Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "envestida" dins totes les àrees temàtiques

envestir la platja envestir la platja

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  envestir la platja, v intr

<Navegació tradicional>

Definició
Atracar.
espardenya de ramalet espardenya de ramalet

<Indumentària > Calçat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  espardenya de ramalet, n f
  • ca  espardenya envetada, n f

<Indumentària > Calçat>

Definició
Espardenya que es subjecta al turmell amb vetes i cordons.
estratigrafia invertida estratigrafia invertida

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  estratigrafia invertida, n f
  • es  estratigrafía invertida
  • en  inverted stratigraphy

<Arqueologia > Treball de camp > Excavació>

Definició
Estratigrafia en què els estrats més antics són per damunt dels més moderns a causa d'una remoció del terreny.
esvàstica esvàstica

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  esvàstica, n f
  • es  esvástica

<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>

Definició
Enllaç de quatre trams i de ^circulació contínua^ que disposa de quatre ^ramals semidirectes^ per a les girades a l'esquerra i de quatre ^ramals directes^ per a les girades a la dreta.

Requereix teòricament vuit estructures, i les calçades dels dos ^troncs^ s'han de separar.
Eucestoda Eucestoda

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  Eucestoda

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Classe de platihelmints paràsits, de cicle generalment indirecte, caracteritzats per ser hermafrodites, per tenir un cos aplanat dorsoventralment, en forma de cinta, sense cavitat corporal ni tub digestiu, i per presentar dimensions molt variables, des de pocs mil·límetres fins a metres de longitud, i localitzats -en l'estadi adult- a l'intestí dels hostes definitius i -en les fases larvàries- en diferents teixits dels hostes intermediaris.

Nota

  • Els gèneres més importants d'aquesta classe són Amoebotaenia, Anoplocephala, Avitellina, Choanotaenia, Cittotaenia, Davainea, Dipylidium, Echinococcus, Hymenolepis, Mesocestoides, Moniezia, Paranoplocephala i Taenia, i els seus individus reben el nom de cestodes.
Eucestoda Eucestoda

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  Eucestoda

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Classe de platihelmints paràsits, de cicle generalment indirecte, caracteritzats per ser hermafrodites, per tenir un cos aplanat dorsoventralment, en forma de cinta, sense cavitat corporal ni tub digestiu, i per presentar dimensions molt variables, des de pocs mil·límetres fins a metres de longitud, i localitzats -en l'estadi adult- a l'intestí dels hostes definitius i -en les fases larvàries- en diferents teixits dels hostes intermediaris.

Nota

  • Els gèneres més importants d'aquesta classe són Amoebotaenia, Anoplocephala, Avitellina, Choanotaenia, Cittotaenia, Davainea, Dipylidium, Echinococcus, Hymenolepis, Mesocestoides, Moniezia, Paranoplocephala i Taenia, i els seus individus reben el nom de cestodes.
Eucestoda Eucestoda

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  Eucestoda

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Classe de platihelmints paràsits, de cicle generalment indirecte, caracteritzats per ser hermafrodites, per tenir un cos aplanat dorsoventralment, en forma de cinta, sense cavitat corporal ni tub digestiu, i per presentar dimensions molt variables, des de pocs mil·límetres fins a metres de longitud, i localitzats -en l'estadi adult- a l'intestí dels hostes definitius i -en les fases larvàries- en diferents teixits dels hostes intermediaris.

Nota

  • Els gèneres més importants d'aquesta classe són Amoebotaenia, Anoplocephala, Avitellina, Choanotaenia, Cittotaenia, Davainea, Dipylidium, Echinococcus, Hymenolepis, Mesocestoides, Moniezia, Paranoplocephala i Taenia, i els seus individus reben el nom de cestodes.
exoftàlmia neurovegetativa exoftàlmia neurovegetativa

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Neurologia>, <Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  exoftàlmia neurovegetativa, n f
  • ca  síndrome de Bernard-Horner invertida, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Pourfour du Petit, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Neurologia>, <Oftalmologia>

Definició
Exoftàlmia produïda per irritació del simpàtic cervical anterior.
Síndrome d'irritació del simpàtic cervical superior, caracteritzada per midriasi, augment de l'obertura palpebral i exoftàlmia. És la síndrome inversa a la de Bernard-Horner. Pot presentar-se ocasionalment en l'hipertiroïdisme. ((síndrome de Pourfour du Petit))
fístula d'Eck invertida fístula d'Eck invertida

<Recerca, metodologia i estadística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  fístula d'Eck invertida, n f

<Recerca, metodologia i estadística>

Definició
Experiment animal en el qual s'anastomitzen la vena porta i la cava inferior i es lliga aquesta darrera, de manera que la sang de la part inferior del cos passa a través del fetge.
filtre invertit filtre invertit

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  filtre invertit, n m
  • es  filtro invertido
  • en  reverse filter

<Hidrologia subterrània>