Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "esbarter" dins totes les àrees temàtiques
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bescanvi per producte, n m
- es publicidad de intercambio
- fr échange marchandises
- fr publicité compensée
- en barter
<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Mitjans > Mitjans publicitaris>
Definició
<Comunicació > Publicitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca bescanvi per programa, n m
- es bartering
- fr contrat-échange
- fr troc publicitaire
- en barter
- en bartering
<Comunicació > Publicitat>
Definició
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bescanvi per programa, n m
- es bartering
- fr bartering
- fr contrat-échange
- fr troc publicitaire
- en barter
- en bartering
<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Mitjans > Mitjans publicitaris>
Definició
<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bracejar, v intr
- es bracear
- fr écarter les bras
- eu besoak zabaldu
- eu besokatu
<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>
Definició
<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca bracejar, v intr
- es bracear
- fr écarter les bras
- eu besoak zabaldu
- eu besokatu
<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bracera, n f
- ca margenera, n f sin. compl.
- ca braceres, n f pl alt. sin.
- ca caps de burro, n m pl alt. sin.
- ca cards, n m pl alt. sin.
- ca carxofa borda, n f alt. sin.
- ca centàurea, n f alt. sin.
- ca flor del sucre, n f alt. sin.
- ca herba bracera, n f alt. sin.
- ca herba del sucre, n f alt. sin.
- ca herba travalera, n f alt. sin.
- ca herba vaquera, n f alt. sin.
- ca manuaga, n f alt. sin.
- ca passacamins, n m alt. sin.
- ca rot de bou, n m alt. sin.
- ca tiravaques, n m alt. sin.
- ca travalera, n f alt. sin.
- ca travarades, n f pl alt. sin.
- ca arbassera, n f var. ling.
- ca bonaga, n f var. ling.
- ca bonevaga, n f var. ling.
- ca bovenaga, n f var. ling.
- ca braçalera, n f var. ling.
- ca bracerera, n f var. ling.
- ca brassera, n f var. ling.
- ca cats, n m pl var. ling.
- ca centaura, n f var. ling.
- ca esbarcera, n f var. ling.
- ca esbarzera, n f var. ling.
- ca gracera, n f var. ling.
- ca grassera, n f var. ling.
- ca revelera, n f var. ling.
- ca trabalera, n f var. ling.
- nc Centaurea aspera L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bracera, n f
- ca margenera, n f sin. compl.
- ca braceres, n f pl alt. sin.
- ca caps de burro, n m pl alt. sin.
- ca cards, n m pl alt. sin.
- ca carxofa borda, n f alt. sin.
- ca centàurea, n f alt. sin.
- ca flor del sucre, n f alt. sin.
- ca herba bracera, n f alt. sin.
- ca herba del sucre, n f alt. sin.
- ca herba travalera, n f alt. sin.
- ca herba vaquera, n f alt. sin.
- ca manuaga, n f alt. sin.
- ca passacamins, n m alt. sin.
- ca rot de bou, n m alt. sin.
- ca tiravaques, n m alt. sin.
- ca travalera, n f alt. sin.
- ca travarades, n f pl alt. sin.
- ca arbassera, n f var. ling.
- ca bonaga, n f var. ling.
- ca bonevaga, n f var. ling.
- ca bovenaga, n f var. ling.
- ca braçalera, n f var. ling.
- ca bracerera, n f var. ling.
- ca brassera, n f var. ling.
- ca cats, n m pl var. ling.
- ca centaura, n f var. ling.
- ca esbarcera, n f var. ling.
- ca esbarzera, n f var. ling.
- ca gracera, n f var. ling.
- ca grassera, n f var. ling.
- ca revelera, n f var. ling.
- ca trabalera, n f var. ling.
- nc Centaurea aspera L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Alimentació. Gastronomia > Productes lactis > Formatges>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de formatges [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/305>
- ca cultiu iniciador, n m
- ca estàrter, n m
- es cultivo iniciador, n m
- es cultivo starter, n m
- fr culture starter, n f
- fr starter, n m
- en starter, n
- en starter culture, n
<Formatges > Components del formatge>
Definició
Nota
- La majoria de cultius iniciadors són ferments làctics.
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca desbarbar, v tr
- es desbarbar, v tr
- fr ébarber, v tr
- fr ébauvurer, v tr
- en burr, to, v tr
- en deburr, to, v tr
- en deflash, to, v tr
- en trim, to, v tr
- de abgraten, v tr
- de entgraten, v tr
<Enginyeria>
<Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca despinçar, v tr
- ca obrir els dits [sobre/damunt/en/a], v prep sin. compl.
- ca separar els dits [sobre/damunt/en/a], v prep sin. compl.
- es abrir los dedos [en/sobre], v prep
- es separar los dedos [en/sobre], v prep
- fr écarter les doigts [sur], v prep
- en pinch open, to, v tr
- en splay fingers [on], to, v prep
- en spread fingers [on], to, v prep
- en spread fingers apart [on], to, v prep
<Informàtica>
Definició
Nota
- Generalment es despinça per engrandir o acostar allò que es visualitza (una fotografia, un text, la mida del navegador, etc.).
- L'equivalent anglès to spread fingers se sol utilitzar quan l'acció es fa amb dos dits, i to splay fingers, quan es fa amb cinc dits. L'equivalent anglès to pinch open és propi del sistema operatiu d'Apple.
