Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "enumerar" dins totes les àrees temàtiques

encerar encerar

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  encerar, v tr
  • es  encerar
  • fr  farter
  • en  wax, to

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Equip>

Definició
Recobrir la sola dels esquís o de la planxa de neu amb una o més capes de cera.
màquina de numerar màquina de numerar

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  màquina de numerar, n f
  • es  máquina de numerar

<Bricolatge > Ferreteria>

numeral numeral

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  numeral, n m
  • es  numeral
  • fr  numéral
  • en  numeral

<Lingüística>

Definició
Mot que expressa una quantitat numèrica o que indica posició dins d'una sèrie.

Nota

  • Tradicionalment, els numerals es classifiquen en ordinals, cardinals, distributius, col·lectius, fraccionaris o partitius i multiplicatius. La majoria dels numerals són quantificadors nominals, però també n'hi ha que són adjectius (com els ordinals) i noms (com els col·lectius dotzena o milió).
numerari numerari

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  numerari, n m
  • es  numerario
  • en  cash

<Arqueologia > Treball de laboratori > Numismàtica>

Definició
Conjunt de monedes en circulació.
planxa d'encerar planxa d'encerar

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  planxa d'encerar, n f
  • es  plancha de encerar
  • fr  fer à farter
  • en  waxing iron

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Equip>

Definició
Instrument que consisteix en una làmina de ferro de forma generalment triangular, molt llisa per sota i amb una nansa en la part superior, que s'utilitza per a estendre la cera en calent sobre la sola d'un esquí o d'una planxa de neu.
planxa d'encerar planxa d'encerar

<17 Esports d'hivern>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  planxa d'encerar, n f
  • es  plancha de encerar
  • fr  fer à farter
  • en  waxing iron

<Esport > 17 Esports d'hivern>

Definició
Instrument consistent en una làmina de ferro de forma generalment triangular, molt llisa per sota i amb una nansa a la part superior, que s'utilitza per a estendre cera calenta sobre la sola d'un esquí o una planxa de neu.
planxa d'encerar planxa d'encerar

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  planxa d'encerar, n f
  • es  plancha de encerar
  • fr  fer à farter
  • en  waxing iron

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Equip>

Definició
Instrument que consisteix en una làmina de ferro de forma generalment triangular, molt llisa per sota i amb una nansa en la part superior, que s'utilitza per a estendre la cera en calent sobre la sola d'un esquí o d'una planxa de neu.
pràctic -a numerari -ària pràctic -a numerari -ària

<Transports > Transport marítim>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  pràctic -a numerari -ària, n m, f
  • es  práctico de número

<Transports > Transport marítim>

xifra aràbiga xifra aràbiga

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  xifra aràbiga, n f
  • es  cifra árabe
  • fr  chiffre arabe
  • it  cifra araba
  • en  Arabic numeral
  • de  arabische Ziffer

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Estadística i matemàtica>

Definició
Cadascun dels signes gràfics, d'origen indi, del sistema de numeració decimal utilitzat als països de cultura europea.

Nota

  • 1. Les xifres aràbigues es van implantar cap als segles XIV i XV.

    2. Són exemples de xifres aràbigues 2.006 o 34.587,45.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
xifra aràbiga xifra aràbiga

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  xifra aràbiga, n f
  • es  cifra árabe
  • fr  chiffre arabe
  • it  cifra araba
  • en  Arabic numeral
  • de  arabische Ziffer

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Estadística i matemàtica>

Definició
Cadascun dels signes gràfics, d'origen indi, del sistema de numeració decimal utilitzat als països de cultura europea.

Nota

  • 1. Les xifres aràbigues es van implantar cap als segles XIV i XV.

    2. Són exemples de xifres aràbigues 2.006 o 34.587,45.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3