Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "eruga" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bruc d'escombres, n m
- ca bruc femella, n m sin. compl.
- ca bruga, n f sin. compl.
- ca bronsa, n f alt. sin.
- ca bruc, n m alt. sin.
- ca bruc bord, n m alt. sin.
- ca bruc de fer escombres, n m alt. sin.
- ca bruc de llei, n m alt. sin.
- ca bruguera, n f alt. sin.
- ca cepell, n m alt. sin.
- ca cimes, n f pl alt. sin.
- ca mare de bruc, n f alt. sin.
- ca salabruga, n f alt. sin.
- ca castanyarjo, n m var. ling.
- ca jusbarba, n f var. ling.
- nc Erica scoparia L. subsp. scoparia
<Botànica > ericàcies>
Nota
- Castanyarjo és un nom alguerès provinent del sard castanarju/castanarzu.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bruc d'hivern, n m
- ca bruc vermell, n m sin. compl.
- ca cepell, n m sin. compl.
- ca cepelló, n m sin. compl.
- ca petorrera, n f sin. compl.
- ca xipell, n m sin. compl.
- ca arròs bord, n m alt. sin.
- ca arrosset, n m alt. sin.
- ca bruc, n m alt. sin.
- ca bruc bord, n m alt. sin.
- ca bruc de bou, n m alt. sin.
- ca bruc de llei, n m alt. sin.
- ca bruc mascle, n m alt. sin.
- ca bruga, n f alt. sin.
- ca bruguera, n f alt. sin.
- ca carrassella, n f alt. sin.
- ca cepella, n f alt. sin.
- ca estepell, n m alt. sin.
- ca herba petonera, n f alt. sin.
- ca petarrell, n m alt. sin.
- ca peterrell, n m alt. sin.
- ca petonera, n f alt. sin.
- ca petorra, n f alt. sin.
- ca petorrell, n m alt. sin.
- ca petorret, n m alt. sin.
- ca petorrets, n m pl alt. sin.
- ca petorrí, n m alt. sin.
- ca petorro, n m alt. sin.
- ca petorros, n m pl alt. sin.
- ca tirapets, n m/f alt. sin.
- ca arroset, n m var. ling.
- ca bruque, n m var. ling.
- ca burguera, n f var. ling.
- ca cepello, n m var. ling.
- ca cipell, n m var. ling.
- ca ciprell, n m var. ling.
- ca ciprelló, n m var. ling.
- ca pedorrera, n f var. ling.
- ca peterell, n m var. ling.
- ca sapell, n m var. ling.
- ca sepell, n m var. ling.
- ca sepelle, n m var. ling.
- ca sipell, n m var. ling.
- ca xiprell, n m var. ling.
- nc Erica multiflora L.
<Botànica > ericàcies>
Nota
- Respecte de la denominació bruc vermell, MASCLANS indica que s'empra preferentment per a l'espècie congènere Erica cinerea.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bruc d'hivern, n m
- ca bruc vermell, n m sin. compl.
- ca cepell, n m sin. compl.
- ca cepelló, n m sin. compl.
- ca petorrera, n f sin. compl.
- ca xipell, n m sin. compl.
- ca arròs bord, n m alt. sin.
- ca arrosset, n m alt. sin.
- ca bruc, n m alt. sin.
- ca bruc bord, n m alt. sin.
- ca bruc de bou, n m alt. sin.
- ca bruc de llei, n m alt. sin.
- ca bruc mascle, n m alt. sin.
- ca bruga, n f alt. sin.
- ca bruguera, n f alt. sin.
- ca carrassella, n f alt. sin.
- ca cepella, n f alt. sin.
- ca estepell, n m alt. sin.
- ca herba petonera, n f alt. sin.
- ca petarrell, n m alt. sin.
- ca peterrell, n m alt. sin.
- ca petonera, n f alt. sin.
- ca petorra, n f alt. sin.
- ca petorrell, n m alt. sin.
- ca petorret, n m alt. sin.
- ca petorrets, n m pl alt. sin.
- ca petorrí, n m alt. sin.
- ca petorro, n m alt. sin.
- ca petorros, n m pl alt. sin.
- ca tirapets, n m/f alt. sin.
- ca arroset, n m var. ling.
- ca bruque, n m var. ling.
- ca burguera, n f var. ling.
- ca cepello, n m var. ling.
- ca cipell, n m var. ling.
- ca ciprell, n m var. ling.
- ca ciprelló, n m var. ling.
- ca pedorrera, n f var. ling.
- ca peterell, n m var. ling.
- ca sapell, n m var. ling.
- ca sepell, n m var. ling.
- ca sepelle, n m var. ling.
- ca sipell, n m var. ling.
- ca xiprell, n m var. ling.
- nc Erica multiflora L.
<Botànica > ericàcies>
Nota
- Respecte de la denominació bruc vermell, MASCLANS indica que s'empra preferentment per a l'espècie congènere Erica cinerea.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bruguerola, n f
- ca bronsa, n f sin. compl.
- ca bruga, n f sin. compl.
- ca sap, n m sin. compl.
- ca brossa, n f alt. sin.
- ca bruc, n m alt. sin.
- ca bruc marí, n m alt. sin.
- ca bruc petets, n m alt. sin.
- ca brucal, n m alt. sin.
- ca brucs, n m pl alt. sin.
- ca bruguera, n f alt. sin.
- ca carrassella, n f alt. sin.
- ca cepell, n m alt. sin.
- ca dinada, n f alt. sin.
- ca flor de la fam, n f alt. sin.
- ca herba negra, n f alt. sin.
- ca petorra, n f alt. sin.
- ca petorrera, n f alt. sin.
- ca salabruga, n f alt. sin.
- ca serpó, n m alt. sin.
- ca xipell, n m alt. sin.
- ca xipell brossa, n m alt. sin.
- ca brocal, n m var. ling.
- ca broncal, n m var. ling.
- ca bronza, n f var. ling.
- ca bruca, n f var. ling.
- ca brugarola, n f var. ling.
- ca bruiera, n f var. ling.
- ca brussa, n f var. ling.
- ca bruza, n f var. ling.
- ca carrasella, n f var. ling.
- ca cipell, n m var. ling.
- ca sepelle, n m var. ling.
- ca xerpó, n m var. ling.
- nc Calluna vulgaris (L.) Hull
- nc Erica vulgaris L. sin. compl.
<Botànica > ericàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bruguerola, n f
- ca bronsa, n f sin. compl.
- ca bruga, n f sin. compl.
- ca sap, n m sin. compl.
- ca brossa, n f alt. sin.
- ca bruc, n m alt. sin.
- ca bruc marí, n m alt. sin.
- ca bruc petets, n m alt. sin.
- ca brucal, n m alt. sin.
- ca brucs, n m pl alt. sin.
- ca bruguera, n f alt. sin.
- ca carrassella, n f alt. sin.
- ca cepell, n m alt. sin.
- ca dinada, n f alt. sin.
- ca flor de la fam, n f alt. sin.
- ca herba negra, n f alt. sin.
- ca petorra, n f alt. sin.
- ca petorrera, n f alt. sin.
- ca salabruga, n f alt. sin.
- ca serpó, n m alt. sin.
- ca xipell, n m alt. sin.
- ca xipell brossa, n m alt. sin.
- ca brocal, n m var. ling.
- ca broncal, n m var. ling.
- ca bronza, n f var. ling.
- ca bruca, n f var. ling.
- ca brugarola, n f var. ling.
- ca bruiera, n f var. ling.
- ca brussa, n f var. ling.
- ca bruza, n f var. ling.
- ca carrasella, n f var. ling.
- ca cipell, n m var. ling.
- ca sepelle, n m var. ling.
- ca xerpó, n m var. ling.
- nc Calluna vulgaris (L.) Hull
- nc Erica vulgaris L. sin. compl.
<Botànica > ericàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cebollassa, n f
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca ensopegall, n m alt. sin.
- ca ensopegalls, n m pl alt. sin.
- ca ensopeguera, n f alt. sin.
- ca ensopegueres, n f pl alt. sin.
- ca nebulosa, n f alt. sin.
- ca sebollassa, n f var. ling.
- nc Limonium delicatulum (Girard) Kuntze
- nc Statice delicatula Girard sin. compl.
<Botànica > plumbaginàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cebollassa, n f
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca ensopegall, n m alt. sin.
- ca ensopegalls, n m pl alt. sin.
- ca ensopeguera, n f alt. sin.
- ca ensopegueres, n f pl alt. sin.
- ca nebulosa, n f alt. sin.
- ca sebollassa, n f var. ling.
- nc Limonium delicatulum (Girard) Kuntze
- nc Statice delicatula Girard sin. compl.
<Botànica > plumbaginàcies>
<Dret internacional > Dret internacional privat>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca conveni erga omnes, n m
- es convenio erga omnes
- fr traité sans condition de reciprocité
- en erga omnes convention
<Dret internacional > Dret internacional privat>
Definició
Nota
- Erga omnes significa, literalment, `en relació amb tots´.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca cordíceps xinès, n m
- es dongchong xiacao
- es hongo de la oruga
- es tochukaso
- fr cordyceps chinois
- fr Cordyceps de Chine
- en caterpillar fungus
- en Chinese caterpillar fungus
- en Chinese cordyceps
- en dongchong xiacao
- de Chinesische Raupenpilz
- zh 冬蟲夏草
- zh dōngchóngxiàcǎo
- nc Cordyceps sinensis
<Botànica>
Definició
Nota
- 1. El cordíceps xinès és molt utilitzat en medicina tradicional xinesa.
- 2. La forma dongchong xiacao, documentada en algunes llengües, és una transcripció simplificada de la denominació xinesa segons el sistema de romanització pinyin.
- 3. La forma tochukaso, documentada en algunes llengües, és un manlleu del japonès; correspon a la forma transcrita segons el sistema de romanització Hepburn.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua d'euga, n f
- ca ensopegall, n m alt. sin.
- ca ensopegall vulgar, n m alt. sin.
- ca ensopegalls, n m pl alt. sin.
- ca ensopegueres, n f pl alt. sin.
- ca herba de mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba del salobre, n f alt. sin.
- ca limònium, n m alt. sin.
- ca lletuga de mallada, n f alt. sin.
- ca lletuga de saladar, n f alt. sin.
- ca patarres, n f pl alt. sin.
- ca topacà, n m alt. sin.
- ca herva de mal de pedra, n f var. ling.
- nc Limonium narbonense Mill.
- nc Limonium vulgare Mill. subsp. serotinum (Rchb.) Gams sin. compl.
- nc Statice limonium L. sin. compl.
- nc Statice serotina Rchb. sin. compl.
<Botànica > plumbaginàcies>
