Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ensotat" dins totes les àrees temàtiques

absorbància absorbància

<Química > Química analítica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  absorbància, n f
  • ca  densitat òptica, n f sin. compl.
  • es  absorbancia
  • es  densidad óptica
  • en  absorbance
  • en  optical density

<Química > Química analítica>

Definició
Magnitud que caracteritza una substància pel que fa a l'absorció d'energia radiant, donada pel logaritme negatiu de la transmitància.

Nota

  • El terme densitat òptica no és recomanat per la IUPAC.
absorbància absorbància

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA. GABINET DE LLENGUA CATALANA. Fotoquímica: Català-castellà-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Autònoma de Barcelona, 2000. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-930064-6-7

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Llengua Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  absorbància, n f
  • ca  densitat òptica, n f
  • ca  extinció, n f
  • es  absorbancia, n f
  • es  densidad óptica, n f
  • es  extinción, n f
  • en  absorbance, n
  • en  extinction, n
  • en  optical density, n

<Fotoquímica>

Nota

  • La IUPAC no recomana l'ús dels termes densitat òptica i extinció.
absorbància absorbància

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  absorbància, n f
  • ca  densitat òptica, n f sin. compl.
  • es  absorbancia
  • es  densidad óptica sin. compl.
  • en  absorbance
  • en  optical density sin. compl.
  • sbl  A

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció>

Definició
Logaritme de l'invers de la transmitància d'un material o una superfície plana.

S'expressa com a logb(F0/F), on F0 és el flux energètic incident i F és el flux energètic transmès. La base del logaritme (b) és habitualment el nombre e (logaritme neperià) quan el medi travessat per la radiació és un gas (el cas habitual en teledetecció), mentre que és generalment 10 quan el medi travessat és un líquid (el cas habitual en química). L'absorbància és una magnitud adimensional, amb valors compresos entre 0 i infinit.

Gràcies a la transformació logarítmica, l'absorbància és proporcional al gruix de la substància o de la superfície travessada per la radiació; en el cas que la radiació travessi un líquid, també és proporcional a la seva concentració. Cal notar que l'absorbància no sempre mesura l'absorció en si (per exemple, provocant canvis químics), ja que no recull fenòmens com la dispersió dintre el material.

Convé no confondre aquest terme amb absortància.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
absorbància absorbància

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  absorbància, n f
  • ca  densitat òptica, n f sin. compl.
  • es  absorbancia
  • es  densidad óptica sin. compl.
  • en  absorbance
  • en  optical density sin. compl.
  • sbl  A

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció>

Definició
Logaritme de l'invers de la transmitància d'un material o una superfície plana.

S'expressa com a logb(F0/F), on F0 és el flux energètic incident i F és el flux energètic transmès. La base del logaritme (b) és habitualment el nombre e (logaritme neperià) quan el medi travessat per la radiació és un gas (el cas habitual en teledetecció), mentre que és generalment 10 quan el medi travessat és un líquid (el cas habitual en química). L'absorbància és una magnitud adimensional, amb valors compresos entre 0 i infinit.

Gràcies a la transformació logarítmica, l'absorbància és proporcional al gruix de la substància o de la superfície travessada per la radiació; en el cas que la radiació travessi un líquid, també és proporcional a la seva concentració. Cal notar que l'absorbància no sempre mesura l'absorció en si (per exemple, provocant canvis químics), ja que no recull fenòmens com la dispersió dintre el material.

Convé no confondre aquest terme amb absortància.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
absorbància absorbància

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  absorbància, n f
  • ca  densitat òptica, n f sin. compl.
  • es  absorbancia
  • es  densidad óptica sin. compl.
  • en  absorbance
  • en  optical density sin. compl.
  • sbl  A

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció>

Definició
Logaritme de l'invers de la transmitància d'un material o una superfície plana.

S'expressa com a logb(F0/F), on F0 és el flux energètic incident i F és el flux energètic transmès. La base del logaritme (b) és habitualment el nombre e (logaritme neperià) quan el medi travessat per la radiació és un gas (el cas habitual en teledetecció), mentre que és generalment 10 quan el medi travessat és un líquid (el cas habitual en química). L'absorbància és una magnitud adimensional, amb valors compresos entre 0 i infinit.

Gràcies a la transformació logarítmica, l'absorbància és proporcional al gruix de la substància o de la superfície travessada per la radiació; en el cas que la radiació travessi un líquid, també és proporcional a la seva concentració. Cal notar que l'absorbància no sempre mesura l'absorció en si (per exemple, provocant canvis químics), ja que no recull fenòmens com la dispersió dintre el material.

Convé no confondre aquest terme amb absortància.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
al·lèrgia a l'enantat de flufenazina al·lèrgia a l'enantat de flufenazina

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a l'enantat de flufenazina, n f
  • en  fluphenazine enanthate allergy, n
  • cod  293932003

<Al·lergologia>

aquest model està esgotat aquest model està esgotat

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  aquest model està esgotat
  • es  este modelo está agotado
  • fr  ce modèle est épuisé
  • pt  este modelo está esgotado
  • en  this model has sold out

<Grans Magatzems > Conversa>

associació religiosa associació religiosa

<Dret canònic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  associació religiosa, n f
  • ca  entitat associativa religiosa, n f sin. compl.
  • es  asociación religiosa
  • es  asociativa religiosa

<Dret canònic>

Definició
Congregació de fidels reunits sota una advocació religiosa.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • En un sentit molt general, aquest terme pot fer referència a una confessió religiosa, com a comunitat de persones unides per un cos doctrinal diferenciat, amb un culte propi i un sistema ètic que dona resposta, dins la societat, a l'actuació moral dels membres que el componen. O, com també refereix l'Acord de la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola, sobre el procediment per a la inscripció d'associacions i fundacions al Registre d'Entitats Religioses, del 13 de juliol de 1984, poden ser associacions religioses: capítols, catedrals, seminaris, arxiprestats, vicaries, zones pastorals o secretariats diocesans.
    En sentit estricte, l'associació religiosa o entitat associativa religiosa és el conjunt o l'agrupació de persones que tenen un fi comú de caràcter religiós. És una entitat religiosa menor, com la institució o la fundació, enfront de les entitats religioses majors, qualificatiu que reben les esglésies, les confessions i les comunitats religioses. En principi, el dret d'associació és un dret fonamental de la persona, reconegut per l'article 22 de la Constitució espanyola (CE), el qual exigeix en la constitució de les associacions un fi lícit i la inscripció en un registre a l'efecte de la publicitat. Igualment, la CE estableix que només poden ser dissoltes o suspeses en llurs activitats per resolució judicial motivada.
    El que determina la figura de l'associació religiosa, i la diferencia de la resta d'associacions, és la religiositat, que es dedueix de dos elements: el contingut dels fins que té i la vinculació a una confessió religiosa. Respecte del primer element, cal tenir en compte que cada confessió ofereix una noció teològica de la religiositat, que pot coincidir o no amb la utilitzada per la legislació de l'Estat. Segons l'article 2 de la Llei orgànica de llibertat religiosa (LOLR), el culte, l'assistència religiosa, commemorar les festivitats, els ritus matrimonials, els enterraments religiosos, l'ensenyament religiós i altres actes, tenen caràcter religiós en el marc del dret de llibertat religiosa; per tant, poden constituir el fi comú religiós d'una associació. Tot això, sense oblidar els límits que imposa l'article 3 de la LOLR, fins contraris a l'ordre públic, i les finalitats relacionades amb l'estudi i l'experimentació dels fenòmens psíquics o parapsicològics o la difusió de valors humanístics o espiritualistes o altres fins anàlegs aliens als religiosos.
    Quant a la vinculació a una confessió, l'article 6.2 de la LOLR disposa que les esglésies, les confessions i les comunitats religioses poden crear i fomentar associacions per a la realització de llurs fins, d'acord amb les disposicions de l'ordenament general. En aquest sentit, cal diferenciar entre associacions de l'Església catòlica i de la resta de confessions. Històricament, l'Estat espanyol ha estat marcat per la confessionalitat catòlica i per una actitud envers la resta de cultes que ha anat des de la intolerància cap a la tolerància, fins a arribar al reconeixement de la llibertat religiosa. Per tant, les entitats de l'Església catòlica han gaudit gairebé sempre d'un tracte protector, al marge de determinades pràctiques regalistes o, fins i tot, mesures persecutòries.
    Així, la Llei d'associacions (LA) del 30 de juny de 1887, deixà fora del seu àmbit, expressament, les associacions de la religió catòlica autoritzades pels articles 28 i 30 del Concordat del 1851, especialment enemic dels ordes i de les congregacions religioses. No obstant això, totes les associacions establertes abans de la vigència del Concordat isabelí i les constituïdes posteriorment se'n sortiren amb completa normalitat en règim de reconeixement implícit. Els canvis polítics restabliren la situació anterior a la Segona República, i es dictà el Decret del 25 de gener de 1941, que exceptuava del requisit d'aprovació pel Ministeri de la Governació les associacions catòliques que es proposaven un fi exclusivament religiós. El Concordat del 27 d'agost de 1953 (que substituí el del 1851 i fou desenvolupat pel Decret del 12 març de 1959), en l'article 4 reconeixia la personalitat jurídica i la plena capacitat d'obrar a totes les institucions i associacions religioses, sense distinció, constituïdes segons el dret canònic (fins i tot les mancades de personalitat jurídica d'acord amb l'ordenament de l'Església), existents a l'Estat espanyol en el moment que va entrar en vigor, així com a les constituïdes amb posterioritat amb l'única condició que el decret d'aprovació fos comunicat oficialment per escrit a les autoritats competents de l'Estat. S'establia, per tant, un règim jurídic especial, ja que no era d'aplicació el dret comú sobre institucions, associacions i fundacions. Aquest aspecte, juntament amb la gran amplitud de la norma concordada, representava una implícita però evident remissió a l'ordenament de l'Església: «Aquesta recepció de les normes de l'Església (i dels estatuts aprovats en seu canònica) tenia uns perfils molt imprecisos i implicava problemes de publicitat molt greus per a la seguretat del tràfic jurídic».
    D'altra banda, la LA del 1964 exclogué del seu àmbit les associacions constituïdes segons el dret canònic, a les quals es referia el Concordat del 1953, encara vigent, i les de l'Acció Catòlica Espanyola, pel fet que desenvolupen finalitats d'apostolat religiós (art. 2.1.). Aquesta llei i el seu reglament, aprovat pel Decret 1440/1965, del 20 de maig, continuen vigents actualment, atenent al que estableix la CE i al règim d'entitats religioses.
    Respecte de les altres confessions religioses, i atesa la posició de tolerància instaurada per la Llei 44/1967, del 28 de juny, de llibertat religiosa, els ens respectius eren reconeguts en la mesura que es constituïen en associacions confessionals i s'inscrivien en el registre corresponent, i facilitaven la possibilitat de constituir unes entitats (incloses associacions) configurades pel mateix dret estatal.
    Promulgada la CE del 1978, l'Estat espanyol deixa de ser un estat confessional. Es reconeix el dret de llibertat religiosa (art. 16), de manera que és necessària una reforma del dret eclesiàstic sobre la matèria, que intenta unificar el règim jurídic dels ens de les distintes confessions religioses. El Concordat del 1953 fou substituït pels Acords amb la Santa Seu del 28 de juliol de 1976 i del 3 de gener de 1979, i la LLR fou derogada per la LOLR, que desenvolupa l'article 16 de la CE, normativa que ha estat completada, d'acord amb l'article 7 de la LOLR, pels acords de cooperació de l'Estat amb la Federación de Entidades Religiosas Evangélicas de España (FEREDE), amb la Federación de Comunidades Israelitas de España (FCIE) i amb la Comisión Islámica de España (CIE), aprovats per les Lleis 24, 25 i 26/1992, del 10 de novembre, respectivament.
    L'Acord entre l'Estat espanyol i la Santa Seu sobre assumptes jurídics (AAJ), del 3 de gener de 1979, en l'article 1.4 reconeix personalitat jurídica civil i plena eficàcia d'obrar a les entitats de l'Església catòlica, i estableix una regulació de l'actuació dels ens religiosos més rigorosa i atenta a les necessitats de la vida jurídica. En primer lloc, distingeix les entitats estrictament religioses (ordres, congregacions i altres instituts de vida consagrada) de la resta d'associacions i fundacions que tenen finalitat o caràcter religiós, d'acord amb la normativa del Codi de dret canònic del 1983 (concretament els cànons 298 al 329 es refereixen a les associacions de fidels, laiques o clericals, públiques o privades). En segon lloc, fa una altra distinció molt important: d'una banda, entitats, incloses les associacions, que ja gaudeixen de personalitat jurídica (abans de l'entrada en vigor de l'AAJ), a les quals es respectaran els drets i, en principi, llur règim jurídic (Decret del 12 de març de 1959); i, de l'altra, associacions religioses sense personalitat jurídica civil (en aquesta data), i altres entitats que erigeixi canònicament en el futur l'autoritat eclesiàstica competent, que podran adquirir la personalitat jurídica civil amb subjecció al que disposa l'ordenament de l'Estat, mitjançant la inscripció en el corresponent Registre d'Entitats Religioses en virtut de document autèntic on constin la constitució, els fins, les dades d'identificació, els òrgans representatius, el règim de funcionament i les facultats d'aquests òrgans. D'altra banda, la disposició transitòria (DT) primera de l'AAJ estableix una innovació respecte de les entitats que ja gaudien de personalitat jurídica, i els imposa l'obligació d'inscriure's en el corresponent registre de l'Estat en el termini més breu possible. A més, transcorreguts tres anys des de l'entrada en vigor de l'AAJ, només se'n pot justificar la personalitat mitjançant la certificació d'aquell registre, sens perjudici que es pugui fer la inscripció en qualsevol moment. Aquest precepte queda confirmat per la DT del Reial decret 142/1981, del 9 de gener, d'organització i funcionament del Registre d'Entitats Religioses (RDOFRER), referit a tots els ens religiosos de les esglésies i confessions, en general. Convé tenir present que l'article 3 de l'RDOFRER imposa, com un dels requisits per a la inscripció en el Registre d'Entitats Religioses (de les entitats associatives religioses constituïdes en l'ordenament de les esglésies i confessions, art. 2.c RDOFRER), l'obligació de determinar els fins religiosos respecte dels límits establerts per l'article 3 de la LOLR, la qual cosa s'ha d'acreditar mitjançant la certificació oportuna de l'òrgan superior a l'Estat espanyol de les respectives esglésies o confessions. En el cas de les associacions religioses catòliques, l'encarregat de la certificació serà la Conferència Episcopal, d'acord amb l'article 3 de la Resolució de la Direcció General d'Afers Religiosos sobre inscripció d'entitats de l'Església catòlica en el Registre d'Entitats Religioses, de l'11 de març de 1982. Quant a la resta de confessions, segons l'article 3.3 de la LOLR, cal acudir als acords de cooperació respectius, en els casos en què no estigui fixat. L'article 1.3 d'aquests acords exposa que ha de ser expedida per la Comissió Permanent de la FEREDE; per la Secretaria General de la FCIE; o per la federació islàmica a la qual pertanyin, amb la conformitat de la CIE, o per aquesta, en el cas que no formin part de cap federació.
    En conclusió, els ens associatius religiosos no catòlics queden subjectes a les disposicions de l'ordenament jurídic general, d'acord amb l'esmentat article 6.2 de la LOLR, si manca una altra previsió en els acords de cooperacions existents. Finalment, i com diu l'article 7.2 de la LOLR, es fixa l'existència de beneficis fiscals per a les entitats sense ànim de lucre i les de caràcter benèfic. Amb anterioritat, ja l'article 5 de l'AAJ esmentava que els ens de caràcter benèfic o assistencial de l'Església catòlica gaudeixen dels mateixos drets i beneficis que els ens classificats com de beneficència privada. Concretament, l'art. 5 de l'Acord sobre Afers Econòmics, del 3 de gener de 1979, de l'Estat amb la Santa Seu, estableix que les associacions religioses (excloses les referides a l'art. 4) que es dediquin a activitats religioses, beneficodocents, mèdiques, hospitalàries o d'assistència social tindran dret als beneficis fiscals que l'ordenament juridicotributari de l'Estat espanyol determina per a les entitats sense ànim de lucre i, en tot cas, els concedits a les entitats benèfiques privades. Dels mateixos beneficis gaudeixen les entitats similars d'acord amb l'article 11.5 de l'Acord amb la FEREDE i amb la FCIE i amb l'article 11.4 de l'Acord amb la CIE.
cabdill endolat cabdill endolat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  cabdill endolat, n m
  • es  titirijí pío
  • fr  todirostre noir et blanc
  • en  black-and-white tody-tyrant
  • de  Schwarzweiß-Todityrann
  • nc  Poecilotriccus capitalis

<36.017 Ocells > Passeriformes > Tirànids>

cabdill endolat cabdill endolat

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  cabdill endolat, n m
  • es  titirijí pío
  • fr  todirostre noir et blanc
  • en  black-and-white tody-tyrant
  • de  Schwarzweiß-Todityrann
  • nc  Poecilotriccus capitalis

<36.017 Ocells > Passeriformes > Tirànids>