Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "esbalmar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI escalar (un conflicte), (un conflicte) escalar o (un conflicte) escalar-se? 0 CRITERI escalar (un conflicte), (un conflicte) escalar o (un conflicte) escalar-se?

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI escalar (un conflicte), (un conflicte) escalar o (un conflicte) escalar-se?
  • es  (escalar v intr / escalar-se v intr pron) escalar, v intr
  • es  (escalar v intr / escalar-se v intr pron) escalarse, v intr pron
  • es  (escalar v tr) escalar, v tr
  • fr  (escalar v intr / escalar-se v intr pron) augmenter, v intr
  • fr  (escalar v intr / escalar-se v intr pron) escalader, v intr
  • fr  (escalar v intr / escalar-se v intr pron) escalader, s', v intr pron
  • fr  (escalar v tr) escalader, v tr
  • en  (escalar v intr / escalar-se v intr pron) escalate, to, v intr
  • en  (escalar v tr) escalate, to, v tr

<Dret > Resolució alternativa de conflictes>

Definició
Tant parlar de escalar un conflicte com dir que un conflicte escala o s'escala es considera adequat, d'acord amb les estructures i els significats següents:

- Es diu que algú escala un conflicte (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) quan fa que augmenti progressivament en intensitat. Es tracta d'un ús transitiu, en què un agent o una causa actuen sobre un conflicte fent-ne augmentar la intensitat.
. Ex.: Els sindicats aposten per escalar el conflicte i traslladar-lo a la taula de negociació.
. L'equivalent castellà és escalar; el francès, escalader, i l'anglès, to escalate.

- Es diu que un conflicte escala o s'escala (forma normalitzada també pel Consell Supervisor) quan augmenta progressivament en intensitat. Es tracta d'un ús intransitiu, que es pot construir com a no pronominal o bé com a pronominal, en què un conflicte augmenta d'intensitat com a conseqüència de l'acció d'un agent o una causa.
. Ex.: Sense mediació hi ha conflictes que escalen / s'escalen i arriben davant dels tribunals penals.
. Els equivalents castellans són escalar i escalarse; els francesos, augmenter, escalader i s'escalader, i l'anglès, to escalate.

Els motius d'acceptar aquests usos de escalar (tot i que probablement es deu a la influència de l'anglès, en què forma part de la llengua general) són els següents:
(1) Deriva del primitiu escala, que, en un ús metafòric, té el significat de gradació en què es basa escalar.
(2) El derivat escalada es recull en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans amb un significat relacionat ("Augment ràpid i sovint alarmant dels preus, actes delictuosos, despeses, armament, etc.").
(3) En altres llengües romàniques, com ara el castellà i el francès, s'utilitzen formes anàlogues.

El verb escalar es documenta sobretot en textos de política i relacions internacionals, tant de tipus especialitzat com periodístic i de divulgació.

Nota

  • 1. El nom corresponent a l'acció de escalar o escalar-se és escalada (nom femení ), sovint expressat com a escalada del conflicte.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI desescalar (un conflicte), (un conflicte) desescalar o (un conflicte) desescalar-se?
  • 3. Podeu consultar la fitxa completa de escalar al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Sobre escalada i desescalada: els conflictes es poden escalar i desescalar?, en el web del TERMCAT
    (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/escalada-i-desescalada-els-conflictes-poden-escalar-i-desescalar).
0 CRITERI escalfar i entrenar o bé escalfar-se i entrenar-se? 0 CRITERI escalfar i entrenar o bé escalfar-se i entrenar-se?

<Esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI escalfar i entrenar o bé escalfar-se i entrenar-se?

<Esports>

Definició
Tant escalfar i entrenar com escalfar-se i entrenar-se són formes adequades, encara que es fan servir en contextos diferents segons quina sigui l'estructura lingüística del conjunt.

D'una manera general, aquests dos verbs pertanyen als verbs causatius, que són els verbs que combinen una estructura transitiva en què apareix com a subjecte la causa d'un canvi d'estat en un individu o una cosa i una estructura intransitiva en què apareix com a subjecte l'individu o la cosa que han canviat d'estat.

En català, sovint l'estructura intransitiva d'un verb causatiu correspon a un verb pronominal. Per exemple:

(a) Formes transitives: Quan s'apliquen a una cosa, a algú o a una part del propi cos.
Ex.: La mare desperta la Maria; El pare pentina els cabells de l'Ernest; La ventada va trencar les finestres.
(b) Formes intransitives amb un pronom personal: Quan s'apliquen a un mateix.
Ex.: La Maria es desperta; Ernest, pentina't; Les finestres es van trencar

Els verbs escalfar i entrenar segueixen tots dos aquest patró dels verbs causatius que tenen una forma intransitiva pronominal. Cal tenir en compte, a més, que també es pot recórrer a fer escalfament en comptes de escalfar-se.

Els exemples següents mostren els usos de escalfar/entrenar i escalfar-se/entrenar-se:

Formes transitives (escalfar, entrenar):
- El responsable de tecnificació entrena els esquiadors
- Avui entrenarem un sistema de joc nou
- Abans de sortir a córrer, hem d'escalfar els músculs de les cames
- Escalfem el cos per tonificar els músculs

Formes intransitives pronominals (escalfar-se, entrenar-se):
- L'equip d'hoquei gel s'entrenarà demà a les 10 del matí
- Vull que us entreneu amb més ganes!
- Abans d'entrenar-nos, ens escalfarem = Abans d'entrenar-nos, farem escalfament
- La davantera s'escalfa a la banda esperant el moment d'entrar = La davantera fa escalfament a la banda esperant el moment d'entrar
- Si t'haguessis escalfat bé, potser t'hauries estalviat el trencament muscular = Si haguessis fet un bon escalfament, potser t'hauries estalviat el trencament muscular

El verb escalfar indica l'acció d'exercitar un esportista o una part del cos abans d'una prova, un encontre o una competició per competir en un estat físic òptim, i el verb escalfar-se, l'acció del mateix esportista d'exercitar-se pel seu compte abans d'una prova, un encontre o una competició.

El verb entrenar indica l'acció de preparar un esportista mitjançant la repetició cíclica programada d'exercicis i períodes de recuperació, i el verb entrenar-se, l'acció de l'esportista de preparar-se pel seu compte.

Nota

0 CRITERI sofregir a foc lent, escalfar, blanquejar, emblanquir, escaldar, pochar o potxar? 0 CRITERI sofregir a foc lent, escalfar, blanquejar, emblanquir, escaldar, pochar o potxar?

<Alimentació. Gastronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI sofregir a foc lent, escalfar, blanquejar, emblanquir, escaldar, pochar o potxar?
  • es  (blanquejar) blanquear, v tr
  • es  (blanquejar) escaldar, v tr
  • es  (escalfar) escalfar, v tr
  • es  (escalfar) pochar, v tr
  • es  (sofregir a foc lent) pochar, v tr
  • fr  (blanquejar) blanchir, v tr
  • fr  (blanquejar) ébouillanter, v tr
  • fr  (escalfar) pocher, v tr
  • fr  (sofregir a foc lent) pocher, v tr
  • en  (blanquejar) blanch, to, v tr
  • en  (sofregir a foc lent) poach, to, v tr

<Alimentació. Gastronomia > Procediments culinaris>

Definició
Tant sofregir a foc lent, com escalfar, com blanquejar, emblanquir i escaldar (tots, verbs transitius referits a procediments culinaris) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, mentre que no es consideren adequades les formes *pochar i *potxar.

- Quan sofregim un aliment a foc lent el fregim lleugerament a la paella a temperatura relativament baixa per enrossir-lo.
. L'equivalent castellà és pochar; el francès, pocher, i l'anglès, to poach.

- Quan escalfem un aliment, el coem en un líquid a una temperatura pròxima al punt d'ebullició.
. Els equivalents castellans són escalfar i pochar; el francès, pocher, i l'anglès, to poach.

- Quan blanquegem, emblanquim o escaldem un aliment (generalment vegetal), el fem bullir lleugerament per a estovar-lo o eliminar-ne el color o el mal gust.
. Els equivalents castellans són blanquear i escaldar; els francesos, blanchir i ébouillanter, i l'anglès, to blanch.

En canvi, es descarten la forma *pochar (manlleu del francès a través del castellà) i l'adaptació *potxar perquè resulten innecessàries, tenint en compte que fan referència a procediments culinaris coneguts que ja tenen denominacions catalanes pròpies i més entenedores.

Nota

  • 1. Pel que fa exclusivament als ous, quan els coem sense closca en aigua a una temperatura pròxima al punt d'ebullició, podem dir que fem ous escalfats, ous escumats o, de manera complementària, ous escaldats. Ou escumat (que és la forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) s'explica pel fet que, un cop cuits, es treuen de l'aigua amb una escumadora.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de escalfar, blanquejar i ou escalfat al Cercaterm, i també, amb relació als ous, el document original Ous poché, poixé, potxé...?, al web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/ous-poche-poixe-potxe).
agulla saquera agulla saquera

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  agulla saquera, n f
  • es  aguja de ensalmar
  • es  aguja saquera
  • fr  grosse aiguille

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició
Agulla gruixuda, de 10 a 20 cm de llargària, emprada per a cosir sacs o teixits resistents.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albardí, n m
  • ca  balca, n f alt. sin.
  • ca  balca de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  boga, n f alt. sin.
  • ca  boga d'embalcar cadires, n f alt. sin.
  • ca  boga de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  boga seca, n f alt. sin.
  • ca  bogues, n f pl alt. sin.
  • ca  bova, n f alt. sin.
  • ca  bova de cadires, n f alt. sin.
  • ca  ciri, n m alt. sin.
  • ca  coets, n m pl alt. sin.
  • ca  espadanya, n f alt. sin.
  • ca  falsa bova, n f alt. sin.
  • ca  fusell, n m alt. sin.
  • ca  albardines, n f pl var. ling.
  • ca  bòveda, n f var. ling.
  • ca  buda, n f var. ling.
  • nc  Typha angustifolia L.

<Botànica > tifàcies>

Nota

  • Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.
analitzador de xarxes escalar analitzador de xarxes escalar

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  analitzador de xarxes escalar, n m
  • es  analizador de redes escalar
  • en  scalar network analyzer

<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació>

Definició
Analitzador de xarxes que només mesura el mòdul dels paràmetres en reflexió i en transmissió però no la fase. Aquest instrument és més senzill que un analitzador de xarxes vectorial i s'utilitza sovint per a mesurar la ^pèrdua d'inserció^ i la ^pèrdua de retorn^ de biports, com ara filtres o amplificadors.
aplanar aplanar

<Gastronomia > Procediments culinaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

  • ca  aplanar, v tr
  • es  espalmar
  • fr  aplatir

<Procediments culinaris > Tractament dels productes > Preparació>

Definició
Copejar una peça de carn o de peix amb un estri adequat per aprimar-la uniformement.
autosimilitud escalar autosimilitud escalar

<Construcció > Arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  autosimilitud escalar, n f
  • ca  homotècia interna, n f
  • en  scaling self-similarity

<Construcció > Arquitectura>

Definició
Atribut d'alguns conjunts als quals s'ha aplicat la tècnica de l'escalatge.
autosimilitud escalar autosimilitud escalar

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  autosimilitud escalar, n f
  • ca  homotècia interna, n f
  • es  autosimilitud escalar
  • fr  homothétie interne
  • en  scaling self-similarity
  • de  Eigenstabilität

<Construcció>

balmar-se balmar-se

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  balmar-se
  • es  ahuecarse
  • fr  devenir creux, v intr
  • fr  se creuser
  • en  empty (to), v intr

<Enginyeria forestal>