Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "entrecàs" dins totes les àrees temàtiques
<Esport>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI escalfar i entrenar o bé escalfar-se i entrenar-se?
<Esports>
Definició
D'una manera general, aquests dos verbs pertanyen als verbs causatius, que són els verbs que combinen una estructura transitiva en què apareix com a subjecte la causa d'un canvi d'estat en un individu o una cosa i una estructura intransitiva en què apareix com a subjecte l'individu o la cosa que han canviat d'estat.
En català, sovint l'estructura intransitiva d'un verb causatiu correspon a un verb pronominal. Per exemple:
(a) Formes transitives: Quan s'apliquen a una cosa, a algú o a una part del propi cos.
Ex.: La mare desperta la Maria; El pare pentina els cabells de l'Ernest; La ventada va trencar les finestres.
(b) Formes intransitives amb un pronom personal: Quan s'apliquen a un mateix.
Ex.: La Maria es desperta; Ernest, pentina't; Les finestres es van trencar
Els verbs escalfar i entrenar segueixen tots dos aquest patró dels verbs causatius que tenen una forma intransitiva pronominal. Cal tenir en compte, a més, que també es pot recórrer a fer escalfament en comptes de escalfar-se.
Els exemples següents mostren els usos de escalfar/entrenar i escalfar-se/entrenar-se:
Formes transitives (escalfar, entrenar):
- El responsable de tecnificació entrena els esquiadors
- Avui entrenarem un sistema de joc nou
- Abans de sortir a córrer, hem d'escalfar els músculs de les cames
- Escalfem el cos per tonificar els músculs
Formes intransitives pronominals (escalfar-se, entrenar-se):
- L'equip d'hoquei gel s'entrenarà demà a les 10 del matí
- Vull que us entreneu amb més ganes!
- Abans d'entrenar-nos, ens escalfarem = Abans d'entrenar-nos, farem escalfament
- La davantera s'escalfa a la banda esperant el moment d'entrar = La davantera fa escalfament a la banda esperant el moment d'entrar
- Si t'haguessis escalfat bé, potser t'hauries estalviat el trencament muscular = Si haguessis fet un bon escalfament, potser t'hauries estalviat el trencament muscular
El verb escalfar indica l'acció d'exercitar un esportista o una part del cos abans d'una prova, un encontre o una competició per competir en un estat físic òptim, i el verb escalfar-se, l'acció del mateix esportista d'exercitar-se pel seu compte abans d'una prova, un encontre o una competició.
El verb entrenar indica l'acció de preparar un esportista mitjançant la repetició cíclica programada d'exercicis i períodes de recuperació, i el verb entrenar-se, l'acció de l'esportista de preparar-se pel seu compte.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de escalfar-se, entrenar i entrenar-se al Cercaterm, i també el document de criteri original, Escalfem i entrenem o ens escalfem i ens entrenem?, en el web del TERMCAT (esports.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/escalfem-i-entrenem-o-ens-escalfem-i-ens-entrenem).
<01 Conceptes generals de l'esport>, <50 Fitxes de criteris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca 0 CRITERI escalfar i entrenar o bé escalfar-se i entrenar-se?
<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>, <Esport > 50 Fitxes de criteris>
Definició
D'una manera general, aquests dos verbs pertanyen als verbs causatius, que són els verbs que combinen una estructura transitiva en què apareix com a subjecte la causa d'un canvi d'estat en un individu o una cosa i una estructura intransitiva en què apareix com a subjecte l'individu o la cosa que han canviat d'estat.
En català, sovint l'estructura intransitiva d'un verb causatiu correspon a un verb pronominal. Per exemple:
(a) Formes transitives: Quan s'apliquen a una cosa, a algú o a una part del propi cos.
Ex.: La mare desperta la Maria; El pare pentina els cabells de l'Ernest; La ventada va trencar les finestres.
(b) Formes intransitives amb un pronom personal: Quan s'apliquen a un mateix.
Ex.: La Maria es desperta; Ernest, pentina't; Les finestres es van trencar
Els verbs escalfar i entrenar segueixen tots dos aquest patró dels verbs causatius que tenen una forma intransitiva pronominal. Cal tenir en compte, a més, que també es pot recórrer a fer escalfament en comptes de escalfar-se.
Els exemples següents mostren els usos de escalfar/entrenar i escalfar-se/entrenar-se:
Formes transitives (escalfar, entrenar):
- El responsable de tecnificació entrena els esquiadors
- Avui entrenarem un sistema de joc nou
- Abans de sortir a córrer, hem d'escalfar els músculs de les cames
- Escalfem el cos per tonificar els músculs
Formes intransitives pronominals (escalfar-se, entrenar-se):
- L'equip d'hoquei gel s'entrenarà demà a les 10 del matí
- Vull que us entreneu amb més ganes!
- Abans d'entrenar-nos, ens escalfarem = Abans d'entrenar-nos, farem escalfament
- La davantera s'escalfa a la banda esperant el moment d'entrar = La davantera fa escalfament a la banda esperant el moment d'entrar
- Si t'haguessis escalfat bé, potser t'hauries estalviat el trencament muscular = Si haguessis fet un bon escalfament, potser t'hauries estalviat el trencament muscular
El verb escalfar indica l'acció d'exercitar un esportista o una part del cos abans d'una prova, un encontre o una competició per competir en un estat físic òptim, i el verb escalfar-se, l'acció del mateix esportista d'exercitar-se pel seu compte abans d'una prova, un encontre o una competició.
El verb entrenar indica l'acció de preparar un esportista mitjançant la repetició cíclica programada d'exercicis i períodes de recuperació, i el verb entrenar-se, l'acció de l'esportista de preparar-se pel seu compte.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de escalfar-se, entrenar i entrenar-se al Cercaterm, i també el document de criteri original, Escalfem i entrenem o ens escalfem i ens entrenem?, en el web del TERMCAT (esports.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/escalfem-i-entrenem-o-ens-escalfem-i-ens-entrenem).
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca agafada, n f
- ca carregament, n m
- es apoyo
- es entrega
<Construcció > Execució de l'obra>
Definició
<Llengua. Literatura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>
- ca albarà, n m
- es nota de entrega, n f
- es orden de entrega, n f
- fr bon de livraison, n m
- fr bordereau d'envoi, n m
- fr bordereau de livraison, n m
- fr bulletin de livraison, n m
- en delivery note, n
- en delivery order, n
- en delivery slip, n
- en DO, n sigla
- it bolla di consegna, n f
- it buono di consegna, n m
- it ordine di consegna, n m
- it ricevuta di consegna, n f
<Arts gràfiques. Edició>
Definició
<Arts gràfiques. Edició>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>
- ca albarà, n m
- es nota de entrega, n f
- es orden de entrega, n f
- fr bon de livraison, n m
- fr bordereau d'envoi, n m
- fr bordereau de livraison, n m
- fr bulletin de livraison, n m
- en delivery note, n
- en delivery order, n
- en delivery slip, n
- en DO, n sigla
- it bolla di consegna, n f
- it buono di consegna, n m
- it ordine di consegna, n m
- it ricevuta di consegna, n f
<Arts gràfiques. Edició>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arranjar, v tr
- ca endegar, v tr sin. compl.
- ca endreçar, v tr sin. compl.
- es acondicionar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Han arranjat l'arxiu de manera que sigui més fàcil la consulta dels documents classificats.
Ex.: Han endegat la sala per improvisar-hi una reunió.
Ex.: El president ha demanat que li endrecessin els documents per poder presidir la reunió en ordre.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca cangur arborícola grisenc, n m
- es canguro arborícola entrecano, n m
- fr dendrolague gris, n m
- en grizzled tree kangaroo, n
- de Graues Baumkänguru, n n
- nc Dendrolagus inustus
<Mamífers > Diprotodonts > Macropòdids>
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca cangur arborícola grisenc, n m
- es canguro arborícola entrecano, n m
- fr dendrolague gris, n m
- en grizzled tree kangaroo, n
- de Graues Baumkänguru, n n
- nc Dendrolagus inustus
<Mamífers > Diprotodonts > Macropòdids>
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca captador d'imatges senceres, n m
- es captador de imágenes enteras
- en full frame imager
- en frame sensor sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus>
Definició
Entre els captadors d'imatges senceres hi ha les càmeres fotogràfiques (tant analògiques com digitals) i els sistemes de tipus vidicó.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca captador d'imatges senceres, n m
- es captador de imágenes enteras
- en full frame imager
- en frame sensor sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus>
Definició
Entre els captadors d'imatges senceres hi ha les càmeres fotogràfiques (tant analògiques com digitals) i els sistemes de tipus vidicó.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
