Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "eruga" dins totes les àrees temàtiques

eruga cuaforcada eruga cuaforcada

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  eruga cuaforcada, n f
  • es  harpía
  • es  oruga de la mariposa del chopo
  • fr  queue fourchue
  • en  caterpillar puss moth
  • en  puss moth

<Zoologia > Insectes>

Definició
Eruga de la papallona del pollancre (Dicranura vinula), que té un aspecte grotesc a causa de la seva forma estranya, de la seva variada coloració i perquè, de cada costat de l'abdomen surt cap amunt una cua llarga, ampla prop de la base i amb els extrems prims com el fuet.
eruga de la col eruga de la col

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  eruga de la col, n f

<Zoologia > Insectes>

eruga de la pícea eruga de la pícea

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  eruga de la pícea, n f
  • fr  tordeuse des bourgeons de l'épinette
  • en  spruce budworn
  • nc  Choristoneura fumiferana

<Zoologia > Insectes>

eruga de mar eruga de mar

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  eruga de mar, n f
  • ca  eruga marina, n f alt. sin.
  • ca  rave de la mar, n m alt. sin.
  • ca  rave de mar, n m alt. sin.
  • ca  rave marí, n m alt. sin.
  • ca  ravenissa de la mar, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa de platja, n f alt. sin.
  • ca  roqueta marina, n f alt. sin.
  • ca  ruca de mar, n f alt. sin.
  • ca  rucamar, n f alt. sin.
  • ca  oruga marina, n f var. ling.
  • ca  ràvec de mar, n m var. ling.
  • nc  Cakile maritima Scop. subsp. maritima
  • nc  Cakile maritima Scop. subsp. aegyptiaca (Willd.) Nyman var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

eruga de mar eruga de mar

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  eruga de mar, n f
  • ca  eruga marina, n f alt. sin.
  • ca  rave de la mar, n m alt. sin.
  • ca  rave de mar, n m alt. sin.
  • ca  rave marí, n m alt. sin.
  • ca  ravenissa de la mar, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa de platja, n f alt. sin.
  • ca  roqueta marina, n f alt. sin.
  • ca  ruca de mar, n f alt. sin.
  • ca  rucamar, n f alt. sin.
  • ca  oruga marina, n f var. ling.
  • ca  ràvec de mar, n m var. ling.
  • nc  Cakile maritima Scop. subsp. maritima
  • nc  Cakile maritima Scop. subsp. aegyptiaca (Willd.) Nyman var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

eruga defoliadora del freixe eruga defoliadora del freixe

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  eruga defoliadora del freixe, n f

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Lepidòpter, Abraxas pantaria.
eruga del boix eruga del boix

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  eruga del boix, n f
  • ca  eruga defoliadora del boix, n f sin. compl.
  • es  oruga del boj, n f
  • fr  chenille de la pyrale du buis, n f
  • fr  chenille du buis, n f
  • en  box tree caterpillar, n
  • nc  Cydalima perspectalis [larva]

<Zoologia > Insectes>

Definició
Larva de la papallona del boix, d'una llargada màxima d'entre 3,5 i 4 cm, de color verd clar, amb amplis tubercles negres envoltats de blanc en cada segment del cos, que s'alimenta de fulles i escorça de boix.
eruga engalanada eruga engalanada

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  eruga engalanada, n f
  • ca  eruga de lliurea, n f sin. compl.
  • es  oruga de librea
  • es  oruga galoneada
  • fr  livrée
  • en  tent caterpillar

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Lepidòpter, Malacosoma neustria.
eruga eriçada eruga eriçada

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  eruga eriçada, n f
  • ca  herba d'eruga, n f alt. sin.
  • ca  llengua d'ovella, n f alt. sin.
  • ca  orelleta de burro, n f alt. sin.
  • ca  orelleta de ruc, n f alt. sin.
  • ca  oruga eriçada, n f var. ling.
  • nc  Scorpiurus muricatus L. subsp. sulcatus (L.) Thell.
  • nc  Scorpiurus sulcatus L. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

eruga eriçada eruga eriçada

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  eruga eriçada, n f
  • ca  herba d'eruga, n f alt. sin.
  • ca  llengua d'ovella, n f alt. sin.
  • ca  orelleta de burro, n f alt. sin.
  • ca  orelleta de ruc, n f alt. sin.
  • ca  oruga eriçada, n f var. ling.
  • nc  Scorpiurus muricatus L. subsp. sulcatus (L.) Thell.
  • nc  Scorpiurus sulcatus L. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>