Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "esbardellar" dins totes les àrees temàtiques

agrelles agrelles

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrelles, n f pl
  • ca  cama-roja bona, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja vera, n f alt. sin.
  • ca  espantallops, n m alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  llengües de bou, n f pl alt. sin.
  • ca  paradella, n f alt. sin.
  • ca  paradella conglomerada, n f alt. sin.
  • ca  pradella, n f alt. sin.
  • ca  pradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  romàs, n m alt. sin.
  • ca  romàs roig, n m alt. sin.
  • ca  agrelles de sapo, n f pl var. ling.
  • ca  asparaella, n f var. ling.
  • ca  esparadella, n f var. ling.
  • ca  panadella, n f var. ling.
  • ca  paraella, n f var. ling.
  • nc  Rumex conglomeratus Murray

<Botànica > poligonàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació agrelles de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrelles, n f pl
  • ca  cama-roja bona, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja vera, n f alt. sin.
  • ca  espantallops, n m alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  llengües de bou, n f pl alt. sin.
  • ca  paradella, n f alt. sin.
  • ca  paradella conglomerada, n f alt. sin.
  • ca  pradella, n f alt. sin.
  • ca  pradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  romàs, n m alt. sin.
  • ca  romàs roig, n m alt. sin.
  • ca  agrelles de sapo, n f pl var. ling.
  • ca  asparaella, n f var. ling.
  • ca  esparadella, n f var. ling.
  • ca  panadella, n f var. ling.
  • ca  paraella, n f var. ling.
  • nc  Rumex conglomeratus Murray

<Botànica > poligonàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació agrelles de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
aparellar aparellar

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aparellar, v tr
  • ca  emparellar, v tr sin. compl.
  • es  emparejar
  • fr  apparier
  • eu  bikoteak egin
  • eu  parejak egin

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Definició
Ajuntar dos pilotaris de manera que formin una parella.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  barrellar, n m
  • ca  sosar, n m sin. compl.
  • es  barrillar
  • es  sosal
  • es  sosar

<Botànica>

cara esbarrellada cara esbarrellada

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia>, <Ginecologia i obstetrícia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cara esbarrellada, n f

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia>, <Ginecologia i obstetrícia>

Definició
Cara atònita, magra i esgrogueïda; la de les embarassades pròximes a parir.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coltell, n m
  • ca  coltell vermell, n m alt. sin.
  • ca  espadatx, n m alt. sin.
  • ca  espadell, n m alt. sin.
  • ca  espadella, n f alt. sin.
  • ca  espadola, n f alt. sin.
  • ca  espasa, n f alt. sin.
  • ca  espases, n f pl alt. sin.
  • ca  espaseta, n f alt. sin.
  • ca  espasí, n m alt. sin.
  • ca  ganivet, n m alt. sin.
  • ca  gladiol, n m alt. sin.
  • ca  gladiol de codina, n m alt. sin.
  • ca  glavi, n m alt. sin.
  • ca  herba d'espasa, n f alt. sin.
  • ca  herba palma, n f alt. sin.
  • ca  lliri d'espases, n m alt. sin.
  • ca  lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  lliri del blat, n m alt. sin.
  • ca  lliri dels blats, n m alt. sin.
  • ca  maig, n m alt. sin.
  • ca  palma, n f alt. sin.
  • ca  rossinyol, n m alt. sin.
  • ca  vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  contell, n m var. ling.
  • ca  gladíol de codina, n m var. ling.
  • ca  matx, n m var. ling.
  • nc  Gladiolus illyricus W.D.J. Koch

<Botànica > iridàcies>

coltell coltell

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coltell, n m
  • ca  coltell vermell, n m alt. sin.
  • ca  espadatx, n m alt. sin.
  • ca  espadell, n m alt. sin.
  • ca  espadella, n f alt. sin.
  • ca  espadola, n f alt. sin.
  • ca  espasa, n f alt. sin.
  • ca  espases, n f pl alt. sin.
  • ca  espaseta, n f alt. sin.
  • ca  espasí, n m alt. sin.
  • ca  ganivet, n m alt. sin.
  • ca  gladiol, n m alt. sin.
  • ca  gladiol de codina, n m alt. sin.
  • ca  glavi, n m alt. sin.
  • ca  herba d'espasa, n f alt. sin.
  • ca  herba palma, n f alt. sin.
  • ca  lliri d'espases, n m alt. sin.
  • ca  lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  lliri del blat, n m alt. sin.
  • ca  lliri dels blats, n m alt. sin.
  • ca  maig, n m alt. sin.
  • ca  palma, n f alt. sin.
  • ca  rossinyol, n m alt. sin.
  • ca  vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  contell, n m var. ling.
  • ca  gladíol de codina, n m var. ling.
  • ca  matx, n m var. ling.
  • nc  Gladiolus illyricus W.D.J. Koch

<Botànica > iridàcies>

embarbollar-se embarbollar-se

<Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  embarbollar-se, v intr pron

<Otorrinolaringologia>

Definició
Parlar confusament, per defecte físic, com els infants quan comencen a parlar, o per voluntat de no deixar entendre a tothom el que hom diu.
embarnillar embarnillar

<Indústria > Arts gràfiques. Edició>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  embarnillar, v tr
  • es  envarillar, v tr
  • en  rib, to, v tr
  • en  tin, to, v tr

<Indústria > Arts gràfiques. Edició>

Definició
Col·locar una barnilla, generalment metàl·lica, a la vora de diversos fulls per a enquadernar-los.
emboetar emboetar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  emboetar, v tr
  • ca  encadellar a mascle i femella, v tr sin. compl.
  • es  ensamblar
  • fr  bouveter
  • en  tongue-and-groove, to

<Fusteria > Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers>

Definició
Obrar els cantells de les posts amb un boet, fent en un cantell el mascle i en l'altre el cadell.