Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "eruga" dins totes les àrees temàtiques
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca obligació erga omnes, n f
- es obligación erga omnes
- fr obligation erga omnes
- en obligation erga omnes
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Definició
Nota
- Erga omnes significa, literalment,`en relació amb tots´.
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca papallona abella, n f
- es abejilla del álamo y del chopo, n f
- es oruga perforadora de chopos, n f
- fr papillon frelon, n m
- fr sésie du peuplier, n f
- en hornet clearwing, n
- en hornet moth, n
- nc Aegeria apiformis
- nc Sesia apiformis
<Zoologia > Insectes>
Nota
- Insecte de la família dels sèsids.
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca papallona nocturna cuabruna, n f
- es mariposa lagarta cola parda, n f
- es oruga de zurrón, n f
- fr cul-brun, n m
- en brown-tail, n
- en brown-tail moth, n
- nc Euproctis chrysorrhoea
<Zoologia > Insectes>
Definició
<Zoologia > Insectes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca pedraferit de les lletereses, n m
- ca esfinx de les lletereses, n f sin. compl.
- es oruga de la esfinge de las lechetreznas
- fr cheuille du sphinx de l'euphorbe
- en spurge hawk caterpillar
- nc Hyles euphorbiae
<Zoologia > Insectes>
Definició
<Zoologia > Insectes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca pedraferit de les patateres, n m
- es oruga de la esfinge de la calavera
- fr cheuille du sphinx à tête de mort
- en death's-head hawk caterpillar
<Zoologia > Insectes>
Definició
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca plec palatí transvers, n m
- ca plec palatí, n m sin. compl.
- ca ruga palatina, n f sin. compl.
- es pliegue palatino transverso
- fr crête palatine
- fr crête palatine transversale
- en palatine fold
- en palatine ruga
- en transverse palatine fold
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>
- ca plec palatí transvers, n m
- ca plec palatí, n m sin. compl.
- ca ruga palatina, n f sin. compl.
- es pliegue palatino transverso
- en palatine fold
- en palatine ruga
- en transverse palatine fold
- TA plica palatina
- TA plica palatina transversa
- TA ruga palatina sin. compl.
<Anatomia>
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca plec palatí transvers, n m
- ca plec palatí, n m sin. compl.
- ca ruga palatina, n f sin. compl.
- es pliegue palatino transverso, n m
- fr crête palatine, n f
- fr crête palatine transversale, n f
- en palatine fold, n
- en palatine ruga, n
- en transverse palatine fold, n
- TA plica palatina
- TA plica palatina transversa
- TA ruga palatina
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pota de cavall, n f
- ca fàrfara, n f sin. compl.
- ca fill abans que el pare, n m sin. compl.
- ca peu d'ase, n m sin. compl.
- ca peu de cavall, n m sin. compl.
- ca peu de mula, n m sin. compl.
- ca pota d'euga, n f sin. compl.
- ca pota de bou, n f sin. compl.
- ca tussílag, n m sin. compl.
- ca ungla d'ase, n f sin. compl.
- ca ungla de cavall, n f sin. compl.
- ca barretera, n f alt. sin.
- ca fill que mata el pare, n m alt. sin.
- ca filla abans que la mare, n f alt. sin.
- ca fills abans que el pare, n m pl alt. sin.
- ca fulles de vellut, n f pl alt. sin.
- ca peu d'egua, n m alt. sin.
- ca peu d'euga, n m alt. sin.
- ca pota de burro, n f alt. sin.
- ca pota de mula, n f alt. sin.
- ca pota de potro, n f alt. sin.
- ca potes d'ase, n f pl alt. sin.
- ca potes de cavall, n f pl alt. sin.
- ca potes de mula, n f pl alt. sin.
- ca ungla de burro, n f alt. sin.
- ca farfara, n f var. ling.
- ca filla abans del pare, n f var. ling.
- ca fills-abans-que-pare, n m pl var. ling.
- ca tussilag, n m var. ling.
- nc Tussilago farfara L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- En relació amb la denominació pota de potro, en algunes àrees potro és un arcaisme, més que no pas un castellanisme.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pota de cavall, n f
- ca fàrfara, n f sin. compl.
- ca fill abans que el pare, n m sin. compl.
- ca peu d'ase, n m sin. compl.
- ca peu de cavall, n m sin. compl.
- ca peu de mula, n m sin. compl.
- ca pota d'euga, n f sin. compl.
- ca pota de bou, n f sin. compl.
- ca tussílag, n m sin. compl.
- ca ungla d'ase, n f sin. compl.
- ca ungla de cavall, n f sin. compl.
- ca barretera, n f alt. sin.
- ca fill que mata el pare, n m alt. sin.
- ca filla abans que la mare, n f alt. sin.
- ca fills abans que el pare, n m pl alt. sin.
- ca fulles de vellut, n f pl alt. sin.
- ca peu d'egua, n m alt. sin.
- ca peu d'euga, n m alt. sin.
- ca pota de burro, n f alt. sin.
- ca pota de mula, n f alt. sin.
- ca pota de potro, n f alt. sin.
- ca potes d'ase, n f pl alt. sin.
- ca potes de cavall, n f pl alt. sin.
- ca potes de mula, n f pl alt. sin.
- ca ungla de burro, n f alt. sin.
- ca farfara, n f var. ling.
- ca filla abans del pare, n f var. ling.
- ca fills-abans-que-pare, n m pl var. ling.
- ca tussilag, n m var. ling.
- nc Tussilago farfara L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- En relació amb la denominació pota de potro, en algunes àrees potro és un arcaisme, més que no pas un castellanisme.
