: Tipus: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 8388:1998).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  revés tècnic, n m
  • es  envés (revés técnico del tejido de punto liso)
  • fr  envers technique (du tricot jersey)
  • fr  jersey envers [BEL] sin. compl.
  • fr  uni envers [BEL] sin. compl.
  • en  technical back (of plain jersey fabric)
  • en  back sin. compl.
  • cod  3.01.04

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt > Tipus>

Definició
Superfície del teixit que consisteix exclusivament en malles del revés (ISO/4921: 3.02.05).

Nota

  • El revés tècnic s'utilitza de vegades com a cara del dret de la peça.
  • cf. ISO/4921: malla del revés
  • ≠ revés tècnic (cara de l'efecte) (teixit de punt llis per ordit) (3.05.02)